MASIA FREIXA I JARDINS DEL PARC DE SANT JORDI A TERRASSA.
LA MASIA FREIXA
La Masia Freixa és un edifici modernista de la ciutat de
Terrassa situat al parc de Sant Jordi, antics jardins i terreny adjacent a la
masia, dins el barri de Ca n'Aurell. Construïda el 1896, va ser pensada
originalment com a fàbrica de filats i va ser reformada entre el 1907 i el 1914
per Lluís Muncunill i Parellada, que la va transformar en la residència
familiar de l'industrial tèxtil Josep Freixa. L'arquitecte la va convertir en
una de les joies del modernisme terrassenc, amb la seva estructura d'arcs i
voltes d'inspiració gaudiniana i els murs pintats de blanc, d'on sobresurt una
alta torre. Durant molts anys ha albergat el Conservatori Municipal de Música,
que actualment ha estat traslladat a un edifici de nova construcció al Campus
Universitari, al barri del Cementiri Vell. A hores d'ara acull les oficines del
Síndic Municipal de Greuges i de l'Oficina de Turisme de l'Ajuntament.
Elements destacats
•La teulada sinuosa, amb una estructura de
voltes de maó pla que conjugaven la tradició de la volta catalana amb la
modernitat dels nous materials; el revestiment de morter té petits vidres
incrustats que li donen l'aparença d'un gris brillant.
•Els arcs parabòlics inspirats en l'obra de
Gaudí, que conformen les finestres del cos principal i les obertures dels
porxos d'entrada i del costat sud i oest.
•L'arrambador ceràmic blanc del porxo, obra
també de Muncunill, que ocupa la part inferior de les parets arrebossades i
pintades de blanc.
•La rotonda del costat est, com a afegitó de dos
nivells al cos de l'antiga fàbrica; els finestrals de la planta baixa són d'arc
rebaixat, per permetre més entrada de llum, a diferència dels de tipus
parabòlic de la resta d'obertures de la façana.
•La torre de l'angle nord-est, que sobresurt del
cos inferior quadrat; té un cos octagonal de quatre nivells, l'últim dels quals
voltat d'una balconada mirador.
•L'interior, molt reformat, però que encara
conserva el mobiliari del menjador i del despatx, dissenyat per Joaquim
Vancells.
•El jardí dissenyat per Rafael Benet i Vancells,
un dels pintors destacats de l'època, és d'estil romàntic i, junt amb el de la
casa Alegre de Sagrera, és el millor exemple dels jardins terrassencs de la
primeria del segle XX. El seu estat de conservació, pel que fa a les
característiques originals, no és el que correspondria a un jardí històric.
EL PARC DE SANT JORDI
Els jardins de la Masia Freixa són un dels valors
patrimonials més importants amb què compta la ciutat de Terrassa .
La seva història s'inicia en el moment en què la
fàbrica de la indústria tèxtil Freixa i Sans situada en aquest lloc , va ser
convertida a petició del seu propietari , Josep Freixa i Argemí , en residència
familiar, fent l'encàrrec a l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada cap finals
de l'any 1905 .
És durant el decurs de les obres de reforma que
es projecta el que seria el primer disseny dels jardins datats , possiblement ,
el 1910 , de la mà de Rafael Benet i Vancells .
El parc de les roses.
Les obres de reforma han permès recuperar una
part important de la tradició de jardineria del parc , centrada en les roses .
Aquestes són algunes de les més destacades :
• Rosa Charles de Milles de 1790 . Catalogada
com a gran Híbrid i d'excel · lència pel seu perfum .
• Rosa La France , reconeguda com a primer
híbrid de te : La France de 1867 de Jean Baptiste Guillot .
• Rose Dot de 1962 ( Rosa de la família Dot ) .
Pere Dot va ser el més excel · lent dels roseristes catalans i va aconseguir
fama mundial .
• Alba Màxima de 1750 . Rosa de col · leccions
de jardins , fins al s.XVIII .
Totes aquestes roses que formen part de la col ·
lecció , reafirmen la tradició de plantació de rosers que sempre ha tingut el
jardí . Cal destacar també el roserar com a conjunt , tant amb els parterres
com els rosers enfiladissos ja existents .
