Excursionisme

Benvinguts al meu bloc d'Excursionisme. Sóc des de fa molts anys un gran aficionat a fer excursions, En aquest bloc, publicaré els meus itineraris detallats de diferents excursions, bàsicament, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Parc Agroforestal de Terrassa, a la Vall de Camprodon, a la Garrotxa, a Montserrat, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la Serra de Marina, Parc Natural del Montseny,...També alguna poesia meva, sóc un amant de la poesia.

Espero que us agradi i pugui ser-vos útil per fer excursions.


Una abraçada,

Jordi

sábado, 25 de marzo de 2017

Un bosc de fades als Ports.






Un bosc de fades als Ports.

La ruta que uneix Casetes Velles i la fageda del Retaule, entre els municipis de Mas de Barberans i la Sénia, transcorre per un dels boscos més singulars del parc natural dels Ports.
ITINERARI

Casetes Velles – PR 82 – mas de Pataques – barranc del Retaule – faig Pare – font del Retaule – pi Gros – cruïlla de Pataques – faig Pare – collet del Gravis – PR 82 – Casetes Velles

DADES:

-Dificultat : Baixa
-Distància: 9,5 km
-Desnivell: 400 m
-Durada: 3 h

COMENTARIS SOBRE LA RUTA:
El paisatge que envolta el Mas de Barberans, a la falda del massís del Port, canvia segons cap on mirem.

A l’est, el poble és un balcó natural sobre la plana del Montsià, amb vista sobre els camps d’oliveres i el mar al fons.

A l’interior, en canvi, s’alcen els cingles del barranc de la Galera i de la Vall, que a poca distància pugen fins a més de mil metres.

Per arribar al punt de partida del nostre recorregut, precisament, cal resseguir amb cotxe la pista que s’endinsa per les parets imponents del barranc de la Vall fins a l’indret conegut com a 'Casetes Velles', en el que seria la prolongació de la carena del Caro —el punt més alt del massís— cap al sud-oest.

Pocs mestres abans d’arribar als prats àrids de la solana de Casetes Velles, just al costat del Mas d’Andresito, trobarem les marques grogues i blanques del PR 82, el petit recorregut que porta fins a la fageda més meridional d’Europa —i un dels boscos més ben conservats del país— per un sender ombrívol i força planer.

Voregem una petita bassa natural, en direcció a la portella de Calça, i les clarianes desapareixen per donar pas a un bosc dens que s’esmuny per la base de roques amb formes montserratines.

Aviat haurem de deixar el PR a la dreta i, per seguir endavant pel Mas de Pataques, el barranc del Retaule, on comença a canviar la textura del bosc: les arbredes de pi roig i carrasques deixen protagonisme al faig, un arbre cada cop més predominant.

A l’hivern l’indret pot ser fantasmagòric per la densitat de les boires, a la primavera hi esclata el verd i a la tardor el bosc es tenyeix amb tots els matisos del groc i el roig de les fulles a punt de caure. El camí desemboca a la pista forestal que baixa fins al faig Pare, un arbre de més de vint-i-cinc metres d’alçària i vint-i-vuit de capçada que destaca per l’entramat de les seves arrels.

Cap a la dreta surt una pista que en direcció al collet del Gravis s’encreua amb el PR82 i per la font de Pataques retorna de nou a Casetes Velles. Però si des del faig Pare estant volem allargar el recorregut, podem continuar baixant cap al fons del barranc fins a la font del Retaule.

De ben a prop, surt el sender que mena al pi Gros. Els experts asseguren que és el pi negral més gran de Catalunya, amb 33 metres d’alçària i gairebé 5 metres de perímetre. Sembla que va sobreviure de la tala perquè servia de fita en la partició de dues finques. Una foto al seu costat ens farà sentir petits, petits.
Observacions:

Des de Casetes Velles parteixen diverses rutes per la zona sud del massís del Port. L’itinerari que proposem és molt ombrívol, per tant adequat per fer durant els mesos d’estiu.

El tram de ruta que transcorre per la fageda del Retaule s’omple de verd a la primavera i l’estiu.


El moment de màxima esplendor del paisatge, però, arriba al final del mes d’octubre, quan els faig canvien el color de les fulles. 

lunes, 20 de marzo de 2017

Tines de la Vall del Flequer.

