Conjunt medieval de Coaner. (Súria i Sant Mateu de Bages, el Bages)
Tot passant pel bosc de ribera del Pla de Reguant, gaudint de bones vistes a
Súria, i les pinedes del Bages, s'arriba
al bonic conjunt medieval de Coaner (amb una ermita romànica i la torre de
l'antic castell) .
LA RUTA - FITXA TÈCNICA:
-Quilòmetres: 13,8
-Desnivell: 350 m.
-Durada: 4 h 30' (amb parades).
-Dificultat: baixa.
-Circular: Si.
-Inici a la Plaça Sant Joan de Súria.
-No senyalitzada, cal ressenya o TRACK Wikiloc. Si no ens volem complicar la vida podem anar al conjunt medieval per la pista d'accés, que comença a les afores de Súria (sortint direcció Solsona).
ITINERARI:
La ruta surt de Súria i tot passant pel Pla de
Reguant, un dels boscos de ribera més grans de la Catalunya Central, tot seguit s’enfila, per després
anar més o menys planejant per les pinedes del Bages. Passant també, per la
font del ferro, que em sembla recordar bonica.
A mig camí, la
part més bonica i interessant: el
conjunt medieval del Coaner. Del castell només n’ha quedat la seva torre, que
destaca poderosa, gràcies, també, a la restauració que s’hi va fer. Al seu
costat, l’església de Sant Julià de Coaner. Tot i que amb algunes modificacions
posteriors, és un bon exemple rel romànic llombard i, antigament, es trobava a
l’interior del castell.
Tot seguit el camí baixa lentament per la pista que hi accedeix. És un passeig agradable que permet descobrir algunes curiositats geològiques de la zona.
Al costat d’un pal el número vuit, petjades fòssils
(icnites) de mamífers. Més enllà, anticlinals, sinclinals i la falla de Mig
Món, que no vam acabar de veure .
Castell de Coaner i conjunt medieval.
Fem
cultura:
Castell de Coaner és un castell del municipi de Sant Mateu de
Bages (Bages)
declarat bé cultural d'interès nacional. Està situat en un tossal a la vall formada per la
riera de Coaner, a la banda nord de la serra de Castelltallat. Actualment només
resta dempeus la torre de defensa i no queda cap altre edifici que es pugui
vincular a la vella fortalesa medieval si bé les darreres prospeccions
arqueològiques han descobert les restes de les antigues dependències del
castell feudal, ampliat i modificat al llarg dels segles XI, XII, XIII i XIV.
Al costat s'hi aixeca l'església de Sant Julià de
Coaner.
Descripció
Castell
De l'antic
castell de Coaner només resta la torre de panta circular situada sobre un
tossal i al costat d'una masia, prop de l'església romànica de Sant Julià. La
torre de Coaner és una construcció creada com a torre de defensa col·lectiva.
La construcció té una alçada de 16,4 m i un diàmetre exterior de 7,3 m.
Exteriorment es troba ben conservada i posa de manifest una certa adustesa en
no tenir gairebé obertures però que manté encara l'emmerletat com a element
defensiu, sense cap espitllera que perfori els murs. A l'alçada
del primer pis hi ha la porta de reduïdes dimensions al costat de llevant. Fou
construïda amb carreus petits i calç per a donar-li permanència, en filades
desiguals. S'aprecia una clara línia de separació entre la part més alta i la
part baixa, que podria correspondre a la separació entre dos pisos. A la part
superior s'ha utilitzat un material més petit per a alleugerir pes. La porta, de reduïdes dimensions, és rematada amb un arc apuntat, mentre que a l'interior aquesta
mateixa obertura és acabada amb un arc escanyat.
L'espai
interior és ocupat pels baixos, dos pisos i un terrat superior. La separació
dels nivells superiors, atès que no hi ha cap desgruix a les parets, és donada
per dues arcades situades al centre de la torre que s'arquegen d'una banda a
l'altra dels paraments interns. Aquestes arcades, suportaven els sostres dels
pisos que delimiten, conjuntament amb uns forats situats arran d'elles i
distribuïts a l'entorn de tot el cercle, marcat per les parets, dins els quals
es devien encabir les bigues mestres dels empostissats. La primera arcada, es
desplega per mitjà d'un arc carpanell adovellat, i la segona s'obre mitjançant un arc apuntat també
adovellat.
La torre ha
estat aparellada amb blocs de pedra de mides mitjanes desbastats toscament. La
seva disposició, tot i que tendeixen a formar filades, és força irregular i
desordenada. El morter que rebleix les filades externes i les internes, així
com el que trava i enforteix el munt de pedres que conformen l'estructura
interna dels paraments, ha estat fet amb sorra i calç, de textura no homogènia
Segons els llocs on és col·locat, varia de color i consistència a causa de la
major o menor quantitat de calç que hom posà a la pasta.
