Temple
Expiatori de la Sagrada Família
En aquest temple, l'arquitecte va concebre una minuciosa simbologia dintre d'un poema místic amb grans audàcies
constructives formals, com en la seva forma de concebre l'estructura amb l'arc parabòlic o catenària, també anomenat funicular de forces, combinant el tractament escultòric naturalista amb l'abstracció de les torres.
El 2008 va rebre més de 2,7 milions de visitants,
xifra que s'elevà fins a 3,2 milions el 2011.
El concepte de temple expiatori fa que la
seva realització s'efectuï a partir d'almoines, cosa que ha provocat que de
vegades s'hagin hagut de paralitzar les obres. Tanmateix, des de la dècada de
1990 l'afluència de visitants i el gran renom mundial han fet canviar la
situació econòmica i les obres han pres una forta embranzida.
Història
Francesc de
Paula del Villar va idear un conjunt neogòtic, rebutjant la idea de Bocabella
de fer una rèplica del Santuari de Loreto, que se suposa que va ser la casa de
Josep i Maria a Natzaret. Els desacords de Villar amb Bocabella i amb el seu assessor, l'arquitecte
Joan Martorell i Montells, van fer que el 1883 Gaudí passés a encarregar-se de les
obres –per recomanació del mateix Martorell, amb el qual Gaudí havia
col·laborat com a ajudant– amb un nou projecte molt més ambiciós.
El projecte
presentat per un Gaudí de trenta-un anys, que canviava tot l'antic projecte de
Villar, era construir el temple amb la seva originalitat pròpia de tendència naturalista-modernista, amb una gran torre central de 170
metres dedicada a Jesucrist, i augmentant les dimensions del temple.
Les referències
místico-religioses tenen gran importància en l'obra de Gaudí, tant en el
vessant estrictament iconogràfic com també en el simbòlic.
Acceptat pel
promotor amb gran entusiasme, el nou arquitecte es va dedicar la resta de la
seva vida a aquesta obra, i exclusivament durant els quinze últims anys abans
de la seva mort.
El desembre de 1884, Gaudí signà el projecte de la
capella de Sant Josep a l'absis de la cripta, que fou inaugurat el 19 de març de 1885, en el qual també intervingueren
els seus deixebles Llorenç Matamala i Piñol i Carles Mani. Se sap que en aquest any hi
treballaven un equip de vuit paletes, deu picapedrers, dotze escultors i un
nombre indeterminat de fusters i serrallers.
El 1891 es van començar les obres de la
façana del Naixement.
Gaudí va
comprendre que mai veuria acabada la seva obra i que existia la possibilitat
que, a la seva mort, el projecte es retallés per manca de finançament o
interès.
Pensava que, si
construïa la nau central (dins la qual consagrar l'església) per
després ampliar progressivament el seu voltant amb les torres, l'absis i les façanes, el projecte es
podria alterar o aturar un cop obtinguda la seva funció de culte.
Per aquest
motiu, decidí aixecar fins a la seva màxima alçada una part prou significativa
de les parts més exteriors i menys funcionals del temple. D'aquesta forma,
evitava un escapçament de l'alçada prevista; les parts construïdes eren inútils
sense acabar totalment el temple i, el més important, deixava una mostra prou
significativa del seu personal estil constructiu que servís de guia quan ell
faltés.
Del temple,
Gaudí va poder veure'n construïda una part del costat de l'Epístola amb la façana del Naixement, de la qual només la
torre de Sant Bernabé estava acabada totalment, i una part del mur exterior
de l'absis.
A partir de
l'encàrrec de la casa Milà de l'any 1906, Gaudí pràcticament es concentraria
només en l'obra de la Sagrada Família que, de fet, ocuparia tota la seva
carrera, ja que feia un quart de segle que en dissenyava i dirigia la
construcció, i es moriria fent-ho; tot i així, el temple només quedava
embastat.
A la mort de
Gaudí es va fer càrrec de les obres el seu ajudant Domènec Sugrañes i Gras, durant els anys 1926-1936, qui va acabar les tres torres que
faltaven en la façana del Naixement.
El 20 de juliol
de 1936, l'endemà passat de l'alçament militar que va originar la guerra civil espanyola, grups anticlericals van incendiar
el temple i van destruir bona part del taller en el qual Gaudí havia treballat,
i on hi havia els seus esbossos, maquetes i models. A causa d'això i per la
particular manera de treballar de Gaudí, no van quedar plànols ni directrius
sobre com havia d'acabar-se el temple.
Per això, quan
el 1944 es va reprendre la construcció de
la Sagrada Família, va haver de definir-se, en primer lloc, com havia de
procedir-se per edificar el temple de la forma més fidel a les idees de Gaudí.
Les obres que actualment
es fan per acabar la Sagrada Família respecten el projecte original de Gaudí en
el seu conjunt, però no en els detalls, que estan adaptats a l'estètica moderna
i a l'estil dels artistes que les duen a terme. El 1999 rebien el Premi Domènech i Montaner
d'investigació arquitectònica convocat per l'Institut d'Estudis Catalans.
L'obra està
encara en procés de construcció i empra les noves tecnologies com ara el disseny assistit per ordinador. La data de finalització de les
obres, seguint el ritme actual, seria el 2026, segons la previsió aproximada feta
l'any 2011 per Joan Rigol, president del Patronat de la Sagrada Família.
