VALL DE CAMPRODON. BEGET
Beget. Situat a 8 Km de la casa que tinc a les
rodalies de Camprodon. No poso data,ja que hi he estat com 10 vegades.
|
||||||
L'accés es fa des de Camprodon, en direcció a Molló, per l'actual C-38,
trencant per la desviació a la dreta, en direcció a Rocabruna i Beget. Beget
està annexionat al municipi de Camprodon des de l'any 1969, encara que geogràficament
pertany a l'Alta Garrotxa. El seu terme agrega el poble de Rocabruna, la vall
de Salarça i la serra del Bestracà. El poble està situat a 541 metres
d'altitud i les seves cases estan esglaonades sobre el riu, travessat per dos
vells i ben conservats ponts.
LLOCS D'INTERÈS
Creat a imatge de la representació de Jesús crucificat, tal com ho feien
els artistes orientals dels segles XI i XII, i de procedència bizantina. Té
també molt d'interès la pica baptismal romànica, un retaule gòtic
d'alabastre, del taller de Sant Joan de les Abadesses, que representa
diverses escenes del cicle nadalenc i de la vida de la Verge, i la imatge
gòtica de la Mare de Déu de la Salut (segle XIV), a més d'un conjunt de
retaules barrocs.
Aquesta església està catalogada com a monument nacional.
El temple és un exemplar romànic de la segona meitat del s. XII. De
línies correctes i ajustades, posseeix una riquesa ornamental pròpia del
romànic madur. Construït al voltant d'un desaparegut monestir benedictí,
l'església és la seva única referència. De nau única, absis amb arcuacions
llombardes i finestral, porta decorada amb dos arcs en gradació i columnes; i
torre campanar de 22 metres d'alçada, amb base quadrada i de quatre pisos.
L'església és d'una sola nau, reforçada per arcs torals, de molta grandària tenint en compte la demografia de la contrada. Conserva tots els altars, retaules i imatges que es van salvar de les maldats de l'any 1936. Té el portal a la façana de migjorn i està constituït per dos arcs de degradació, sostinguts per columnes i capitells esculturals. Malgrat l'erosió dels anys el portal és força sencer i s'observa la seva bellesa arquitectònica. El campanar està situat entre el portal i l'àbsida. És quadrat i té quatre pisos. S'hi evidencien dues èpoques de construcció. Els dos pisos superiors denoten una pedra de major qualitat, més ben escairada i de carreus més regulars. També els finestrals dels pisos superiors tenen els capitells més ben esculturats, amb motius humans i vegetals. L'àbsida és una bella mostra del romànic madurat. El finestral és de línies perfectes; exhibeix dues parelles de columnes amb capitells esculturats. La renglera d'arcuacions llombardes, sostingudes per altres tantes mènsules, embelleixen i estilitzen la rodona barbacana. La Majestat de Beget es va salvar de la destrucció, el 1936, gràcies a la valentia dels veïns que s'oposaren a la seva profanació i destrucció. És doblement preada per constituir un dels exemplars més representatius i ben conservats avui existents al nostre país, i dels pocs que poden admirar-se en el seu lloc habitual, l'altar major de l'església de Beget. Imatge de dos metres d'alçada, amb rostre serè i sòbria expressió que la dignifica, amb túnica fins als peus i corona, la qual presideix l'altar major. Creat a imatge de la representació de Jesús crucificat, tal com ho feien els artistes orientals dels segles XI i XII, i de procedència bizantina. Datada entre el final del segle XII i principis del segle XIII. La veu popular la considera més antiga i afirma que va arribar a Beget procedent del puig de Bestracà, on existia un antic monestir. L'església d'aquest hipotètic monestir, castell o convent, encara avui es deixa entreveure enmig de les restes i runes d'altres edificacions. Té també molt d'interès la pica baptismal romànica, un retaule gòtic d'alabastre, del taller de Sant Joan de les Abadesses, que representa diverses escenes del cicle nadalenc i de la vida de la Verge, i la imatge gòtica de la Mare de Déu de la Salut (segle XIV), a més d'un conjunt de retaules barrocs.
LA LLEGENDA DE LA MAJESTAT DE BEGET
El burro no volia caminar, i el traginer li digué: 'Tira o
rebenta!". I el burro va quedar rebentat. Aquest fet va fer pensar al
traginer que la Majestat no volia marxar de Beget i des de llavors es troba a
l'església de Sant Cristòfol.
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario