El Tossal Gros de Vallbona de 804 m. Rocallaura- Montblanquet - Rocallaura.

El Tossal Gros de Vallbona de 804 m. Rocallaura- Montblanquet - Rocallaura.

Aquesta excursió ens permet assolir el Tossal Gros de Vallbona, que amb 804 metres és el cim més alt de la comarca de l'Urgell.

Des d'allí es té una magnífica panoràmica tant de l'Urgell com, sobretot, de la Conca de Barberà.

De fet, tot i que l'excursió la situem a l'Urgell, una part de la caminada passa a cavall d'aquesta comarca i de la Conca de Barberà.

Tot l'itinerari està perfectament senyalitzat, amb indicadors i senyals de PR i, en alguns trams, de GR.

Per arribar al punt d'inici de la caminada hem d'anar a Rocallaura; si ho fem des de Vallbona de les Monges, el poble ens queda enlairat a mà esquerra, i a la dreta veurem una pista asfaltada que baixa cap al fons de la vall, amb indicacions per arribar al Santuari del Tallat.

Hem de seguir aquesta carretera aproximadament un quilòmetre. Uns metres més enllà de deixar a la dreta un camí que s'enlaira, amb indicacions per anar a Montblanquet, trobem un eixamplament de la carretera, a l'esquerra, on podem deixar el vehicle.

ITINERARI:

0:00 h. En aquest punt comencem a caminar. Al cap d'uns metres es perd l'asfalt.

0:12 h. Trencall a la dreta, que hem de seguir (els indicadors de PR ens ajuden a orientar-nos). El camí es va enfilant, enmig de conreus. Una mica més amunt, trobem el bosc esclarissat de pins.

0:31 h. Trencall a l'esquerra. Des d'aquí podem veure, davant nostre, i una mica enlairat, el Santuari del Tallat.

0:43 h. El camí desemboca perpendicularment a la carretera que es dirigeix al Santuari. L'hem de seguir a la dreta en un curt però costerut tram.

0:50 h. Santuari del Tallat. Enorme construcció, amb una vista magnífica sobre la Conca de Barberà. Només obre en horaris restringits.

Des de l'esplanada del davant de la porta del Santuari surt un corriol que baixa dret i embardissat per una pineda. En algun punt hi ha barreres de branques que creuen el corriol per impedir-ne el pas. Simplement, es voregen.

0:53 h. Camí transversal. El seguim a l'esquerra (més obstacles), tot vorejant un camp. Després de superar encara un parell de barricades, arribem a una ampla pista.

1:00 h. Ample pista, amb senyals de GR. La seguim a la dreta. Davant nostre, i més amunt, destaquen els enormes molins de vent que omplen tot l'horitzó. De fet, si mirem enrere, sembla que aquests aerogeneradors senyalin la divisió comarcal.

1:05 h. La pista principal segueix recta; nosaltres hem d'agafar un trencall que baixa cap a l'esquerra.

1:21 h. La pista arriba al Cap del Coll travessat per la carretera TV-2338, que just aquí acaba el tram asfaltat. Travessem la carretera i seguim la pista que surt frontal, tot seguint la carena.

La pista es va enfilant i fa un parell de revolts tancats (es pot fer drecera tot seguint els senyals blancs i grocs), fins arribar a un coll.

1:39 h. Coll. A la dreta, un trencall indica el camí de Montblanquet que després seguirem. De moment seguim de front. El camí va planejant, pel vessant de la Conca, sobre la que té una esplèndida panoràmica.

1:47 h. Corriol a la dreta que s'enfila, costerut, cap el cim. Una gran pedra ens pot servir de referència per a trobar-lo.

1:50 h. Tossal Gros de Vallbona (804 m.). Un estol de pessebres de tota mena coronen el cim, al costat del vèrtex geodèsic.

La baixada comença desfent el camí fins arribar al coll pel qual havíem passat anteriorment.

2:00 h. Coll que havíem trobat a 1:39. En aquest punt seguim el trencall de l'esquerra. El camí s'eixampla i arribem al peu dels aerogeneradors, impressionants vistos de tant a la vora.

2:04 h. El camí gira a la dreta.

2:07 h. Després del tercer molí, un camí surt a l'esquerra (indicador PR). El camí supera un petit talús, conseqüència del rebombori de la construcció del parc eòlic, i de seguida emprèn direcció nord.