Plaça estelada
En el seu projecte demostrava les distàncies
necessàries des d'un angle de 30 graus horitzontal i vertical per a la perfecta
visió del temple, car així sempre permetia veure dues façanes. La seva proposta
no va ser acceptada.
A l'arxiu
municipal de Barcelona es conserven uns plànols de l'any 1916 presentats per Gaudí, davant la
vista de l'aprovació municipal d'un nou pla per l'entorn del temple. Finalment,
aquesta aprovació no recollí cap de les proposicions fetes per l'arquitecte.
Aquests plànols van ser publicats l'any 1928 a Gaudí, de Josep Francesc Ràfols i Fontanals.
Arquitectura
La planta de
l'edifici sobre la cripta és basilical de creu llatina amb cinc naus, el creuer de tres naus, i un absis amb deambulatori molt ampli que té set capelles poligonals i dues escales de cargol que pugen a les
cantories que circumden l'absis. Gaudí tenia sòlids coneixements litúrgics, que
varen ser una base essencial per a les seves reflexions de definir un tipus
determinat d'arquitectura religiosa: les capelles serien consagrades als goigs de sant Josep; als peus de l'església hi anirien
les grans capelles circulars del Baptisme i la Penitència i les virtuts teologals: fe, esperança i caritat.
Gaudí va
concebre una complexa iconografia que va basar exclusivament en la seva
condició de temple catòlic i en el culte religiós, adaptant tots els elements
als ritus litúrgics.
Per fer-ho es
va inspirar principalment en L'Any Litúrgic de Prosper Guéranger,] recopilació de tots els cultes i
festivitats religioses produïts al cap de l'any, així com en el Missal Romà i
el Cerimonial de Bisbes.
Per a Gaudí, la
Sagrada Família era un himne de lloança a Déu, en el qual cada pedra era una estrofa. L'exterior
del temple representa l'Església a través dels apòstols, els evangelistes, la
Mare de Déu i Jesús; la torre principal simbolitza el triomf de l'Església,
l'interior al·ludeix a l'Església universal i el creuer a la Jerusalem Celestial, símbol místic de la pau.
Columnes
La nau central
té l'estructura arborescent en la qual els pilars són inclinats i es descomponen en forma de branques i
fulles. El tronc de la columna interior és geomètric i s'aconsegueix per
interseccions successives de polígons estel·lats. El capitell té la forma d'un gran nus ligni,
d'on surten les columnes més primes que formen les branques. Les columnes que
corresponen al transsepte i a l'absis són fetes de pòrfir, un material procedent de l'Iran, considerat més resistent.
El precedent de
la construcció de les columnes de suport de la plaça del Parc Güell, fetes a base d'elements prefabricats
d'un metre d'alçada, amb trencadís per decoració, és el mateix sistema amb què
s'han construït les columnes de suport de les naus de la Sagrada Família amb
l'armadura corresponent i la pedra, que segons cada columna es fa amb pedra de Montjuïc, granit, basalt i pòrfir.
Gaudí havia fet ús del formigó armat al Parc Güell i en els
terminals dels campanars de la façana del Naixement, en els quals s'ha
confirmat l'ús del ciment porland.
Les columnes de l'interior tenen variada
simbologia: les quatre del creuer són dedicades als evangelistes, les dotze que
envolten el creuer als apòstols (Sant Pere i Sant Pau al costat de l'altar), i la resta als bisbats continuadors de l'obra apostòlica:
els de Catalunya (Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Vic, Urgell, Solsona, Tortosa i Perpinyà) en el creuer, de la resta d'Espanya (Mallorca, València, Saragossa, Granada, Burgos, Sevilla, Valladolid, Toledo i Santiago) a la nau central i a les laterals els cinc
continents; cada columna porta els Sants patrons de cada diòcesi.
Les voltes
Les voltes són
perforades a les claus, amb forma d'hiperboloide per permetre el pas de la claror
exterior. Per a Gaudí, un element clau en la seva forma de concebre
l'estructura és l'arc parabòlic o catenària, també anomenat funicular de
forces, que va utilitzar com a element més adequat per suportar les pressions.
Mitjançant la simulació de distints polifuniculars experimentals, va determinar
la forma òptima de l'estructura per suportar les pressions dels arcs i les
voltes, primer a la cripta de la Colònia Güell i després a la Sagrada Família.
Així, va
desenvolupar un model a escala de cordills entreteixits dels quals se suspenien
petits sacs de perdigons que simulaven els pesos, així determinava el funicular
de forces i la forma de l'estructura. Per tant, a partir de l'estat de
càrregues, simulats amb els petits sacs de perdigons, va determinar
experimentalment la forma idònia de l'estructura, que ell va anomenar
"estereostàtica", que reproduïa l'estructura òptima per treballar a
tracció i amb la que, un cop posada cap per avall, s'aconseguia l'estructura
idònia per treballar a compressió.
Segons Gaudí:
«
|
L'estructura que tindrà la Sagrada Família la vaig provar primer a la
Colònia Güell. Sense aquest assaig previ no m'hauria atrevit a adoptar-la per
al temple.]
|
»
|
Les naus
laterals del temple, amb les cobertes de volta, foren enllestides el 1993 per l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol. Per al cobriment de la nau central
s'utilitzen voltes catalanes de maó pla a una alçada de 45 metres, ocupant els
espais intermedis unes peces triangulars de vidre venecià verd i daurat, a
manera de trencadís, que representen fulles de palmera.
