Can Bosc (Dosrius) - Pou de Glaç de Can Bosc - Font del Ferro - Dolmen de Ca l'Arenes - Pedrera del Pare Jaume - Santuari del Corredor - Font del Pati del Corredor - Font del Grèvol - Font de Ca l'Arenes - Font de Can Bosc - Can Bosc.
Fitxa tècnica:
-Distància = 10,8 km
Durada = 3 hores
-Alçada màxima: 641 m
-Alçada màxima: 397 m
-Desnivell pujant: 408 m
-Desnivell baixant: 408 m
-Dificultat: Fàcil
-Senyalització: Si
Punts d'aigua: Si
Descripció:
Passejada pel Parc Natural del Montnegre i el Corredor, resseguint una de les rutes senyalitzades del Parc, la SL-C 80, fent un recorregut circular en sentit horari. Començarem l'excursió a la masia de Can Bosc, voltada d'alzines. Des d'allí passarem per un pou de glaç i per la font del Ferro de camí al dolmen de Ca l'Arenes, monument megalític restaurat de fa poc. Després la pujada serà cada cop més intensa fins l'altiplà que corona la serra, on veurem antigues pedreres. Finalment arribarem a la gran esplanada neta d'arbres on s'alça orgullós el conjunt del santuari del Corredor. Després emprendrem la baixada per la vessant que dóna al mar, passarem per la font del Grèvol, per un mirador d'àmplies vistes sobre el mar fins retornar a Can Bosc on ens refrescarem a la seva font abans d'agafar el cotxe i tornar cap a casa.
Aproximació:
Prenem com a punt de partida l'aparcament situat damunt la masia de Can Bosc, a Dosrius.
Per accedir-hi cal aproximar-nos a Llinars del Vallès i allí agafar la carretera B-510 que porta a Dosrius. Al cap d'aproximadament 2 quilòmetres l'abandonem i trenquem a l'esquerra en direcció al Far.
Uns 2 quilòmetres després deixem la urbanització del Far a la dreta i continuem per una pista forestal en molt bon estat prop d'un quilòmetre més fins l'església de Sant Andreu del Far.
Des d'aquí la pista segueix en direcció sud-est i ens apropa a la masia de Can Bosc, que resta a uns 1,2 quilòmetres i on podem estacionar el vehicle en una zona senyalitzada.
ITINERARI:
Punt inicial: 0 Km - 0 hores - 452 m - Can Bosc (Dosrius)
CAN BOSC.
Gran mas del segle XVI, de planta quadrada i teulada a quatre aigües. La seva importància es veu expressada en les seves quatre façanes, de pedra ben treballada, una d'elles reforçada amb contraforts. Bonet Garí la qualifica com una de les més remarcables del Maresme. La porta que dóna accés al pati té una enorme llinda de pedra granítica on hi ha gravada la data de 1565. La façana principal de la casa té portal adovellat, ocult des de l'exterior per unes construccions annexes, i finestres de llinda recta amb emmarcament de pedra. Va ser propietat dels comtes de Bell-lloch que la van llegar a l'Església.
La caminada s'inicia a l'aparcament que hi ha damunt la masia de Can Bosc, on hi trobem un cartell informatiu. La ruta que farem avui segueix tothora un dels senders senyalitzats del Parc, el SL-C 80, indicat perfectament amb pilons de fusta i marques de color verd sobre blanc. En aquesta ocasió, donat que gairebé no ens mourem del sender marcat (només ens allunyarem pocs metres per visitar el pou de glaç, la font del Grèvol i la font de Ca l'Arenes), obviaré de descriure-us els camins i corriols que anirem deixant al pas, doncs en són molts i més aviat us marejaria.
Així comencem la caminada seguint un senyal que indica "Dolmen de Ca l'Arenes", inicialment en sentit nord, vorejant un prat que ens queda a la dreta, a l'esquerra tenim un bonic alzinar. De seguida el camí s'endinsa en el bosc i es decanta cap el nord-est. Uns 300 metres després trobem un pal indicador que ens assenyala el "Pou de Glaç" a l'esquerra; ens hi atansem per un corriol descendent per conèixer el primer punt d'interès del dia, que ens resta a escassos 15 metres del camí.
