Cascada Os Lucas a l'Alt Gallego.

Cascada Os Lucas a l'Alt Gallego.

Espectacular racó de la comarca de l'Alt Gallego, format per un conjunt de dos salts d'aigua consecutius de 5 i 7 m aproximadament i una badina inferior d'uns 5 metres de diàmetre.

Com arribar-hi ?

En cotxe des Osca prenem la N-330 direcció Jaca i passat Sabiñanigo ens desviem per la N-260 direcció Biescas.

Entre Senegüé i Biescas prenem una carretera que surt a la dreta en direcció Olivan i Ors.

Passat el pont sobre el Gallego ens desviem a l'esquerra per una carretera que ens conduirà a Ors Sota on passat el pont sobre el Barranc d'Os Lucas ens trobarem a la dreta una petita esplanada on podrem aparcar el cotxe.

Descripció de la ruta

Des de l'aparcament continuarem a peu pel camí que ascendeix en paral·lel al barranc fins arribar a una presa amb una cascada que sortejarem per l'esquerra per unes escales que parteixen de la base per continuar remuntant el barranc per la mateixa llera, sense un itinerari clar , que ve definit en funció del seu cabal, el que fa creuar la llera en més d'una ocasió per arribar a uns 15-20 minuts fins a la cascada d'Os Lucas.

Recomanacions: Portar calçat adequat ja que cal caminar per terreny pedregós i per l'interior de la llera i banyador si volem gaudir d'un refrescant bany.

Advertiments: Abstenir d'acudir en èpoques de cabal elevat. Precaució amb els possibles despreniments de roques en accessos i zona de les cascades i badina.

Suggeriments: En Ors Baix recomano fer una visita a la bonica església mozarabe del Santa Eulàlia del Segle XI.

La roca Foradada, una cascada de contes de fades.

La roca Foradada, una cascada de contes de fades.

En un racó d’Osona s’amaga un salt d’aigua que sembla sortit d’un conte de fades encantades. És la roca Foradada, a on s’arriba des del poble de Cantonigròs.

Després de fer una agradable excursió entre alzines, castanyers, roures i arbres de ribera, ens espera un gran gorg d’aigua dolça rodejat d’un amfiteatre de parets de roca.

ITINERARI

Cantonigròs – primer desviament del GR – segon desviament cap a la Foradada – roca Foradada

Dificultat: Baixa 

Distància: 2,2 km (anada i tornada)

Durada: 1 h i 30 min (anada i tornada amb parades)

Enmig de la riera de les Gorgues trobem la roca Foradada, un indret sorprenent i amb un aire màgic que encantarà als més petits.

Es tracta d’un gorg vorejat de roca, que deu el seu nom al forat que té una de les parets.

L’aigua, que cau en un gorg des d’una altura de 15 metres, està rodejada de grans parets de pedra.

L’excursió que hi porta és ideal per fer amb nens: és curta (una mitja hora d’anada i uns tres quarts de tornada) i sense cap dificultat tècnica, a excepció de la darrera part, amb un pronunciat pendent, on cal anar en compte amb les relliscades.

El recorregut presenta un paisatge variat i amb molta vegetació. Petits i grans poden jugar a reconèixer alzines sureres, roures, castanyers i, al costat del riu, diferents espècies d’arbres de ribera.

Comencem la ruta al mateix poble de Cantonigròs, concretament al costat del camp de futbol.

Des de darrere del camp surt un camí ample que fa una suau baixada. Seguim els senyals del GR-151 fins que aquest gira a l’esquerra.

No fem cas d'aquest primer encreuament i seguim camí avall.

Uns metres més endavant retrobem el GR i el seguim a la dreta. Poc després arribem a una cruïlla i deixem el GR que continua cap al poble de Santa Maria de Corcó i baixem a la dreta (seguint un senyal que així ho indica) per un sender estret i pedregós que baixa cap a la cascada de la Foradada. 

És en aquest darrer tram on cal anar en compte amb els petits, ja que el camí és estret, humit i fa baixada. De tota manera, en els trams més perillosos hi ha baranes on agafar-se. 

Finalment, amagat entre la frondosa vegetació, descobrim un escenari digne d’una pel·lícula de fantasia. L’aigua, que cau en un gorg des d’una altura de 15 metres, està rodejada de grans parets de pedra.