Gaudí va anar
modificant la seva concepció del temple al llarg dels anys, ja que les
interrupcions de les obres per falta de recursos econòmics li van donar temps
per cercar noves solucions estructurals.
Així mateix, va
aprofitar la seva experimentació en altres projectes per incorporar a la
Sagrada Família les seves innovacions més reeixides: la cripta de la Colònia
Güell, així com les galeries i viaductes del Parc Güell, li van servir per adoptar noves
solucions arquitectòniques basades en hiperboloides i paraboloides, així com en
columnes helicoïdals. Igualment, les torres de la Sagrada Família estaven
inspirades en un projecte no realitzat per unes Missions Catòliques Franciscanes de
Tànger (1892), encarregat pel marquès de
Comillas.
De la mateixa
manera que l'exterior, l'interior té un gran significat religiós: la cúpula de
l'absis estarà coberta amb un mosaic representant les vestidures de Déu
cobrint la volta del cel, i del trifori més alt de l'absis penjarà un llum
de set braços que simbolitzarà l'Esperit Sant.
L'altar quedarà
emmarcat per un arc de triomf amb el Calvari de Jesús, completant així la Santíssima Trinitat. L'arc de triomf portarà el cant del Glòria de l'Ordinari de la Missa, així com un baldaquí coronat per
una creu, de la qual sortirà una parra que teixeix amb els seus pàmpols tot el
baldaquí, i un lampadari de 50 llums d'oli, com a Sant Joan del Laterà.
L'any 2010 es va acabar de cobrir l'interior
del temple, fet que va permetre la seva consagració pel papa Benet XVI el dia 7 de novembre. Per a aquest esdeveniment es van
inaugurar diverses obres creades recentment seguint les instruccions de Gaudí:
a la part interior del portal de la Passió es va col·locar a les lloses del
terra un baix relleu sobre l'Entrada de Jesús a Jerusalem, obra de Domènec Fita; es va col·locar l'altar,
constituït per un bloc de pòrfir iranià de 3 metres de longitud i 7.500
quilos de pes; al costat de l'altar es va situar la càtedra episcopal, que té
gravats els noms dels tres sants bisbes de l'arxidiòcesi de Barcelona: sant Sever, sant Pacià i sant Oleguer; sobre l'altar es va instal·lar un baldaquí penjat, en forma d'heptàgon,
realitzat en metall d'uns cinc metres de diàmetre, del
que pengen carrassos de raïm en vidre, pàmpols en coure i espigues en fusta blanca, amb laterals de pergamí i coberta de tapís, tot cobert de pa d'or de 22 quirats; del baldaquí penja
una figura de Crist crucificat en terracota, obra de Francesc Fajula;
finalment, es va instal·lar un orgue, construït en un taller de Collbató.
Torres i cimboris
Les torres, que
n'hi ha d'haver 18, tenen perfil parabòlic i disposen d'unes escales helicoïdals. Una, sobre l'absis, simbolitzarà
la Mare de Déu i serà coronada per una estrella de dotze puntes; n'hi haurà
també una per cada apòstol (quatre a cada portal) i una per cada evangelista, al voltant del cimbori central, que tindran 125 metres
d'alçària; coronaran els pinacles els símbols de l'home per Sant Mateu, el lleó per Sant Marc, el brau per Sant Lluc i l'àliga per Sant Joan. La torre central estarà dedicada a Crist i se situarà
sobre el creuer, un gran cimbori de 170 metres; serà coronada per la creu
gaudiniana tridimensional. Definit per Gaudí com :
«
|
El cimbori és l'exaltament del temple. Té vida exterior i interior, ha de
donar llum a l'altar. Ja que el creuer és el lloc més fosc del temple, damunt
d'ell ha d'haver-hi el coronament de l'edifici per accentuar la forma
piramidal.
|
»
|
Torres de la
Sagrada Família.
Les torres
tenen diferents solucions segons la seva tipologia: les dels apòstols estan
rematades per pinacles de mosaic venecià policromat amb escuts amb la creu i
unes esferes blanques, que simbolitzen la mitra episcopal; també figuren
l'anell i el bàcul episcopal, així com les inscripcions Hosanna, Excelsis
i Sanctus, Sanctus, Sanctus, repetit tres vegades per la Santíssima Trinitat (la del Pare en color groc, per la llum; la del Fill
de color vermell, símbol de martiri; i la de l'Esperit Sant de color taronja,
síntesi dels altres dos).
Així mateix,
cada torre porta inscrit el nom en llatí i la paraula Apostolus junt amb
una escultura de l'apòstol que representa. També es poden apreciar d'altres
inscripcions com: Jesus, Maria, Joseph; Sursum corda; Gratia
plena; Ora pro nobis; i les sèries aurum, thus, myrrham
(en llatí, or, encens i mirra) i "oració, sacrifici,
almoina" en català.
Es pensava
situar a l'interior d'aquestes torres unes campanes tubulars, accionades per la
força del vent. Gaudí va realitzar profunds estudis acústics i lluminosos per
aconseguir una perfecta sonoritat i il·luminació a l'interior del temple.
Així mateix, va
dissenyar els llums, mobiliari i objectes litúrgics del temple: armaris de sagristia, bancs dels oficiants, faldistoris, trones, confessionaris, tenebraris, faristols, ciris pasquals, etc.
