Excursionisme

Benvinguts al meu bloc d'Excursionisme. Sóc des de fa molts anys un gran aficionat a fer excursions, En aquest bloc, publicaré els meus itineraris detallats de diferents excursions, bàsicament, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Parc Agroforestal de Terrassa, a la Vall de Camprodon, a la Garrotxa, a Montserrat, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la Serra de Marina, Parc Natural del Montseny,...També alguna poesia meva, sóc un amant de la poesia.

Espero que us agradi i pugui ser-vos útil per fer excursions.


Una abraçada,

Jordi

miércoles, 8 de enero de 2014

PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT I L’OBAC. EXCURSIÓ: La font del Llimac, els Caus, la font de l’Ocell Viu





PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT I L’OBAC. EXCURSIÓ: La font del Llimac, els Caus, la font de l’Ocell Viu i el Forn de maons i teules de l’Obaga dels Notaris. 7/10/2013.

En aquesta excursió, he canviat una mica l’estil del redactat.

L’excursió que avui us presento és més aviat una passejada, ja que la caminada a fer no és gaire llarga (uns 5 quilòmetres). Agafem el trencall que trobem a l’esquerra, pasat el quilòmetre 6 de la carretera de Terrassa a Rellinars i que porta la indicació de Els Caus. De seguida deixem el cotxe en un  aparcament per 5 cotxes que trobarem a la banda dreta de la pista que baixa cap a la Riera. Són 8,2 Km i 17 minuts, des de casa meva.

Començo a caminar a les 9 hores i 45 minuts.

Del davant mateix surt un caminet senyalat com a Font del Llimac que baixa per unes escaletes cap a la llera de la riera dels Caus. La travessem i arribem molt ràpidament a la font, que normalment raja, tot i ser una font de dipòsit. La riera que hem travessat porta molt poques vegades aigua ja que és una riera que filtra l’aigua i aquesta normalment corre pel subsòl. Són  10    minuts ( anada i tornada a la pista principal ).

Ara tornem enrera fins l’aparcament i a peu seguim per la pista fins travessar de nou la riera abans esmentada. Aquí si tiréssim per la llera amunt arribaríem als Caus, però nosaltres ara seguirem pista amunt fins que trobem de nou a la dreta un espai d’aparcament senyalat per a 2 vehicles. D’aquí surt un caminet que s’endinsa en el bosc i baixa cap a un mirador on trobarem un plafó amb l’explicació de la surgència dels Caus. Són 5 minuts més. Des del mirador es pot observar el forat de la roca per on surt l’aigua en èpoques de fortes pluges i us metres abans de la barana de fusta podem trobar un caminet que ens permet baixar fins a la llera de la riera i observar el forat de més a prop.

Tornem enrera i de nou agafem la pista de pujada. Ara caldrà seguir la pista un parell de quilòmetres, tot passant per dues zones en que el terra està asfaltat. Quan ja siguem bastant amunt trobarem un trencall a mà esquerra amb un cadenat. Són 20 minuts ( una mica de pujada i pista MOLT ampla ). L’agafem, travessem el cadenat i seguim la pista que puja. Quan portem usn 500 metres de pujada cal intuir un caminet a la dreta ( hi ha un cadenat mig trencati el camine tés ple de brucs a banda i banda ), que travessant el bosc ens portarà fins a un gran pla que serveix per parcticar esports. Són 10 minuts. Travessem el pla i agafem un camí a l’altra banda (a la dreta) que ens porta  fins la Carena del Guitard, en una zona coneguda com la Vinya de la Pastora, de la urbanització dels Caus. Finalment arribarem a un carrer asfaltat de la urbanització que ara seguirem de baixada cap a la nostra dreta que ens porta a una gran plaça, on trobarem a l’esquerra el lletrero del Bar el Teix, són 10 minuts més. Aquest és un bon lloc per esmorzar tot gaudint d’unes excel·lents vistes de Montserrat ( hi havia tanta calitja que no he pogut fer fotos ).

 Travessem la plaça i a l’altra banda cercar la pista de terra que baixa i que és justament la que havíem deixat quan hem agafat la pista del cadenat. La pista passa pel costat d’una torre i desprès pel costat d’un senyal d’aigua i unes corbes més endavant ja veurem a la nostra esquerra un senyal que ens marca l’inici del caminet de la Font de l’Ocell Viu. Són 5 minuts. El caminet baixa cap a un torrent i no té cap pèrdua. Un cop en el torrent ja veurem a l’esquerra el senyal de la font, amb una mena de degotall que mena en una pica natural de pedra i a la dreta el dipòsit de la font (malauradament bastant malmès per gent insensible). Són 2 minuts més.

Tornem enrera cap a la pista ( 3 minuts ) i baixem per la pista fins que trobem uns 200 metres més endavant el trencall amb el cadenat que abans hem agafat ( 5 minuts ). Ara el tornem a travessar, però no agafem la pista d’abans sinó que tirem rectes per una mena de camí que travessa un camp i s’endinsa pel bosc. Cal dir que l’inici d’aquest camí està molt brut de deixalles (de nou l’inconsciència de la gent), però nosaltres seguim endavant sense defallir. Uns 200 metres baixant per aquest antic camí que segurament havia estat important per l’amplada que presenta trobarem a la nostra dreta un antic forn de maons i teules, ben conservat i amb dues arcades ben boniques. Si us fixeu en el terra veureu molts trossos de maons i teules de l’antic forn. Segons un comentari rebut l’anomenarem ” Forn de l’Obaga dels Notaris“. Són 5 minuts més, sense equivocar-te ( jo, he acabat fent de senglar , només veía senders. He fet, 20 minuts extres , i he vist que hi havia pasat pel costat ).

No seguim el camí de baixada ja que s’embruta molt de vegetació (ens portaria fins a la Obaga dels Notaris) i el que fem és tornar enrera fins el cadenat ( 5 minuts ), agafar de nou la pista a mà dreta que ja havíem fet i baixem en direcció als Caus. Travessem la riera i arribem fàcilment a l’aparcament on havíem deixat el cotxe. Són 20 minuts més. Ja tornant amb el cotxe, faig un parell de Kms. i paro a mà esquerra en un revolt ( hi ha lloc pel cotxe ) per anar a veure la Font de l’Alba , a 5 minuts de la carretera, anada i tornada.

EN TOTAL HE CAMINAT: 2 hores i  5 minuts.

HA SIGUT UNA EXCURSIÓ SUAU I MOLT BONICA . HE GAUDIT MOLT

 ( llàstima que els Caus no ragen , ja fa temps que no ho fan . Jo, només els he vist rajar amb el meu sogre ( DEP ) Miquel Ballbé i Boada, gran persona, que recordó suvint i que em fa ensenyar a estimar la muntanya, entre moltes altres coses ).



7/10/2013.

No hay comentarios:

Publicar un comentario