Punt 1: 0,3 km - 5 minuts - 448 m
POU DE GLAÇ
Situat prop de la masia de Can Bosc. Es troba dins l'itinerari marcat SL-C 80. L'estructura està malmesa, mig coberta per herbes i matolls. Les parets exteriors són quasi rectilínies, i per això sembla tractar-se d'una casa en runes. Són parets ben gruixudes, bastides a base de filades de pedrera local. El seu interior és circular i la seva fondària d'uns 6-7 metres. Una tanca de ferro baixeta l'envolta. Quan el pou estava en ús, l'aigua de la propera font del Ferro era derivada fins una bassa, avui desapareguda, on es glaçava de forma natural a l'hivern. Precisament, el pou es troba al costat obac del turonet, on obtenia les temperatures més baixes per la manca d'escalf solar. La capa gelada era seccionada amb uns xerracs especials per tallar gel i els trossos eren introduïts al pou, on es conservaven fins al moment del seu consum o venda. Les serres del segle XIX mesuraven un metre aproximadament i estaven fetes de ferro forjat i un doble mànec de fusta.
Pugem de nou al camí i el seguim amb el mateix sentit que dúiem, sempre per dins el bosc, per un camí força planer. Uns 250 metres més enllà, just quan el camí fa un revolt a l'esquerra, sortim del bosc i aquí mateix trobem la font del Ferro, a mà esquerra i ensorrada a un metre per sota del nivell del camí.
Punt 2: 0,6 km - 10 minuts - 460 m
FONT DE FERRO.
Situada uns 450 metres al nord-est en línia recta de Can Bosc, en el camp de Can Lleget, al costat de la riera normalment eixuta que recull les aigües de dos petits torrents, enclotada en una sobtada giragonsa i ensorrada a un metre sota el nivell d'un camí ple de vegetació, entre camps i bosc. Es troba a la part baixa d'un alzinar que hi ha al costat del camí i el torrent. Construïda en un petit sot a la vora del camí, acollida per tres murs de pedra lligada formant una U. La sortida d'aigua queda en un racó, amb un gruixut broc de ferro disposat a mitja alçada i encastat al mur, per on raja un fil d'aigua i cau en un petit pedestal quadrat de pedra que queda dins una pica plana, tot fet amb pedres escairades. El sòl immediat està empedrat, amb un enreixat de ferro per on s'escola l'aigua sobrant. Al costat de la font hi ha un vern i al seu davant, a uns dos metres i enmig de la vegetació que tot ho cobreix, hi ha les restes d'un mur, que té continuïtat aigües avall i que podria tractar-se de les parets d'una bassa lligada a la font.
És també coneguda amb els noms de Font de la Comtessa, de la Corba i dels Collonuts. El segon nom d'aquesta font, font de la Comtessa, prové del fet que la darrera comtessa de Bell-lloc, mestressa de la masia de Can Bosc, s'acostava fins a la fonts des de la casa de fusta on estiuejava, situada sobre l'era de la masia. Es tercer nom, font de la Corba, sembla que li ve per la seva localització sota un revolt del camí. Del quart, font dels Collonuts, es desconeix l'origen.
Aquesta font era un indret freqüentat pels pagesos i pastors de les masies properes, que hi anaven a beure aigua, rentar-se o remullar-se quan estaven treballant pels camps i boscos del voltant. Fins a mitjan segle XX, la gent que habitava en el Far vivia de pagès i del bosc. En algunes masies hi vivien masovers, com és el cas de Can Bosc. Els propietaris, els comtes de Bell-lloc, hi anaven de tant en tant a la finca. El segon comte, Arnau de Mercader i Zufia (1852-1932), era meteoròleg i manà construir prop de la masia de Can Bosc un observatori i una casa de fusta, la Villa Lina (nom de la seva esposa), que fou cremada durant la Guerra Civil Espanyola. Està relativament a prop de Villa Lina i de la masia, i segurament fou visitada força vegades per la comtessa i el comte de Bell-lloc.
De la font estant creuem la riera que normalment baixa seca i a l'altra banda el nostre camí mor en un altre que ens talla; a l'esquerra aniríem als camps de les Passadores, nosaltres fem a la dreta, en sentit est. A l'esquerra ens acompanya el bosc i a la dreta uns camps de conreu. Al cap d'uns 200 metres el camí fa un tomb a l'esquerra alhora que s'endinsa en el bosc. Uns 250 metres més endavant sortim a la pista forestal que porta al santuari del Corredor, davant de Can Miloca. Agafem la pista a la dreta, en sentit sud, durant només un centenar de metres. Aquí abandonem la pista i trenquem a l'esquerra per un corriol amb suau baixada que transcorre per dins el bosc en sentit sud-est. Uns 500 metres després arribem a una bifurcació; a la dreta aniríem a Ca l'Arenes que ens queda a pocs metres, nosaltres prenem el de l'esquerra en direcció nord i lleugera pujada. Uns 800 metres més amut arribem a una cruïlla de camins al mig d'una clariana en el bosc; a l'esquerra ens queda el dolmen de Ca l'Arenes.
