La Dou del Bastareny.

La Dou del Bastareny.

INTRODUCCIÓ:

Gisclareny és un municipi de població dispersa. A mitjan del segle XIX hi havia unes 120 masies repartides pel seu territori, la majoria d’elles d’una gran pobresa.

Els excursionistes de principis de segle XX coincideixen a descriure el poble com un lloc on regnava la misèria, amb una agricultura de subsistència en camps pedregosos. No obstant això, tots parlaven de la bellesa de la vall del Bastareny i de les cases que hi havia.

Aquesta ruta recorre algunes de les vies de comunicació entre les cases de la vall, avui totes abandonades, i el nucli del municipi, en un marc de gran bellesa paisatgística dintre del parc natural del Cadí-Moixeró.

DADES:

-Distàcia del recorregut : 11 Km

-Senyalització: Marques verdes i blanques en tota la ruta.

-Aparcament: Coll de la Bena.

-Punt d’inici: Coll de la Bena - 1.450 m. (Gisclareny). La ruta també es pot començar des del poble de Gisclareny o des de Cal Cerdanyola (inici de la ruta dels Empedrats).

-Punt final: Coll de la Bena - 1.450 m. (Gisclareny).

-Altitut máxima: 1.439 m

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA:

La ruta comença al coll de la Bena, seguint el mateix traçat que el Camí dels Bons Homes (GR 107) i el GR 150.

Aquí trobareu la Font Vella, un bonic indret i una bona oportunitat per omplir les cantimplores abans de començar a caminar.

Ben aviat, els GR segueixen per la dreta i vosaltres heu de seguir per l’esquerra fins a trobar una pista que, sense deixar-la, us portarà a Murcarols, la primera de les grans masies de la vall que trobareu al llarg de la ruta.

Abans d’arribar-hi tornarem a coincidir amb les marques dels GR. La casa de Murcarols està documentada des de l’edat mitjana. De fet, aquesta casa és fruit de diverses ampliacions en diferents èpoques. Sou capaços d’identificar els diferents afegits? (una pista: busqueu les costures verticals que uneixen les parets).

La documentació antiga també parla d’un castell en aquest indret, potser en el llom situat cap a l’est. En tot cas, està totalment arrasat.

Castell o no, és un excel·lent lloc per gaudir de la vista, que allarga des del coll de Bauma a l’oest, Tancalaporta, la serra de la Moixa, el Moixeró, i el coll de Cortalets sota de Tancalaporta, el clot de Vimboca enfront i els Empedrats una mica més cap a l’est.

A la baga de la muntanya d’enfront, hi ha una inconfusible depressió, ampla a dalt i estreta a baix. És la Cambra dels Bocs on es tancaven els xais després de l’aparellament perquè no molestessin les ovelles i les cries.

Un cop feta la visita, retorneu a la cruïlla de pistes i agafeu el corriol per baixar fins al fons de la vall.

En aquesta baixada cal anar en compte perquè hi ha trams de fort pendent. Durant la baixada es veu una casa davant. És Monnell, un altre dels grans masos de la zona. Queda una mica apartada de la ruta però s’hi pot arribar fàcilment seguint recte en la cruïlla de pistes en sortir del torrent de la Muga.

El corriol us deixarà al final de la baixada després de creuar dues vegades el torrent.

Quan creueu el torrent per segona vegada, la ruta gira a la dreta; no obstant això, si seguiu el camí a l’esquerra, uns cent metres, arribareu al salt de Murcarols, un bonic salt, sobretot quan baixa força cabal.

Fixeu-vos com la pedra tosca, sedimentada en èpoques de sequera, ha anat formant un tobogan per l’aigua.

Reprenent la ruta arribareu a la Dou del Bastareny, una de les principals atraccions turístiques de la zona.

El salt surt fotografiat en innumerables postals.

A principis de segle XX, aquí hi havia una serradora i els troncs eren transportats en telefèric fins a Bagà.

Si baixeu al torrent, abans de passar la barrera de la pista, veureu dues columnes de ciment. Aguantaven la roda que es feia moure per l’aigua portada del riu per un canal de fusta.

A l’altre costat del pont, s’ha arranjat un camí que porta a la font, uns 100 metres aigües amunt del salt. És un indret una mica feréstec que impressiona quan hi ha molt cabal.

