Excursionisme

Benvinguts al meu bloc d'Excursionisme. Sóc des de fa molts anys un gran aficionat a fer excursions, En aquest bloc, publicaré els meus itineraris detallats de diferents excursions, bàsicament, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Parc Agroforestal de Terrassa, a la Vall de Camprodon, a la Garrotxa, a Montserrat, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la Serra de Marina, Parc Natural del Montseny,...També alguna poesia meva, sóc un amant de la poesia.

Espero que us agradi i pugui ser-vos útil per fer excursions.


Una abraçada,

Jordi

miércoles, 23 de noviembre de 2016

Cerbi, estany de la Gola, estany Calverante i els Tres Estanys (Pallars Sobirà).

Cerbi, estany de la Gola, estany Calverante i els Tres Estanys (Pallars Sobirà).
L'he fet una vegada.

Dades de la ruta:

-Quilòmetres = 18,69
-Circular:
-Desnivell =1.125 m
-Altitud máxima = 2.440 m
-Altitud mínima =1.314 m
-Dificultat tècnica :  Moderada
-Temps : 8 hores i 19 minuts

COMENTARIS:
Aquesta ruta es compon d'un doble circuit i un tram en comú.

La ruta comença a Cerbi, per una pista forestal fins una cascada on s'agafa el sender que fent ziga-zagues ens porta al llac de la Gola.

Sobre l’estany de la Gola a un 30 minuts, hi ha l’Estany Calverante.

Al fons i direcció SE i per un camí no gaire marcat he de fer un parell de collades fins que arribem als Tres Estanys, al final d'ells i per un portell estret hem de flanquejar a mà dreta fins al llac de la Gola, en aquest punt tenim un refugi recent inaugurat on es pot pernoctar, també als Tres Estanys hi ha una cabana de pastor amb pitjors condicións però ens pot servir en cas extrem.

Des de l'Estany de la Gola i ja de retorn baixem pel sender que haviem pujat i tornem agafar la pista fins al pontet de Graus, en aquest pont i a má dreta surt un camí no guaire marcat que ens porta a l'Ermita de St. Beado,













FEM CULTURA:

Sant Beado, de vegades esmentat com a Sant Beat, és una ermita romànica del terme municipal de la Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertany al territori de l'antic terme d'Unarre.
Està situada allunyada, i enlairada, al nord del terme. És a 1,5 quilòmetres al nord-nord-est del poble de Cerbi, a la part baixa, meridional, de la carena de la Serra Mitjana, que separa les valls del Riu d'Unarre (llevant) i del Torrent de Sant Beado (ponent).
L'accés, únicament a peu, es fa a través d'un corriol que arrenca de les Bordes d'Aurós. Per explicar-ne el seu origen, es va originar la llegenda del sant pelegrí Beat de Cerbi.

Des de l'Ermita surt un camí el qual travessa un pontet de troncs i que per la dreta del riu arriba a Cerbi.

lunes, 21 de noviembre de 2016

Llac de Certascan des de Boavi.

Llac de Certascan des de Boavi.

La ruta:

-Quilòmetres: 6,56
-Circular: No
-Altitud Màxima: 2.236 m
-Desnivel: 839 m
-Dificultat Tècnica: Moderada
-Temps: 2 hores i 45 minuts

ITINERARI:

Ruta que ascendeix al llac de Certascan des de Boavi (Vall de Cardós). Aquest llac és el més gran dels Pirineus i es troba en un entorn magnífic. 

Durant l'ascensió podrem contemplar la Pica d'Estats (el punt més alt de Catalunya 3173) i amb sort, trobar-nos amb grups de isards. 

Iniciem la ruta seguint un tram de la pista que porta de Tavascan a Boavi. Després d'1 Km arribem al Pla de la Borda on seguirem les marques de GR que abandonen la pista i s'inicien l'ascensió en direcció nord

El camí està molt ben marcat encara que no coincideix amb el que apareix en la cartografia de alpina. 

Després d'uns 50 minuts pel sender i després d'haver passat per la Pleta del Tornapigol creuarem la pista que es dirigeix ​​a l'estany de Romedo.
Continuem pel sender que en 01:30 ens porta fins al llac. 











FEM CULTURA:

L'Estany de Certascan o Sertascan és un llac d'origen glacial que es troba a 2.236 m d'altitud, a la capçalera de la vall de Cardós (Pallars Sobirà), a l'est del pic de Certascan (2.853 m alt). 

El seu desguàs dóna lloc al riu de Certascan que mor al riu de Lladorre. Actualment el llac és repressat per a l'aprofitament hidroelèctric de l'estany a través d'un canal subterrani de conducció de l'aigua a la central de Tavascan. És el llac més gran dels Pirineus catalans i també un dels més profunds.