Punt 3: 2,6 km - 40 minuts - 408 m
DOLMEN DE CAL'ARENES.
Situat al Parc Natural del Montnegre i el Corredor, dins el terme municipal de Dosrius, a la comarca del Maresme. Es troba a l'entorn megalític de la serra del Corredor, on també hi ha altres dolmens com ara el de la Pedra Gentil, de Pedrarca, de les Lloses del Trull i de la Pedra Llarga. Es tracta d'un dolmen, del tipus de petita galeria catalana, que conserva la cambra, amb enllosat i una coberta gairebé completa; així com també part del passadís d'accés, la llosa que tancava l'entrada i el túmul lateral encerclat per un petit cromlec, que originàriament tenia la funció de contenir les terres del túmul i estava format per lloses i blocs de pedra. S'atribueix a aquest tipus de sepulcre una antiguitat de 5000 anys. El dolmen va ser descobert per Joan Manel Riera l'any 1997 i es va excavar durant els anys 2006 i 2007.
Des d'aquí prenem el camí que surt més a la dreta del que hem vingut i que marxa en direcció sud-est. La caminada continua guanyant alçada, alternant pujades amb trams planers, fa de bon caminar. Quan portem uns 475 metres recorreguts des del dolmen comencem una gran marrada a l'esquerra. Quan aquesta s'acaba, uns 300 metres més amunt, anem a parar a una pista que prové per la dreta de la masia de Ca l'Arenes; nosaltres prenem la pista a l'esquerra en pujada i direcció nord-est. Les alzines d'aquest sector del bosc són grosses, l'ambient ombrívol i fresc del sotabosc condiciona una vegetació ben adaptada i prou esclarissada: el marfull, el galzeran i l'heura en són alguns exponents. Uns 800 metres més amunt, a l'esquerra del camí, podem veure un curiós pi amb el tronc cargolat (41.6267,2.4700), 400 metres més endavant arribem a la capçalera del Sot del Fangar. Aquí l'ambient és més fresc i humit, es reflecteix clarament en la vegetació, donant-li un aspecte feréstec. Pocs metres després passem per sota d'una línia d'alta tensió i només 65 metres després de passar-la per sota tombem a la dreta per un corriol que ens porta a l'antiga pedrera del Pare Jaume, que ens resta a escassos metres al sud.
Punt 4: 5 km - 1 hora i 25 minuts - 635 m
PEDRERA DEL PARE JAUME.
Ens trobem en una antiga explotació artesanal de granit i sauló. En aquesta encara podem veure, en algunes roques, el sistema de forats que feien servir per separar la pedra. Les muntanyes del Corredor s'alcen damunt un gran bloc granític. El granit és una roca aparentment dura i resistent que, en ambients humits i amb temperatures benignes, es descompon i esdevé el material tou de textura sorrenca que es coneix com a sauló. En alguns indrets, com en aquest on ens trobem, l'erosió de l'aigua s'ha endut el sauló i ha deixat al descobert la roca mare, que apareix en forma de grans boles o blocs arrodonits. En els llocs en que les masses rocoses eren prou importants, van sorgir pedreres on s'explotava el granit per fer llambordes i altres peces per a la construcció. Encara es poden veure els talls a les roques.
Pugem per les escales de pedra que surten de la pedrera, deixant aquesta a la dreta i continuem, tot resseguint l'altiplà boscós del Corredor en direcció sud-est. Passem pel punt més alt de la caminada i uns metres més enllà arribem a la gran esplanada neta d'arbres presidida pel santuari del Corredor.
Punt 5: 5,5 km - 1 hora i 35 minuts - 633 m
SANTUARI DEL CORREDOR.
A la serra del Corredor, en un indret de gran bellesa paisatgística, hi ha el santuari homònim. Està documentat des de 1544. L'església va ser reconstruïda entre 1576 i 1583. És un edifici allargat amb un massís campanar de torre, amb gàrgoles i coronat amb merlets, tot plegat d'estil gòtic tardà. Té planta de creu llatina amb capçalera poligonal reforçada amb contraforts. S'hi venera la imatge de la Mare de Déu del Socors. Sempre ha estat un santuari molt apreciat pels habitants de la rodalia, tant es així que durant l'any s`hi celebren diversos aplecs molt concorreguts. Des d'aquesta plana tenim unes panoràmiques força extenses: cap al nord-est, el Montnegre; cap a l'oest tenim la visió que més extensa: Sant Llorenç del Munt, Montserrat, Céllecs i, en dies clars, Collserola. Per aquí també hi passa el GR-92, el Sender del Mediterrani.