A l'estiu és un indret ombrejat i recollit que, sens dubte, convida al bany.

Si no hi ha gaire gent podrem gaudir de la sensació d'haver descobert un indret màgic. Descansem una estona i agafem forces per la tornada... que ara fa pujada!

Rutes guiades a cavall pels voltants del Montseny.

Rutes guiades a cavall pels voltants del Montseny.

Descripció de l'activitat Rutes guiades a cavall pels voltants del Montseny.

Hi ha la possibilitat de fer excursions d'1 hora (per a principiants). Després d'una petita instrucció per part dels nostres guies sortirà 1 hora al camp.

O rutes de mig dia i dia sencer amb opció de menjar en un típic restaurant de muntanya o si prefereix en la mateixa hípica.

És una bona possibilitat de relaxar-se amb la família i els amics. O fer una activitat empresarial. Els grups són benvinguts.

Els nostres cavalls són molt equilibrats i experts en rutes.

Cada excursió es realitza acompanyada d'un o diversos guies experts.

Cal destacar que ens trobem molt a prop del fantàstic Parc Natural del Montseny i a 30 km de Barcelona.

Preus

- Excursió d'1 hora: 20 euros/persona (mínim 2 persones)
- 2 hores: 40 euros/persona (mínim 2 persones)
- Mitja jornada amb esmorzar: 60 euros/persona (mínim 2 persones)
- Jornada completa amb menjar al Restaurant de muntanya: 100 euros/persona (mínim 5 persones)

(IVA inclòs)

Preneu-vos un respir i gaudiu amb nosaltres de la bellesa del Montseny i els seus voltants. 

Moletes d'Arany (Beseit).

Moletes d'Arany (Beseit).

LOCALITZACIÓ: Ports de Beseit, Comarca del

Matarranya.

PROVÍNCIA: Terol.

INICI: Aparcament del Parrissal (Beseit). En Beseit trobarem indicacions cap al Parrissal. Cal assenyalar que segons alguns companys, cobren pel pàrquing, en determinades dates.

DISTÀNCIA: 12,04 Km.

TEMPS EN MOVIMENT: 3H.

VELOCITAT MITJANA: 4 km / h.

DESNIVELL: 600M.

RUTA: Aparcament-Pla de les Mines-Barranc de la Faixa Estreta-Coll de Belenguera-Mas de ferreret-Roca Morera-Pic Arany-GR-8-Coll de Belenguera-Aparcament.

DIFICULTAT: Fisica: Mitjana-Baixa. Tècnica: Baixa-Mitjana.

INTERÈS DE LA RUTA I SUGGERIMENTS:

Ruta sense grans dificultats i amb la recompensa d'espectaculars vistes del Parrisal i part dels Ports de Beseit. Tota la ruta està perfectament senyalitzada i el punt mes conflictiu, pel que fa orientació, és la localització de l'vèrtex geodesic, que indica el cim del pic Arany.

El camí parteix des del mateix pàrquing del Parrisal i es desvia al Pla de les Mines, endinsant-se en una pineda que habita al Barranc de la Faixa Estreta, i que ens condueix fins al coll de Belenguera, al costat del Mas de Ferretet, en ruïnes.

A prop del coll ens trobarem amb un altre dels punts més interessants de la ruta, la Roca Morera, formació en forma d'arc i espectadora de luxe dels Ports, mes endavant i després de passar el cim ens creuarem amb el GR-8, per baixar i arribar de nou al coll de Belenguera, des d'aquí, coincidirem amb el tram de pujada.

TIPUS DE CAMÍ: Camí i sender.

EPOCA RECOMANADA: Qualsevol. Realitzada amb temps clar i terreny sec.

SENYALITZACIÓ: Tota la ruta està senyalitzada com a PR (marques grogues i blanques).

Ruta a cavall Taüll- Durro- Boí- Taüll.

Ruta a cavall  Taüll- Durro- Boí- Taüll.

Dades:

-Quilòmetres = 17,38 km

-Circular: Sí

-Altitud máxima = 2.008 m

-Altitud mínima = 869 m

-Temps = 5 hores 22 minuts

ITINERARI:

Partim des de la carretera de Taüll a les pistes d’esquí, però prenem la pista sense asfaltar que arriba al Pla de L’Ermita.

