TRIA DE MULATS D’ESPINAVELL. PUJADA AL PIC DEL COSTABONA ( 2.465 m )

TRIA DE MULATS D’ESPINAVELL .TOTS ELS 13 D’OCTUBRE. UN ESPECTACLE ÚNIC . PUJADA AL PIC DEL COSTABONA ( 2.465 m )

Des de la meva casa a Font Rubí a Espinavell , hi ha uns 10 o 12 Km .

PUJADA AL PIC DEL COSTANBONA ( hi he pujat 4 o 5 vegades )

Espinavell és un poble que recomano visitar ( abans de pujar al poble que queda enlairat, surt una pista forestal d’uns 22 Km , primer tot pujada i  dalt del port, aparquem.

 Agafem el sender ben senyalitzat que segueix una tanca per impedir el pas del  bestiar i ens porta en 1h30’  al Pic del Costabona ,  puja bastant. La bajada es pot fer en 1h.  Total unes 2h30’. La foto del cim del Costabona en què surto amb bigoti és d’agost de1991, rere meu l'Hortet (pare ) amb barret de palla. En una altra surt la meva filla Mònica (que no sol caminar).

El pic de Costabona és un massís de 2.465 m de la zona axial pirinenca. Es troba situat a la línia de crestes que ve del pic de Roca Colom a través del coll de Pal (2.374 m) i separa les valls del Tec (Vallespir) i del Ter (Ripollès). El cim de tipus granític és el darrer dels grans cims d'aquesta carena i envers llevant ja no hi ha alçades que sobrepassin mai els 1.700 m. Al vessant meridional es formen el torrent de Vall-llobre (a la font de Fra Joan) i el Ritort (a les deus d'en Sitjar), afluents del Ter per l'esquerra; el vessant septentrional limita la coma del Tec i, a l'est, domina l'Alt Vallespir (els banys de la Presta i la vila de Prats de Molló). A uns 2.300 m d'altitud, al vessant oriental, dins el terme de Prats de Molló (Vallespir), hi ha les mines de Costabona, de scheelita (tungstat de calci), per a l'explotació de les quals ha estat construïda una pista forestal en força mal estat. A la capçalera del torrent de Vall-llobre, dins el terme de Setcases (Ripollès), hi ha el refugi Costabona.
Al cim del Costabona hi ha una fita geodèsica i diverses creus, així com una caixa metàl·lica. La vista circular és amplíssima; hi destaca a l'est el golf de Roses i la Plana del Rosselló, separades per la serra de l'Albera. Cap al nord l'imponent massís del Canigó, les Esquerdes de Rojà i la coma del Tec, amb el Roca Colom i el Roc de la Mort de l'Escolà. A l'oest hi ha els pics del circ d'Ulldeter, destacant el Gra de Fajol i el Bastiments al seu costat.

 Si no volem anar al Costabona , seguim la pista,  ara de baixada , al arribar a la carretera asfaltada a mà esquerra tenim a uns 2 Km Setcases i a mà dreta a uns 5 Km les pistes d’esqui de Vallter 2000.  El paisatge des 22 Km de pista és excepcional.

TRIA DE MULATS D’ESPINAVELL.

Espinavell està a uns 3 Km de Molló i pertany a l'ajuntament de Molló.

"La Tria de Mulats d’Espinavell és una fira ramadera d’arrel tradicional que se celebra a Espinavell cada any, el dia 13 d’octubre. Aquest nucli, del municipi de Molló, acull en aquesta data, diada de Sant Eduard, una fira de bestiar equí, d’enorme importància per tota la Vall de Camprodon i la comarca del Ripollès. Els orígens de la fira són incerts, ja que en un principi era només una trobada entre els ramaders de Molló i els compradors, que negociaven amb els anteriors a fi de comprar-los el bestiar. De mica en mica, la fira va anar guanyant adeptes i admiradors, i actualment suposa ésser una activitat turística de primer ordre en el nostre municipi i comarca, a causa del volum de visitants que la concorren. El Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya (1997) va reconèixer la importància d’aquesta fira, atorgant a l’Ajuntament de Molló el Diploma Turístic de Catalunya.
La festa comença amb la baixada de forma natural i directa, dels caps de bestiar fins a Les Planes d’Espinavell, on té lloc la fira. Aquest bestiar però, ha passat tot l’estiu a la muntanya, i la Tria suposa el final de la temporada que aquests passen fora del municipi de Molló. A finals de juny, per Sant Joan, els ramaders de Molló fan la transhumància del bestiar equí i boví, des del nucli de Molló i fins a la muntanya de Rojà (pròxim al massís del Canigó, a la comarca del Conflent), on aquests conserven els drets de pastura, reconeguts per les Actes del Tractat dels Pirineus (1659).
El bestiar passa els mesos de juliol, agost i setembre en aquesta muntanya nord-catalana, vigilats pel Cisco del Carol, un veí de Molló de més de vuitanta anys, que segueix la tradició de custodiar el bestiar durant els mesos d’estiu. Aquest passa els tres mesos en un refugi situat a la mateixa muntanya de Rojà, completament sol, i vigila i es preocupa del bestiar que els ramaders de Molló hi han deixat. A finals de setembre, per Sant Miquel, els propietaris del bestiar retornen a Rojà, per recollir les eugues i cavalls que hi han passat l’estiu. La transhumància des de Rojà acaba altra vegada fins a Molló. És en aquest moment, quan els ramaders porten el bestiar a les proximitats del Costabona, molt a prop d’Espinavell, on esperaran fins el dia 13 d’octubre per portar-los a la fira.
El dia 13 d’octubre, els ramaders acompanyen el bestiar equí fins a Les Planes d’Espinavell, on passaran la resta del dia. Aproximadament, a les 11 hores del matí, les eugues, cavalls i mulats (la cria de l’euga) arriben a la Fira. Un cop allà, s’iniciaran els tractes de compravenda de mulats o pollins entre compradors i ramaders. Al matí també, es realitza l’entrega de premis als millors exemplars, escollits per un comitè veterinari. A la tarda, una vegada s’hagin tancat tots els tractes, es procedeix amb la separació o tria de les eugues i dels mulats. D’aquí el nom de Tria de Mulats, que al.ludeix a la separació de les cries de les seves mares. Finalment, les eugues i els cavalls, separats ja de les seves cries, retornen a l’entorn de la muntanya del Costabona, on esperaran les primeres neus perquè els propietaris els traslladin als respectius masos.", així es descriu aquesta fira al web de l’ajuntament www.mollo.cat .

ÉS UN ESPECTACLE ÚNIC, EL PROBLEMA ÉS QUE HI VA MASSA GENT , TOT I QUE ES FA EL 13 D'OCTUBRE CAIGUI COM CAIGUI. Es tracte de deixar el cotxe a Molló i anar a peu fins Espinavell , uns 3 Km , més aviat planers.