Aquest itinerari permet gaudir d'excepcionals
panoràmiques de la comarca de l'Alt Empordà.
Dificultat tècnica: Baixa
Distància: 8,27 km
Temps
efectiu: 2 hores 9 minuts
Desnivell
pujada / baixada: +326 m. / -326 m
Circular: Sí
Inici
/ final ruta: Mas Ventós
Interès: Natura / Cultura
FEM CULTURA DEL MÉS IMPORTANT DE LA
RUTA:
Monestir de Sant Pere de Rodes
El monestir de Sant Pere de Roda (o erròniament Rodes) fou
un monestir benedictí de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situat a l'actual terme
municipal del Port de la Selva (Alt Empordà). En concret, es troba al
sud-oest de la població del Port de la Selva, al vessant de llevant de la
muntanya de la Verdera, dins la serra de Rodes i prop de les ruïnes del
poblat medieval de la Santa Creu de Rodes i del castell de Sant Salvador de
Verdera.
El monestir fou construït al vessant
nord de la muntanya de Verdera, en un replà per
sota del castell de Verdera, que li donà protecció. Des de
les ruïnes de l'antic cenobi, es gaudeix d'una vista excepcional sobre tot el
sector de costa situat al nord del cap de Creus, en particular les badies
del Port de la Selva i de Llançà. A nord-oest del monestir, poc abans d'arribar-hi, hi
ha les restes del poble medieval de Santa Creu de Rodes, entre les quals destaca
l'església de Santa Helena de
Rodes. Actualment és
gestionat pel Museu d'Història de Catalunya.
Nau
central:
És un conjunt monàstic de grans dimensions, format per l'església, el claustre i les diverses dependències monàstiques disposades al seu voltant,
tot plegat organitzat en terrasses corresponents al desnivell natural de la
muntanya.
Església:
L'església és de planta basilical formada per tres
naus, transsepte i tres absis semicirculars
capçats a llevant. La nau central està coberta amb volta de canó, mentre que
les laterals presenten volta de quart de cercle i són força estretes. Totes
tres naus estan dividides en cinc tramades per quatre arcs torals lleugerament
ultrapassats, sostinguts per pilars que integren un doble ordre de columnes
superposades amb capitells de grans dimensions, profusament decorats. Els del
primer nivell són de model corinti, decorats amb fulles d'acant, volutes i
alguns motius zoomorfes, mentre que els del nivell superior presenten motius
geomètrics i vegetals.
Els arcs formers arrenquen tots des d'un alt podi. El transsepte presenta
els dos braços sobresortits coberts amb voltes de canó. Es comunica amb les
tres naus mitjançant arcs de mig punt adovellats, amb les impostes decorades
damunt pilastres rectangulars.[3] Damunt del braç
septentrional, es construí la torre i capella de Sant Miquel, a la qual
s'accedeix des de l'església mitjançant unes escales de cargol. Consta d'una
nau coberta amb volta de canó, i un absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera a l'extrem oriental.
Alhora, la capçalera de la capella està bastida damunt l'anomenada capella
de l'Anacoreta. La torre presenta el coronament emmerletat.
Adossat a l'extrem de ponent de la torre i a la façana nord de l'església,
hi ha un gran edifici rectangular amb el coronament emmerletat destinat a
la sagristia del temple, tot i que
l'interior ha estat força restituït. L'absis major de l'església, cobert amb
volta de quart d'esfera i de dimensions més grans que les dues absidioles
laterals, està bastit damunt d'una cripta i presenta una girola doble de dues
plantes, oberta al presbiteri mitjançant arcs de mig punt a la planta baixa, refets amb maons i
finestres de punt rodó adovellades al pis.
L'arc triomfal és de ferradura, de la mateixa manera que els dos arcs
d'accés al deambulatori inferior i a la cripta. Està adovellat i es recolzava
damunt dues columnes cilíndriques amb capitells, de les quals només es conserva
la de la banda de tramuntana. La cripta, a què s'accedeix a través de dues escales situades a la girola, presenta volta anular sostinguda damunt d'una pilastra semicilíndrica,
amb una petita capçalera integrada al mur de l'absis major, coberta per una
petita volta de quart d'esfera. Les dues absidioles laterals estan cobertes per
voltes de quart d'esfera bastides amb pedruscall, i estan obertes al transsepte
mitjançant arcs de mig punt adovellats damunt pilastres bastides amb grans
carreus. L'absidiola de tramuntana està dedicada a sant Pau i la de migdia a
sant Andreu.
Pel que fa a les obertures presents a l'edifici, cal destacar que, en
general, es corresponen amb finestres i finestrals d'arc de mig punt adovellats. Destaca la porta situada al braç de migdia del transsepte, que el comunicava amb el claustre primitiu. És d'arc de mig punt, amb els
muntants avançats bastits amb grans carreus a cap i través. La façana principal
del temple presenta adossada una galilea precedida d'un pòrtic. El pòrtic
presenta un gran arc de mig punt bastit amb lloses allargades de llicorella col·locades
radialment. Damunt la clau, hi ha un carreu de pedra calcària esculpit, datat
al segle XV o XVI, probablement reaprofitat.
