P. N. DE SANT LLORENÇ DEL MUNT I SERRA DE L'OBAC. COLL D’ESTENALLES – LA MOLA – EL MONTCAU.

P. N. DE SANT LLORENÇ DEL MUNT I SERRA DE L'OBAC. COLL D’ESTENALLES – LA MOLA – EL MONTCAU.

Dijous , 2/1/2014, excursió AMB EL MEU ESTIMAT GENDRE MOI.
ITINERARI: Coll d'Estenalles - La Mola- El Montcau- Coll d’Estenalles.
Sortida en cotxe de Terrassa a les 10h30’, arribada al pàrquing del Coll d'Estenalles a les 11h.

Comencem a caminar a les 11h05’.
 

La ruta:
 

ANADA

Coll d'Estenalles - Coll d'Eres ( 25’ ) – Els Òbits ( 35’ ) - Cova o Morral del Drac ( 35’ ) - La Mola ( 35’, primer cim del parc amb 1.104 metres ). Total 2h10’, ritme MOLT SUAU i moltes fotos.
Abans d’arribar al Morral del Drac , ens deviem 5’ per anar a la Balma dels Òbits , tornem al sender principal i arribada a La Mola a les 13h15’, són 2h10’ a ritme molt suau (que inclouen uns 15’ per fer unes 55 fotos i 10’ d’anar i tornar dels Òbits ). No molt de sol al inici i finalment un dia esplèndit. Els últims 35’ són de pujada i sense cap arbre. Hem visitat el Monestir de Sant Llorenç del Munt i entre les 13h30’ i 13h45’, hem dinat al restaurant de La Mola.
 

TORNADA

A les 14h45’, iniciavem la tornada, que hem fet en 1h20’ fins a Coll d’Eres. De Coll d’Eres, hem pujat al Montcau ( segon cim del parc amb 1.056 metres , són 20’ de pujada anant poc a poc i 20’ de baixada . Fins el Coll d’Estenalles , 20’ més i 25 fotos mès.
A les 17h 05’ arribem al cotxe i a les 17h35’ a Terrassa.

En total hem CAMINAT 4h30’ i unes 90 fotos. (anada i tornada són uns 14Km).

ODA A LA CORRUPCIÓ

ODA A LA CORRUPCIÓ

CORRUPCIÓ que alteres perjudicialment la substància,
d'alguna cosa o persona i t’identifiques amb els delictes
de prevaricació, suborn i negociacions prohibides.

CORRUPCIÓ POLÍTICA que transgredeixes compromisos
adquirits amb d'altres persones, utilitzant la confiança
i els privilegis atorgats per aquests acords presos, amb
l'objectiu d'obtenir un benefici aliè al bé comú.

CORRUPCIÓ URBANÍSTICA que operes mitjançant la comissió de delictes contra l'ordenació del territori i l'alteració maliciosa del planejament urbanístic o l'incompliment de les condicions legals per a la seva execució.

CORRUPCIÓ INFORMÀTICA que alteres inesperadament enl'organització o la coherència de les dades que s'han desat en un suport informàtic o s'han transmès digitalment per un mitjà de comunicació.

CORRUPCIÓ LINGÜÍSTICA que transformes l’ortografia  d'un terme lingüístic, mantenint el significat o una variant fins i tot anecdòtica d'un significat original.

CORRUPCIÓ MORAL que manques de coherència ideològica, bé sigui entre les diverses idees que té una persona o un grup, o bé sigui entre el què s'enuncia i el 
què es practica.

Jordi Garcia Miguel.
9-2-2014

PARC AGROFORESTAL DE TERRASSA. DISSABTE, 8/2/2014, EXCURSIÓ AMB L’AMIC JORDI RUIZ . LLAC PETIT , TRES FONTS I MOLTA NATURA.

PARC AGROFORESTAL DE TERRASSA. DISSABTE, 8/2/2014, EXCURSIÓ AMB L’AMIC JORDI RUIZ . LLAC PETIT , TRES FONTS I MOLTA NATURA.

Sortim amb cotxe de Terrassa , direcció carretera de Rellinars , quan quasi no hi ha cases , a mà dreta es troba una hípica , just abans d’entrar a l’hípica , pista a la dreta fins una cadena, on deixem el cotxe . Són 3,8 Km i 20’.

