La Fageda d'en Jordà - Volcà Santa Margarida - Volcà Croscat - La Fageda .

La Fageda d'en Jordà - Volcà Santa Margarida - Volcà Croscat - La Fageda .

Recorregut itinerari nº 1:
La Fageda d’en Jordà – Cooperativa “La Fageda” – Volcà de Santa Margarida – Volcà Croscat – La Fageda d’en Jordà. 

DADES:

-Quilòmetres = 13,69 Km

-Circular: Si

-Altitud máxima = 736 m

-Altitud mínima =324 m

-Dificultat tècnica   Moderada

-Temps : 2 hores 15 minuts

Preciosa sortida amb petites connexions que s’haurà de fer a peu .

Començament al punt d’informació turística de la Fageda d’es d’on es creua una part d’aquesta, segurament un dels punts més bonics de la sortida.

Continuem per un sender on ràpidament s’arriba a la coneguda Cooperativa “La Fageda” on podrem degustar uns magnífics iogurts i amb antelació visites programades.

Continuem ara l’itinerari fent una dura però curta pujada a peu i continuació fins al Volcà de Sant Margarida, baixada a l’ermita inclosa (a peu).

Pujada de nou al camí i breu baixada fins al Càmping Lava on creuem la carretera.

Per accedir al volcà Croscat ens desviem de l’itinerari durant uns metres per a poder veure la secció del volcà des de dins.

Més tard el tornem a agafar per acabar arribant al punt d’inici amb pocs minuts. 

FEM CULTURA:

1.Fageda d'en Jordà
La fageda d'en Jordà és un bosc de faigs excepcional perquè creix en un terreny planer i s'assenta damunt d'una colada de lava procedent del volcà del Croscat, la qual ofereix un relleu accidentat, amb abundoses prominències molt característiques, que poden assolir més de 20 m d'alçada i que reben el nom local de tossols. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Es troba a la comarca de la Garrotxa, a prop del coll de can Batlle i Sant Miquel de Sacot (església romànica del segle XI) i del pla de Sacot i, pel collet de Bassols, se situa al flanc sud-oest del volcà de Santa Margarida. La fageda està envoltada de bona part dels vint-i-un volcans que hi ha a la comarca de la Garrotxa.
Al mig de la fageda hi ha les instal•lacions de la cooperativa La Fageda, una empresa sense afany de lucre que es dedica a l'elaboració de iogurts i altres productes làctics que comercialitzen per tota la comarca i la resta de Catalunya. La peculiaritat d'aquesta empresa és que el 60% de treballadors són persones amb alguna discapacitat. A part de productes làctics, també tenen un viver de plantes amb el qual s'encarreguen del manteniment dels parcs de la ciutat d'Olot.

2. Volcà de Santa Margarida

Situat a la regió volcànica d'Olot. Es troba al pla de la Cot, a l'oest del municipi de Santa Pau, a la comarca de la Garrotxa, i forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Va entrar en erupció fa uns 11.000 anys.

És un dels més importants del sector, de 682 m d'altitud i la seva extensa boca, que avui és un prat, té uns 2000 m. de perímetre. Al mig del pla format pel cràter hi ha l'ermita Santa Margarida, d'origen romànic, i que dóna nom al volcà.

3. Volcà Croscat

El Croscat és un antic volcà situat entre els municipis de Santa Pau i Olot (Garrotxa), al nord-oest de la vila, el més alt de la regió volcànica de la comarca d'Olot, de 786 msnm i 800 m de diàmetre de base. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.Té forma de ferradura. De tipus estrombolià, el seu con és el més gran de la península Ibèrica, amb 160 m d'alçada. És també, segons sembla, el més recent de tots. Té el cràter en un dels vessants. Al cim hi ha les restes d'una antiga torre de defensa.

Després aquest volcà fou explotat com a pedrera, d'aquí el seu estat actual. Aquest volcà estigué durant 25 anys dedicat a l'explotació de greda.

Aquest volcà va tenir dues erupcions importants: una fa 17.000 anys i l'altra fa 14.000 anys. Tot i que la primera fou més important, en aquell temps ja hi havia humans, per la qual cosa devia ser força perillosa, ja que la lava de la primera erupció es va estendre fins a uns 20 km quadrats.

La seva erupció consta de tres fases:

-Fase 1: durant aquesta primera fase predominen els blocs; aquest fet ens indica que l'activitat era molt poc explosiva i estromboliana.

-Fase 2: hi predomina el lapil·li; aquest fet ens indica que l'activitat era més explosiva i va ser la que va construir el con. Inicialment, els piroclasts es van assentar formant capes gairebé horitzontals, però a mesura que el con creixia van anar adquirint pendent.

-Fase 3: consisteix en l'emissió de la colada de lava causant de la forma de ferradura del cràter, que es va escolar en direcció oest passant per l'actual fageda d'en Jordà.