Excursionisme

Benvinguts al meu bloc d'Excursionisme. Sóc des de fa molts anys un gran aficionat a fer excursions, En aquest bloc, publicaré els meus itineraris detallats de diferents excursions, bàsicament, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Parc Agroforestal de Terrassa, a la Vall de Camprodon, a la Garrotxa, a Montserrat, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la Serra de Marina, Parc Natural del Montseny,...També alguna poesia meva, sóc un amant de la poesia.

Espero que us agradi i pugui ser-vos útil per fer excursions.


Una abraçada,

Jordi

sábado, 13 de diciembre de 2014

Ruta de l'Olla de Núria.










Zona: Núria - Ulldeter >> Ruta: Olla de Núria


INTRODUCCIÓ


Aquesta és una ruta llarga amb una pujada acumulada important i, per tant, convé sortir el més aviat possible sobre tot si volem tornar amb el cremallera (l’hora de baixada del darrer tren depèn del dia i època de l’any) . 

És de bon fer tècnicament però cal estar segur que es poden fer entre 1700 i 1800 metres de pujada acumulada i 20km de distància en un temps raonable per no quedar-nos a les fosques. 

Cal tenir en compte que no trobareu aigua més enllà del Forat de l’Embut (i inclús ni aquí) així que caldrà anar-hi proveït.


La millor època per fer-la es durant la primavera o inicis de la tardor, bàsicament quan els cims estiguin lliures de neu però la calor encara no piqui gaire. Fer-la amb neu requereix anar ben equipat i estar en una forma física molt bona, a més d’estar mol avesat a moure’s en aquest medi, i no està ni molt menys a l’abast de tothom.


La ruta de l’Olla de Núria pròpiament dita, si més no tal i com està presentada als plànols de la web oficial és una mica més llarga (liníes verdes al plànol), però en el nostre cas la vam escurçar per poder arribar al darrer cremallera d’aquell dia (i també cal dir per no haver de pujar fins al Puig de Fontnegra) 

Com sempre que ens movem per aquesta zona cal que estem previnguts contra els canvis de temps sobtats, freqüents a la zona de Núria - Ull de Ter, i no està de mes que també tinguem presents els camins de baixada addicionals indicats en negre al plànol.


FITXA TÈCNICA

http://www.senderisme.tk/img/reduir.gif

Pujada acumulada: 1710 m

Alçada mínima-màxima: 1964-2905 m

Distància aproximada: 19,50 km

Temps aproximat sense parades : 7h 15m

Ruta circular: Si

Dificultat: 3 sobre 5


DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT


En arribar a l’estació de Núria optem per entrar a la zona de serveis del Santuari i sortir per l’entrada principal. Així, d’esquenes al Santuari cal que girem a la nostra dreta,mantenint l’església de Sant Gil a l’esquerra. En arribar al final de l’edifici girem al nord deixant la petita granja del Santuari a la dreta. 

El nostre primer destí és el Puigmal de 2.905 m , així doncs comencem fent la pujada clàssica a aquest conegut cim des de Núria.


Just abans d’arribar a una zona amb gronxadors hem de pujar per un petit camí a la nostra esquerra. Durant els primers metres de pujada passem per dues tanques que permeten el pas de persones i entre elles dues creuem el camí del canal i de les coves. La zona d’acampada de Núria queda a la nostra dreta, cada vegada més avall. En cas que estiguem acampats allà, podem seguir un camí alternatiu (indicat en verd al mapa) que després de girar al Roc de l’Ortigar s’uneix al nostre camí al Ras del mateix nom. 

Aquesta és una zona més planera on veiem Isards amb les cries i des del Roc podem donar el darrer cop d’ull al Santuari.


Seguim avançant amb el Torrent de l’Embut (sec en aquesta part) a la nostra dreta. A l’altre costat veiem l’altre camí que ve de Núria i tot seguint algun senyal i les fites enllacem amb ell, creuant el llit sec del torrent. Molt aviat veiem per que el torrent és sec en aquesta part ja que arribem al Forat de l’Embut per on s’esmuny l’aigua del torrent perdent-se dins la muntanya. 