Font del Pati del Corredor
La trobem a l'interior del pati del santuari del Corredor, adossada al mur de ponent, al costat de la portalada d'entrada. La font ha estat restaurada aquest any, 2014, donant-l'hi més noblesa i bellesa, sense sortir de l'estil general del santuari, amb pedres tallades de granet, la mateixa pedra del campanar i de la famosa columna. Una llosa disposada longitudinalment li fa de frontal, amb dues aixetes de polsador que deixen caure l'aigua a una pica de pedra picada; aquesta és rectangular, poc fonda i descansa en un pedestal de carreus de pedra.
A la dreta hi trobem el registre metàl·lic de la cisterna i al seu costat, tocant a l'edifici principal, podem veure encara una antiga pica plana, un petit safareig i un pedrís. Un cartell damunt la font ens avisa que és aigua sense garantia sanitària, el que demostra que no prové de la xarxa. Cal destacar el bonic pou que hi ha a pocs metres de la font, a l'altre extrem del pati.
Després d'una estona reposant, reprenem la marxa.
Creuem la pista forestal pel sud del santuari i, un cop a l'altra banda, cerquem un corriol que marxa en direcció sud-oest, seguint les marques blanques i verdes corresponents al sender SL-C 80.
El camí circula paral·lel a la pista forestal que portem a la dreta, en lleugera baixada i ben arranjat, amb esglaons de fusta que ajuden el nostre caminar.
Uns 350 metres més endavant passem per sota una línia d'alta tensió i de seguida se'ns uneix el GR-92, assenyalat amb les marques blanques i vermelles característiques dels senders de gran recorregut i que durant una bona estona ens acompanyarà.
Uns 300 metres més avall, a tocar de les Roques de Mataró, arribem a un encreuament de camins; continuem recte, saltant una cadena. Menys d'un centenar de metres després som en una altra cruïlla de camins; aquí prenem un corriol senyalitzat a l'esquerra com a "Font del Grèvol", a través d'una forta pendent facilitada per uns esglaons de fusta que ens condueix, pendent avall, aproximadament a uns 100 metres, a un indret obac, enclotat i fresc, envoltat de vegetació, on ens espera aquesta bonica font.
Punt 6: 6,6 km - 1 hora i 50 minuts - 536 m
FONT DEL GRÈVOL.
Situada entre l'Àrea d'Esplai del Corredor i l'esplanada del Santuari; a migdia de la pista hi ha un camí que porta a l'interior del bosc, direcció a Rupit, per sota les Roques de Mataró, on dues pedres granítiques obren pas a un sender i, pendent avall, aproximadament a uns 100 metres, s'arriba a un indret obac, enclotat i fresc, envoltat de vegetació. L'accés, que és a través d'una forta pendent, el faciliten uns esglaons de fusta. Cal destacar la bellesa paisatgística de la zona on està situada la font, enclotada al mig del bosc, envoltada de vegetació, entre la que destaquen uns quants grèvols. El brocal de la font, d'acer inoxidable, està incorporat al centre d'un banc de paredat; la base és de pedres carreuades de mida de llamborda, coronada per toves ceràmiques, i el respatller és aplacat amb lloses de pedra, limitades per un franja de peces ceràmiques col·locades a sardinell. A cada costat del brocal, incorporades en el respatller, hi ha dues plaques de rajoles blanques esmaltades amb les inscripcions "Font del Grèvol" i "Inaugurada l'any 1998", emmarcades amb rajoles de sanefes geomètriques. Com a curiositat dir que entre el broc i el bassal, collat a la paret, disposem d'una petita lleixa metàl·lica i retràctil que pot servir per suportar un càntir o una ampolla mentre l'omplim. El sòl immediat davant la font està empedrat, formant una petita terrassa rectangular on hi destaca en un racó una rosa dels vents indicant el nord.
El nom de Grèvol li ve pel tipus de vegetació que creix al seu voltant. La font va ser construïda per l'Agrupació Científica Excursionista de Mataró, l'any 1998 (hi ha una placa que en deixa constància), en un indret on hi havia un naixement d'aigua i aquesta brollava d'una teula (per aquest motiu, antigament havia estat coneguda amb el nom de la font de la Teula). Durant els anys quaranta i cinquanta del segle passat, aquest naixement d'aigua havia estat molt freqüentat pels picapedrers de les Roques de Mataró, atès que quan estaven treballant a la pedrera, era el lloc on anaven a beure. Actualment, la font és freqüentada per excursionistes i per persones que coneixen bé la zona, doncs queda en un indret poc concorregut i una mica amagat.