Poc després d’haver sortit deixem el camí principal per baixar al pont sobre el Riu de Sant Martí des d’on surt el corriol a l’esquerra que paral·lel a la pista que hem deixat ens eleva fins a la cota del Pla de l’Ermita, que podem contemplar separats pel torrent.

Ens anem enfilant pel camí del bestiar ben marcat per enormes blocs de granit, i anem guanyant vistes sobre la vall.

Creuem una primera porta per al bestiar i seguim pujant vorejant el Tossal dels Pedrenys cap a Plananoquil, on un cop trobem la segona porta, podem prendre la pista que ens durà baixant de valent fins a Durro. 

En aquesta pista hi ha un pas canadenc que vam poder salvar perquè l’aparell que donava corrent al filat era a peu de camí, el vam poder desendollar, aixecar el fil, passar per sota i tornar a endollar; no tenia la porta practicable pel costat que facilita el trànsit de cavalls, vaques, ovelles i cabres...

Arribats a Durro, anem fins l’església per tal de veure-la de prop i recórrer els cuidats carrers del poble

Desfem part del camí per anar fins el GR que faldejant la Roca de la Freixa ens porta a Boí i ens ofereix panoràmiques excel·lents de la vall amb Barruera, Erill i Boí .

Es tracta de la senda coneguda com “El Pago”, una antiga cabanera per conduir les ovelles a alta muntanya. Ara, és un corriol que passa força penjat amb trams de tartera practicable a cavall, tot i que hi ha bocins pedregosos amb desnivell que cal salvar amb cura. 

Els cavalls desferrats passen sense massa dificultats, encara que no recomanem de cap manera fer aquest trajecte si el terreny és humit.

Arribem a Boí per un traçat que comparteix amb el Camí de l’Aigua que paral·lel al que hem seguit, però força metres més avall, duu a Barruera i continua fins més enllà de Pobla de Segur. 

A Boí parem a fer un mos en un parc infantil que té un providencial triangle amb herba i un abeurador al costat, on genets i cavalls trobem un bon recó per refer-nos.

Des d’aquí, passem el pont sobre el riu i anem directament al camí d’anar a peu de Boí a Taüll que a trams es suau i agradable i a trams puja de valent fins la darrera recta a Sant Climent de Taüll. 

Un cop al poble, tornem al punt de partida.

Es tracta d’un traçat ben senzill que compta amb els paisatges màgics d’alta muntanya, algun pas amb certa dificultat al corriol de Durro a Boí que cal fer amb el terreny sec i sense vertigen. 
Qualifiquem la dificultat de mitjana donats els passos pedregosos i amb desnivell d’ “El Pago”. 

FEM CULTURA:

Sant Climent de Taüll

Sant Climent de Taüll és una església romànica de la localitat de Taüll, al terme municipal de la Vall de Boí, dins de l'antic terme de Barruera. És a l'entrada sud-oest del nucli vell de Taüll, a ran de la carretera L-501. No és gaire lluny de la de Santa Maria de Taüll, que es troba en el centre del poble.

Història:

Com la resta d'esglésies de la Vall de Boí, la de Sant Climent de Taüll fou objecte de la venda i bescanvi l'any 1064 pels comtes de Pallars Sobirà, Artau I i la seva muller Llúcia de la Marca, als comtes de Pallars Jussà, Ramon V i la seva dona Valença de Tost, juntament amb el castell d'Erill i altres possessions.

El primer esment específic de l'església és del 1123: el 10 de desembre fou consagrada per Sant Ramon, bisbe de Roda,^[1]just un dia abans de consagrar Santa Maria de Taüll, església amb la qual compartí parroquialitat durant gairebé tota l'edat mitjana. Encara cal comptar una tercera església, a Taüll: Sant Martí, que fou, possiblement, la primitiva parròquia. La data de consagració de Sant Climent de Taüll es va conservar en una pintura mural romànica a l'interior mateix de l'església.

De tota manera, Sant Climent sembla l'intent, fallit, dels senyors d'Erill d'establir un nucli monàstics a la vall.