Poc a poc va descendint, entre pinedes i camps. Hem de seguir sempre el camí principal, amb la indicació de Montblanquet.

2:43 h. Montblanquet. Val la pena veure el safareig que hi ha a l'entrada, així com les cisternes i pous. Entrem al poble i pugem pel carrer fins arribar a la carretera , que seguim a l'esquerra. La carretera descriu una ampla corba.

2:52 h. Al final de la corba surt un camí tangencial, cap a la dreta i en sentit contrari, que fa una suau pujada.

A partir d'aquest moment hem d'anar seguint sempre els senyals de PR, perfectament col.locats a tots els trencalls i bifurcacions que anirem trobant.

El camí va alternant pujades amb trams més planers, sempre pel bosc, per acabar descendint, ja a les envistes de Rocallaura.

3:39 h. Pista asfaltada. Tombem a la dreta.

3:40 h. Punt d'inici.

Per refer-nos, una bona opció és dinar a l'Antic Balneari de Rocallaura, de tracte casolà i agradable.

Ara, si per tirar avall els cargols beveu Aigua de Rocallaura, de propietats depuratives, o vi negre de Montblanc, amb tota mena de virtuts, ja és cosa vostra.

FEM CULTURA:

1.Rocallaura
Rocallaura és un poble de la part sud-oriental del municipi de Vallbona de les Monges que forma una entitat municipal descentralitzada. Està situat a 649 m d'altitud, dalt d'un turó al peu de la riera de Maldanell, al nord de la serra del Tallat, prop del límit amb la Conca de Barberà. El seu terme es correspon amb el de l'antic municipi, de 10,80 km². Es comunica amb Vallbona de les Monges a través de la carretera comarcal LP-2335, un trencall de la C-14 Tàrrega-Montblanc entre les poblacions de Belltall i Solivella.
El 2009 tenia 85 habitants, cosa que el fa el segon nucli més habitat del municipi.
L'economia del poble es dedica essencialment a l'agricultura de secà (cereals, olivera, vinya, ametllers). També hi tenen importància les aigües bicarbonatades càlciques litíniques de les fonts properes al poble. De la seva església, dedicada a Sant Llorenç, en depèn el santuari de la Mare de Déu del Tallat. De l'antic castell de Rocallaura no en queda cap traça.
Va pertànyer a les abadesses de Santa Maria de Vallbona i estigué incorporat al municipi de Vallbona de les Monges fins al decenni de 1920-30, en què va tenir ajuntament propi fins al 9 de juliol del 1970, quan va tornar a ser annexat a Vallbona. L'entitat municipal descentralitzada es va crear el 20 de febrer del 2003.

2. Santuari del Tallat

El santuari del Tallat és un antic priorat i actual santuari marià que està situat al cim d'un turó de 787 metres d'altitud de la serra del mateix nom, al límit de les comarques de l'Urgell i la Conca de Barberà. S'hi accedeix a través d'una pista de 3,2 km, asfaltada, que enllaça amb la carretera comarcal LP-2335, un trencall de la C-14 Tàrrega-Montblanc entre les poblacions de Belltall i Solivella, en plena Ruta del Cister. Administrativament depèn de Montblanquet, però ha estat vinculat de sempre al poble de Rocallaura pel fet que la imatge de la Mare de Déu fou portada a la seva parroquia.

Descripció

És una església rectangular d'estil gòtic amb una porta d'accés de mig punt dovellat, La silueta de pedra blanca del santuari és visible des de molts llocs de les comarques properes, i el lloc constitueix un impressionant mirador de l'Urgell, la Segarra i la Conca de Barberà, tant per la seva altitud com per la situació. La Mare de Déu del Tallat és una figura de marbre del segle XIV amb una corona de pedres precioses. El 2011 el capellà de Rocallaura, Pere Lluís Ramon, la va guardar uns dies per seguretat. Això va causar malestar a la zona i va fer que el santuari aparegués en diverses ocasions als mitjans de comunicació.

Activitats

El 1975 se celebrà el primer aplec del Tallat (el penúltim diumenge d'agost) després de 150 anys d'abandonament, gràcies a la feina d'un capellà, Mossèn Francesc Benet i Marimon (Rocallaura, 10 febrer 1933 - 2013), i a la constitució, el 1970, dels Amics del Tallat, que han recuperat la propietat del santuari, asfaltat l'accés principal i obert de nous, i rehabilitat l’antiga cisterna i dependències. Diversos pobles i viles de les rodalies hi realitzen anualment processons i romeries sobretot durant el mes d'agost. L'ocupen ermitans de forma regular.