Veiem una mica més amunt alguns salts d’aigua i desprès creuem el torrent trobant les ruïnes d’una caseta a l’altre costat.


La pujada, en principi suau per la Coma de l’Embut, comença a fer-se mes forta poc desprès de deixar a la nostra dreta un pluviòmetre. Malgrat que la pujada aquí està composada de pedra solta és de bon pujar i a mida que pugem les nostres vistes sobre l’Olla es van fent mes complertes. 

Així, observant el paisatge i amb calma, arribem a un petit pla que ens indica que ja estem gaire be a tocar del cim. La creu del cim ja s’albira i arribem al punt més alt del nostre recorregut: el cim del Puigmal

Ens relaxem amb les vistes sobre la Cerdanya, la serralada del Cadí, el Pedraforca…

Ara cal que girem 90 graus respecte al camí per on hem vingut per tal de seguir la carena en direcció nord.

A partir d’ara i fins el coll de Noucreus, l’únic que cal fer es carenar. El camí està indicat amb fites i fàcil d’identificar ja que es tracta de baixar per la carena fins el Puigmal Petit de Segre de 2.839 m.

Passat aquest, veiem com cap a l’esquerra surt la carena cap el Puigmal de Llo. El nostre camí però no segueix aquesta carena si no que seguim recte en direcció al Puigmal de Segre on trobem una imatge de Sant Bernat de Menthon (patró dels muntanyencs) i darrera seu una bona vista de la Cerdanya. 

Mirant enrera veiem el Puigmal i com altres excursionistes baixen en la nostra direcció. La carena ara baixa fins el coll de Finestrelles on uns senyals blaus venen de la nostra esquerra (de les fonts del Segre) i van a Núria (a la nostra dreta). 

Un rètol groc ens indica el camí a Núria que podem seguir si decidim escurçar la nostra ruta. Nosaltres, però encarem la pujada (forteta) que ens porta fins el Puig del Coll de Finestrelles i més enllà al Pic de Finestrelles. Veiem alguns senyals vermells (residuals) i blaus i vermells.


En aquesta successió de pujades i baixades arribem al Pic de Núria, on tenim gaire be enfilada a la nostra esquerra la vall d’Eina, passem pel Puig del Coll d’Eina i finalment al Coll d’Eina

En aquest coll tenim la segona via d’escapada (l’anterior era al coll de Finestrelles) i que baixa a la nostra dreta en direcció a Núria. A l’esquerra tenim el camí que baixa a la vall d’Eina. 

Tot i que el camí que seguim aquí es fa menys evident, no tenim pèrdua ja que només cal pujar per la carena que tenim davant nostre deixant a la nostra esquerrra el Pic d’Eina per arribar al Noufonts on trobem el punt de control número 9 de la travessa dels Bastions


Baixem ara fins el Coll de Noufonts. En aquest punt enllacem amb el GR 11 provinent d’Ull de ter. Aqui, uns metres abans d’arribar a una barraca de pedra que pot servir d’aixopluc, tenim el darrer punt d’escapada a la nostra dreta on el GR baixa fins a Nuria. 

Seguim el GR per la carena pujant fins el Noucreus des d’on veiem la gent que s’està al proper coll de Noucreus cap on ens dirigim. 

En arribar al coll de Noucreus deixem el GR11 i girem a la dreta, baixant per la trtera i seguint els senyals grocs.


Ara ja hem enfilat el camí de tornada a Núria (tot i que encara ens queda gaire be hora i mitja de camí). Passada la tartera la baixada es fa constant i caminem paral·lels al torrent de Noucreus tot i que ho fem molt mes amunt del seu nivell. 
Seguint els senyals grocs arribem a l’enllaç amb el GR-11 (enllaç amb la part del GR-11 que baixa des del coll de Noufonts). En aquest punt trobem un rètol que ens indica el Noucreus (d’on venim), el Noufonts i el camí de Núria. 