A la baixa edat mitjana, i pel fet de pertànyer al comte de Pallars, la Vall de Boí passà al bisbat d'Urgell, on gaudia d'un règim especial, ja que el conjunt de parròquies era regit per un conjunt de co-rectors, que arribaren a ser vuit en algunes èpoques. Aquests co-rectors havien de ser fills de la Vall de Boí; el santuari de Caldes de Boí exercia de centre coordinador de les parròquies de la vall.

El 5 de setembre de 1907 va ser un dels llocs per on va passar la Missió arqueològico-jurídica a la ratlla d'Aragó, organitzada per l'IEC amb la missió de protegir el patrimoni artístic català. L'equip estava format per Josep Puig i Cadafalch, Guillem Marià Brocà, Josep Gudiol, Josep M.Goday i Adolf Mas.^[2]

Descripció:

Planta

És de planta basilical amb les tres naus separades per fileres de columnes cilíndriques cobertes amb embigat de fusta a dos aigües i llosa de pissarra a l'exterior, capçalera amb un absis i dues absidioles. El campanar, una torre de planta quadrada amb sis pisos d'alçada, se situa a la façana meridional cap a l'orient, molt a prop dels absis. Les naus convergeixen lleugerament cap a la capçalera. Els murs, construïts amb petits carreus de granit, ben tallats i afilerats, i escasses obertures. La porta d'entrada a l'església se situa a la façana de ponent. La construcció de la coberta és molt primitiva i rústega. Les bigues estan superposades i esteses de mur a mur sense atirantar, de manera que formen una armadura central des d'on es distribueixen les altres bigues que sostenen el sostre.

Els murs meridional, oest i nord no tenen cap mena d'ornamentació i només es veuen interromputs pels vans de les portes. L'aparell, però, fet de carreus mitjans ben tallats i disposats en filades regulars, formen una decoració austera però bonica.

En els absis s'aplica una decoració llombarda molt simple i harmoniosa. L'absis central està decorat per grups de quatre arcs cecs, dobles, separats per mitges columnes. Sobre ells corre un fris de dents de serra com el que s'ha vist en algunes de les columnes de l'interior. El tram central té una finestra i sobre els laterals hi ha sengles vans en forma d'ull de bou. Les absidioles també porten la mateixa decoració llombarda, però amb grups de tres arcs cecs en lloc de quatre. Tenen una finestra cadascun.

Toll del Vidre a Arnes (Tarraona): una ruta fácil.

Toll del Vidre a Arnes (Tarraona): una ruta fácil.

Què us sembla gaudir d’un toll d’aigua cristal·lina envoltats per les muntanyes del Parc Natural dels Ports?

El Riu Algars és afluent del riu Matarranya i fa un tros de frontera natural entre Catalunya i Aragó.

El riu Algars és el creador del Toll del Vidre. Un esglaó en el seu curs on el salt de l'aigua ha esculpit un toll de color del vidre, del vidre.

Set quilòmetres asfaltats, separen aquest bell racó d'Arnes, una població pertanyent a la comarca de Terres Altes.

El Toll del Vidre, a Arnes, és dels pocs llocs de la demarcació de Tarragona on trobareu una zona de bany de fàcil accés amb cotxe o bicicleta de muntanya, deixant enrere els camps d’oliveres per endinsar-vos en el bosc. 

Un itinerari amb panoràmiques espectaculars i una piscina natural foradada a la roca calcària del riu Algars, amb salts d’aigua i un tobogan creat per l’erosió de la pedra, on els nens gaudiran xipollejant en un entorn únic.

 
Com arribar-hi:

Per accedir al Toll del Vidre, heu d’agafar la T320 entre Horta de Sant Joan i Arnes. Entre el km 10 i 11 trobareu una bifurcació cap a Arnes. Agafeu-la. 

A la segona bifurcació trobareu a la dreta un indicador cap el Vilar Rural d’Arnes i el Toll del Vidre. Seguiu els indicadors. 

A 400 metres passat el camí que us portaria al Vilar Rural d’Arnes, trobareu una font de pedra a l’esquerra del camí. A la dreta, trobareu un descampat, on podreu deixar el cotxe, en cas de que opteu per fer l’itinerari en bicicleta de muntanya.