A les 10h. comencem a caminar.

Fem 40’ hi arribem al Llac Petit o Pantà de Can Bogunyà ( es coneix com el llac maleït, fa anys aparició de cadàvers lligats de mans de nens i gent gran, també cotxes, ... no se sap si tenia a veure amb la proximitat d'un sanatori, l'Hospital del Tòrax , avui el Parc Audiovisual de Catalunya ).
 
Marxem ràpid direcció a la Font del Janot , 1h molt dura on 45’ eren per un petit sender que el malparit només pujava. De la Font del Janot i per fi de baixada a la Font del Sr. Ramon , 1h més . Vistes espectaculars . De la font del Sr. Ramon al cotxe , uns 40’. Per proximitat anem a la Font de la Misèria , 10’ anada i tornada .

TOTAL CAMINAT = 3hores i 30 minuts

HEM GAUDIT MOLT.

HOMENATGE AL PA AMB TOMÀQUET.

HOMENATGE AL PA AMB TOMÀQUET.

Gran exquisidesa de la nostra terra sense ,
pretensions ostentoses però d'un gust
exquisit i assequible a tots .
Conté elements bàsics de l'alimentació .
Pa , tomàquet , oli d'oliva i sal .
Amb identitat pròpia i no molt apreciat
fora de Catalunya com tot el que és català .

El pa és un aliment bàsic de la dieta ,
s'acostuma a preparar mitjançant l'enfornat
d'una massa elaborada fonamentalment amb
farina de cereals com el blat , sal i aigua .

El tomàquet madur per sucar el pa és un fruit
esfèric més o menys allargassat, segons la
varietat , de colors verds i vermells , la polpa és
vermella i conté moltes llavors , el sabor és àcid
o dolç , també depenent de la varietat .

L'oli d'oliva és un oli vegetal a partir
del suc natural de l'oliva , el fruit de l' olivera .

La sal és un condiment o additiu alimentari
format principalment pel clorur de sodi ,
és el condiment més antic que s'ha utilitzat
la humanitat .

La combinació d'aquests quatre productes és
el pa sucat amb tomàquet amb oli i sal .
Símbol gastronòmic de Catalunya que
combina amb qualsevol tipus d'embotit ,
però tal qual , sense res més , delecta a tot
català que en menjar -lo sent un sentiment
indescriptible de catalanisme i llibertat .

Jordi Garcia Miguel
6-2-2014

AL PARDAL DE BARDISSA

AL PARDAL DE BARDISSA

Ocell comú a l'hivern a tota la Catalunya continental,
fa 15 cm de llargària total i 21 cm d'envergadura alar.
És més esvelt que el pardal comú i el seu bec és fi i fosc,
té les celles, la gola i el pit grisos i el dors bru ratllat fosc.
És molt discret però no pas tímid, fa un crit estrident.
Camina a passes curtes i ajupit. A l'hivern ocupa el sotabosc
dels pinars i alzinars, les bardisses i els secans abandonats.
S'alimenta en terra menjant llavors, insectes i llurs larves ,
fa un voluminós niu amagat dins les mates i a les bardisses,
a la vora dels boscos, el niu està fet de molsa i herba, amb un
revestiment de llana i pèl, la femella covarà els 3-5 ous blavencs
corresponents durant 13 dies, pot criar fins als 2000 m d'altitud
ocupant els matollars de bruc i bàlec . No cria a les Balears.

Jordi Garcia Miguel
5-2-2014

A LA MALLERENGA CARBONERA

A LA MALLERENGA CARBONERA

Vius al bosc i en ambients arbrat
voldria ser lliure com tu i portar
la teva corbata negra sobre el
color groc del pit.
A la ciutat et trobo als parcs ,
a la muntanya veig els teus nius
en forats d'arbres, nius farcits de
gran quantitat de molsa, pel, llana
i alguna ploma.
Ets un ocell insectívor, pots ingerir
també fruits silvestres i llavors.
Ets sedentària i fora de la temporada
de cria , t’agrada formar grups grans
barrejats amb altres mallerengues.


