Quatre Ermites de La Mola.

Quatre Ermites de La Mola.

Potser hi he estat més de 10 vegades.

Matadepera (Plaça Sant Jordi) - Font de la Tartana - el Girbau - Ermita de les Arenes - Ermita de Santa Agnès - la Cova del Drac - Monestir de Sant Llorenç del Munt - Ermita de Sant Esteve (Can Pobla) - Can Robert - Matadepera (Plaça de Sant Jordi).

DADES:

-Quilòmetres: 27,24 km

-Circular: Sí

-Altitud màxima = 1.099 m

-Desnivell = 709 m

-Dificultat tècnica :  Fàcil

-Temps =  3 horas i 47 minuts

FEM CULTURA DEL NOSTRE PATRIMONI:    

1.Ermita de la Mare de Déu de les Arenes (Castellar del Vallès - Vallès Occidental)

Tipus:	Edifici religiós
Període:	Segle X a XII
Estil:	Romànic
Situació:	Accés des de Carretera B-124, km 13,300 (Carretera de Castellar a Sant Llorenç Savall)

Tot i que no se’n té certesa, se suposa que l’orde benedictina que manava al monestir de Sant Llorenç del Munt, i que controlava la parròquia de Sant Feliu del Racó, va fer bastir l’ermita entre els segles XI i XII. Se sap que el 1121 ja estava dempeus.

Es tracta d’una capella d’estructura senzilla, amb una única nau rectangular, amb volta de canó, i un absis semicircular amb volta de quart d’esfera. La capella té una casa adossada a la seva esquerra.

L’absis, la nau i la casa daten del segle XII; l’allargament de la nau i un petit portal del segle XIV i un atri fou construït als segles XVIII-XIX. La casa de l'ermità està adossada a la banda nord.

La Mare de Déu de les Arenes s’anomena popularment la Mare de Déu de la galledeta, a causa d’una galleda de plata que la imatge romànica duia, i a la qual els fidels demanaven pluja.

La imatge de la verge amb una fruita a la mà dreta i l’Infant a la falda, datada al segle XI, va ser destruïda el 1936.

2. Ermita de Santa Agnès.

L'Ermita de Santa Agnès és una capella construïda sota la roca, prop del monestir de Sant Llorenç del Munt, del qual en depenia. Es troba situada en la cova que porta el seu nom. Està documentada des del segle XIV i va tenir culte fins a la darreria del segle XVIII.

És un dels vestigis arquitectònics al parc de Sant Llorenç del Munt que avui dia perduren. És a la Canal de Santa Agnès per la cara nord de la Mola a uns 900 metres, aproximadament, sobre el nivell del mar. En un passat va ser un convent de dones religioses encara que poc se sap de la congregació a la qual pertanyien.

Com a punt ressenyable trobem unes basses a l'interior de la cova que podien haver servit safareigs de l'època, i la seva capella d'estil romànic.

Aquesta capella com diem romànica, va ser reconstruïda a l'època gòtica en forma d'una petita nau de volta apuntada que a la part de la capçalera aboca a la roca viva, deixant un espai excavat on hi havia en el seu dia un altar.

Es troba documentada l'existència de l'Ermita des del segle XIV i se sap que varen realitzar-se cerimònies fins entrat el segle XVIII.

3. El Monestir de Sant Llorenç del Munt.

El Monestir de Sant Llorenç del Munt no és el primer temple de La Mola. Diverses restes fan pensar que de ben antic el cim ha tingut diversos tipus de construccions religioses.

Primer van ser santuaris pagans i, posteriorment, des de l'època visigòtica, temples cristians.

Després de les invasions serraines de Barcelona l’any 716 i la destrucció d’Egara, molts religiosos fugitius dels convents arrassats de la rodalia es van amagar a la muntanya i van començar a atendre al cim als fidels que també havien buscat protecció a les coves i balmes.

Aquest probable inici del monestir es recull a l'Àlbum sobre el monuments de Catalunya publicar el 1878 per l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, precursora de l’actual Centre Excursionista de Catalunya: "lo probable es que, al destruhir los moros la ciutat d’ Egara, de la que, segons Pujades, distava sols una llegua la montanya, gran part de sos habitants se recullissen en ella fortificant sas inexpugnables alturas y que, haventhi entre ‘ls fugitius alguns sacerdots, sobretot benedictins, visquessin aquestos en comunitat en la montanya baix la regla de Sant Benet y l’ invocació del mártir Sant Llorens. Feliu, en lo llibre IX de sos Anals de Catalunya, suposa que s’ fundà lo monestir en l’ any setè del regnat de Ludovico Pío, ó sia en 821".

Les tres primeres capelles:

Però no existeix cap prova escrita de l'activitat religiosa al cim fins a dos segles més tard. A partir de l’any 947 ja hi ha documents que demostren com diversos fidels de les valls de les actuals Sant Llorenç Savall i Castellar del Vallès , aixi com els propis comtes de Barcelona, fan donacions a tres capelles que estaven situades al cim: Santa Maria, Sant Miquel i Sant Llorenç. No hi han prous dades per saber amb certesa si es tractaven de tres capelles aillades, o bé de tres altars d'una mateixa esglèsia.

Cap a l'any 975 el compte de Barcelona Borrell II, va cedir les capelles de La Mola al monestir de Sant Cugat. Així s'inicia una llarga relació entre els dos centres religiosos, que va implicar que alguns monjos de Sant Cugat es traslladessin a viure al cim. El transit de religiosos entre els dos indrets de forma continuada al llarg del temps va originar la coneguda llegenda del Camí dels Monjos.  

Curiosament en aquesta llegenda es presenta als monjos de La Mola com a fundadors del monestir de Sant Cugat.
Sembla que ja abans de l'any 1000 es va planejar substituir les tres antigues capelles de la Mola per un monestir. Però els plans es van aturar quan l'any 985 Al-Mansur va atacar cruelment el Vallès i el Barcelonès, mantant a l'abat de Sant Cugat i a onze monjos.

Les llegendes diuen que només es van poder salvar una petita part de la comunitat que s'havia refugiat a Sant Llorenç.

4. Ermita de Sant Esteve (Can Pobla).

Tipus: Masia

Període: 1888-1910

Estil: Historicisme

Situació: Camí de Sant Llorenç del Munt

En aquest indret, sota la muntanya de la Mola, estava ubicada l'església de Sant Esteve de la Vall, documentada des de l'any 972 i desapareguda i substituïda per una capella modernista.

També hi havia una masia, esmentada el 1192, que va ser completament reconstruïda l'any 1905 per Antoni de Quadras, comte de Sant Llorenç del Munt, dins d'un estil de caire historicista.