Pugem altre cop fins l'encreuament anterior on un indicador que ens assenyala un mirador a l'esquerra. Ens hi atansem, doncs només resta a escassos 100 metres al sud.
Es tracta d'un mirador natural al que se li ha disposat una terrassa protegida amb unes baranes, tot de fusta. Les vistes deuen ser magnífiques malgrat que la boira d'avui no ens permetia gaudir-ne prou.
Tornem altre cop a la cruïlla anterior i ara sí continuem, ho fem a l'esquerra. El camí marxa en direcció ponent durant uns 200 metres fins que som a tocar de la pista forestal, just a l'alçada de l'aparcament de l'Àrea d'Esplai del Corredor. Aquí el nostre camí fa un tomb a l'esquerra, deixant l'aparcament a la dreta i cercant un corriol que s'endinsa en el bosc, en baixada. El corriol que fem ara és el més estret de tot el recorregut d'avui, circula pel mig del bosc en sentit sud, seguint sempre les marques que no hem deixat en cap moment. Al cap d'uns 300 metres anem a parar a un camí més ample que ens talla i que fem a la dreta. Uns 100 metres més endavant passem pel costat d'un edifici de serveis de l'àrea d'esplai que deixem a la dreta i després d'una giragonça el camí s'encara cap a l'oest. Uns 650 metres més enllà som a la pista forestal que porta al santuari del Corredor, just davant del camí que porta a Ca l'Arenes.
Aquí ens desviem un moment de la ruta per conèixer la font de Ca l'Arenes. De la pista estant prenem el camí ample que surt per la dreta en direcció a la masia. Als 125 metres, abans d'arribar a la casa, trobem una petita esplanada a l'esquerra amb un corriol descendent que porta a uns horts, al costat dels quals hi ha la bassa de la finca amb la seva font.
Punt 7: 8,6 km - 2 hores i 20 minuts - 472 m
FONT DE CAL'ARENES.
Emplaçada uns 140 metres al sud de la masia de Ca l'Arenes, a una de les parets de la bassa. La bassa és de perímetre rectangular, feta amb murs de paredat comú i en part coronada per rajoles ceràmiques noves. Actualment està protegida i tancada amb una malla de torsió. Una mica més amunt de la bassa hi ha la mina.L'aigua transcorre per la mina per una canal de teules ceràmiques. La mina té dos registres per poder-la netejar i una forma d'Y, perquè recull aigües filtrades del sòl de dos llocs diferents. En el costat de ponent de la bassa hi ha un rentador. Element singular que constitueix una fita paisatgística i un testimoni de la història econòmica i rural de Ca l'Arenes del Far, ja que va ser un dels punts d'abastament d'aigua de la masia. Un valor afegit és el fet que encara hi ha granotes.
Desfem els últims metres fins la pista forestal, la creuem i cerquem de nou el sender SL-C 80 que marxa en direcció ponent. Durant mig quilòmetre circulem paral·lels a la pista forestal que portem a la dreta, després ens allunyem d'ella al mateix temps que ens adrecem al sud-oest, vorejant el Puig Aguilar que deixem a l'esquerra. Tot seguit, quan hem deixat enrere el Puig Aguilar, fem un canvi de direcció a la dreta i ens encarem al nord-oest. Després d'uns 750 metres de caminar en sentit nord-oest, abandonem el GR-92 que segueix recte i trenquem a la dreta. Des d'aquí ja veiem la gran masia de Can Bosc a l'altra banda. Continuem baixant els 125 metres de camí, deixem a la dreta el petit heliport dels bombers i enfilem cap a la masia. Abans d'arribar-hi, a l'esquerra del camí, tenim la font de Can Bosc que alimenta les basses i els abeuradors.
Punt 8: 10,7 km - 2 hores i 55 minuts - 448 m
FONT DE CAN BOSC.
Es troba darrere la masia de Can Bosc. El conjunt el formen la font, tres abeuradors i quatre basses de diferents mides. L'aigua raja per un gruixut broc de ferro collat a un petit mur d'obra vista i cau en un bassal quadrat d'obra arrebossada, després desguassa a un llarg abeurador i alimenta la resta d'elements del conjunt . L'aigua d'aquesta font prové d‘una mina que hi ha a peu del bosc, a escassos 25 metres a llevant de la font.
Només cal seguir camí amunt, tot deixant la masia a l'esquerra, i anem a parar a l'aparcament situat damunt la casa on tenim estacionat el cotxe.
Punt 9: 10,8 km - 3 hores - 452 m
CAN BOSC
Inici i final del recorregut.
No hay comentarios:
Publicar un comentario