Tines de la Vall del Flequer. 

Jo puc fer de guia: he fet la ruta unes 15 vegades i he col.laborat en restaurar el camí.

Itineraris per conèixer el patrimoni vinculat a l’antic conreu de la vinya a la comarca del Bages.

FEM CULTURA DEL NOSTRE PATRIMONI ÚNIC AL MÓN I POC CONEGUT.
INTRODUCCIÓ:
Durant el s. XIX el Bages va ser la comarca de Catalunya amb més hectàrees de vinya i producció d’hectolitres de vi. El 1860 el 64% de les terres conreades eren dedicades a la vinya.

El bon preu de vins i aiguardents va fer que els pagesos plantessin vinyes en els vessants més costeruts de les muntanyes i solucionessin el problema del transport de la verema i la necessitat d’una fermentació homogènia amb la construcció de tines i fabricació del vi al peu mateix de les vinyes.

La irrupció de la fil·loxera a la dècada de 1890, va matar els ceps i va fer abandonar les vinyes. Els bancals que ocupaven resten avui engolits per la pineda.

Hi ha escampades tines arreu de la meitat sud de la comarca, en diferent estat de conservació. Bona colla als termes de Talamanca, Mura i Rocafort.

Les de la Vall del Flequer, al terme municipal del Pont de Vilomara i Rocafort, destaquen pel bon estat de conservació.
El sender SL-C 52 les recorre. Hi localitzarem penells informatius que expliquen detallada i gràficament el procés constructiu, funcions de les tines i edificacions annexes i l’elaboració del vi.

Podem escurçar o allargar l’itinerari al nostre gust, dues opcions:
-(a) Curta que retorna un cop visitades les Tines del Ricardo.
-(b) Llarga que inclou la visita a les tines de la Bauma Roja, a la vall de Santa Creu, la casa del Flequer i Sant Pere d’Oristrell.
Accés
Del Pont de Vilomara en direcció a Rocafort per la BV-1224, poc abans del punt quilomètric 4, prenem a mà dreta un pista (indicador Tines del Flequer), creuem la riera i poc més enllà trobem un espai destinat a aparcament.
Aparcament (256 m)

Pugem pel camí del Flequer , deixant a mà esquerra el d’Oristrell (retorn) i poc més enllà el de la pedrera.
Està molt ben senyalitzat.

Enclotat a mà dreta queda el Torrent del Flequer. A l’altre costat, envaïts per la pineda, albirem marges de pedra seca que suportaven els antics bancals de vinya i barraques.
Deixem el camí del Flequer per un de carreter a mà dreta, en baixada.
1.Tines del Bleda. Conjunt de 2 tines.

Continuem pel camí carreter, trobem una barraca de vinya i creuem el torrent.
A la bifurcació anem 100 metres a l’esquerra fins les Tines del Tosques.
2.Tines del Tosques . Conjunt de 4 tines.

Tornem enrere i a la bifurcació prenem un corriol que gira a l’E per l’obaga de la Serra de Puig Gili.
Passem pel costat de marges de pedra i d’un dipòsit de vinya. També sobre diverses lloses de pedra per salvar rases. Aquestes rases als pendissos evitaven l’erosió hídrica del terreny.
Baixem un tram esglaonat i, poc més enllà, ja albirem les Tines de l’Escudelleta, prop del torrent.
3.Tines de l’Escudelleta. Conjunt de 11 tines.

Continuem per un camí carreter, creuem de nou el torrent fins a la cruïlla.
Bifurcació (332 m)
Indicada. Per l’esquerra retrobem el camí del Flequer per on podríem retornar a l’aparcament. Continuem vers l’E, ara pel marge dret hidrogràfic, fins al proper grup de tines.
4.Tines del Ricardo. Conjunt de 6 tines.
-(a) Un cop visitades retornem a la bifurcació anterior i prenem una pista a mà dreta que va guanyant alçària sobre la vall, pel marge dret del torrent.  Hi localitzarem diversos penells explicatius sobre l’activitat vitivinícola i com va influir en el canvi de la fisonomia del paisatge. També ens permetrà albirar a vista de pardal els conjunts de tines de l’Escudelleta i del Tosques.
-(b) Seguim en pujada 150 metres pel camí del Flequer.