A l'exterior,
darrere els murs del claustre s'observen altres murs pertanyents a les naus
laterals del temple, amb un basament de quatre metres començant a sobre uns finestrals de vint metres d'alçada, i sobre aquests
una sèrie nova de vitralls de deu metres d'alçada, al mainell sobre cada
finestral hi ha els Sants Fundadors: Ignasi de Loiola, Josep de Calassanç, Domènec de Guzman, Pere Nolasc, Ramon de Penyafort, Francesc de Paula, Teresa de Jesús, Joaquima de Vedruna, Antoni Maria Claret, Felip Neri, Joan Bosco i Josep Manyanet i Vives.
Els frontons
exteriors estan coronats amb pinacles de cistells de fruita de ceràmica
de colors.
Finestrals
Els grans
finestrals que contenen els murs del temple van ser dissenyats per Gaudí de
forma progressivament diferent per aconseguir una harmonia entre el neogòtic original del primer espai i l'últim
pas cap a la seva plena concepció de l'arquitectura del seu projecte final.
Es pot apreciar
que al nivell de sota la cantoria són de tipus neogòtic amb les motllures
clàssiques ja substituïdes amb unes formes arrodonides. D'aquesta part van ser
els mateixos arquitectes ajudants de Gaudí els que van realitzar els dibuixos.
En els que són
sobre les cantories i fins als trenta metres de les naus laterals, l'element
principal és un hiperboloide el·líptic envoltat de quatre circulars sobre un fris d'obertures rectangulars. Aquest
segon tipus va ser estudiat per l'arquitecte neozelandès Mark Burry, que havia estat becari
de la càtedra Gaudí durant els anys 1979-1980, i en va fer un estudi a través de
la informàtica.
Aquests
finestrals s'allarguen amb un frontó terminal en forma de fruits de mosaic. El
tercer tipus en correspondència amb la nau central és semblant a l'anterior,
amb l'hiperboloide el·líptic, però només amb dos hiperboloides sobre les quatre
obertures rectangulars. Uns elements estrellats i arrodonits a la part superior
completen aquests finestrals que al centre porten unes lletres formant la
paraula Gloriam.
El temple
disposa de nombrosos vitralls en els seus finestrals, dels que destaquen els elaborats pel vidrier
català Joan Vila i Grau utilitzant vidre de diferents colors per representar
temes variats. Les vidrieres dels creuers van ser les primeres de col·locar-se
seguint la idea original de Gaudí.
La vidriera
principal del creuer de la façana de la Passió simbolitza la Resurrecció,
i les vidrieres laterals i les de la nau principal representaran els sants i
santuaris. La Jerusalem Celestial estarà representada amb l'Anyell,
l'arbre de la vida, els fruits de l'Esperit Sant, àngels, ocells, branques i fulles
(palma com a símbol de martiri i llorer com a símbol d'intel·ligència).
Als finestrals
de les naus laterals estaran les paràboles de Jesús: Jo sóc la llum, la
veritat i la vida, Jo sóc la Resurrecció, Jo sóc la font d'aigua viva, Jo sóc
la vinya, Jo sóc el bon sembrador, Jo sóc el bon pastor. Al sortint
interior dels murs laterals del temple hi haurà peixos en mosaic, uns nedant cap a l'altar amb la
boca oberta i d'altres tornant amb l'hòstia a la boca, com fidels amb
l'Eucaristia. Els finestrals de la nau central mancaran de colorit, ja que es
realitzaran amb vidres clars per simbolitzar la puresa i permetre una més gran
entrada de llum.
Mides interiors
Les mides són,
a l'interior, noranta metres de llargada de la façana de la Glòria a l'absis,
seixanta metres el transsepte entre les façanes de la Passió i del Naixement, i quaranta-cinc metres les
naus, que és la suma dels quinze metres de la nau central més els set i mig de
cada nau lateral.
Les dimensions
principals del temple són múltiples de la mesura d'intereix de les columnes, és
a dir, múltiples de 7,5 metres:
- 7,5 metres
és l'ample de les naus laterals.
- 15 metres:
l'ample de la nau central i l'alçada de la cantoria.
- 30 metres:
l'ample del creuer i l'alçada de les naus laterals.
- 45 metres:
l'ample de la nau principal i l'alçada de la nau central 10/24.
- 60 metres:
la longitud del creuer i l'alçada de la volta al centre del creuer.
- 75 metres:
alçada de la volta de l'absis.
- 90 metres:
la longitud de la nau amb l'absis del Temple.
La cripta
Enfrontades hi
ha cinc capelles més; la central és l'altar major, amb un relleu de la Sagrada
Família de l'escultor Josep Llimona; als seus costats hi ha la de la Mare de Déu de Montserrat, la de Crist crucificat de
l'escultor Carles Mani i Roig i que conté la sepultura de Josep Maria Bocabella, la
de Jesucrist i la de la Nostra Senyora del Carme amb la sepultura d'Antoni Gaudí. La cripta està circumdada per un mosaic romà on estan representats la vinya
i el blat, símbols de l'eucaristia, obra del mosaïcista Mario Maragliano.
L'any 1958 s'acaba la capella baptismal de la cripta. Està funcionant normalment com a
església parroquial.
Absis i sagristies
L'absis ocupa la capçalera del temple,
entre les façanes del Naixement i la Passió; en el seu centre se situarà la
capella de l'Assumpció, i tindrà dues sagristies als laterals, intercomunicades
pel claustre, que envoltarà tot el recinte.
Gaudí va dedicar el conjunt de l'absis a la Mare de Déu, de la qual era un gran
devot.
