DES DE FONTALBA A LA VALL DE NÚRIA

DES DE FONTALBA A LA VALL DE NÚRIA

De Ribes de Freser s'ha d'agafar la carretera de Queralbs. Es travessa tot el poble i s'agafa la pista, bastant llarga ,  que ens porta a Fontalba.

En aquest punt estacionarem i començarem la nostra caminada. Val la pena, abans d’endinçar-nos en la ruta pròpiament dita, badar i gaudir de la magnífica vista que es contempla desde el turó de la collada. Així, al nord tenim les muntanyes que tanquen la Vall de Núria, amb el majestuós Pic de Noufonts, a l’oest el Puigmal, que sembla a tocar, al sud el Taga i la Vall de Ribes, i a l’est els pics imponents del Torreneules i el Balandrau.
El nostre camí de sortida és força clar, ja que el seu recorregut és prou evident des d’on ens trobem, seguint les marques blanques i grogues del P.R. Travessarem pel prat que tenim davant nostre i veurem a mà esquerra la via de pujada al Puigmal, pel Cim de la Dou. En poca estona passarem dos torrents que recullen les aigües del Puigmal, fins arribar al Torrent de Fontalba . A poc a poc es fa enfilant fins passar per un petit collet. Des d'allà iniciem la baixada fins a Núria.
 
Esplèndids paisatges. Hi ha possibilitats de veure isards, marmotes,…

La tornada pel mateix camí. Anada i tornada són unes 3h.

Breu descripció de la Vall de Núria:

La vall de Núria és una vall pirinenca situada al terme municipal de Queralbs, a la comarca del Ripollès, a les Comarques Gironines. Situada a una altitud de 1964 metres sobre el nivell del mar, envoltada per cims de gairebé 3000 m, on neixen multitud de fonts i torrents. Per raó de la seva situació geogràfica i el clima, presenta una flora i una fauna característiques de la muntanya medioeuropea i de l'alta muntanya alpina. A més, hi viuen espècies vegetals i animals endèmiques dels Pirienus. Aquesta vall és accessible mitjançant el tren cremallera o bé a peu, seguint algun dels camins de muntanya que arriben fins a Núria. Aquí es va redactar l'any 1931 l'estatut d'autonomia conegut com a «Estatut de Núria».

A la vall hi ha un llac artificial, el Santuari de la Mare de Déu de Núria que alberga la talla romànica. L'església actual es va inaugurar l'any 1911. Poc després es va afegir l'hotel i es va iniciar la construcció del Via Crucis, obra que no s'acabaria fins a 1963.

L'any 1931, a l'habitació número 202 de l'hotel, es va redactar el que seria l'Estatut d'Autonomia de Catalunya que va quedar ratificat a les urnes el 2 d'agost de 1931 i aprovat per les Corts Generals el 9 de setembre de 1932.

Núria es troba al bell mig de l'alta muntanya dels Pirineus. El santuari és gairebé a 2.000 metres d'altitud, en el punt on conflueixen tres valls: a ponent hi ha la vall de Finestrelles, amb la vall subsidiària de la coma de l'Embut; al nord la vall d'Eina, i a llevant la vall de les Molleres, formada per la de Noucreus i la de Noufonts.

El conjunt de totes aquestes altes valls constitueix una capçalera muntanyenca encerclada per una llarga i alta carena semicircular que la tanca per l'est, el nord i l'oest per damunt dels 2.700 metres; el cim més alt és el Puigmal ( 2.910 m). Pel sud, un rocam dur i enlairat tanca el conjunt d'aquestes valls.

Les aigües del Riu de Núria poden escolar-se només per unes estretes i profundes gorges excavades enmig d'aquesta roca dura, fins a trobar-se amb la vall de Freser , riu que a Ripoll s'uneix al Ter.

Tot plegat fa que, a Núria, el relleu sigui abrupte i el clima fred i plujós. Hi dominen els boscos de roure, de pi roig i de pi negre, però, als vessants més alts, només pot subsistir-hi el prat alpí. L'accés ha estat tradicionalment difícil, en especial a l'hivern, amb els corriols nevats i glaçats. Avui, el cremallera permet l'accés a tothom.

Els materials que constitueixen el substrat rocós de Núria són dels més antics del Pirineu. Es tracta de roques molt velles que han estat intensament transformades pels esforços i le pressions rebudes al llarg de la història geològica d'aquest territori pirinenc.