Pic d'Aneto de 3.404 m des del Refugi de la Renclusa - L'Aneto Pirineu Aragonès.

Pic d'Aneto de 3.404 m des del Refugi de la Renclusa - L'Aneto Pirineu Aragonès.

DADES:

Sortida: Des del Refugi la Renclusa a Benasc.

Zona: Vessant Nord del Massís de la Maladeta - Pirineu Aragonès.

RESUM:

-Dificultat: DIFÍCIL

-Desnivell acumulat: 1.400 m

-Longitud: 13 km

-Temps: 12 hores

-Material: Senderisme, Grampons, Piolets i material d'alpinisme.

ITINERARI:

Sortida del Refugi de la Renclusa a les 07:00. Comencem l'ascensió direcció a la Maladeta, i paral·lels al seu barranc. No hem d'acabar de baixar a la zona del riu, pel sender marcat per fites de la nostra esquerra vessant Oest de la Crencha dels Portillons, el primer quilòmetre podem fer-ho sense grampons, però arribat a aquest punt ja comença una gran pala de neu de 1.5 km de longitud fins que culminem uns centenars de metres per sota dels peus de la Glacera de la Maladeta Oriental.

De mica en mica després de 3 hores des del Refugi culminem aquesta gran pala, les vistes cap enrere són espectaculars, estem a 2.850 m d'altitud.

És molt el que queda per sota de nosaltres, en aquest petit replà és quan hem de donar un gir brusc de 90º a la nostra esquerra, (tenir en compte que el Portillón Superior no ens el trobem, aquí d'anar a buscar), durant els propers 200 m anirem envoltant una de les tantes crestes de la Crencha, anem d'oest a est i en sentit de les agulles del rellotge, sense gairebé adonar-nos apareixerà una petita agulla i una gran bretxa entre roques, indicarà que ja som al Portillón Superior.

Ès el primer moment en el recorregut que l'Aneto i la seva glacera es deixen veure, cert també és , que ja no el deixareu de veure en cap moment fins a la seva culminació.

Almenys mitja hora en aquest magnífic lloc de contemplacions i un refrigeri.

Des d'aquí tot és un gran mantell blanc, no tenim forma de distingir el que quedarà a l'estiu al descobert amb pedrera del que seguirà amb la placa de gel que forma la glacera, però segons els mapes després de descendir al Portillón Superior el següent 1.5 km serà pedrera, i els següent 2 km serà Glacera, (la Glacera de l'Aneto).

Baixem al Portillón sense majors problemes, i ens col·loquem en el vessant de gran muralla dels Portillons que ens anirà escortant fins que veiem dalt el Coll Maleït, punt on deixem enrere la Crencha i ens dóna pas a la Glacera i els pics que el protegeixen, el Pic Maleït liderant la cresteria del Mig, el Coll del Mig que amb prou feines es deixa entreveure i el gran Pic Corones amb el seu peculiar aspecte, vam passar a prop del Collado Coronas i és el punt on ja només tens un punt en la mira el pic d'Aneto, per a això envoltem el seu fals cim Punta Oliveras per enfrontar-nos a les dues pales amb major desnivell en tot el recorregut.

Arribem el petit replà que precedeix al Pas de Mahoma, 3 h des de l'Portillón Superior, la cresteria està neta, (grampons fora) acabant de passar ja de tornada un muntanyenc gran, i darrere d'ell, una parella jove, esperem a que arribin a aquest punt, i llavors ens adonem que serem els últims en el dia d'avui a ascendir aquesta cimera i passar en els dos sentits el pas de Mahoma.

No sembla tenir major transcendència, però en el fons és el que buscàvem, tenir el pont de Mahoma i el cim per a nosaltres sols.

Mitja hora més pel lloc, i ja portem en total 7 hores.

Fem cim, destaca la Gran Creu, la resta ple d'artefactes simbòlics.

El retorn, el vam fer pel vessant Est de la Crencha dels Portillons, descendim de nou fins a l'altura del Collado Coronas i aquí ia la direcció és directa cap avall, la immensa pala de neu de diversos quilòmetres d'ampla, ens baixarà fins al Ibon del Salterillo, punt on els grampons aniran fora, tot quedant encara algun gelera que un altre, intentarem sortejar, vam intentar no perdre altura des del Ibon, però va arribar un moment en què els barrancs ens impedien el pas, per la qual cosa va caldre baixar una mica , per poder agafar un corriol que des de la seva part alta ens permet veure part de la zona d'Aigualluts, hem sobrepassat la Tuca de Renclusa, ara girem a la nostra esquerra per ascendir cap al coll de la Renclusa, un gran monticle part al coll, ambdós camins et portaran al Refugi, de moment ascendim pel dret, però aviat gens mes sobrepassar la primera gran roca, i veiem de front una zona de grans roques, és el punt en que vam decidir anar-nos per l'esquerra, és el lateral recomanat, Refugi a la vista després de 5 hores des que vam començar el descens i amb això donem per finalitzada l'ascens al sostre dels Pirineus.

El pic d'Aneto, en 12 hores, amb parades incloses.

FEM CULTURA:

1. REFUGI DE LA RENCLUSA.

Situat a la vall de Benasc, als peus del massís de les Maladetes i el pic d'Aneto (el cim més alt dels Pirineus), aquest és un dels llocs muntanyencs per excel·lència. Aquesta circumstància es reflecteix en el fet que ja el 1916 el Centre Excursionista de Catalunya construís aquí mateix un refugi guardat.

Recentment remodelat, i ara cogestionat per aquesta entitat i la Federació Aragonesa de Muntanyisme, la Renclusa segueix prestant un magnífic servei als muntanyencs, i encara que la seva fisonomia hagi canviat, manté una fidel tradició muntanyenca.

serveis

Dutxes, aigua calenta, calefacció, bar, servei d'àpats, mantes, taquilles, calçat de descans, infermeria i DESA.

El refugi disposa de taquilles i guardaesquís, però has de portar cadenats per tancar-los.

2. Pic d'Aneto

El pic d'Aneto és el més alt dels Pirineus i de l'Aragó. La seva altitud és de 3.403,5 metres. Al seu cim s'hi va instal·lar una creu de ferro de bona mida i una imatge de la Verge del Pilar, patrona d'Aragó.

Geografia:

Està situat a l'extrem nord del massís de la Maladeta i és format, com tot el massís, de granit normal. Als seus vessants s'hi troben glaceres permanents (vegeu: Glacera d'Aneto). La més important és a la cara nord i té unes 100 hectàrees d'extensió. Administrativament pertany al terme municipal de Benasc (Ribagorça).

Les seves geleres i glaceres desguassen a la vall de Barrancs, a la de Vallhiverna; ambdues orogràficament haurien de tributar al riu Éssera, i a la vall de Salenques, tributària de la Noguera Ribagorçana. Malgrat tot, les aigües de la Vall de Barrancs s'escolen pel Forau d'Aigualluts, sorgint al vessant nord dels Pirineus, al lloc anomenat Uelhs deth Joeu (o Güells del Jueu), a l'Artiga de Lin (Vall d'Aran), d'on baixa fins a la Garona.

La glacera, que cobria 79.6 hectàrees el 2005, està disminuint ràpidament a causa de la pujada de les temperatures a l'estiu i de la disminució de les precipitacions hivernals durant tot el segle XX. El 1981 cobria 106.7 hectàrees, i al segle XIX més de 200 hectàrees.