LA VALL D’ARAN.

LA VALL D’ARAN.

Hi he estat 3 o 4 vegades , és d’aquells llocs on vas amb el propòsit de veure alguna cosa concreta i després un cop allà vas decidint .

Breu introducció:

La Val d'Aran (nom occità i oficial) o Aran, en català la Vall d'Aran, és un país d'Occitània situat administrativament a l'extrem nord-occidental del Principat de Catalunya, culturalment i lingüística a l'extrem sud del territori occità, més precisament a l'àrea de Gascunya. És una vall pirinenca constituïda com a comarca, amb capital a Vielha, amb un govern autònom (Consell General d'Aran) en virtut de la Llei 16/1990 sobre el règim especial de la Val d'Aran. La llengua pròpia i oficial d'aquesta comarca és l'occità aranès, que pertany al conjunt del gascó oriental, i també hi són cooficials el català i el castellà.

Posaré coses que he vist , amb l’ordre de les fotos:

-Viella.  Vielha e Mijaran (nom català tradicional: Viella i Mitjaran; fins al 1984 Vielha-Mitg-Aran) és la capital de la comarca de la Vall d'Aran i cap del partit judicial de Viella, a la província de Lleida (Catalunya); correspon als terçons de Marcatosa i Castièro. El municipi, que ocupa la part central de la comarca i n'és el segon més extens, es va constituir el 1970 amb la fusió dels termes d'Arròs e Vila, Betlan, Escunhau, Gausac, Viella i Vilac. El cap del municipi és a Viella (en aranès Vielha). Comprèn set entitats municipals descentralitzades: Arròs e Vila, Aubèrt e Betlan, Betren, Casau, Escunhau e Casarilh, Gausac i Vilac. És un centre turístic de primer ordre, gràcies a l'entorn natural de tota la Vall d'Aran i a la seva situació de proximitat a les estacions d'esquí.
-Salt del Pish. Situat a uns 10 quilòmetres de Vielha, el salt del Pish és un bell racó de la Vall d’Aran, on es pot arribar amb el vehicle per carretera asfaltada, malgrat trobar-se en plena ruta Transpirenaica. El salt té uns 30 o 35 metres.

-Llacs de Colomers.  El circ de Colomèrs és un massís de muntanyes disposades en cercle que empara a la seva falda una cinquantena de llacs "estanys". La lenta però eficaç erosió del gel de les època glacials ha deixat com llegat un paisatge incomparable. L'accés al refugi ja premia l'esforç. L'entorn és un paratge d'alta muntanya amb cims alts i escarpats que ronden els 3000 m d'altitud, com la Creu de Colomèrs, el Gran Tuc de Colomèrs i el Tuc de Ratera. Es proposa una ruta circular pels llacs més proximos a l'entrada del Circ de Colomèrs, enllaçant 7 llacs totalment diferents.

-Santuari de Montgarri. El santuari de Montgarri que es troba a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, data del segle XVI i resten alguns elements de l'edifici romànic, d'una sola nau, amb bones proporcions i coberta de fusta, la torre del campanar de forma octogonal es acabada en fletxa.
-Artiga de Lin i Golls del Joeu.  Els Ulls del Diable o de Júpiter, és una cascada espectacular i un fenomen excepcional, ja que són les aigües de la glacera de l'Aneto que desapareixen en el Forat d'Aigualluts, a la vall de Benasc, i reapareixen a prop de l'Artiga de Lin, a Val d'Aran, després de recórrer més de 4 quilòmetres subterranis. S'hi accedeix des de es Bòrdes, per una pista asfaltada que, tot i això, està tancada els mesos d'hivern a causa de les allaus que baixen cada any a l'època de la neu. Des del balcó protegit amb barana i les pedres altes de davant de la cascada podrem realitzar magnífiques fotografies d'aquesta cascada de múltiples dolls, amb unes aigües glacials i del desglaç que tenen més o menys volum en funció de l'època de l'any, essent especialment espectacular durant els dos mesos del desglaç, entre abril i maig. A l'accés als Ulls del Diable hi ha un espai habilitat per estacionar el vehicle, i en el trajecte de la pista asfaltada hi ha un bonic ‘berenador’ amb barbacoes i taules a la ribera del riu
-Estany de Mar.  És un llac d'origen glacial que es troba a 2.429 m d'altitud,

Com a pobles a destacar, en la meva opinió:

-Arties. És un dels pobles més sobresortints de l'Alt Aran per les seves dues esglésies, Sant Joan i Santa Maria, el seu bonic casc urbà amb algunes de les cases renaixentistes més notables de la Vall, i amb bars i restaurants molt ambientats.
-Aubèrt. És el primer poble que trobem a peu de carretera sortint de Vielha en sentit França, i té un curiós entramat urbà amb una típica arquitectura civil aranesa que s'adapta simbiòticament a les formes capritxoses dels carrerons.
-Bausen. Aquest idíl·lic poble del Baix Aran conserva una notable virginitat urbanística, on els grans projectes immobiliaris no han desconfigurat la seva fesomia rústica, i s'hi poden trobar molts exemples de les típiques teulades araneses, de pissarra escalonades.
-Bossòst. Animada població del Baix Aran amb botigues que atreuen molts visitants, principalment del país veí, ja que està a pocs quilòmetres de França, a través del bellíssim Port del Portilhòn.
-Canejan. Aquest poble es descobreix en las altures des de la N-230, al seu pas pel nucli de Pontaut, perquè està penjant en una de les valls aèries de l'entrada de la bellíssima Vall de Torán, i des dels seus bancs de ferro forjat.
-Escunhau. Aquest poble d'excel·lents restaurants té un interessant nucli urbà amb carrers entrellaçats costa amunt on destaquen vàries cases de pedra, del més pur estilo aranès, algunes de les quals s'han aprofitat per al turisme rural.
-Les. L'últim poble que travessa la N-230 abans de creuar la frontera amb França pel Pont del Rei allotja en el seu subsòl aigües termals de propietats molt saludables per a la pell, que s'exploten en les Termes de la Baronia de Les.
-Salardú. En aquest poble aranès visitem l'església de Sant Andrèu dels segles XII i XIII i la Mòla de Salardú.
-Tredòs. L'últim poble de l'Alt Aran, més enllà del qual es troba el nucli urbà de Baqueira, és la porta d'una de les entrades del vessant aranès del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, cap al circ glacial de Colomès.

-Unha.  Aquest poblet proper a Salardú és un dels que millor ha resistit el pas del temps i n'és testimoni la seva església romànica dedicada a Santa Eulàlia.

-Vilac. Conserva cases antigues, amb llindes del 1700 que encara es poden apreciar. Belles cases amb amplis balcons i artesania de fusta.

BÉ . SENSE PARAULES, CAL ANAR-HI.