Amb les
característiques generals de la construcció i la forma amb què ha estat
aparellada, sembla que aquesta torre respon a una obra romànica, obrada al
principi del segle XI. Les arcades corresponen a una remodelació posterior
(segles XIII o XIV). L'any 1999, el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de
la Diputació de Barcelona, va fer una important intervenció, sanejant el talús
que conformava la base del turó, i es van construir 12 murs de contenció
adaptats a les deformacions del turó, i aproximadament concèntrics a la torre.
Grafits de Coaner
A l'interior es
conserven uns grafits datats al segle XIII o XIV. A les parets del pis de la
torre que correspon al nivell de la porta, sobre l'arrebossat de morter de
calç, hi ha una sèrie de grafits que representen diversos vaixells i un
edifici, segurament fortificat. Sobre un carreu de l'arcada hi ha gravada una
escena amb animals feta per un autor diferent a l'autor dels grafits. Els
vaixells són de vela llatina, triangular i tenen rems; en alguns es veu també el
timó. Pels rems es creu que poden ser galeres i que les escenes dibuixen una
batalla naval on l'autor, potser empresonat a la torre, hi participà. Són
dibuixos senzills però precisos. Per exemple, en un d'ells s'hi podem comptar
exactament 30 rems. La datació s'estableix a la mateixa època en què es
bastiren les arcades interiors.
Sant Julià de Coaner
L'església de Sant Julià de
Coaner es trobava
dins el recinte del castell de Coaner. Molt aviat degué adquirir la condició de
parròquia fins que la perdé en temps moderns. Apareix citada per primer cop
l'any 1024 en què fou consagrada pel bisbe d'Urgell Ermengol que la dedicà a la
Mare de Déu. L'existència de Santa Maria de Coaner i de Sant Julià de Coaner ha
creat dubtes sobre l'advocació principal de l'església del castell. Se suposa
que Sant Julià degué desplaçar Santa Maria que fou parròquia del terme fins
que, degut al despoblament, ha estat agregada a la parròquia de la Colònia
Vall.
Història
És un castell
termenat documentat el 1024. La torre se sap que fou creada durant un setge dut
a terme pels musulmans. Donat que l'església de Sant Julià data del segle XI,
podem considerar que el castell de Codener, al qual correspon la torre que
descrivim, li és gairebé contemporani, car trobem documentat el castell de
"Codener" en una data compresa entre els anys 1068 i 1095; així,
almenys a partir de l'onzena centúria, podem assenyalar l'existència del castell.
Després de
l'estroncament de la dinastia dels comtes de
Cerdanya l'any 1117 per
manca d'hereus, passà als comtes de
Barcelona, mentre que el
feudatari comtal era el senyor de Castelladral, Ramon Bernat de Castelladral, fill de Bernat i
d'Ermessenda que entre el l068 i el 1135 jurà fidelitat a quatre comtes per
aquest castell. Primerament al comte Guillem Ramon
de Cerdanya (1068 a 1095). En segon lloc a Bernat
Guillem de Cerdanya (1109 a 1117). "Codener" figura entre altres
"castellum" jurats per Ramon Bernat de Castelladral als comtes de
Cerdanya, durant la
segona meitat del segle XI. Després, continuà jurant fidelitat als nous comtes,
els de Barcelona, Ramon
Berenguer III (1117 i 1131) i Ramon
Berenguer IV (1135). Des dels Castelladral, la castellania canvià diverses vegades de
senyors. Uns d'aquests foren la familia cognominada Coaner, segurament castlans, que donaren el nom definitiu al lloc.
El 1319 apareix
com a castlà Arnau de Vernet. En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 20 «fochs reyals», 2
«aloers esparces» i 3 «fochs desgleya»; en el de 1381, 8 focs
reials i 2 d'església. El segle XIV el castell entrà en el joc de vendes i
recompres reials, tan habitual en aquest període. El 1381 el rei Pere III vengué a Francesc de
Perellós el castell de
Coaner, amb d'altres de la vegueria del Bages. Més tard els habitants de Santpedor, la vila dels quals havia estat venuda conjuntament
amb Coaner, compraren (any 1400) el conjunt de castells i viles que el rei
havia venut i li retornaren la vila de Santpedor. I el 1424, els santpedorencs
vengueren al comte de
Cardona la jurisdicció
dels castells de Coaner i de Torroella, mentre que l'any anterior el rei Alfons IV havia empenyorat al mateix comte
les esmentades jurisdiccions. Per tant, la casa comtal cardonina esdevingué
senyora del castell de Coaner i l'incorporà al comtat, i així romangué vinculat
al patrimoni cardoní fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals al
segle XIX.
L'any 2001 es
portà a terme una intervenció arqueològica a la torre en el marc del projecte
de restauració i consolidació d'aquesta, permetent establir diferents fases
constructives del conjunt. La torre fou aixecada al segle X, i el recinte
fortificat s'expandí durant el segle següent. Posteriorment, als segles
XII-XIII es van fer noves modificacions i ampliacions. Cap al 1300 i fins al
segle XV es remodelà la torre i el castell. Encara es faria alguna modificació
més durant l'època moderna i finalment, al segle XVII, el castell s'abandonà
com a lloc residencial.
