Salt de la Tosca i Molí de Brotons.

Salt de la Tosca i Molí de Brotons.

(Moià / Castellterçol -  El Bages / el Vallès Occidental)

Passejada planera, fàcil i bonica per la Vall de Marfà, a cavall de Moià i Castellterçol.

Malgrat que les aigües potser no són tant netes com haurien de ser, el Salt de la Tosca amb el Molí de Brotons, sota la bauma que forma el salt, valen molt la pena.

LA RUTA - FITXA TÈCNICA :

-         Quilòmetres: 8,4 (es pot allargar de diverses maneres).

     -    Desnivell: 200 m.

     -    Durada: 3h 30'.

     -   Dificultat: baixa.

     -   Circular: No.

-         Inici al camí al Mas Vila-rasa (Moià).

No senyalitzada com a tal. Cal seguir les marques blanques i vermelles, del GR-3, fins al pal que indica el molí de Brotons.

Un cop aquí cal trencar a l'esquerra per una pista (tancada amb una cadena) fins a la Mare de Déu de la Tosca. Uns metres abans d'arribar a l'ermita cal agafar un camí a l'esquerra (que porta al salt).

Es pot allargar començant a Moià, arribant fins a Sant Pere de Marfa, continuant fins a Castellterçol. També hi ha diverses opcions per fer-la circular.

ITINERARI:

Comencem a caminar a les 9h. Fa sol i s'està bé, encara que encara hi ha algun bassal glaçat.

Caminen per la bonica Vall de Marfà, entre pinedes, acompanyats del sons dels ocells.

Ens passem el trencant del molí i continuem un bon tros més, allargant la caminada, però val la pena.

Reculem i trenquem per allà on intuíem que havíem de trencar. Amb algun dubte, però al final arribem al bonic  Salt de la Tosca i el Molí de Brotons, just al seu costat.

És un molí semitroglodític, sota una bauma, que va estar habitat i en funcionament fins a finals del segle XIX, quan en una riuada excepcional hi va morir la família que hi vivia.

Per tornar, reculem per on hem vingut. 

FEM CULTURA:

El Molí de Brotons, o Molí de la Tosca, fou un molí situat en el terme municipal de Castellcir, a la comarca del Moianès. És a l'enclavament de la vall de Marfà.

Les seves restes estan situades a l'esquerra de la riera de Marfà, al nord-est de la masia de Marfà i a prop i també al nord-est de la capella de la Mare de Déu de la Tosca i del Molí de Marfà.

És un molí semitroglodític, situat aprofitant unes balmes a ran de la llera de la riera, a ran del Salt de la Tosca, en un paratge de gran bellesa.

Estigué habitat i en funcionament almenys des del 1608 (en què és anomenat Molí de Brotons o dels Pilars) i fins al segon terç del segle XIX: l'any 1863 hi hagué una avinguda d'aigua extraordinària que s'endugué un nadó amb el seu llitet de fusta de l'interior del molí, i hi moriren les vuit persones de la família del moliner. A partir d'aleshores ha romàs abandonat.