Excursionisme

Benvinguts al meu bloc d'Excursionisme. Sóc des de fa molts anys un gran aficionat a fer excursions, En aquest bloc, publicaré els meus itineraris detallats de diferents excursions, bàsicament, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Parc Agroforestal de Terrassa, a la Vall de Camprodon, a la Garrotxa, a Montserrat, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la Serra de Marina, Parc Natural del Montseny,...També alguna poesia meva, sóc un amant de la poesia.

Espero que us agradi i pugui ser-vos útil per fer excursions.


Una abraçada,

Jordi

jueves, 9 de enero de 2014

PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT I L’OBAC. EL BE PERDUT DEL MORRAL DEL LLOP.






PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT I L’OBAC.EL BE PERDUT DEL MORRAL DEL LLOP.

Comencem deixant el cotxe a l’aparcament dels xiprerets (desprès de l’alzina del salari) i travessem la carretera per agafar un camí que surt del costat mateix dels xiprers i que per un rocam ressegueix la carretera que ens queda a la nostra dreta. El camí aviat girarà a l’esquerra i s’enfilarà tot seguint la traça d’uns pals elèctrics. Arribarem a un planet amb una bona vista de les cingleres que ens rodegen. Trobarem un trencall a l’esquerra però nosaltres seguim camí amunt, tot passant per un bonic bosc d’alzies i arribant finalment a la Font de l’Hort. A l’esquerra de la font i al costat d’una gran alzina surt el camí que ara puja fort per una canal fins a sortir a un rocam on trobarem un trencall que agafarem a ma dreta. Pocs metres més endavant trobem un nou trencall que de nou agafem a la dreta. El camí, ara planer, ens porta fins la punta de El Castellar on podem esmorzar tot gaudint d’una vista excel·lent.

Tornem enrere el camí i, si no agafem cap trencall, arribarem sense problemes a la pista ampla que ve de la Mata i que prenem a mà esquerra fins que arribem a Coll de Garganta on gaudirem d’una bona vista a la dreta de la canal de la Font Freda i el Pujol de la Mata.

Seguim per la pista, carena de la Castanyera, que ara puja fins arribar, al final de la pujada, a un trencall ben marcat i agafem el camí que puja a la nostra esquerra. Ara cal no deixar aquest camí carener que puja i baixa durant una bona estona i gaudir de les vistes, a l’esquerra la Mata i el Montcau i al davant Castellsapera. El camí finalment ens portarà fins a la punta mateix del Morral del Llop on la vista ens permet gaudir de una bona part de la serra de l’Obac i la Mola. Aquí és on hem trobat un be perdut que ja fa dies que viu en aquest rodal.

Ara tornem enrere fent atenció a la nostra esquerra per trobar un trencall, marcat amb padrons, i que baixa fort per una canal que ens porta finalment a un rocam on l camí gira cap a la nostra esquerra en direcció a la punta del morral del Llop per sota. Giravoltem la punta tot resseguint la cinglera i arribem a una balma obrada. Uns metres més endavant hi trobem els tradicionals pessebres d’aquesta zona i en particular el dels Tres Reis, que ja fa anys que el fa en Josep Ferré Grau, un veterà escolta de muntanya de l’antic agrupament de la Sagrada Família.

Continuant pel camí que ens ha portat a aquest punt arribem a uns rocams i sense agafar un trencall que trobem a la dreta arribem primer a una petita balma roja i desprès a les balmes del Gat Mesquer. Més endavant el camí segueix per un rocam i cal estar atent de trobar el camí que s’endinsa pel bosc i baixa de forma sobtada fins enllaçar amb un camí que ara prendrem a mà esquerra.

El camí es planer i aviat trobarem un trencall marcat amb padrons a la dreta que du directament a l’aparcament. Nosaltres seguim i desprès de passar per costat d’un pi tombat trobarem un camí a l’esquerra marcat amb padrons i que puja fort que no agafarem. Més endavant el camí quasi toca la cinglera que queda  a la nostra esquerra. 50 metres més endavant hi ha una canal que porta a una zona de coves que avui no visitarem.  Ara el camí puja fins a trobar una bifurcació que prenem a mà dreta (a l’esquerra pujaríem a Coll de Garganta). El camí ens portarà a una zona oberta on passarem per sota d’una línea elèctrica (si seguíssim pujant seguint els fils arribaríem a la cova de l’Estrella). Nosaltres seguim pel rocam fixant-nos  que el camí s’endinsa pel bocs. Aquí cal aturar-se i fixar-se amb un gros pi que queda més a l’esquerra i al que podem arribar seguint un camí poc traçat. Un cop som al pi cal cercar un camí que quasi no es veu darrera una alzina i que s’hi puja per un petit rocam. Curiosament a partir d’aquest punt el camí és força marcat i sembla quasi empedrat. Hi pugem seguint una zona acanalada i aviat trobarem a la dreta una roca foradada coneguda com el Mirador de la Font de l’Hort.

Nosaltres no seguirem pujant, sinó que tornarem enrere fins el camí que abans aviem deixat i que s’endinsava pel bosc i que estava marcat amb padrons. Aviat arribarem al trencall que al començament de l’excursió havíem trobat tot pujant a la Font de l’Hort. Ara agafem el camí a mà dreta tot baixant fins que trobem a mà dreta un caminet que segueix els pals elèctrics. L’agafem i de forma planera ens endinsem en un bosc bastant tupit fins que giravolta desprès de passar un torrent cap a l’esquerra. 50 metres més endavant trobarem uns padrons a l’esquerra que marquen un caminet molt poc marcat que ens porta a poder visitar un antic forn força ben conservat. Nosaltres seguim pel camí fins a trobar un trencall que agafem a mà esquerra i que ja sense cap més entrebanc baixarem fins a la zona del pàrquing dels xiprerets.

No hay comentarios:

Publicar un comentario