EXCURSIÓ ALS ESTANYS DE LA PERA.

EXCURSIÓ ALS ESTANYS DE LA PERA.  He fet l’excursió unes 4 vegades. DADES: -Inici: Les Pollineres. -Dificultat: Fàcil -Altitud màxima: 2.140 m -Desnivell: 217 m -Durada total: 1.45 h (1 h anada + 45 min tornada) -Època de l´any: Segona meitat de la primavera, estiu I tardor Observacions: Si l'estació d'esquí nòrdic d'Aransa és oberta no es podrà circular per la pista de terra des del Fornell. De tota manera hi ha senyalitzat un camí per a raquetes de neu que en 1 h duu a les Pollineres. No cal dir que aquesta passejada i la posterior fins al refugi d'Estanys de la Pera són altament recomanables. COMENTARI: A la Cerdanya els estanys de la Pera han estat durant molts anys un punt de pas de contrabandistes que anaven i venien d'Andorra. Aquests dos estanys es troben a la conca de recepció del riu del Molí, en un petit circ glacial situat a la capçalera de la vall d'Arànser.

ITINERARI: Des de les Pollineres (2.140 m) es pren el camí núm. 1 (indicador) de Senders de Cerdanya (rectangles grocs), que ve del Fornell. Aquest camí continua amunt per la dreta i evita un revolt de la pista. Després segueix uns metres cap a la dreta la pista que es dirigeix a Cap del Rec fins que creua per un pont del riu del Molí. A continuació el camí a seguir, per on passa també el GR 11-10 —franges blanques i vermelles, variant del GR 11, sender de gran recorregut que travessa el Pirineu des del golf de Biscaia fins al cap de Creus— i la Ruta dels Estanys Amagats —punts blaus, circuit d'alta muntanya que uneix una sèrie de refugis cerdans i  andorrans— se'n desvia a l'esquerra, entra al bosc i travessa a gual el riu del Molí. Més amunt creua dos cops la pista d'accés al refugi d'Estanys de la Pera i recorre el fons de la vall, alternant bosc de pi negre amb clarianes, fins que arriba al peu d'una cinglera granítica per on es precipita un bonic salt d'aigua. A partir d'aquí la inclinació augmenta fins que es retroba la pista poc abans de l'estany petit de la Pera, a l'esquerra. El tossal de la Truita o pic de Perafita, de forma piramidal, destaca al fons. El camí evita la pista per la dreta, travessa unes pastures i arriba al refugi d'Estanys de la Pera (2.357 m, 45 min), guardat a l'estiu, en períodes de vacances i alguns caps de setmana. A l'estany gran de la Pera s'hi arriba per la pista i per un caminet planer a la dreta que hi duu en pocs minuts (2.350 m, 1 h). Val a dir que el topònim la Pera no té res a veure amb una pera (fruita), sinó que es refereix a una pedra com a senyal. Topònims semblants de Catalunya són Peramola, Peralada, Peratallada o Peramea, entre d'altres

Accés: Des de Martinet es pren la carretera LV-4036 en direcció a Lles, però poc abans d'arribar-hi s'agafa a l'esquerra la que duu a Arànser. Després es continua per una pista asfaltada que puja al Fornell, a la recepció de l'estació d'esquí nòrdic d'Aransa. A partir d'aquí la pista esdevé de terra, però generalment en bon estat fins al prat Miró i les Pollineres, on hi ha un refugi i una àrea recreativa. Aquest punt és també accessible des de Lles per Cap del Rec. La pista que es dirigeix als estanys de la Pera, en canvi, és tancada al trànsit de vehicles motoritzats. FEM CULTURA:

Estany Gran de la Pera

L'estany de la Pera és un estany d’origen glacial situat a l’oest de la Cerdanya, a una altitud de 2.347 m. És un estany relativament petit amb 2,4 ha i 6,3 m de profunditat màxima. La seva conca també és petita, d’unes 47 ha, amb el pic de Perafita (2752 m) al nord-oest, com a punt més alt. Una part d’aquest estany, el quadrant nord-oest, ha quedat reblert i s’ha convertit actualment en una mollera.

La vegetació de la conca consisteix principalment en prats acidòfils d’alta muntanya de Festuca airoides i F. yvesii, amb presència de neretars (matollars de Rhododendron ferrugineum) i alguns pins negres (Pinus uncinata) al voltant de l’estany. És dels estanys més significatius pel que fa a vegetació submergida dels Pirineus Orientals. Hi ha ranuncles aquàtics (Ranunculus aquatilis) i esparganis(Sparganium angustifolium) arrelats al fons que arriben a tenir alguns metres de longitud fins a la superfície. També s’hi troben subulària (Subularia aquatica) i isoets, tant Isoetes echinospora com I. lacustris, les dues espècies d’aquest gènere presents als Pirineus. En el fons s’hi desenvolupa la caràcia Nitella, molt comuna en el fons dels estanys pirinencs. Al litoral s'hi troba Carex rostrata. És un estany oligotròfic, tot i que té una concentració de nutrients una mica més elevada que en la majoria, fet que permet el desenvolupament d’una vegetació submergida tan rica. Les espècies vertebrades més destacades d’aquest estany són la truita comuna (Salmo trutta) i la truita irisada (Onkorrynchus mykis) que hi han estat introduïdes per la seva explotació per la pesca i el barb roig (Phoxinus phoxinus). A la zona més soma, ocupada per la mollera, hi viu també la granota roja (Rana temporaria). L’estany i la seva conca es troba protegit dins la zona natural ‘Tossa Plana de Lles – Puigpedrós’ de la xarxa Natura 2000.