Un divendres 7/4/2017, he fet realitat un somni.
Anar a esmorzar al Santuari del Corredor amb el meu cosí Àngel, nascut a Ayna (Albacete), poble natal del meu pare.
Militar.
Quedo amb el meu cosí segon Àngel a les 8h30', al restaurant Caliu d'Arenys de Munt.
Sortim amb cotxe en direcció Sant Celoni, passat Vallgorguina, a 1,5 km girem , està indicat, a mà esquerra surt una pista forestal molt ampla i en molt bon estat amb la senyalització Parc del Montnegre i el Corredor.
Agafem la pista i a les 9h15', arribem al Santuari del Corredor (feia uns 45 anys que no hi havia anat).
ESMORZAR ESPECTACULAR SOBRE LES 9H30':
Per compartir:
-Torrades de pa de pagès amb alls i tomàquet per refregar.
-Allioli boníssim.
-Porró de vi negre amb una mica de gasosa.
-Plat de mongetes del ganxet amb trosset de cansalada viada. Sublim.
-Morro a la brasa fet molt lentament i cruixent (el millor morro que he menjat fins avui i segur que no el trobaré en un altre lloc, gràcies Àngel).
-Una botifarra gran a la brasa.
-Cafè i “xupito”
Sobre les 10h30', anem a peu al Mirador del Corredor (uns 50 minuts anada i tornada).
Sobre les 11h20', sortim amb cotxe del Santuari i fem una circular passant per la Creu de Ruit per arribar al Santuari de Lourdes d'Arenys de Munt i a les 12h, erem a Arenys de Munt.
UN MATÍ EXCEPCIONAL COMBINANT GASTRONOMIA I NATURA.
FEM CULTURA:
Santuari del Corredor
El Santuari de la Mare de Déu del Corredor es troba molt a prop del cim (633,5 msnm) de la serra del Corredor, a 633,5 msnm, dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor en el terme municipal de Dosrius. És d'estil gòtic tardà, i fou bastit a finals del segle XVI.
És un centre de devoció a la comarca i té una gran tradició l'aplec de dilluns de Pasqua, tant per a la comarca del Vallès com del Maresme.
Té uns goigs dedicats per a cantar-li a Mare de Déu: "Cantarem Verge lloada, vostres goigs amb gran amor. Siau la nostra advocada, patrona del Corredor...". El santuari depèn de la parròquia de Sant Andreu del Far.
Descripció:
El santuari es troba adossat a una casa de masovers. Tot el conjunt es troba envoltat per una paret que els protegeix.
La planta de la nau és de creu llatina, i hi ha dues petites capelles laterals al creuer. En un petit cambril, cambra elevada i accessible situada al darrere de l'altar, s'hi venera la Mare de Déu dels Socors. Envoltant el cambril destaca el retaule major, obra cinccentista. El campanar és una torre quadrada rematada per merlets i amb gàrgoles als angles.
El presbiteri queda tancat per una reixa de ferro forjat, de l'estil del temple; a l'interior hi ha un retaule d'estil plateresc, del segle XVIII, el qual fou salvat de les destrosses l'any 1936.
Té un campanar de torre amb planta quadrada, fet amb pedra granítica, que sobresurt de la coberta de la nau. Al segon pis, on hi ha instal•lades les campanes, s'hi obren les finestres d'arc de mig punt i allargades.
El cos de coronament conserva un grup de mènsules força interessants i un grup de merlets de forma escalonada.
A l'exterior de l'església, al davant mateix, hi ha una gran columna de pedra aïllada. A la façana lateral hi ha l'accés a l'església i a l'habitatge. Aquest té un pas que el comunica amb el temple.
Història:
L'origen del santuari seria una capella que cap al 1530 va construir el pagès Salvi Arenes, de la parròquia de Sant Andreu del Far. Obra d'aquest mateix seria la imatge original de Nostra Senyora del Socors, que el 1815 fou substituïda per una imatge nova, i desplaçada a una altra ubicació dins del santuari. El 1920 fou traslladada a la rectoria de Llinars del Vallès, d'on desaparegué durant un saqueig el juliol de 1936.
Jordi.
7/4/2017
No hay comentarios:
Publicar un comentario