La galilea, igual que la planta del temple,
està dividida en tres naus, la central amb volta de canó i les laterals amb
voltes de quart d'esfera, separades per arcs formers. Es conserven restes de
pintura mural força degradades. Al frontis, per accedir al seu interior, hi ha
un gran portal de mig punt format per dovelles de mida petita ben escairades.
Damunt seu, hi ha una finestra de punt rodó adovellada. Al mur de migdia, hi ha
una porta que la comunicava amb el pati occidental del conjunt. El campanar
està adossat al mur de migdia del temple. Es tracta d'una torre de planta
quadrangular distribuïda en tres pisos, amb un coronament superior que amaga la
coberta.
Els finestrals dels dos primers pisos són d'arc de mig punt sense elements
decoratius, mentre que els de la tercera planta són geminats, amb arquets de
mig punt i els mainells formats per columnes cilíndriques i capitells
trapezials decorats. Damunt seu, hi ha arcuacions llombardes i frisos de dents
de serra. Una cornisa marca el nivell de la coberta i el separa del coronament,
obert per tres ulls de bou a cada façana, rematats per dos frisos més
d'arcuacions i de dents de serra.
Claustre:
El claustre de Sant Pere de Rodes està situat a la banda de migdia de
l'església, en un pla força més elevat. Presenta una planta lleugerament
trapezoïdal i està bastit damunt les restes del claustre primitiu, que fou
soterrat per construir-hi l'actual. El primitiu tenia quatre galeries
porticades al voltant d'un pati trapezoïdal. La de ponent fou destruïda per
bastir-hi una cisterna, i se'n conserva només la de llevant coberta per
una volta de canó, fragmentada per diversos arcs
de mig punt.]
Cal destacar que es conserven restes de pintura mural destacades en aquest
espai. El claustre superior, molt refet després de les espoliacions sofertes,
té les galeries obertes mitjançant dobles parelles de columnes alternades amb
pilars massissos. En total, hi havia 44 columnes amb els seus capitells
decorats i vuit pilars, més els quatre angulars. Les galeries estaven cobertes
amb voltes de quart d'esfera, tot i que moltes han hagut de ser restituïdes. Al
mig del pati actual, es conserva una peça de marbre tallat en època
renaixentista, el brocal d'una cisterna.
Dependències monacals:
Les dependències monacals s'organitzen al voltant del claustre. A llevant
hi havia la sala capitular, l'arxiu i la biblioteca. Actualment, aquest espai presenta planta rectangular amb la coberta i
bona part del parament restituït, tot i que en origen conservava trams fets
en opus spicatum. A la planta baixa, hi ha una gran sala
rectangular coberta amb volta de canó dividida en quatre crugies,
que podria correspondre a un antic celler. A migdia, hi havia el refectori i el rebost, aquest últim comunicat amb la
cuina, la porteria, els estables i els horts. El refectori presenta una volta
apuntada i seguida.
L'edifici està cobert per una terrassa que ofereix una gran visió del cap de Creus. A la banda de tramuntana, hi ha
les escales de pedra que comuniquen amb l'església mitjançant un passadís
cobert amb voltes d'aresta. El mur que separa l'escala de l'edifici s'obre al
claustre mitjançant una filada d'arcades apuntades, d'estil gòtic primitiu. Les
dependències de la banda de ponent pertanyen a l'edifici situat entre el
campanar de l'església i la torre de defensa del conjunt, ambdues flanquejant
l'entrada al recinte monàstic o porteria. L'edifici presenta la planta baixa
coberta per una volta de canó, amb arcs semicirculars
encastats al parament en opus spicatum, orientat al claustre. Al
pis, en l'anomenat sobreclaustre, l'espai estava destinat a les
habitacions dels monjos d'època més tardana. La façana principal, orientada a
migdia, presenta dos nivells d'obertures, sobretot d'arc rebaixat, que foren
espoliades. Es conserva un portal de mig punt adovellat d'accés a l'interior.
El coronament del mur és emmerletat i més tardà, tot i que actualment ha estat
refet.
La torre de defensa és de planta quadrangular distribuïda en tres pisos, i
presenta poques obertures. A ponent, hi ha una finestra d'arc de mig punt
monolític, a llevant i tramuntana finestres d'un sol biaix i arcs de mig punt.