5.Tines del Camí del Flequer . 4 tines al llarg del camí.

6. Mas El Flequer . 3 tines.
Mas compost de dues edificacions. Una d’elles en ruïnes. La principal, en millor estat, conserva la coberta, tines i algunes dependències annexes en estat semi ruïnós. 
EL MAS EL FLEQUER ACTUALMENT ESTÀ EN RESTAURACIÓ TOTAL.
FINS AQUÍ HEM VIST 30 TINES.
A la propera bifurcació anem a l’esquerra fins a la reixa d’accés a un mas, on continuem cap a l’esquerra (W).
Anem carenejant (NW).
Passem pel costat d’una barraca amb estable i menjadora i continuem per una pista que més aviat sembla un tallafocs a la carena.
En aquesta direcció aviat albirem el campanar de l’ermita.
A la bifurcació, seguim per l’obaga fins a l’ermita.
Sant Pere d’Oristrell (410 m)

Petita església d’una sola nau i planta rectangular, encimbellada sobre un turonet. A la façana de ponent hi ha la porta, de mig punt, amb la data de 1858. Culmina la façana principal un esvelt campanar quadrat.
Documentada d’ençà el segle XIII, ha sofert diverses modificacions que no permeten identificar els elements constructius de la primitiva església.
Continuem camí passant pel costat d’un dipòsit per a incendis i baixem, a mà esquerra, al nucli d’Oristrell.

El petit nucli d’Oristrell, antigament Ullastrell, apareix citat al segle X. Hi podrem observar també un grup de tines en bon estat de conservació.
Baixem pel camí pavimentat fins a retrobar el camí d’anada.

TEMPS AMB PARADES 5 HORES (ANADA I TORNADA, QUASI UNA CIRCULAR).










jueves, 16 de marzo de 2017

Cascada Os Lucas a l'Alt Gallego.

Cascada Os Lucas a l'Alt Gallego.

Espectacular racó de la comarca de l'Alt Gallego, format per un conjunt de dos salts d'aigua consecutius de 5 i 7 m aproximadament i una badina inferior d'uns 5 metres de diàmetre.

Com arribar-hi ?
En cotxe des Osca prenem la N-330 direcció Jaca i passat Sabiñanigo ens desviem per la N-260 direcció Biescas.
Entre Senegüé i Biescas prenem una carretera que surt a la dreta en direcció Olivan i Ors.

Passat el pont sobre el Gallego ens desviem a l'esquerra per una carretera que ens conduirà a Ors Sota on passat el pont sobre el Barranc d'Os Lucas ens trobarem a la dreta una petita esplanada on podrem aparcar el cotxe.

Descripció de la ruta

Des de l'aparcament continuarem a peu pel camí que ascendeix en paral·lel al barranc fins arribar a una presa amb una cascada que sortejarem per l'esquerra per unes escales que parteixen de la base per continuar remuntant el barranc per la mateixa llera, sense un itinerari clar , que ve definit en funció del seu cabal, el que fa creuar la llera en més d'una ocasió per arribar a uns 15-20 minuts fins a la cascada d'Os Lucas.

Recomanacions: Portar calçat adequat ja que cal caminar per terreny pedregós i per l'interior de la llera i banyador si volem gaudir d'un refrescant bany.

Advertiments: Abstenir d'acudir en èpoques de cabal elevat. Precaució amb els possibles despreniments de roques en accessos i zona de les cascades i badina.





Suggeriments: En Ors Baix recomano fer una visita a la bonica església mozarabe del Santa Eulàlia del Segle XI.

miércoles, 15 de marzo de 2017

La roca Foradada, una cascada de contes de fades.






La roca Foradada, una cascada de contes de fades.

En un racó d’Osona s’amaga un salt d’aigua que sembla sortit d’un conte de fades encantades. És la roca Foradada, a on s’arriba des del poble de Cantonigròs.
Després de fer una agradable excursió entre alzines, castanyers, roures i arbres de ribera, ens espera un gran gorg d’aigua dolça rodejat d’un amfiteatre de parets de roca.
ITINERARI
Cantonigròs – primer desviament del GR – segon desviament cap a la Foradada – roca Foradada

Dificultat: Baixa 
Distància: 2,2 km (anada i tornada)
Durada: 1 h i 30 min (anada i tornada amb parades)

Enmig de la riera de les Gorgues trobem la roca Foradada, un indret sorprenent i amb un aire màgic que encantarà als més petits.
Es tracta d’un gorg vorejat de roca, que deu el seu nom al forat que té una de les parets.
L’aigua, que cau en un gorg des d’una altura de 15 metres, està rodejada de grans parets de pedra.