Seguim el camí de Núria i a pocs metres trobem un pontet de fusta que travessem i poc desprès a la dreta la Font d’en Llorenç.


Ja molt a prop de Núria el camí passa a ser una pista i veiem el rètol que ens indica el camí de l’alberg a l’esquerra i que ens porta directament a l’alberg del Pic de l’Àliga

Nosaltres seguim la pista principal que baixa a Núria.  

Deixem la pista baixant per un corriol a la dreta, seguint el senyal groc i del GR. Al sortir del corriol veiem ja el Santuari al davant. 

Ja només ens falta creuar un pont de pedra que tenim a la dreta i tot passant pel costat de l’estació meteorològica finalitzar el recorregut a l’estació del cremallera a tocar del Santuari de Núria

DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES

#
Localització
Temps
Distància
Alçada
0
Santuari Núria
0h 00m
0,00 km
1964 m
1
Forat de l’Embut
0h 40m
1,90 km
2276 m
2
Puigmal
1h 55m
4,70 km
2905 m
3
Puigmal Petit de Segre
2h 15m
5,80 km
2801 m
4
Carena Puigmal de Llo
2h 25m
6,10 km
2805 m
5
Puigmal de Segre
2h 45m
6,90 km
2839 m
6
Coll de Finestrelles
3h 15m
8,30 km
2602 m
7
Pic de Finestrelles
3h 45m
9,50 km
2820 m
8
Puig de Núria
4h 05m
10,30 km
2784 m
9
Puig del Coll d’Eina
4h 10m
10,70 km
2765 m
10
Coll d’Eina
4h 20m
11,10 km
2681 m
11
Noufonts
4h 55m
12,70 km
2851 m
12
Coll de Noufonts
5h 15m
13,60 km
2649 m
13
Noucreus
5h 35m
14,20 km
2794 m
14
Coll de Noucreus
5h 50m
15,00 km
2793 m
15
GR-11
6h 45m
18,00 km
2174 m
16
Camí de l’alberg
6h 55m
18,60 km
2088 m
17
Deixem pista
7h 05m
19,00 km
2031 m
18
Estació
7h 15m
19,50 km
1964 m

Ull de Ter - Puig Pastuira ( 2.694 m ) - Coma de Freser.











Zona: Núria - Ulldeter >> Ruta: Puig Pastuira - Coma del Freser


INTRODUCCIÓ



Cal esmentar la considerable pujada acumulada, però tot i això no és de mal fer. 

El camí s’inicia al GR11 1,5 km abans d’arribar a les pistes de Vallter. En arribar al Coll de la Marrana abandonem el GR11 i ens desviem cap al sud flanquejant el Gra de Fajol fins arribar al Coll de la Coma d’Orri i seguint després la carena fins arribar a Puig de Pastuira i més enllà el Puig de la Fontlletera. 

És en aquesta part on gaudirem (si el temps hi acompanya) de les vistes més espectaculars a ambdós costats de la carena.


La segona part del camí s’inicia al Coll dels Tres Pics per on baixem cap el Refugi de Coma de Vaca i tot enfilant Freser amunt tornem pel GR11.7 i ens unim al GR11 pocs metres abans d’arribar al Coll de la Marrana des d’on ja només ens cal desfer el camí per tornar al punt d’inici.


Una bonica sortida amb espectaculars vistes, que amb parades per mirar aquí i allà i per menjar una mica de tant en tant us permetrà passar un bon dia de marxa.


FITXA TÈCNICA


Pujada acumulada: 1370 m

Alçada mínima-màxima: 1990-2694 m

Distància aproximada: 17,10 km

Temps aproximat sense parades : 5h 45m

Ruta circular: Si

Dificultat: 3 sobre 5



DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT


Per començar aquesta ruta enfilem la carretera de Setcases a Vallter 2000. Un quilòmetre i mig abans d’arribar als remuntadors de Vallter hi ha tot un seguit de corbes en ziga-zaga.