L'absis és una
de les parts de la Sagrada Família que manté un cert estil neogòtic, ja que al
costat de la cripta (sobre la qual està construït) va ser realitzat en les
primeres fases de construcció entre 1890 i el 1893; a l'exterior es poden veure els vitralls, corresponent tres a cada una de
les set capelles que consta l'absis.
Hi ha als pinacles dels pilars, a mitjana altura, les
figures d'unes gàrgoles amb figures d'animals, principalment rèptils. A les terminacions de les
llanternes de les capelles hi seran simbolitzades les invocacions al Messies.
A la part
interior es construirà, rodejant el presbiteri, una tribuna de graderia al llarg i
al voltant de l'absis, per allotjar el cor infantil; estarà cobert per la torre dedicada a la Mare de Déu, de 120 metres d'alçada.
Conté una
profusa decoració escultòrica on destaquen les estàtues dedicades a Sants
fundadors d'ordes religiosos (sant Antoni Abat, sant Benet de
Núrsia, santa Escolàstica, sant Bru, sant Francesc d'Assís, santa Clara i sant Elies), així com els anagrames de Jesús
(la inicial del seu nom envoltada per una corona d'espines), de la Mare de Déu, (la seva inicial amb la corona de
«Reina dels Cels i la Terra») i sant Josep (la seva inicial acompanyada de narcissos, flors que evoquen la puresa i la castedat). Així
mateix, s'hi representen nombrosos elements de la natura com a herbes
(principalment el blat, com a símbol
de l'eucaristia) i animals (serp, camaleó, cargol, sargantana, granota, salamandra, etc.).
Les baranes
altes de les capelles portaran decoració floral de l'antífona del Petit
Ofici de la Benaurada Verge Maria : cedre, palma, xiprer, cínamom, rosa, olivera i bàlsam. Les llanternes de les capelles
tindran els símbols de les antífones de l'última setmana d'Advent, conegudes com a "antífones de
l'O":
- O
Sapientia: saviesa, amb un lleó i un anyell com a unió de la força i la
mansuetud.
- O Adonai:
invocació hebraica de Déu (corona ducal i ceptre).
- O Radix
Jesse: vara de Jessè.
- O Clavis
David: clau com a signe de domini.
- O Oriens: sol com
a símbol de justícia.
- O Rex
Gentium: pedra angular (pedra amb l'anagrama de Jesús i corona reial).
- O Emmanuel
rex: rei i
legislador (mantell reial, espasa i taules de la Llei).
A ambdós
costats de l'absis es construiran les dues sagristies, d'una alçada de 46
metres, amb una cúpula de dotze cares, ambdues amb dotze rosasses triangulars per on entrarà la llum
exterior.
Claustre
El claustre, iniciat l'any 1895, està dissenyat per fer el
recorregut al voltant del temple com una espècie de deambulatori; en ser Gaudí un fervent devot del rosari, ho va disposar així per resar-lo
en processó. Les voltes són d'aresta i entre elles hi ha una rosassa de tres ogives.
A les
interseccions amb cada façana hi haurà una porta dedicada a la Mare de Déu en diverses advocacions: la de Montserrat i la del Roser a la del Naixement, i la de la Mercè i la dels Dolors a la façana de la Passió. La del
Roser la va dissenyar Gaudí i la va realitzar l'escultor Llorenç Matamala i Piñol, amb la imatge central de la Mare
de Déu amb el Nen Jesús, flanquejada per Sant Domènec i Santa Caterina; al costat esquerre de la porta es representen els
reis David i Salomó, i al costat dret els profetes Isaac i Jacob. S'acabà aquest portal l'any 1899.
A cada
cantonada del claustre, a la part exterior, hi haurà un monument amb tres
obeliscs, més gran el central, cada grup amb un punt cardinal amb les seves representacions i
símbols.
Capella de l'Assumpció
Situada a la
part nord-oest, es preveu construir-hi la capella de l'Assumpció, de planta quadrada; tindrà dues
entrades directes des del carrer, estarà coberta amb una volta hiperboloide i amb un cimbori de 30 metres d'alçada, la cúpula representarà la misericòrdia i serà
com un mantell sostingut pels àngels dels pinacles i la inscripció Salve, Regina,
Mater misericordiae.
La capella
tindrà forma de llitera de pedra, evocant la llitera amb la qual es treia en
processó l'anomenada Mare de Déu d'Agost de la Catedral de Girona. Gaudí es va inspirar a l'obra de Lluís Bonifaç de la seu gironina, reproduint a la capella detalls
com els cortinatges, la corona, els pilars i els àngels.
A la galeria hi
haurà 12 àngels -per les 12 estrelles de la corona de la Mare de Déu- amb els
fruits de l'Esperit Sant; sota la galeria hi haurà la dormició de la Maré de
Déu, la mort de Sant Josep, la presentació de Maria al temple per Sant Joaquim i Santa Anna i les noces de Canà. Als portals hi haurà els sants d'advocacions barcelonines, Sant Roc i Sant Josep Oriol. Aquesta capella actuarà com a unió amb
el claustre en ambdós costats.