En marxa:

Des de la font on heu deixat el cotxe (si aneu en BTT), heu de continuar tot recte fins a la següent bifurcació, a uns 200 metres. Si continueu en cotxe, heu de seguir pel mateix camí que en BTT. Heu de deixar el camí asfaltat i agafar la pista forestal de la dreta. 

Passats 2,6 km entrareu ja de ple en el Parc Natural dels Ports. Arribareu a una nova bifurcació on haureu d’agafar el camí de la dreta. En aquest punt trobareu un tram de camí de ciment. 

A 1,2 km heu de girar a la dreta. Passareu per un pont i trobareu una baixada molt pronunciada. A 350 m trobareu la darrera bifurcació, on haureu d’agafar el camí de l’esquerra. 

En arribar a la zona del toll heu d’aparcar al descampat que trobareu a l’esquerra del camí. A la dreta trobareu de seguida les escales que baixen cap al Toll del Vidre al riu Algars. Heu de desfer el camí per tornar al punt d’inici.

On dinar:

Tot i que la zona del Toll del Vidre no disposa d’una àrea habilitada per fer un pícnic, les roques a la vora del riu són prou còmodes per fer un entrepà. Respecteu l’entorn i a les altres persones que han vingut a gaudir de l’espai. Quan marxeu, preneu amb vosaltres la brossa que heu generat. Així entre tots mantenim els espais naturals nets!

Pujada al pic del Canigó (2.784 m) des del refugi dels Cortalets.

Pujada al pic del Canigó (2.784 m) des del refugi dels Cortalets.

DADES:

-Quilòmetres = 7,3 Km

-Circular: Si

-Altitud máxima: 2.837 metres

-Altitud mínima: 2.201 metres

-Dificultat: Fàcil

-Temps: 4 hores i 30 minuts

COMENTARIS:

Ruta emblemàtica per a tot català, la pujada al Canigó. El recorregut és molt senzill i curt (uns 7km), amb un desnivell acumulat de només 700 metres aprox.

Només hi ha un punt més complicat si es decideix fer la ruta circular, la baixada per la xemeneia.

Simplement s'ha de grimpar una mica, però es pot fer sense problemes.

Per arribar al Refugi (molt ben equipat per cert), es pot fer a amb taxi des de Prades o bé a través de una pista forestal d'uns 20km que amb un turisme es pot pujar sense cap problema.

ALTRES COMENTARIS:

1.   

    1. El refugi dels Cortalets, situat a 2.150 metres d’altitud, és un edifici de grans dimensions amb cabuda per a 112 persones, guardat i obert durant el temps d’estiu, que disposa de tots els serveis. El gestiona el Club Alpí Francès de Prada i va ser inaugurat l’any 1.899, un fet que va provocar que les ascensions al Canigó se succeïssin de manera constant. Al seu costat mateix s’aixeca un altre refugi, més peti i d’accés lliure que està força ben equipat.

    2.La Pica del Canigó, també coneguda com a Pic de Balaig, assolint els 2.784 metres d’alçada, no és un cim gaire ample i tens la sensació d’arribar a un gran grup de roques on es troba una taula d’orientació i una gran creu de ferro erigida allà on fineix el rocam pels escoltes de l'agrupament de Nostra Dama la Reial de Perpinyà. De gent, no en vulguis més! Però amb una mica de paciència esperant a que marxin del cim tens la oportunitat d’estar per uns moments sol i gaudir de la grandiositat que et regala.  

3. “El cim de la ís. Es confonen la història i la llegenda en la primera ascensió documentada, feta pel rei Pere II el Gran el 1285. Segons el monarca, hagué de lluitar contra un drac que va sortir d’un llac. Potser no hi va arribar, a dalt, però una cosa sí que està clara: que no emprengué aquesta ascensió amb cap fi utilitari. La primera la degueren fer, segurament, caçadors i pastors de la zona. El 1823 Vicent de Chausenque i Arbanere van trepitjar el cim. Les primeres ascensions catalanes conegués són de membres del Centre Excursionista Catalunya (1894-1896), entre els quals Cèsar August Torras.Pica del Canigó o pic de Balaig és el més elevat del mass