L’excursió que hi porta és ideal per fer amb nens: és curta (una mitja hora d’anada i uns tres quarts de tornada) i sense cap dificultat tècnica, a excepció de la darrera part, amb un pronunciat pendent, on cal anar en compte amb les relliscades.

El recorregut presenta un paisatge variat i amb molta vegetació. Petits i grans poden jugar a reconèixer alzines sureres, roures, castanyers i, al costat del riu, diferents espècies d’arbres de ribera.

Comencem la ruta al mateix poble de Cantonigròs, concretament al costat del camp de futbol.

Des de darrere del camp surt un camí ample que fa una suau baixada. Seguim els senyals del GR-151 fins que aquest gira a l’esquerra.

No fem cas d'aquest primer encreuament i seguim camí avall.

Uns metres més endavant retrobem el GR i el seguim a la dreta. Poc després arribem a una cruïlla i deixem el GR que continua cap al poble de Santa Maria de Corcó i baixem a la dreta (seguint un senyal que així ho indica) per un sender estret i pedregós que baixa cap a la cascada de la Foradada. 

És en aquest darrer tram on cal anar en compte amb els petits, ja que el camí és estret, humit i fa baixada. De tota manera, en els trams més perillosos hi ha baranes on agafar-se. 

Finalment, amagat entre la frondosa vegetació, descobrim un escenari digne d’una pel·lícula de fantasia. L’aigua, que cau en un gorg des d’una altura de 15 metres, està rodejada de grans parets de pedra.
A l'estiu és un indret ombrejat i recollit que, sens dubte, convida al bany.


Si no hi ha gaire gent podrem gaudir de la sensació d'haver descobert un indret màgic. Descansem una estona i agafem forces per la tornada... que ara fa pujada!

lunes, 13 de marzo de 2017

Rutes guiades a cavall pels voltants del Montseny.








Rutes guiades a cavall pels voltants del Montseny.
Descripció de l'activitat Rutes guiades a cavall pels voltants del Montseny.


Hi ha la possibilitat de fer excursions d'1 hora (per a principiants). Després d'una petita instrucció per part dels nostres guies sortirà 1 hora al camp.

rutes de mig dia i dia sencer amb opció de menjar en un típic restaurant de muntanya o si prefereix en la mateixa hípica.

És una bona possibilitat de relaxar-se amb la família i els amics. O fer una activitat empresarial. Els grups són benvinguts.

Els nostres cavalls són molt equilibrats i experts en rutes.

Cada excursió es realitza acompanyada d'un o diversos guies experts.

Cal destacar que ens trobem molt a prop del fantàstic Parc Natural del Montseny i a 30 km de Barcelona.

Preus

- Excursió d'1 hora: 20 euros/persona (mínim 2 persones)
- 2 hores: 40 euros/persona (mínim 2 persones)
- Mitja jornada amb esmorzar: 60 euros/persona (mínim 2 persones)
- Jornada completa amb menjar al Restaurant de muntanya: 100 euros/persona (mínim 5 persones)

(IVA inclòs)

Preneu-vos un respir i gaudiu amb nosaltres de la bellesa del Montseny i els seus voltants. 

viernes, 10 de marzo de 2017

Moletes d'Arany (Beseit).

Moletes d'Arany (Beseit).










LOCALITZACIÓ: Ports de Beseit, Comarca del
Matarranya.

PROVÍNCIA: Terol.

INICI: Aparcament del Parrissal (Beseit). En Beseit trobarem indicacions cap al Parrissal. Cal assenyalar que segons alguns companys, cobren pel pàrquing, en determinades dates.

DISTÀNCIA: 12,04 Km.
TEMPS EN MOVIMENT: 3H.
VELOCITAT MITJANA: 4 km / h.
DESNIVELL: 600M.