Jordi Garcia Miguel

2-2-2014

MASIA FREIXA I JARDINS DEL PARC DE SANT JORDI A TERRASSA.

MASIA FREIXA I JARDINS DEL PARC DE SANT JORDI A TERRASSA.

LA MASIA FREIXA

La Masia Freixa és un edifici modernista de la ciutat de Terrassa situat al parc de Sant Jordi, antics jardins i terreny adjacent a la masia, dins el barri de Ca n'Aurell. Construïda el 1896, va ser pensada originalment com a fàbrica de filats i va ser reformada entre el 1907 i el 1914 per Lluís Muncunill i Parellada, que la va transformar en la residència familiar de l'industrial tèxtil Josep Freixa. L'arquitecte la va convertir en una de les joies del modernisme terrassenc, amb la seva estructura d'arcs i voltes d'inspiració gaudiniana i els murs pintats de blanc, d'on sobresurt una alta torre. Durant molts anys ha albergat el Conservatori Municipal de Música, que actualment ha estat traslladat a un edifici de nova construcció al Campus Universitari, al barri del Cementiri Vell. A hores d'ara acull les oficines del Síndic Municipal de Greuges i de l'Oficina de Turisme de l'Ajuntament.
 

Elements destacats
•La teulada sinuosa, amb una estructura de voltes de maó pla que conjugaven la tradició de la volta catalana amb la modernitat dels nous materials; el revestiment de morter té petits vidres incrustats que li donen l'aparença d'un gris brillant.
•Els arcs parabòlics inspirats en l'obra de Gaudí, que conformen les finestres del cos principal i les obertures dels porxos d'entrada i del costat sud i oest.
•L'arrambador ceràmic blanc del porxo, obra també de Muncunill, que ocupa la part inferior de les parets arrebossades i pintades de blanc.
•La rotonda del costat est, com a afegitó de dos nivells al cos de l'antiga fàbrica; els finestrals de la planta baixa són d'arc rebaixat, per permetre més entrada de llum, a diferència dels de tipus parabòlic de la resta d'obertures de la façana.
•La torre de l'angle nord-est, que sobresurt del cos inferior quadrat; té un cos octagonal de quatre nivells, l'últim dels quals voltat d'una balconada mirador.
•L'interior, molt reformat, però que encara conserva el mobiliari del menjador i del despatx, dissenyat per Joaquim Vancells.
•El jardí dissenyat per Rafael Benet i Vancells, un dels pintors destacats de l'època, és d'estil romàntic i, junt amb el de la casa Alegre de Sagrera, és el millor exemple dels jardins terrassencs de la primeria del segle XX. El seu estat de conservació, pel que fa a les característiques originals, no és el que correspondria a un jardí històric.

EL PARC DE SANT JORDI

Els jardins de la Masia Freixa són un dels valors patrimonials més importants amb què compta la ciutat de Terrassa .
La seva història s'inicia en el moment en què la fàbrica de la indústria tèxtil Freixa i Sans situada en aquest lloc , va ser convertida a petició del seu propietari , Josep Freixa i Argemí , en residència familiar, fent l'encàrrec a l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada cap finals de l'any 1905 .
És durant el decurs de les obres de reforma que es projecta el que seria el primer disseny dels jardins datats , possiblement , el 1910 , de la mà de Rafael Benet i Vancells .

El parc de les roses.
Les obres de reforma han permès recuperar una part important de la tradició de jardineria del parc , centrada en les roses . Aquestes són algunes de les més destacades :
• Rosa Charles de Milles de 1790 . Catalogada com a gran Híbrid i d'excel · lència pel seu perfum .
• Rosa La France , reconeguda com a primer híbrid de te : La France de 1867 de Jean Baptiste Guillot .
• Rose Dot de 1962 ( Rosa de la família Dot ) . Pere Dot va ser el més excel · lent dels roseristes catalans i va aconseguir fama mundial .
• Alba Màxima de 1750 . Rosa de col · leccions de jardins , fins al s.XVIII .
Totes aquestes roses que formen part de la col · lecció , reafirmen la tradició de plantació de rosers que sempre ha tingut el jardí . Cal destacar també el roserar com a conjunt , tant amb els parterres com els rosers enfiladissos ja existents .