PARC AGROFORESTAL DE TERRASSA. LLAC
PETIT ( relat de la seva malaïda historia ) – FONT DE LA BARDISSA - CAN BOGUNYÀ
del 1615 – FONT DE LA MISÈRIA. 2/10/2013.
Començo a
caminar a les 16h (el matí havia fet 4h d’exercici MENTAL).
Sense cap itinerari preestablert. He deixat el cotxe a 5 minuts de la
Font de la Misèria ).
Agafo el
camí més directe al Llac Petit – LLAC
PETIT ( 45’ ). Avui hi havia molta fauna : dos gossos fent un bon
bany, un cavall que el reflex de l’aigua
amb el sol li feia por i quasi fot el genet per terra, dos ànecs que aviat algú els
posarà en una cassola de fang amb unes peres i
una tortuga que acabarà en sopa – dono tota la volta al petit llac ( 10’ ) –
des de el Llac Petit, agafo el camí de la font de la Bardissa ( vistes al llac,
doncs el camí passa per sobre ) - FONT DE LA BARDISSA ( 15’ ) – torno pel
camí de la font fins la cruïlla del camí de Can Bogunyà ( 20’ ) – CAN BOGUNYÀ de l’any 1.615 (
30’) – al Llac Petit també es coneix com Pantà de Can Bogunya ( al final posaré
una nota amb una llegenda macabra ) – torno pel mateix camí fins la cruïlla amb
la torre d’alta tensió ( 25’) – agafo el camí a la font de la Misèria - FONT
DE LA MISÈRIA ( 30’ ) i en 5 minuts al cotxe.
EN TOTAL
HE CAMINAT 3 hores.
HE
GAUDIT MOLT AMB LA “FAUNA” DEL LLAC
PETIT, PERÒ SOBRE LES 19 hores , encara caminava i he VIST LA POSTA DE SOL.
NOTA: Can Bogunyà : el pantà maleït de Terrassa .
La llegenda negra del Llac Petit
El pantà, es coneix com a pantà de Can Bogunyà o Llac Petit , i es troba a uns sis-cents metres del conegut Hospital del Tòrax de Terrassa ( avui Parc Audiovisual de Catalunya ) , a uns vint quilòmetres de Barcelona . El petit llac va ser construït a principis del segle passat per l'amo de la finca , possiblement per tenir una reserva d'aigua per al regadiu de les seves collites . La cosa és que les collites van desaparèixer i el petit llac de tot just deu mil metres cúbics va quedar per a ús i gaudi d'ofegats , alguns naturals , d'altres no tant ... El primer ofegat formal data de 1925 , un tal Antolí Balbé , que va inaugurar el macabre rànquing del llac . A partir d'aquí , el degoteig de carn freda és constant fins a la data . Amb el pas dels anys els embotits que apareixen surant en les seves aigües van augmentant sense fer distincions de cap tipus; des de nens i adolescents que s'ofeguen perquè sí , com els de tota la vida , fins a altres que apareixen lligats de mans i embolicats en lones . Tot i la proximitat del llac a una gran metròpoli com Barcelona , el lloc es troba bastant aïllat del món , envoltat de boscos de pins , d’alzines i barrancs . No és estrany que personatges una mica foscos el tinguin com a lloc privilegiat per desfer-se del que els sobra , i s'entén per igual en les sobres tant cadàvers com a vehicles de tota índole que segons sembla s'amunteguen al fons del pantà. Amb aquest currículum , no és estrany que els vilatans ho tinguin com a lloc maleït , encara que possiblement es tracti més d'un tema de precaució davant els vius que de por als morts , ja que lògicament el lloc no està exempt de rumors sobre aparicions espectrals , veus i laments i altres històries de caire paranormal . Sobre aquest últim aspecte , poc podem comentar ja que no hi ha testimonis seriosos . Però el que el vulgui comprovar no té més que acampar una nit al costat del llac.
La llegenda negra del Llac Petit
El pantà, es coneix com a pantà de Can Bogunyà o Llac Petit , i es troba a uns sis-cents metres del conegut Hospital del Tòrax de Terrassa ( avui Parc Audiovisual de Catalunya ) , a uns vint quilòmetres de Barcelona . El petit llac va ser construït a principis del segle passat per l'amo de la finca , possiblement per tenir una reserva d'aigua per al regadiu de les seves collites . La cosa és que les collites van desaparèixer i el petit llac de tot just deu mil metres cúbics va quedar per a ús i gaudi d'ofegats , alguns naturals , d'altres no tant ... El primer ofegat formal data de 1925 , un tal Antolí Balbé , que va inaugurar el macabre rànquing del llac . A partir d'aquí , el degoteig de carn freda és constant fins a la data . Amb el pas dels anys els embotits que apareixen surant en les seves aigües van augmentant sense fer distincions de cap tipus; des de nens i adolescents que s'ofeguen perquè sí , com els de tota la vida , fins a altres que apareixen lligats de mans i embolicats en lones . Tot i la proximitat del llac a una gran metròpoli com Barcelona , el lloc es troba bastant aïllat del món , envoltat de boscos de pins , d’alzines i barrancs . No és estrany que personatges una mica foscos el tinguin com a lloc privilegiat per desfer-se del que els sobra , i s'entén per igual en les sobres tant cadàvers com a vehicles de tota índole que segons sembla s'amunteguen al fons del pantà. Amb aquest currículum , no és estrany que els vilatans ho tinguin com a lloc maleït , encara que possiblement es tracti més d'un tema de precaució davant els vius que de por als morts , ja que lògicament el lloc no està exempt de rumors sobre aparicions espectrals , veus i laments i altres històries de caire paranormal . Sobre aquest últim aspecte , poc podem comentar ja que no hi ha testimonis seriosos . Però el que el vulgui comprovar no té més que acampar una nit al costat del llac.
2/10/2013.
No hay comentarios:
Publicar un comentario