RUTA: Aparcament-Pla de les Mines-Barranc de la Faixa Estreta-Coll de Belenguera-Mas de ferreret-Roca Morera-Pic Arany-GR-8-Coll de Belenguera-Aparcament.

DIFICULTAT: Fisica: Mitjana-Baixa. Tècnica: Baixa-Mitjana.

INTERÈS DE LA RUTA I SUGGERIMENTS:
Ruta sense grans dificultats i amb la recompensa d'espectaculars vistes del Parrisal i part dels Ports de Beseit. Tota la ruta està perfectament senyalitzada i el punt mes conflictiu, pel que fa orientació, és la localització de l'vèrtex geodesic, que indica el cim del pic Arany.

El camí parteix des del mateix pàrquing del Parrisal i es desvia al Pla de les Mines, endinsant-se en una pineda que habita al Barranc de la Faixa Estreta, i que ens condueix fins al coll de Belenguera, al costat del Mas de Ferretet, en ruïnes.

A prop del coll ens trobarem amb un altre dels punts més interessants de la ruta, la Roca Morera, formació en forma d'arc i espectadora de luxe dels Ports, mes endavant i després de passar el cim ens creuarem amb el GR-8, per baixar i arribar de nou al coll de Belenguera, des d'aquí, coincidirem amb el tram de pujada.

TIPUS DE CAMÍ: Camí i sender.

EPOCA RECOMANADA: Qualsevol. Realitzada amb temps clar i terreny sec.

SENYALITZACIÓ: Tota la ruta està senyalitzada com a PR (marques grogues i blanques).

miércoles, 1 de marzo de 2017

Ruta a cavall Taüll- Durro- Boí- Taüll.

Ruta a cavall  Taüll- Durro- Boí- Taüll.

Dades:
-Quilòmetres = 17,38 km
-Circular:
-Altitud máxima = 2.008 m
-Altitud mínima = 869 m
-Temps = 5 hores 22 minuts

ITINERARI:

Partim des de la carretera de Taüll a les pistes d’esquí, però prenem la pista sense asfaltar que arriba al Pla de L’Ermita.

Poc després d’haver sortit deixem el camí principal per baixar al pont sobre el Riu de Sant Martí des d’on surt el corriol a l’esquerra que paral·lel a la pista que hem deixat ens eleva fins a la cota del Pla de l’Ermita, que podem contemplar separats pel torrent.

Ens anem enfilant pel camí del bestiar ben marcat per enormes blocs de granit, i anem guanyant vistes sobre la vall.

Creuem una primera porta per al bestiar i seguim pujant vorejant el Tossal dels Pedrenys cap a Plananoquil, on un cop trobem la segona porta, podem prendre la pista que ens durà baixant de valent fins a Durro. 

En aquesta pista hi ha un pas canadenc que vam poder salvar perquè l’aparell que donava corrent al filat era a peu de camí, el vam poder desendollar, aixecar el fil, passar per sota i tornar a endollar; no tenia la porta practicable pel costat que facilita el trànsit de cavalls, vaques, ovelles i cabres...

Arribats a Durro, anem fins l’església per tal de veure-la de prop i recórrer els cuidats carrers del poble

Desfem part del camí per anar fins el GR que faldejant la Roca de la Freixa ens porta a Boí i ens ofereix panoràmiques excel·lents de la vall amb Barruera, Erill i Boí .

Es tracta de la senda coneguda com “El Pago”, una antiga cabanera per conduir les ovelles a alta muntanya. Ara, és un corriol que passa força penjat amb trams de tartera practicable a cavall, tot i que hi ha bocins pedregosos amb desnivell que cal salvar amb cura. 

Els cavalls desferrats passen sense massa dificultats, encara que no recomanem de cap manera fer aquest trajecte si el terreny és humit.

Arribem a Boí per un traçat que comparteix amb el Camí de l’Aigua que paral·lel al que hem seguit, però força metres més avall, duu a Barruera
i continua fins més enllà de Pobla de Segur. 

A Boí parem a fer un mos en un parc infantil que té un providencial triangle amb herba i un abeurador al costat, on genets i cavalls trobem un bon recó per refer-nos.

Des d’aquí, passem el pont sobre el riu i anem directament al camí d’anar a peu de Boí a Taüll que a trams es suau i agradable i a trams puja de valent fins la darrera recta a Sant Climent de Taüll. 

