Tines de la Vall del Flequer.
INTRODUCCIÓ A LES TINES:
Tines
enmig de les vinyes.
Les tines
enmig de les vinyes són unes construccions de pedra singulars utilitzades
en el passat per produir el vi en els mateixos camps en els que es cultivaren. Van
ser construïts al bell mig de les vinyes plantades en els llocs més aïllats de les valls del Montcau, a la comarca del Bages.
Es troben repartits pel vessant nord-oest del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i la seva àrea d'influència,
formant un patrimoni etnològic i històric únic a tot Catalunya.
Característiques
S'han catalogat
103 tines enmig de les vinyes en diferents estats de conservació.
Algunes es troben aïllades, amb només la seva barraca adossada (13 en total) i
altres formant conjunts (les 90 restants).
Aquests conjunts són considerades
com les construccions més interessants: tres, quatre o més tines construïdes
simultàniament (sortia més barat) i que, de vegades, posseïen en comú una
premsa per la brisa residual.
Aquesta era l'única eina
col·lectiva, ja que cadascuna de les tines eren usades individualment pel seu
propietari.
La major part
són de planta circular (81), tanmateix hi a rectangulars (12) i mixtes, amb
dipòsit circular i parets exteriors rectangulars (10). Les seves capacitats hi
són entre els 1.200 litres de la més petita i 31.000 la més gran. No solien
passar dels 2,5 m de diàmetre ni dels 3 de fondària.
Per a la seva construcció
s'utilitzava pedra presa amb morter de calç, folrant les parets interiors amb rajoles vidriades quadrades, planes o lleugerament corbades.
La part superior, amb la porta per accedir-hi, es realitzava amb pedra seca i la coberta es construïa en falsa cúpula, amb una
capa atapeïda de terra per impermeabilitzar-la, alhora que feia d'aïllant
tèrmic.
A la part inferior hi havia una obertura per buidar el vi ja fermentat,
protegit normalment a dins d'una barraca de pedra seca adossada a la tina.
COM ANAR-HI:
Des de
Terrassa, agafem l’autovia de Manresa i sortim a Sant Vicenç de Castellet .
Seguim el carrer principal que es la carretera que va del Pont de Vilomara .
Agafem la BV-1124 que va Rocafort, abans
d’arribar-hi, al Km 4,2 girem a la dreta
(està indicat) , i ja som a
l’aparcament.
INTRODUCCIÓ:
Aquesta
passejada ens porta a visitar les tines que hi a la vall del Flequer, hi ha
diversos conjunts de tines amb les seves barraques molt ben conservades,
nosaltres allarguem la ruta per anar a visitar també les tines del Ricardo i
arribant-nos fins can Flequer fent el retorn pel camí principal de la vall del
Flequer.
Veurem les
següents tines per ordre:
Tines d’en Bleda (2 tines) – Tines
del Tosques (conjunt de 4 tines molt bonic) – Tines de l’Escudelleta (conjunt
de 11 tines , dividides en 3 grups) – Tines d’en Ricardo (conjunt de 6 tines) –
Camí de Cal Flequer ( 4 tines, només una de ben conservada) – Cal Flequer (3
tines a la dreta de la casa, casa ara en restauració).
TOTAL = 30
tines.
DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI:
Marxem doncs de
l‘aparcament per la pista de la vall del Flequer que va pujant suaument,
trobant de tant en tant indicadors amb ratlles verdes i blanques que ens diuen
que seguim el sender local SL-C 52, un d’aquests ens indiquen
que em de deixar la pista principal per tombar a la dreta per un camí que baixa
a les tines del Bleda que trobem de seguida, son un parell de tines amb les
seves barraques a la sota protegint la boixa, una pedra amb un forat al mig per
on sortia el vi i que sovint es feia servir de tap fusta de boix (d’on l’hi ve
el nom).
A la part de
dalt en una mica d’era que hi ha, trobem tallat a la pedra la base que feia de
suport d’una premsa.
Tornem al camí
que segueix descendint, una mica més avall a la dreta trobem una barraca de
vinya de planta quadrada, encara baixarem un tros fins a creuar el torrent del
Flequer, el camí ara comença a pujar amb poc pendent, trobem de seguida un
trencant a l’esquerra que ens porta a les tines
del Tosques, aquest conjunt es molt
bonic, format per quatre tines adossades amb les seves barraques encarades cap
al torrent.
Retornem al
camí que havíem deixat abans, seguim pujant i el camí es va estrenyent, quan es
va aplanant trobem al mig del sender un dipòsit
de vinya, enfonsat al terra, que es feia servir per preparar fungicides com
el brou bordelès, després de planejar una mica el sender comença a baixar
passant unes escales de pedra i de seguida arribem a les tines de l’Escudelleta, que ja les havíem vist de lluny des del
sender.
Estan dividides en tres grups, el primer una tina aïllada després un
grup de sis i al final un grup de quatre,
estan a tocar al torrent i aprofitem per baixar fins un parell de gorgs que hi
ha.
Desfem el camí
i seguim el sender que baixa a creuer el torrent i s’enfila a trobar la pista
principal que seguíem al inici del recorregut, si anéssim a l’esquerra
tornaríem a l’aparcament però nosaltres anem cap a la dreta i a mig quilòmetre
de pujada molt suau, just quan el camí torna a travessar el torrent trobem les tines del Ricardo un conjunt de sis tines,
retornem a la pista però abans de travessar el torrent veiem un camí que marxa
amunt a ma esquerra i el seguim, es el camí que ens porta a can Flequer.
Pel camí, que
va pujant amb una mica més de pendent que fins ara, anirem trobant les
anomenades tines del camí del Flequer,
primer a l’esquerra trobem un conjunt de
dues tines amb una barraca no gaire ben conservades, seguim amunt i trobem
tot seguit una tina solitària a
l’esquerra amb mot bon estat de conservació, una mica més amunt a la dreta trobem l’ultima gairebé en ruïnes.
Seguim pujant
fins arribar al mas del Flequer, hi arribem entrant per l’era entre el mas
abandonat i unes estàncies a la dreta, més
enllà de la casa trobem tres tines.
La tornada la
farem pel camí de pujada que ens retornarà a la pista principal que ja no
deixarem fins arribar a l’aparcament.
Tindrem
bones vistes des de dalt de les tines de l’Escudelleta (11 tines) i del Toaques
(4 tines).
RESUM:
-Dificultat tècnica: Fàcil
-Temps: 2 hores i 30 minuts (anada i tornada,
fent una circular).
-Recorregut : 8,6 Km
