Camprodon – Bolòs – Salarça - Beget.

Camprodon – Bolòs – Salarça - Beget.

He fet l’excursió 2 vegades.

DADES :

-Quilòmetres: 16,26 Km
-Circular: No
-Altitud màxima: 1.087 m
-Altitud mínima: 549 m
-Dificultad tècnica   Moderada
-Temps: 4 hores i 55 minuts

EXCURSIÓ:

Sortida de Camprodon i arribada a Beget. 

ITINERARI:

Sortim per la carretera que porta al camp de Golf, en arribar a la Font del Botàs, agafem el camí que es fica dins el camp de Golf i el seguim amb el rec del riuet Ritortell en direcció est. 

Aquest corriol ens porta a trobar la pista que puja a la Font del Boix, passem per el monument d'en Cèsar A. Torres , tot surtin de nou a la pista, deixem la que puja a Sant Antoni i marxem per una de vella que marxa de pla (direcció sud) al Coll de la Creueta. 

Agafem el camí del Petit Recorregut (PR,direcció est) fins a las ruïnes de la casa de la Tosquera. 

Deixem el PR i agafem una pista molt vella que marxa tot baixant a l'oest (cal passar la tanca) i que ens portarà a trobar la que baixa del Coll de la Creueta, la seguirem fins arribar al Sivilla. 

Marxem de pla (direcció est) a creuara un petit rec i baixarem a la pista que ve del Mas Blanc, la seguirem fins a trobar una cruïlla de pistes al costat del rec, seguirem per la que marxa al est. 

Més endavant es convertirà en camí i ens portarà tot seguint la riera de Bolòs a l’església Santa Maria de Bolòs 

Aquí ens retrobem amb el PR que baixa per el Coll de Bolós. 

A partir d'aqui seguim sempre el Petit Recorregut que ens portarà a Beget tot passant per el costat de la casa d'el Puig , del Molladar i poc després de passar el Rec de la Quera, en un revolt de la pista agafem un camí que ens pujarà a Sant Valentí de de Salarça.

Continuem per la pista que marxa de pla (direcció est) fins al Collet de la Vila. 

Marxem per la pista que baixa per el bac, tot seguint el Clot de la Vila, fins a arribar pràcticament al costat del Rec. 

Deixem la pista i agafem un camí que ens baixa al rec i ens puja a les Penyes Mortes, seguim sempre per el solei tot creuant la roureda fins arribar al pla de la Creu de la Pradella. 

El camí baixa (direcció nord) tot passant per sobre de la casa de Can Jep Gros fins el rec de la torrentera. 

Seguim per la pista que ens portarà a trobar la carretera de Beget a Oix. 

Sobre nostra tenim l'ermita del Remei, i pujarem, tot marxarem per el camí que va per sobre la carretera i ens portarà a l'aparcament de Beget sobre l'església de Sant Cristòfol.

FEM CULTURA DEL NOSTRE PATRIMONI:

1.Santa Maria de Bolòs

L'església de Santa Maria de Bolòs està situada al veïnat de Bolòs, al costat del veïnat de Salarça (Beget), en el que era l'antic municipi de Freixanet, incorporat a Camprodon el 1965. Administrativament doncs és part del Ripollès tot i que geogràficament pertany a l'Alta Garrotxa i humana i econòmicament a la Vall de Camprodon. Està protegida com a bé cultural d'interès local.
Descripció:
Aquesta església està ubicada sobre un petit terraplè assolellat sobre la riera de Bolòs, entre el Puig Dot i Salarça, encarada al sud amb el Puig Ou a l'altra banda de la vall. Està orientada segons l'eix nord-oest (on hi ha el campanar) sud-est (on hi ha l'absis). S'hi pot arribar per una pista des de Salarça o a peu des de la Serra del Nevà a través del coll de la Creueta o per Creixenturri.
Història:
És una construcció romànica del segle XI, amb volta de canó apuntada. Sobresurt de la façana de ponent (nord-oest) un campanar en forma de torre acabat en piràmide. L'església es va consagrar el 13 d'octubre de 1050. El topònim, sota la forma "Bolosso", ja s'esmenta l'any 1017. Hi ha notícies dels anys 1159, 1195 i 1213 que esmenten l'església, i se sap que el cavaller Bernat d'Oix va fer donació l'any 1236 de les propietats que tenia en aquesta parròquia al seu nebot Pere des Coll. Es cita "ecclesia de Bulosso" i de "Bolosso" a finals del segle XIII i "ecclesie parrochialis Sancte Marie de Bolos" durant el segle XIV. L'interior mostra signes d'haver estat en ús regular fins al segle XIX, amb pintures murals i un petit retaule de guix però sense cap imatge. Els bancs són molt més recents. En despoblar-se progressivament el veïnat a partir de l'any 1950, el temple s'ha anat degradant. Al fons de l'església, al costat oposat de l'altar, hi ha una escala de fusta que permet pujar fins al petit cor.