Aparquem a la darrera corba (la vuitena) on ja es veu el rètol indicador del Refugi d’Ull de Ter

Enfilem camí amunt amb el Ter a la nostra esquerra (estem molt a prop del seu naixement) tot pujant entre avets. El camí no té pèrdua i ens porta en uns vint minuts fins el Refugi d’Ull de Ter. Al seu darrera s’alça el Gra de Fajol.


Una vegada arribats al refugi seguim en direcció oest tot seguint el GR-11 que ens acompanyarà fins el coll de la Marrana. Els prats de darrera del refugi tenen un pendent suau que ràpidament donen pas al fort pendent d’una pista d’esquí… Passem la pista d’esquí i ja veiem clarament davant nostre el Coll de la Marrana flaquejat pel Gra de Fajol i Bastiments. 

Tot i això encara ens queda un bon desnivell fins arribar al coll. Així doncs, poc a poc i amb bona lletra, ens plantem al Coll de la Marrana.


Un rètol ens indica el camí a Núria (tornarem per aquest camí). El camí és el GR11, però ara no el seguim ja que flanquegem el Gra de Fajol (a la nostra esquerra) tot dirigint-nos cap a la tartera que hi ha als seus peus en direcció al Coll de la Coma de l’Orri


Tot deixant el Gra de Fajol a la nostra esquerra travessem la tartera que trobem a la seva falda fins arribar al Coll de la Coma d’Orri. Normalment des d’aquí tenim una excel.lent vista sobre la coma observant el gran desnivell que hi ha als nostres peus. 
La visibilitat és excel.lent i tenim bones vistes sobre Bastiments, pic de Freser, pic de l’Infern…


Passat aquest coll el pendent es fa més sever i, comencem a guanyar alçada i vista sobre el Balandrau i Coma de Freser. El passeig per la carena ens regala amb magnífiques vistes. 

El camí de pujada a Puig Pastuira passa per 3 ó 4 petits cims. És un corriol que ressegueix la carena rocallosa… En arribar al cim de Puig Pastuira descobrim que la típica creu és subtituida per un gran piolet, no falta però el llibre de signatures. 

El cim és totalment diferent a com ens l’imaginem en pujar. És un àmpli cim que cap al sud devalla lentament.


Seguim doncs el nostre camí descendint per la serra de Catllar en direcció sud, baixem al Coll de Catllar i tornem a pujar a un parell de petits puigs per arribar fins el Puig de Mantinell i més enllà al Puig de la Fontlletera indicat per una gran fita. 

Durant aquesta part del camí hem guanyat vistes sobre Coma de Vaca, que ara podem veure en tota la seva extensió, i sobre el refugi amb l’imponent Torreneules darrera seu empetitint-lo.


Al nostre davant tenim el Coll dels Tres Pics (pas de pujada clàssic al Balandrau), així que només cal que descendim per, una vegada arribats al coll girar a la nostra dreta i baixar seguint l’àmpli camí en direcció al refugi de Coma de Vaca. 

El camí es converteix en un corriol i poc després trobem una cabana de pastors on uns quants isards pasturen tranquilament. La cabana sembla en bones condicions per servir d’aixoplug en cas de necessitat…


Enfilem cap el refugi (ja perfectament visible) seguint algunes fites. Durant el camí des del coll de la Marrana només hem trobat 5 persones però aquí la densitat és més elevada.


El Refugi de Coma de Vaca està estrategicament situat. Veiem grups de gent que arriben pel camí de Queralbs i altres que ho fan pel camí dels Enginyers (excel.lent per fer-lo de bon matí), un petit grup sembla enfilar Coma de Vaca amunt…

Ens aturem a menjar una mica tot i que sembla que plourà (no pels núvols que hem estat veien tot el dia provinents de l’est sino per altres menys amistosos del nord oest). 