Façana del Naixement
La façana del
Naixement, també dita de Llevant, és l'única construïda en vida de Gaudí, i el
procés de construcció va continuar per aquesta porta, perquè, tal com ell
mateix va dir:
«
|
... si en lloc de fer aquesta façana decorada, ornamentada, turgent,
hagués començat per La Passió, dura, pelada, com feta d'ossos, la gent
s'hauria retret.
|
»
|
És situada al
carrer de la Marina i té tres grans portals, que són, d'esquerra a dreta, els
dedicats a l'esperança, la caritat i la fe.[47] Justament al centre, sobre la porta
principal i entre les quatre torres, hi ha un xiprer que representa l'arbre de la vida, coronat amb una creu en forma de T
(Tau), simbolitzant Déu Pare, amb unes diagonals a sobre
seu en forma de X (Khi) que és la
simbologia del nom de Crist i, finalment, un colom amb les ales obertes en al·lusió a
l'Esperit Sant.
Porta de l'Esperança
S'hi
representen escultòricament a la part central les noces de Josep i Maria
emmarcades en forma de gruta, l'anagrama de sant Josep, Jesús a l'obrador de Natzaret, el degollament dels Innocents, la fugida a Egipte, la flora de Palestina i una representació de la muntanya
de Montserrat.
També podem
observar la col·locació d'animals domèstics, com ara oques o ànecs com a
al·lusió a la fauna del Nil, així com la
flora d'Egipte. El pòrtic està rematat per un gran
pinacle semblant als penyals de Montserrat, amb la inscripció Salva nos.
Porta de la Caritat
És la porta
central, amb columnes flanquejant-la que representen la Mare de Déu i sant Josep, tal com podem veure a les
inscripcions a mitjana altura. A la base hi ha dues tortugues, una de mar (a la banda litoral) i
una terrestre (a la banda de muntanya): a l'Edat mitjana solia haver-hi una torre damunt de
la tortuga representant la ciutat de Jerusalem; al renaixement fou substituïda la torre per una Fama
trompetera, com es pot veure al parc Orsini de Bomarzo (Itàlia). Els grups escultòrics Adoració
dels pastors (1981) i Adoració dels Reis d'Orient (1982) són obra de
Joaquim Ros i Bofarull.
El Cor d'àngels nens, destruït a la Guerra Civil, ha estat realitzat novament per Etsuro Sotoo. Els
àngels sostenen una inscripció que diu: Jesus est natus. Venite, adoremus,
davant el missatge els ocells van al peu del bressol, segons la nadala popular
catalana El cant dels ocells.
Porta de la Fe
Altres elements
d'ornamentació que hi ha a totes tres portes són animals com ara rèptils, una sargantana, petxines, gallines, ocells, ànecs, àguiles, cargols, tortugues, etc. Pel que fa a la flora, hi ha esculpides més de trenta espècies
corresponents a plantes de Terra Santa, una flora mediterrània semblant a
la de Catalunya: roses, ametllers, tarongers, xiprers, algues, molsa, etc.
Els àngels trompeters representen un símbol de
l'anunciació del naixement de Jesús. Foren realitzats per l'escultor Llorenç Matamala i Piñol. Hi ha també inscripcions
significatives com «Sanctus, Sanctus, Sanctus» sobre els campanars, i el «Salva
nos» sobre la barca de sant Pere.
Façana de la Passió
La façana
consta de tres portals d'entrada, també dedicats a les virtuts teologals, com a
la façana del Naixement. El porxo té sis columnes semblants a ossos inclinades,
de fora a dintre, amb una cornisa que sustenta una galeria coberta per divuit
columnetes.
«
|
"Algú trobarà aquesta porta massa extravagant; però jo voldria que
faci por, i per aconseguir-lo no estalviaré el clarobscur, els motius entrants i sortints,
tot el que resulti de més tètric efecte. És més, estic disposat a sacrificar
la mateixa construcció, a trencar arcs i a tallar columnes per donar una idea
del cruent del Sacrifici".
|
»
|
S'inicien les
obres dels fonaments l'any 1954. Ha estat
construïda de manera molt semblant al disseny de Gaudí, amb alguns canvis
sobretot en el treball escultòric, que ha contribuït a una gran polèmica sobre
la continuació de les obres.
Primer pis
- El Sant
Sopar
- L'hort de
Getsemaní
- La traïció
de Judes
- La
flagel·lació
- La negació
de sant Pere
- Jesús
davant del gran sacerdot
Segon pis
- El
centurió Longinus
- Jesús
parla amb les dones de Jerusalem
- Simó
Cireneu
Tercer pis
- Els
soldats es juguen les vestidures
- La
crucifixió
- L'enterrament
L'any 2005 es va col·locar l'escultura de
l'Ascensió del Senyor, en bronze, a una alçada de seixanta metres. El 22 d'abril de 2007 es va instal·lar una
escultura de Sant Jordi, en bronze, de tres metres d'alçada, obra de Subirachs,
a la barana del Jubé, al costat interior de la façana de la Passió, a 8,5
metres d'alçada, coincidint amb la proclamació del 550è aniversari del sant com
a patró de Catalunya i dins dels actes de celebració del 125è aniversari de la
col·locació de la primera pedra del temple.
La Flagel·lació
La primera
escultura col·locada a la façana de la Passió, va ser La Flagel·lació i
com les tradicionalment esculpides al mainell està situada enfront del pilar
central del portal. Realitzada en pedra calcària travertínica procedent del municipi
de Vélez de Benaudalla (Província de Granada), té cinc metres d'altura i la imatge 2,60 metres, i
fou enllestida l'any 1987. Segons
Subirachs, la simbologia d'aquesta obra és:
«
|
... els tres graons representen els tres dies del pas cap a la
resurrecció a través de la passió i la mort. Dos elements molt destacats són
la canya i el nus que ens recorda l'encarni i la tortura que sofrí. La
columna està formada de quatre tambors (que simbolitzen els quatre braços de
la creu) i a la vegada representa el món antic que Crist ve a trencar.
