La riera de Merlès, natura en equilibri.
Gorgs d'aigua impecable i una vegetació espessa i singular caracteritzen aquest punt remot de la nostra geografia, situat al Lluçanès. Les vistes atractives sobre la vall completen una passejada refrescant.
Com arribar-hi:
Amb cotxe:
A Berga, prenem la C-16 en direcció a Gironella, i continuem per la C-154 fins a l’Hostal de Sant Cristòfol.
Continuem a mà esquerra per una carretera que segueix la riera, en direcció al càmping Riera de Merlès.
Al cap de 7 km, prenem una pista a mà dreta (indicador cap a Vilartimó, Cal Boira i la gola de les Heures) i aparquem el vehicle.
Iniciem l’itinerari sobre el pont que travessa la riera de Merlès.
DADES:
-Dificultat: Mitjana
-Distància: 7 km
-Desnivell: 175 m
- Durada: 2 h 15
min
El paisatge de Merlès, tot al llarg del
seu curs, és una porció de naturalesa en equilibri. Conserva una vida intensa i
pròpia, de gran personalitat, i una estètica un punt gaudiniana amb dosis de
llegenda, com ara les bruixes i bruixots de la gola de les Heures. Diuen que
s’hi movia tota la cort fetillera del segle XVII, i potser encara avui s’hi
passeja quan ve el bon temps.
A la gola de les Heures
Iniciem l’itinerari al pont que hi ha sobre la riera de Merlès, a l’indret
de la gola de les Heures, un congost profund on l’aigua ha treballat la roca i
hi ha deixat una empremta delicada, d’aire modernista.
El camí —inicialment senyalitzat per fer
amb BTT— segueix el riu pel marge esquerre. Justament a mà esquerra hi ha el
llit del riu i a la dreta veiem prats on solen pasturar ramats de vaques.
Aviat trobem
un camí que baixa a peu d’aigua.
Caldrà prendre’l per observar com aquí
la llera del riu és força planera i els còdols n’ocupen la superfície.
Retornem a la pista i trobem un segon
camí que baixa al riu. Val la pena fer-lo per observar l’espessa línia de
vegetació que tanca la riera i circular per damunt d’uns amplis rocallisos
modelats per l’aigua i guarnits amb multitud de petits tolls. El tercer camí
ens porta al davant del molí de les Heures, un dels catorze que s’han
comptabilitzat al llarg de la riera, la majoria d’origen medieval.
Visió de conjunt
Trobem un trencall i triem el camí que s’enfi la a mà dreta. Queda clar que
quan hom abandona el llit planer de Merlès, el territori s’ondula i es plega, i
cal fer treballar les cames. Ben aviat es fa visible la masia del
Vilartimó, on arribem fent un tomb obert.
Des d’aquest punt podem fer-nos un mapa físic de la vall del Merlès i també
la idea que som en un punt remot de la nostra geografia.
Darrere la casa del Vilartimó hi ha un lledoner
monumental.
Del peu mateix de l’arbre, a mà esquerra, surt un camí que després es fa
sender. El caminet segueix el replec de la muntanya sense guanyar ni perdre
gaire alçada i regala vistes atractives cap a Vilartimó i el fondal que s’obre
cap al sud.
Arribats a un camí més ample,anem a mà esquerra i tornem a baixar cap al
riu, que retrobem a l’alçada del camping Riera de
Merlès.
Per retornar cap al punt de sortida, prenem novament el camí que recorre la
vora esquerra del riu.
Trobarem senders que ens duen a punts estratègics on
el riu s’esbrava fent salts d’aigua i banyeres que fan escumejar l’aigua
netíssima.
Quan el camí s’alça, obtenim bones panoràmiques i aviat retrobem el camí
que hem fet a l’inici i el pont on hem començat aquest itinerari.
No hay comentarios:
Publicar un comentario