UN DIA GRIS, TRIST I PLUJÓS.
Estic sol al restaurant DOT del Parc de
Sant Jordi que tant admiro i estimo,
contemplo un dia gris, trist i plujós.
Són les dotze del migdia, la mainada
juga amb els seus pares , mentre fan
l'aperitiu i temps per anar a dinar.
Jo, com un solitari trist penso amb la
meva vida, no en la passada sinó amb
la que m’espera demà , no vull pensar
més enllà. Penso amb l’il.lusió de ser
avi molt aviat i amb totes les coses que
em mantenen viu. Malgrat això, no puc
dissimular la meva tristesa i soletat.
Tinc aquella sensació tan fastigosa de
que ja ho he fet tot en aquesta vida.
Sé que no em puc rendir però es molt
dur, cada dia m'és més cansat i pesat.
Potser els errors fets durant la vida
m’estan passant una factura pendent i
inesperada en, qualsevol cas la factura
és negre com gairebé tot i el fet de no
tenir-la de declarar em dona les forces
suficients per lluitar per ser feliç i viure
amb il.lusió el que em queda de vida.
Jordi Garcia Miguel
16-2-2014