Ell canvia el signe de la història i per això, si bé la columna és
l'instrument del seu martiri, Ell (com un nou Samsó) desencaixa i trenca la
columna.
|
»
|
On
correspondria el capitell del mainell del portal a la seva trobada amb la
llinda hi ha una peça representant l'Alfa com a símbol del principi, que junt
amb l'Omega, que és símbol de la fi, representa
en el cristianisme -molt habitual en el romànic- que Déu no té fi.
La Crucifixió
La
representació de la Crucifixió de Jesús és a la part més alta de l'atri; a la part central hi ha la figura
de Crist amb els peus desclavats, i es pot
observar a la creu formada per unes jàsseres de ferro al traç del perfil el
dibuix de la I, la primera lletra del rètol INRI (Iesvs Nazarenvs rex Ivdaeorvm).
Als seus peus,
en un costat està el grup de Sant Joan, la seva mare la Verge Maria i, finalment, Maria Magdalena, i a l'altre costat, com únic
element, un crani o calavera en representació de la mort. Com un baldaquí que cobreix el
conjunt, hi ha el vel del Temple de Jerusalem que significa la història
de la humanitat dividida entre l'era anterior i la posterior a Jesucrist.
Sobre la creu
central figura la inscripció Veritas, a l'arquivolta Crux fidelis i Mors et
Vita, i al frontó Jesus Nazarenus, rex Judaeorum. Sobre l'arquivolta
figuren creus de tots els ritus i països, i al frontó estàtues dels profetes (Isaïes, Jeremies, Zacaries, Ezequiel, Daniel, Jonàs i Joan Baptista) i els patriarques (Adam, Noè, Abraham, Isaac, Jacob, Josep, Moisès, Samuel, David i sant Josep).
Als acroteris del frontó, dues prefiguracions
bíbliques de Jesús: el lleó de Judà i l'anyell del sacrifici d'Isaac. Sobre el frontó, Resurrecció de Jesús amb l'àngel de la guarda, Maria Magdalena i Maria Salomé. Finalitzen el cicle de la Passió
de Crist ressuscitat, al finestral del creuer, i l'Ascensió de Jesús, entre els
campanars.
Portes
També
l'escultor Subirachs s'ha encarregat de la realització de les portes en bronze de la façana de la Passió.
La porta
Central la constitueixen dues grans portes, cadascuna de les quals tenen
dos batents coberts de dalt a baix per deu mil lletres esculpides en relleu,
reproduint fragments de l'evangeli de Mateu la part esquerra i de l'evangeli de Joan la part dreta.
Els relleus de
les lletres destaquen paraules o frases daurades com la pregunta formulada per Ponç Pilat: I què és la veritat?.
La porta
Nord representa l'hort de Getsemaní amb Jesús pregant i els apòstols Joan,
Jaume el Major i Pere dormint. Hi ha el text de l'evangeli relatiu a aquest
passatge, a la part superior la Lluna i a la inferior un poliedre extret del
gravat La Malenconia d'Albrecht Dürer.
La porta Sud
està dedicada a la coronació d'espines. Es representa Jesús coronat i
bufetejat, a la part central la mateixa escena invertida com un joc de miralls,
que fan veure Jesús davant d'Herodes a l'esquerra i la dreta davant de Pilat. Els texts són del passatge de
l'evangeli que descriuen la coronació, a més d'un fragment de La Divina Comèdia de Dante i un altre fragment del poema de La
pell de brau de Salvador Espriu.
Façana de la Glòria
La façana de la
Glòria, que simbolitzarà la resurrecció de Crist, es construiria sobre el carrer Mallorca, de cara al
mar, i per construir-la caldria enderrocar les cases que hi ha actualment a
l'altra banda del carrer.
En aquesta
façana Gaudí va preveure la construcció d'una gran escalinata, que crearia un
pas subterrani al carrer Mallorca, que representaria l'Infern i estaria decorat amb dimonis,
ídols i falsos déus, cismes, heretgies, etc.
Al replà hi
hauria d'haver un brollador amb un raig d'aigua de vint metres d'altura davant
de la capella baptismal i, a l'altre costat, davant la capella del Santíssim,
una teiera on cremi el foc de l'eucaristia.
Tot això és
exposat en un estudi de dibuix de l'any 1916. Aquestes capelles tindran una
porta directament al pòrtic, una a l'interior i una als claustres. La
iconografia representarà el lema «A través de la Redempció fins a la Glòria».
- Dons: pietat, fortitud, intel·ligència, saviesa, consell, ciència, temor de Déu.
- Pecats: avarícia, peresa, ira, enveja, gola, supèrbia, luxúria.
- Virtuts: generositat, diligència, paciència, caritat, temprança, humilitat, castedat.
Aquesta façana
tindrà cinc portes corresponents a les cinc naus del temple, amb la central,
triple, que donarà entrada a la nau principal del temple, total set portes
representant els sagraments:
Al setembre de 2008 es van instal·lar les portes de la
façana de la Glòria, dos batens de bronze de dues tones cadascuna, obra de
Subirachs amb l'ajut de l'escultor Bruno Gallart. Les portes tenen inscrit el Parenostre, així com el seu segon paràgraf Dóna'ns
avui el nostre pa de cada dia, en cinquanta llengües diferents.