No podem evitar endinsar els peus en les gèlides aigues del Freser…


Decidim tornar sense entretenir-nos mes cap al nostre punt d’origen tot pujant suaument per la coma del Freser i seguint les marques blanques i vermelles del GR11.7. Uns 25 minuts després arribem a un filat que pot ser obert. Al tancar-lo darrera nostre ja notem les primeres gotes de pluja i en aquesta part del recorregut no hi ha (o al menys no el coneixem) cap racó o cabana que ens permeti aixoplugar-nos així que ens vestim adequadament i decidim “deixar-la caure”. 

En pocs minuts la cosa empitjora i comença a caure calamarsa i els trons es fan sentir amb força. Ens creuem a pocs metres un grup de tres persones que van en direcció al refugi i poc després un caminant extranger que ens comenta “biutiful gueder!” (més val pendre’s la remullada amb humor)…


Val a dir que veure tots els rierols que es formen degut a la tormenta i que alimenten el Freser és un bon espectacle tot i que cal aguantar l’aigua que s’ha obert pas entre les cames i les botes i que ara refresca el nostres peus. La calamarsa que cau, tot i ser petita, no deixa de martillejar-nos les mans. 

L’aire és fred i és en ocasions com aquesta és on es demostra que paga la pena portar a la motxilla roba “contra tot pronòstic”. Ja fa més de dos anys que ens hem aficionat a caminar i és la primera vegada que una tormenta “en tota regla” (pluja, llamps, trons i calamarsa) ens “enganxa”… Algun dia havia de ser el primer. 

El camí no es complicat de seguir en condicions normals ja que està ben senyalitzat i no té pèrdua degut a que només cal seguir el curs del Freser amunt i els senyals del GR11.7, però amb el que cau del cel és una mica complicat localitzar els senyals i girar en el punt correcte per enfilar el més rapidament cap el coll de la Marrana.


Aquí veig que la compra, ja fa uns mesos, d’un GPS que pot estar 30 minuts submergit a un metre de fondària ha estat encertada, el camí apareix clar a la xopa pantalla (nota mental: cal dur els mapes en boses impermeables transparents, el nostre ja fa una estona que ha deixat de ser útil) Malgrat tot anem trobant senyal rera senyal del GR que es desvia cap a la nostra dreta allunyant-se del Freser i pujant cap el coll de la Marrana.


La pujada és especialment feixuga degut a que s’han format multitud de rierols i només fem que caminar amb aigua que ens cau de dalt i aigua que corre sota els nostres peus. A la fi arribem al camí de Núria (el GR11) i trobem a més gent que com pot (molla) intenta arribar al refugi d’Ull de Ter. 

En arribar al coll de la Marrana la calamarsa deixa de caure i la pluja afluixa considerablement. Ara ja podem caminar més tranquilament i dirigir-nos cap el cotxe on roba seca ens espera.

DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES

#
Localització
Temps
Distància
Alçada
0
Carretera a 1,5km de Vallter (vuitena corba)
0h 00m
0,00 km
2095 m
1
Refugi d’Ull de Ter
0h 20m
0,60 km
2225 m
2
Coll de la Marrana
0h 55m
2,10 km
2535 m
3
Coll de la Coma de l’Orri
1h 10m
2,90 km
2509 m
4
Puig Pastuira
2h 00m
5,00 km
2694 m
5
Puig de la Fontlletera
2h 50m
7,60 km
2586 m
6
Coll dels Tres Pics
3h 05m
8,10 km
2406 m
7
Cabana de pastor
3h 15m
9,10 km
2283 m
8
Refugi de Coma de Vaca
3h 45m
10,30 km
1995 m
9
Filat
4h 10m
12,00 km
2102 m
10
Coll de la Marrana
5h 05m
15,00 km
2535 m
11
Refugi d’Ull de Ter
5h 30m
16,50 km
2225 m
12
Carretera a 1,5km de Vallter (vuitena corba)
5h 45m
17,10 km
2095 m