A migdia, hi ha una única espitllera a la planta baixa. En el coronament, es
conserven les cartel·les de sosteniment d'una balconada de fusta desapareguda i
restes d'un petit campanar d'espadanya. A l'interior, els pisos són coberts amb voltes de canó. Les dependències
es continuen escampant al voltant de tot el recinte. A l'extrem nord-est hi ha
la casa de l'abat, de la qual destaquen les finestres de la façana de
tramuntana, de mig punt amb impostes, o bé geminada amb columneta i capitell
decorat. El coronament de l'edifici és emmerletat.
A l'extrem sud-est hi ha la zona dels horts, organitzada en dos nivells
diferenciats i amb un edifici de planta rectangular, destinat a les tasques
agrícoles (estables i tallers). A la planta baixa, hi ha un alt porxo cobert
amb voltes de creueria de pedra, obert per uns esvelts arcs de mig punt. Als
pisos superiors, les obertures són d'arc rebaixat. A la banda de ponent del
recinte hi ha un gran pati o plaça i, al costat, l'edifici del celler, de
planta rectangular i tres pisos, amb l'interior cobert per voltes de canó de
pedra, separades per arcades i arcs de mig punt. La façana principal presenta
unes escales centrals que donen accés a l'entrada de la basílica. Al pis, hi ha
un porxo cobert per voltes d'aresta actualment emblanquinades i obert a
l'exterior mitjançant grans arcades de mig punt. L'accés principal al conjunt
monàstic es fa per la banda de ponent mitjançant un portal de mig punt que
condueix cap a un passadís estret, cobert amb volta de pedruscall fins a la
plaça del monestir.
Història:
Esplendor:
Les primeres notícies de sant Pere de Rodes daten de finals del segle IX, concretament l'any 878, en un precepte del rei Lluís el Tartamut en què apareix mencionada
com a una simple cel·la depenent del monestir de Sant Esteve de Banyoles, la qual, juntament amb tres cel·les més (Sant Joan
Sescloses, Sant Cebrià de Penida i Sant Fruitós de la Vall de la Santa Creu),
eren objecte de litigi entre el monestir banyolí i l'occità Sant Policarp de Rasès, que reivindicava el control de Sant Pere de Rodes a partir de les
reconstruccions portades a terme pel seu abat fundador, Àtala.
Diferents preceptes atorgats per Lluís I el Pietós (822) i Carles II el Calb (844 i 966) confirmaren el control efectiu de Sant Pere de Rodes
al monestir de Sant Esteve de Banyoles, tot i que ja, des de la primera meitat
del segle X, la cel·la de Sant Pere de Rodes va començar el seu procés
d'independència respecte al monestir banyolí, gràcies a les actuacions d'un
gran magnat, Tassi i
el seu fill Hildesind com a primer abat del nou monestir benedictí (945). A
partir d'aquest moment, quedaria sotmès únicament al control de la Santa Seu i
es va començar un important procés d'edificació de les dependències del nou
monestir. Gràcies a les donacions i al suport comtal, el cenobi es va convertir en un gran
poder feudal i espiritual de pelegrinatge. Les seves possessions s'estenien
pels comtats de Peralada, Empúries,
Rosselló, Besalú i Girona, així com als més allunyats d'Osona, el Pallars i el
Vallès.
Decadència:
La prosperitat del monestir va perdurar fins al segle XIV, moment en què va començar la seva decadència. Els motius que l'expliquen
són diversos. Per una banda, l'expansió de la pesta negra l'any 1345 va ser un factor decisiu, a la qual cosa es va afegir l'increment de
la pirateria durant els segles XV i
XVIII, motiu del despoblament de moltes viles costaneres; el bandolerisme, que va afectar el monestir
durant el segle XVIII i les guerres contra
França. Per aquests motius, l'any 1797, la comunitat va abandonar definitivament el cenobi i es va traslladar
a Vila-sacra en un primer moment i
a Figueres posteriorment, fins que l'any 1821 la comunitat es va dissoldre definitivament. A partir d'aquest
moment, els edificis del monestir van començar el seu procés de decadència fins
que la Generalitat de Catalunya en va emprendre les primeres obres de restauració l'any 1935, represes l'any 1973 pel Ministeri de Cultura i continuades en l'actualitat pel Departament de Cultura de la Generalitat.
L'església de Sant Pere de Rodes constitueix un dels exemples més singulars
de tota l'arquitectura medieval catalana, fent-se ressò d'obres de l'antiguitat
tardana i assenyalant una tendència autòctona de l'arquitectura romànica del
segle XI (tendència que segueixen altres edificis de l'Empordà i del Rosselló,
com Sant Miquel de Fluvià o Sant Andreu de Sureda), ben diferenciada de l'anomenada arquitectura llombarda, que
acabaria imposant-se a tot Catalunya.
La portalada de l'església corresponent a mitjans del segle XII, totalment esculturada i obra del taller del mestre de Cabestany, fou completament espoliada.
Només es conserven in situ dos carreus de marbre blanc
decorats amb frisos vegetals i algun altre relleu.
