PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT I L’OBAC. PALLER DE TOT L’ANY – FONT DEL LLADRE – COLL DEL CORREU – HOSTALETS DEL DAVI,… 29/9/2013.

PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT I L’OBAC. PALLER DE TOT L’ANY – FONT DEL LLADRE – COLL DEL CORREU – HOSTALETS DEL DAVI,… 29/9/2013.

Sortida de Terrassa amb cotxe, fins l’Alzina del Sal.lari ( pàrquing del parc ) són 13,3 Km i 15’. Començo a caminar a les 9h15’.

ITINERARI:

Alzina del  Sal.lari – Coll de Tres Creus ( 15’, he millorat en 5’ la forta pujada ) – Camí direcció el Paller de Tot l’Any ( destaco les vistes espectaculars de les Muntanyes de Montserrat, sense calitja ,segurament , per haver plogut durant la nit ) – Paller de Tot l’Any ( 30’ ) – en 10’ camí que baixa a mà esquerra,  FONT DEL LLADRE. Sobre la font : només raja en períodes plujosos. Situada en un racó amagat i de difícil accés, aquest brollador era molt freqüentat per bandolers. Segons la llegenda, el bandoler Capablanca, que feia els seus robatoris al Coll del Correu, s'hi amagava dels seus perseguidors despenjant-se per una de les escletxes del cingle fins a la font del Lladre. El camí ara careneja entre alzinars i roques pelades, amb àmplies panoràmiques dels vessants ponentins de la serra de l'Obac - 5’ abans d’arribar al Coll del Correu ( per mi, hi ha una de les millors vistes del parc, Castell de Bocs ( jo, en dic les mamelles , recordant a l’estanquera de la película Amarcord,1973 de Federico  Fellini ) -  COLL DEL CORREU ( 670 mts i 10’ ). Sobre el coll : paratge feréstec, de gran bellesa i, alhora, el més solitari del recorregut. L'existència de bons amagatalls i nombroses possibilitats d'escapada van fer que aquest lloc fos l'escenari d'innombrables crims i robatoris. Aquesta cruïlla era de pas obligat per a tots els que feien el trajecte Barcelona-Manresa, pels habitants dels masos de la Pola, Matarrodona i Puigdoure que es dirigien a Rellinars i, naturalment, pels missatgers i els distribuïdors del correu. Des del coll del Correu, agafem el camí del mig (abandonem el GR), deixant a banda i banda dos ramals (el de l'esquerra -GR 5- passa pel mas de la Boada fins a Rellinars i el de la dreta baixa al torrent de la Cansalada). Ara, el camí planeja pel vessant Nord de la carena sostingut per murs de contenció, amb alguns passos excavats a la roca.

Just abans d'assolir la carena, el camí s'enfila penetrant en un alzinar ombrívol on trobem un avenc– AVENC DEL CAMÍ RAL ( 15’ ). Sobre l’avenc : L'avenc del Camí Ral és estret i té poca fondària, però la seva ubicació en l'històric eix de comunicació entre Barcelona i Manresa l'ha convertit durant molt segles en una cavitat emblemàtica i plena de llegendes. L'avenc està situat uns 700 metres més enllà del Coll del Conreu en direcció cap al Pont de Vilomara i uns 900 metres abans dels Hostalets del Davi. Aquest tram del camí Ral, cobert per un espès alzinar, passa per la vessant de la carena orientada cap el Torrent de la Font de la Cansalada.La cavitat té set metres de profundidad i una petita boca d'uns dos metres de llarg i mig metre d'ampla. Tot i les seves modestes dimensions, era un motiu més d'alarma pels frequents viatgers que passaven pel camí Ral i que el van arribar a identificar com una de les portes de l'infern. La por dels viatgers no era tant sols caure-hi accidentalment, sino que les llegendes deien que els bandolers que controlaven la zona del Coll del Correu tiraven a la cavitat a algunes de les seves víctimes. Segons la tradició, els lladres també feien servir l'avenc per amagar els objectes que robaven . El bosc és espès, amb moltes plantes enfiladisses que contribueixen a crear un ambient selvàtic. En aquest tram de l'itinerari, és on millor es conserva l'empedrat original del camí Ral. Un cop superat un petit collet, seguim per un camí carreter deixant una bifurcació a la dreta. La pista és ampla fins a arribar als : HOSTALETS DEL DAVI ( 10’ i acumulats 1h30’ ) . Sobre l’hostal : aquest hostal es troba en un dels indrets més solitaris de la ruta. Pel seu aïllament i la seva situació estratègica, va haver d'afrontar el bandolerisme, la guerra del francès i la presència dels escamots carlins que, successivament, actuaren a la muntanya. L'origen d'aquest hostal sembla que no fou anterior als de la Barata i Vallhonesta. Les seves dimensions reduïdes ens indiquen que no tenia gaire capacitat. Encara s'hi pot veure el pou i la bassa, actualment adequada per al subministrament d'aigua en cas d'extinció d'incendis. Continuem per la pista gran , en uns 15’ ens trobem amb una cruïlla molt important i una torre d’alta tensió MOLT GRAN. A la cruïlla hi han moltes senyalitzacions : Sant Jaume de Vallhonesta ( conjunt de ruïnes molt importants ), el Pont de Vilomara ( poble ), La Barata, els Hostalets del Davi, Casajoana i Rellinars ( poble ). Des de la torre d’alta tensió , al costat de la cruïlla, es veu la masia de Matarrodona , a l’altre cantó ( carena ). Fins aquí , he tardat 1h45’. Són les 12h30’. Per el lloc on tinc el cotxe i per l’hora , em veig obligat a fer la tornada per els mateixos llocs de l’anada. La tornada: terreny 80% pla com l’anada , però en lloc de baixades suaus , ara són pujades , fa molta calor i estic una mica cansat i cada vegada ho estaré més. En resum, he fet la tornada en 2h15’ ( 30’ més que l’anada ).  

EN TOTAL HE FET, 4 hores. EXCEL.LENT EXCURSIÓ I COM SEMPRE HE GAUDIT MOLT DE LES PETITES COSES ( em miro una fulla, una soca d’arbre, unes flors, líquens, fruits de bosc, arbres, arbres secs, arbustes,…i com no : HE FET UNES 140 FOTOS, el día era esplèndit per fer fotos. A les 15h30’ he anat a dinat al DOT del Parc de Sant Jordi de Terrassa, a 3 minuts de casa meva.

29/9/2013.