Més endavant trobareu el Bullidor de Sant Esteve. Veureu un pal que l’indica cap al costat esquerre. Porta a unes surgències a la llera del riu. Es veuen millor quan baixa poca aigua. Cal anar en compte amb el descens; hi ha uns graons força alts.

Repreneu la ruta senyalitzada i, just abans que aquesta deixi la pista, veureu una caseta a la dreta des d’on surt soroll d’aigua. És la font del Violí, l’aigua de la qual ara es porta a Bagà.

Abans de pujar al Puig pel corriol que marxa per la dreta, val la pena seguir la pista una mica més fins al molí del Puig o del Forat, al costat del riu. Costa de creure que fa tan sols cinquanta anys, totes aquestes cases eren habitades i les terres cultivades.

El camí surt davant de la casa del Puig. Aquesta casa apareix citada en documents de l’edat mitjana, tot i que l’actual edifici data del segle XVIII.

Té la particularitat de tenir una teulada a quatre aigües, de comptats exemplars al Berguedà.

A dalt hi ha la petita església romànica de Sant Martí del Puig. La porta és sempre oberta: entreu-hi.

Darrere de l’església hi ha una pedra amb una empremta que sembla d’un peu. Se l’anomena la Petjada de la Mare de Déu.

El camí puja per la carena fins al coll d’Escriga.

Finalment desemboca en uns prats i el panorama canvia. Estem sobre el veïnat de Berta i darrere hi ha els majestuosos cims del Pedraforca.

Quan creueu el prat, veureu que hi ha pilots de pedres repartits pertot arreu. No hi són per casualitat sinó que han estat apilotats any rere any, per mantenir els camps nets.

Quan veieu aquests pilots de pedres és un signe inequívoc que antigament hi havia camps de conreu.

A la dreta del prat, mig amagada pel bosc, hi ha la casa d’Escriga i just abans de baixar, darrere dels pals indicadors, hi ha les ruïnes de cal Peret, aixafada per unes enormes pedres despreses de la paret calcària on es recolzava. A la baixada caldrà tenir precaució ja que abunden les pedres soltes enmig del camí i és fàcil caure.

Després d’uns 100 metres de baixada, el camí es divideix. La ruta senyalitzada continua per l’esquerra però si seguiu el camí que va recte, donareu la volta a una roca i veureu una enorme cavitat: és cal Bisbe, antigament habitada.

Encara es veuen algunes pedres dels murs i els rastres del fum a les parets de roca. Va ser abandonada a la segona meitat del segle XIX, i ara serveix d’abric per a les cabres.

Arribant a Gisclareny, trobareu la font del mateix nom; una ocasió per reomplir les cantimplores abans d’arribar a coll de la Bena.

FEM CULTURA:

1.    GISCLARENY (Berguedà) Gisclareny és un municipi de població dispersa. A mitjan segle XIX hi havia unes 120 masies repartides pel seu territori, la majoria d'elles d'una gran pobresa. Els excursionistes de principis del segle XX coincideixen a descriure el poble com un lloc on regnava la misèria, amb una agricultura de subsistència en camps pedregosos. Tot i això, tots parlaven de la bellesa de la vall del Bastareny i de les cases que hi havia.           2. ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DEL PUIG DE LA BAGA

L'església de Sant Martí del Puig de la Baga es troba al mig de la vall del Bastareny, enlairada sobre un turó. Segle XI. És un edifici d'una sola nau coberta amb volta de canó i coronada amb un absis a llevant amb una finestra de doble esqueixada. És de reduïdes dimensions i amb parament de pedra irregular, disposat en filades i unit amb morter. L'absis té una finestra d'arc de mig punt de doble esqueixada i sense cap altre tipus d'ornamentació. La porta d'entrada, al mur de migjorn, està feta amb carreus de pedra diferents dels de la resta del parament i amb un arc de mig punt adovellat. A ponent s'alçà un gros campanar d'espadanya que abraça tota l'amplada del mur, amb dues obertures. L'edifici ha sofert moltes modificacions, sobretot al afegir-se dos cossos al segle XVIII, a mode de capelles laterals al mur de migjorn i tramuntana. Al centre de la nau i hi han unes escales que baixen a la cripta amb sostre encofrat, segurament una fosa funerària d'època posterior al romànic. Municipi: Gisclareny, Berguedà