2. Sant Valentí de Salarça.

L'església de Sant Valentí de Salarça, o Sant Valentí de Salarsa, està situada al veïnat de Salarça (Beget), dins del terme municipal de Camprodon, al Ripollès. Està protegida com a bé cultural d'interès local.
Descripció:
Aquesta església està ubicada dalt d'un turonet que presideix tota la vall de Salarça. És una construcció romànica del segle XII, de planta petita amb volta de canó apuntada i absis semicircular al costat de llevant, amb cornisa i finestra central de línies senzilles. La porta d'accés primitiva és a migjorn i està formada per un arc de mig punt, actualment cegada. L'entrada actual es fa per la banda de ponent, on s'afegí al segle XVI o XVII un porxo amb teulat a dues aigües. Sobre aquesta façana oest s'assenta el campanar d'espadanya de dos ulls, amb campanes datades, respectivament, del 1733 i del 1761. al nord, adossada al mur del temple, hi ha l'escala de pedra que mena al campanar.
Història:
Consta que Sant Valentí de Salarça fou consagrat l'any 1168 per Ponç de Monells, bisbe de Tortosa i abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Del segle XIV hi ha una citació de "Sancti Valentini de Arça", l'any 1362, depenent de la parròquia de Beget. En el decurs de l'any 1977 es van fer obres de restauració per tal d'evitar les humitats que amenaçaven la volta. Durant l'estiu de 2014 la Diputació de Girona hi va invertir 20.000€ per reforçar parets i teulada. L'ermita està situada en un turó de terrenys argilosos i per l'efecte dels moviments sísmics que de manera regular afecten la comarca és més sensible al pas del temps. 
El dissabte després a l'Ascensió, a la vigília de Pentacosta, es celebra l'Aplec i Festa de Salarça, amb una Paralitúrgia, benedicció de cavalls i cant dels Goigs, seguit de sardanes i arrossada popular.

3. Sant Cristòfol de Beget.

Descripció:

Romànic, el temple de Beget és un edifici d'una sola nau, amb arcs torals, i absis semicircular. És coberta per volta de canó apuntada, que arrenca d'una cornisa que ressegueix els murs. A banda i banda de la nau, al tram més proper al presbiteri, s'obren sengles petites capelles que sobresurten una mica a l'exterior. En aquest primer tram, les voltes i els arcs torals són decorats amb pintures de Vayreda (1890) que volen imitar les pintures romàniques. La porta d'accés, a migjorn, és formada per cinc arquivoltes en degradació, que es recolzen sobre dues columnes per banda, les exteriors amb el fust llis, i les interiors amb estries (una de les columnes té les estries helicoïdals). Les columnes estan coronades per sengles capitells força erosionats, representant una fauna mitològica. El timpà és llis i el fris rectangular. L'absis, a llevant, és decorat exteriorment per un fris en dents de serra, sota el qual hi ha un seguit d'arcuacions cegues de tradició llombarda que descansen sobre mènsules. Centra l'absis una finestra amb doble arc en degradació, el més exterior sostingut per un parell de columnes a cada costat. Està fet de carreus ben tallats i la coberta és de teules.

Adossat al costat sud hi ha la torre del campanar, magnífic exemplar de romànic llombard, de quatre pisos separats per frisos en dents de serra. 

La planta baixa (i el primer pis, per alguns historiadors) correspon a un temple anterior, possiblement del segle X. El primer pis té dos nivells de finestres sobreposades i és construït amb carreus força petits i irregulars. Als dos cossos superiors l'aparell constructiu és força més gran i regular, amb obertures geminades i són del segle XII. 

Està ornat amb arcuacions llombardes al tercer pis i les obertures són a les quatre parets. Les finestres dels pisos centrals són geminades. 

L'interior de l'església es conserva pràcticament intacte des de fa segles (la guerra civil no el va afectar). La pica baptismal d'immersió, és d'època romànica i es conserva a l'interior del temple. Està decorada per dos acordonaments horitzontals, les direccions dels quals són oposades. Mesura 120 cm de diàmetre. Segons Ramon Vinyeta "es pot considerar un dels exemples més rellevants d'aquest estil a les comarques pirinenques." S'hi pot contemplar la imatge de la Verge de la Salut, d'alabastre policromat, realitzada entre els segles XIV i XV i la talla romànica policromada del Crist Majestat del segle XII.

Notícies històriques:

Per bé que Beget depèn administrativament del municipi de Camprodon (Ripollès), forma part geogràficament de l'Alta Garrotxa. S'hi arriba per una petita carretera d'uns catorze km, que surt a uns dos Km de la carretera de Camprodon a Molló. L'església de Beget, dedicada a Sant Cristòfol, és un exemple força elaborat d'arquitectura romànica rural, construïda en la seva major part a finals del segle XII o ja a inicis del segle XIII. La primera notícia documental referent al temple de Beget la torbem en el testament del comte-bisbe Miró, atorgat l'any 979, en cedir el monestir de Sant Pere de Camprodon un alou a la vall de Beget. Posteriorment, surt repetides vegades en la documentació, sempre, però, com a una possessió del bisbat de Girona. Se sap que l'any 1013, el monestir de Sant Pere de Camprodon comprà l'alou de Beget i hi edificà una església. Que el 1160, l'església de Beget fou donada a Girona per Arnau de Llers i que el 1168 és citada ja com a parròquia. Els altars barrocs que encara s'hi conserven foren pagats pel rector Genís Pagès i de Pol, fill d'Ultramort, a l'Empordà, que fou rector de Beget a finals del segle XVIII per espai de més de quaranta-cinc anys. Se sap que el 1787 foren refets el presbiteri i l'altar major. Potser d'aquell moment són també els retaules laterals, encastats en obertures de mig punt practicades als murs romànics. Les pintures de tradició romànica de l'arc triomfal i de la nau són obra del famós pintor olotí Joaquim Vayreda i Vila, treball executat a finals del segle XIX, cobrant la quantitat de mil tres-centes una pessetes amb vint-i-cinc cèntims.