Els poms estan
formats per les lletres A i G que formen les inicials d'Antoni Gaudí dins de la frase “que cAiGuem en la
temptació” del Parenostre.
A la façana
estaran representats: Adam i Eva, com a origen de l'ésser humà; Sant Josep a la
seva feina de fuster; la Fe, l'Esperança i la Caritat representades per l'Arca
de l'Aliança, l'Arca de Noè i la Casa de Natzaret; la Mare de Déu; les
jerarquies angèliques, i Jesús al Judici Final, amb l'Esperit Sant en forma de rosassa i Déu Pare, formant la Trinitat
augusta.
Col·laboradors principals
A l'època de
Gaudí van col·laborar amb l'arquitecte molts dels seus deixebles i ajudants,
com Francesc Berenguer, Josep Maria Jujol, Josep Francesc Ràfols, Cèsar Martinell, Joan Bergós, Francesc Folguera, Josep Canaleta i Joan Rubió. A la seva mort, es va fer càrrec
de les obres un altre dels seus deixebles, Domènec Sugrañes, que va finalitzar
la construcció de les tres torres de la façana del Naixement que quedaven
pendents.
Aquest equip es
va encarregar principalment de la construcció de la façana de la Passió,
seguint els plànols i maquetes deixats per Gaudí, procurant de continuar de la
forma més fidel possible l'estil personal i únic de Gaudí.
Finalment, el 1985 va ser nomenat director Jordi Bonet i Armengol, amb un equip on figuren Carles Buxadé, Joan Margarit i Jordi Faulí i Oller. Aquest equip s'ha encarregat
principalment de la part interior del temple, aconseguint fins avui cobrir les
voltes de les naus centrals i laterals. Novament s'han seguit els criteris
marcats per Gaudí, encara que amb petites innovacions, sobretot en l'ús de nous
materials com el formigó i en l'aplicació de noves tecnologies com el disseny
en CAD i les projeccions en 3D.
El 2012 Jordi
Bonet va ser substituït per Jordi Faulí i Oller, per encàrrec del Patronat de la Junta Constructora.
Museu
La Sagrada
Família disposa al soterrani del temple d'un espai habilitat com a museu, a l'espai inferior corresponent al
creuer, on antigament hi havia els tallers de l'obra. Es va
inaugurar el 1961, i recentment es va ampliar amb
l'espai ofert per les Escoles de la Sagrada Família, després de la seva col·locació
l'any 2002 a la cantonada dels carrers Sardenya-Mallorca, al costat de la
façana de la Passió.
Al museu es
poden veure maquetes, plànols, dibuixos antics originals i fotografies sobre
l'evolució de les obres i el disseny utilitzat per Gaudí per l'estructura de la
Sagrada Família, compost per saquets penjats d'uns cordills i pesos realitzats
per la cripta de la Colònia Güell, així com les maquetes de les
escultures de la façana de la Passió de Josep Maria Subirachs i Sitjar.
També s'ofereix
un audiovisual sobre el temple, i s'organitzen distintes exposicions temporals
sobre diversos aspectes relacionats amb el temple.
Parròquia
L'any 1890 es
van començar a realitzar misses a la cripta de Sagrada Família. En
l'actualitat, la parròquia de la Sagrada Família és la seu d'un arxiprestat que inclou els temples barcelonins
de l'Esperit Sant, Immaculat Cor de
Maria, Mare de Déu
del Roser, Sant Oleguer i Sant Tomàs d'Aquino. Des de l'any 1993 fins a
l'actualitat el rector i arxiprest és Lluís Bonet i Armengol.
Amb la
dedicació al culte de la nau principal, feta pel papa Benet XVI el 7 de novembre de 2010, està
previst que la nova basílica, amb capacitat per 9000 fidels, aculli només les
misses de gran format, i les misses habituals continuïn a la cripta.[
Observacions
- A la
façana de la Passió, al costat de la representació de la traïció de
Judes, s'ha col·locat al mur, realitzat per l'escultor Subirachs, un Quadrat màgic d'ordre quatre. Es tracta
d'una reestructuració del quadrat màgic d'Albrecht Dürer, que, sumant quatre xifres en
qualsevol sentit, donen com a resultat l'edat que tenia Jesucrist a la
seva mort: 33. S'hi aconsegueixen fins a 310 combinacions.
- El 1981 es va obrir la plaça Gaudí enfront de la Sagrada Família, amb un
projecte de jardins de Nicolau Maria Rubió i Tudurí, on
destaca l'estany, a les aigües del qual queda reflectit el temple.
- Unes
certes estimacions d'acord amb els avenços tècnics moderns i el creixent
nombre de donacions preveuen que la seva construcció podria finalitzar el 2025[75] o 2026, coincidint amb la data del centenari de la defunció de Gaudí.
- El 2005 la part construïda per Gaudí a la Sagrada Família (cripta i façana
del Naixement) va ser declarada Patrimoni Cultural de la
Humanitat per la UNESCO.
- Al 18 de març de 2007, es va commemorar el 125 aniversari de la col·locació de la
primera pedra del temple amb una festa, concerts i ballant una sardana (concretament La Santa Espina) prop de tot el temple.
- Tretze
seran els ascensors finals de la Sagrada Família, sent el de més alçada el
del cimbori central del creuer dedicat a Crist.
- El dia 7
de novembre de 2010, el Sant Pare Benet XVI va dedicar al culte el temple
i li va atorgar el títol de basílica.
