Camprodon
Camprodon és un municipi de la comarca del Ripollès. Se situa a la
Vall de Camprodon, al cor dels Pirineus orientals. Té com a municipis veïns, Molló al nord; Sant Pau de Segúries, Sant Joan de
les Abadesses i la Vall de Bianya al sud; Llanars i Ogassa a l'oest; i Montagut i Oix al sud-est. L'entitat de població principal és la vila de Camprodon, que
es troba travessada pel riu Ter i el seu afluent, el Ritort.
Història
L'origen de la vila se situa en l'any 1118, quan el Ramon Berenguer III concedí la construcció del mercat al costat del monestir de Sant Pere,
embrió de la vila actual. L'any 1252, Camprodon
esdevingué vila reial i cap de la vegueria homònima i
deixà d'ésser subjecta a la jurisdicció de l'abat del monestir. Entre el 1286 i el 1301 el vescomte de
Castellnou va detentar la jurisdicció de la vila, per bé que
després va tornar a incorporar-se al patrimoni comtal-reial.
Des del segle XV fins a la segona meitat del segle XIX, Camprodon patí diversos
saquejos, incendis i destruccions causats per les mantes guerres que hi havia
al dellà i deçà dels Pirineus en època moderna, i a les lluites intestines
catalanes primer i espanyoles més tard. Així, hi ha constància del saqueig i
incendi de la vila el 1470 a mans de Lluís XI de França, en el si de la guerra civil catalana (1462 - 1472). Durant la guerra dels Segadors també patí saquejos francesos, que es repetiren el 1689 a mans del duc de
Noailles durant la Guerra dels Nou Anys. El 1794 en el context de la guerra Gran entre les monarquies absolutistes europees
contra la França revolucionària, el general Dagobert capturà i incendià la vila. La darrera destrucció que
sofrí la vila se situa en el si de la tercera guerra
carlina (1872 - 1876). En aquest cas, Camprodon es trobava dins el
territori adscrit al bàndol carlí del pretendent Carles VII i fou escenari
d'operacions militars.
Amb l'arribada de la restauració borbònica i la pacificació social del territori, Camprodon experimentà una notable
prosperitat i estabilitat. Entre la puixant burgesia catalana,
Camprodon es convertí en una destinació de vacances de muntanya. La
"Suïssa dels barcelonins" en paraules de Bosch de la
Trinxeria experimentà un fort creixement urbanístic, amb
l'aparició d'immobles d'arquitectura singular. L'alcalde de Barcelona, Bartomeu
Robert i Yarzábal fou un dels primers membres de
la colònia d'estiuejants burgesos a
Camprodon, quan inicià el costum vers el 1877. La proximitat
del ferrocarril a Sant Joan de
les Abadesses augmentà la potencialitat
turística de la Vila. Amb tot, la guerra civil
espanyola estroncà aquesta prosperitat turística, i fins a
l'etapa del desarrollismo franquista, la vila no tornà a recuperar el
turisme perdut, aquest cop com a turisme de masses. Actualment, Camprodon és
una destinació important dels estiuejants de muntanya.
En un altre ordre de les coses, Camprodon fou el lloc de naixement del
compositor Isaac Albéniz i de
l'escultor Joaquim Claret
i Vallès
Llocs d'interès
Construït a mitjan del segle X per Guifred II de Besalú per a l'orde benedictí, segueix
l'estil romànic i la planta és de creu llatina, amb absis central i cimbori octogonal que
aguanta la torre del campanar.
2.Pont nou
Bastit sobre el riu Ter, data del segle XII, amb actuacions als segles XVI i XVII, permetia l'entrada a la vila i
era part de la via cap a la Cerdanya.
L'església parroquial de Camprodon és una barreja d'estils: edificada en
romànic, té actuacions menors a les voltes de la nau central en gòtic i una
capella annexa en barroc. El temple conserva l'Arqueta de
Sant Patllari.
4.Museu d'Isaac Albéniz
L'ajuntament de Camprodon manté un museu dedicat al compositor català,
nascut a la vila el 1860. Igualment, cada any se celebra un festival de música
que porta el seu nom.
5.Passeig de la Font Nova i Passeig Maristany
Ambdós passeigs són els eixos centrals de les zones residencials dels
primers estiuejants burgesos que van arribar a Camprodon a la fi del segle XIX i a començaments del segle XX. Alguns residents foren l'alcalde de Barcelona, Bartomeu
Robert i el president del govern de la Segona
República espanyola, Juan Negrín.
La vila de Camprodon es féu famosa entre els seus estiuejants no solament
pels seus paisatges pirinencs i temperatures agradables a l'estiu, sinó també
per les seves mantes fonts a la rodalia del nucli urbà, com la Mare de
la Font, la Font Nova, la Font de Sant Patllari o la Font
del Vern.
L'activitat lligada al turisme de principis del segle XX va comportar la
introducció del Modernisme a la vila. Per exemple l'antic hotel Rigat, ara
anomenat Camprodon, can Roig, can Surís o la casa de les monges, can Blanch,
can Vila o can Cabot.
8.Excursionisme
Des de principis del segle XX, amb Cèsar August Torras, Camprodon és un punt clau de les excursions de muntanya, a peu i en
bicicleta. Més de 1.200 kilòmetres d'aquests camins han estat recentment
marcats i rehabilitats.
Actualment ocupat per finques privades, l'antic castell de St. Nicolau
mostra encara uns imponents baluards i muralles. Pels vols de Camprodon podem
trobar les restes dels castells de Rocabruna, la Roca, i les torres Cavallera i
Creixenturri, dominant l'entrada a la Vall de Camprodon, una a cada costat del
riu Ter per l'estret de les Rocasses. Altres construccions més modernes però
actualment ocultes i abandonades són els fortins de la Línia P que es van
construir durant els primers anys de la dictadura del general Franco.
No hay comentarios:
Publicar un comentario