PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT I L’OBAC. PASSEJADA
PEL TORRENT DE LA VALL. 10/10/2013.
Agafo la carretera
de Terrassa a Mura i paro en el Km
17, per veure a la dreta tocant a la carretera, la Font d’Estenalles i a
l’esquerra , La Falconera ( faig unes fotos ) i segueixo per desviar-me, desprès del Km 19, pel trencall que trobo a la
dreta i que em porta a la Masia de la Vall. En un parell de minuts
arribo al costat de la masia i aparco el cotxe. Són 21,4 Km i 40 minuts, des de casa meva.
Començo a caminar a les 10 hores.
Surto de la Masia
de La Vall deixant la masia a la meva dreta i, a la primera cruïlla que
trobo, agafo el camí que queda més a l’esquerra protegit per una cadena de
ferro. Són 5
minuts. El camí és ample i aviat travessa el Torrent de la Vall
per desprès continuar planejant. La pista no ofereix cap mena de dificultat i
no és gens perdedora ja que està pensada perquè hi puguin passar els cotxes
dels forestals. Al cap d’una bona estona el camí s’enfilarà una mica per
arribar a un collet i desprès tornarà a baixar cap al torrent que em queda
sempre a la meva mà dreta. Finalment el camí creua el torrent en una zona de
bonics camps de conrreu. La pista fa una giragonsa i poc més endavant enllaça
amb una de més ample que agafo a mà dreta, com si tornés enrere però per
l’altre costat del Torrent de la Vall. Són 55 minuts.
Us recomano
endinsar-se en els bonics camps que queden a la meva dreta i observar la vista
del massís del Montcau que queda al fons. Més endavant trobo un trencall
ben marcat a mà dreta que em permet arribar en pocs passos fins al costat del
torrent i on us recomano aprofitar per
fer-hi una aturadeta i esmorzar ja que el lloc és força bonic. Són , més o menys, uns 5 minuts ( anada i tornada ). Després
torno a la pista anterior doncs aquest
camí no té sortida. Segueixo per la pista que a voltes puja suaument i d’altres
planeja i, més endavant, cal estar atents al costat esquerra per observar les
restes d’un Cup de Vinya, que es feia servir antigament per preparar el
producte que servia en ensulfatar els ceps. Encara es poden observar restes del producte de
color blavós adherit a les pedres que formaven el cup. Són 20 minuts. El cup, el trobo molt curiós, ja que és el primer
que veig, tot i que està bastant malmés.
Segueixo la
ruta i quan estic a punt de passar per sota de les línees elèctriques, que
travessen el camí, us recomano observar al fons la bonica vista del Montcau,
la casa de la Vall i les roques de la Falconera. Segueixo
endavant i, desprès de travessar un cadenat de ferro, arribo a la Masia de
la Vall on tenia el cotxe aparcat. Són 35 minuts. He fet un cercle.
Però, arribat a
aquest punt, no pujo al cotxe sinó que segueixo camí avall fins la primera
corba a la dreta que fa el camí. Aquí trobo, just abans de travessar el
torrent, un camí a l’esquerra que està protegit per un cadenat i que segueixo
durant uns 10 minuts. En el moment que el camí gira a la dreta i travessa el
torrent s’enfilarà i em portarà a la capçalera del Pantà de la Vall , on
es pot gaudir , si encertes l’època adequada, de la visió d’ànecs de coll
verd que hi crien al seu redós. Són 15
minuts. Dels ànecs ni rastre, potser han anat a veure els del Llac
Petit o Pantà de Can Bogunyà. Tocant al pantà, he trobat un erol de bolets de
soca espectacular.
Desprès de la
visita torno enrere fins a la Masia de la Vall, tot observant que
actualment no ens hi podem atansar ja que està protegida per un filat elèctric.
Llàstima doncs era bonic poder veure la font de la masia dedicada a la Verge
de Montserrat i l’estany que hi havia sota d’uns bonics castanyers bords. Són
15 minuts. Jo he assumit el risc I després de dues
descàrregues de 240v, he fet fotos de la font I l’estany . Fotos que podreu veure
al álbum i també la part més bonica de la masia ( la que està una mica
conservada ).
EN TOTAL HE
CAMINAT 2 hores i 30 minuts.
Notes/anècdotes:
- - Fotos fetes = Unes 100.
- - % de sol = 40% .
- - Calor/ fred/vent: Gens de calor a l’anada, més aviat una mica de fresqueta
per no suar molt. L’herbe del camí ben molla. La tornada, sense calor, ni
fresqueta i amb l’herbe seca.
- -Terreny: Pràcticament pla i
amb pistes molt amples.
- -M’he perdut?: No
- -No he acabat i he girat cap al
cotxe?: No, he acabat i molt bé.
- -He caigut?: No Grau de mal = -
- -Converses amb alguna persona: No, amb mi mateix sí.
- -Fauna i flora vista: Gaig (ocell ),ovelles, galzerans florits, dos arbustes
florits i una flor ( hauré de preuntar-li el nom en el Joaquim Pérez Raventos )
i un erol de bolets de soca espectacular.
UNA PASSEJADA MOLT AGRADABLE,
BONICA, SILENCIOSA,… QUE CONVIDAVA A LA REFLEXIÓ.
10-10-2013
No hay comentarios:
Publicar un comentario