Història

Documentat des del 1081, com a torre de defensa del Tallat, fou després un eremitori. La sagrada imatge fou trobada per un pastor, fill de Rocallaura, estant al servei de Ramón Berenguer de Llorach, senyor del Castell de Solivella. Aquest s’apoderà de l’església, que s’edificà a la serra del Tallat, sota la seva protecció, i fins i tot aconseguí de l’abat de Poblet un monjo perquè tingués cura del culte a la Verge. Gran fou la devoció que despertà entre la població de Blancafort, Solivella, Rocallaura i Montblanquet, estenent-se de seguida a les comarques properes. La imatge és de marbre blanc, de poc més d’un pam d’altura, i està representada en posició dreta; porta el Nen Jesús en la seva mà esquerra, tenint un àngel a cada cantó amb una estrella i una palma. Hi ha una copia a Sant Martí de Maldà, i es troba una altra en unes excavacions de l’antic temple de Sant Llorenç de Rocallaura. El 1354, un grup de devots de la parròquia de Rocallaura, al qual el santuari ha estat sempre vinculat, hi fundaren l'església de Santa Maria del Puig del Tallat.

Joan VI, des de Lleida, el 1475, concedí al monjo sacrista de Poblet el privilegi de poder viatjar pels dominis de Catalunya i Aragó amb objecte de recollir almoines per al culte de Tallat. Ferran el Catòlic si prengué més interès al construir-se i traslladar-se el 1498 la santa imatge al nou temple que s’acabava d’aixecar, mercès a la munificència reial; havent estat visitat per el rei la seva esposa, segons la tradició, que no s’ha pogut comprovar, per haver desaparegut l’arxiu de Poblet, on devia constar-hi. El propi rei Ferran cedí el santuari de Tallat al monestir de Poblet el 20 d’abril de 1509, els monjos del Poblet se'n feren càrrec i hi continuaren fins al 1822. Fou priorat i santuari marià. El 1835, amb la desamortització de Mendizábal, els terrenys i el santuari foren subhastats.

La imatge de la Mare de Déu del Tallat, d'alabastre de color negre, fou traslladada a un cambril de l'església de Sant Llorenç, a Rocallaura. En l'antiga parròquia de Rocallaura es construí amb posterioritat un cambril dedicat a la Verge del Tallat, la qual primera pedra, treta del vell santuari, es col·locà el 25 de juny de 1900, inaugurant-se el 2 de setembre del mateix any, celebrant-se amb aquest motiu una gran festa.

D'ençà que fou abandonat el santuari, les antigues construccions, en les que s'observen exemplars interessantíssims de l'últim període de l'estil gòtic, varen anar desapareixent a poc a poc. Amb tot, hom es pot donar per satisfet del que encara s'ha pogut conservar altres parts de l'edifici i es troben actualment en diversos indrets com el castell de Santa Florentina de Canet de Mar, el Museu Cau Ferrat de Sitges o el mas de Misericòrdia de Reus.

3. Montblanquet.

Montblanquet és una petita població del municipi de Vallbona de les Monges, a l'Urgell, situada a la part sud-oest del terme. Actualment hi viuen 17 persones.

El poble és al pla del Baró a 627 m d'altitud, prop del municipi dels Omells de na Gaia, i es troba a la carretera local LV-2338 que va dels Omells a Blancafort (Conca de Barberà) a través de la serra del Tallat, molt a prop del límit comarcal amb la Conca.

Història

Va pertànyer al monestir de Poblet fins a l'any 1835. Més tard, el poble fou agregat de Vallbona de les Monges però mai va pertànyer a la baronia de Vallbona.

El castell de Montblanquet és esmentat ja el 1156, el 1195 fou donat a Poblet. Hi ha notícies que l'any 1407 tenia una presó i també es conserva el Llibre de la Cort de Montblanquet de 1440.

L'església data del segle XIII i és d'estil cistercenc, que va del romànic al gòtic. Té una sola nau coberta amb volta de canó i sense absis diferenciat. L'absis és llis i al seu lateral hi ha la sagristia, a l'altre cantó el cor. El campanar és d'espadanya.