Un cop al poble, tornem al punt de partida.

Es tracta d’un traçat ben senzill que compta amb els paisatges màgics d’alta muntanya, algun pas amb certa dificultat al corriol de Durro a Boí que cal fer amb el terreny sec i sense vertigen. 
Qualifiquem la dificultat de mitjana donats els passos pedregosos i amb desnivell d’ “El Pago”. 












FEM CULTURA:

Sant Climent de Taüll
Sant Climent de Taüll és una església romànica de la localitat de Taüll, al terme municipal de la Vall de Boí, dins de l'antic terme de Barruera. És a l'entrada sud-oest del nucli vell de Taüll, a ran de la carretera L-501. No és gaire lluny de la de Santa Maria de Taüll, que es troba en el centre del poble.
Història:
Com la resta d'esglésies de la Vall de Boí, la de Sant Climent de Taüll fou objecte de la venda i bescanvi l'any 1064 pels comtes de Pallars Sobirà, Artau I i la seva muller Llúcia de la Marca, als comtes de Pallars Jussà, Ramon V i la seva dona Valença de Tost, juntament amb el castell d'Erill i altres possessions.
El primer esment específic de l'església és del 1123: el 10 de desembre fou consagrada per Sant Ramonbisbe de Roda,[1]just un dia abans de consagrar Santa Maria de Taüll, església amb la qual compartí parroquialitat durant gairebé tota l'edat mitjana. Encara cal comptar una tercera església, a Taüll: Sant Martí, que fou, possiblement, la primitiva parròquia. La data de consagració de Sant Climent de Taüll es va conservar en una pintura mural romànica a l'interior mateix de l'església.
De tota manera, Sant Climent sembla l'intent, fallit, dels senyors d'Erill d'establir un nucli monàstics a la vall.
A la baixa edat mitjana, i pel fet de pertànyer al comte de Pallars, la Vall de Boí passà al bisbat d'Urgell, on gaudia d'un règim especial, ja que el conjunt de parròquies era regit per un conjunt de co-rectors, que arribaren a ser vuit en algunes èpoques. Aquests co-rectors havien de ser fills de la Vall de Boí; el santuari de Caldes de Boí exercia de centre coordinador de les parròquies de la vall.
El 5 de setembre de 1907 va ser un dels llocs per on va passar la Missió arqueològico-jurídica a la ratlla d'Aragó, organitzada per l'IEC amb la missió de protegir el patrimoni artístic català. L'equip estava format per Josep Puig i CadafalchGuillem Marià BrocàJosep GudiolJosep M.Goday i Adolf Mas.[2]
Descripció:

Planta
És de planta basilical amb les tres naus separades per fileres de columnes cilíndriques cobertes amb embigat de fusta a dos aigües i llosa de pissarra a l'exterior, capçalera amb un absis i dues absidioles. El campanar, una torre de planta quadrada amb sis pisos d'alçada, se situa a la façana meridional cap a l'orient, molt a prop dels absis. Les naus convergeixen lleugerament cap a la capçalera. Els murs, construïts amb petits carreus de granit, ben tallats i afilerats, i escasses obertures. La porta d'entrada a l'església se situa a la façana de ponent. La construcció de la coberta és molt primitiva i rústega. Les bigues estan superposades i esteses de mur a mur sense atirantar, de manera que formen una armadura central des d'on es distribueixen les altres bigues que sostenen el sostre.
Els murs meridional, oest i nord no tenen cap mena d'ornamentació i només es veuen interromputs pels vans de les portes. L'aparell, però, fet de carreus mitjans ben tallats i disposats en filades regulars, formen una decoració austera però bonica.

En els absis s'aplica una decoració llombarda molt simple i harmoniosa. L'absis central està decorat per grups de quatre arcs cecs, dobles, separats per mitges columnes. Sobre ells corre un fris de dents de serra com el que s'ha vist en algunes de les columnes de l'interior. El tram central té una finestra i sobre els laterals hi ha sengles vans en forma d'ull de bou. Les absidioles també porten la mateixa decoració llombarda, però amb grups de tres arcs cecs en lloc de quatre. Tenen una finestra cadascun.