Ruta al Castell de Torcafelló i al pou de glaç de Buscatell (Maçanet de la Selva).
La ruta s’inicia al carrer Salvador
Espriu, darrera de l’Ajuntament de Maçanet de la Selva, on trobareu el plafó explicatiu dels diferents
itineraris del municipi.
En aquest punt també hi ha la primera banderola
(senyal vertical) que ens indica la sortida per el carrer Sant Sebastià.
Pujarem per aquest carrer fins a la
següent banderola i seguirem la indicació (Pou de glaç de Buscatell/Castell de
Torcafelló) que ens fa continuar recte.
Des d’aquí podrem seguir les marques de
pintura de la Via Augusta (franges groc/blau), que marquen tota la ruta.
Creuarem la carretera que va a Hostalric
(C-35) per arribar en pocs metres a una pista forestal on trobarem una banderola.
Seguirem la direcció de la dreta que ens
acosta en menys d’un quilòmetre al Turó de Sant Jordi.
Val la pena pujar al cim d’aquest turó de
181 metres on es troba el Castell de Torcafelló (s.Xl) i des d’on gaudirem
d’unes vistes magnífiques.
Continuarem l’itinerari per pista forestal entre camps
de conreu, fins que el camí es converteix en un agradable sender que s’endinsa
en boscos d’alzines, on ens trobarem la Font del Llop amb
un antic safareig.
No deixarem les marques grogues i blaves, i seguirem
les senyals verticals en direcció el Pou de Glaç de Buscastell.
El sender arriba a una pista forestal que
haurem de seguir i que baixa suaument per acabar creuant la via del tren per
sota d’un pont.
A pocs metres i després de creuar una riera, trobarem
una banderola que ens informa de la distancia que hem recorregut des de
Maçanet, (4,5km) i la direcció que hem de seguir per arribar
al Pou de glaç de Buscatell.
La pista planeja fins a la següent banderola i des
d’aquí el camí puja durant uns 700 metres aproximadament, per acabar baixant
per l’altre vessant de la muntanya i arribar a la carretera que va de Maçanet a
Hostalric.
En aquest punt el camí es converteix en
corriol i en pocs metres ens acosta al final d’aquest itinerari, el Pou de Glaç
de Buscastell documentat de l’any 1650, de gran espectacularitat.
FEM CULTURA.
1.Castell de Torcafelló.
El castell termenat de Torcafelló, o de Torcafeló o Torcafaló,
és un castell situat al municipi de Maçanet de la Selva, construït pels volts de
l'any 1080, documentat des
del 1106, i que va
funcionar entre els segles XI i XIII.
Història:
L'antic castell comprenia la demarcació de Maçanet de la Selva, amb el
poble de Martorell de la
Selva, propietat
dels Cabrera, que des del segle XII formà el
centre d'una batllia del vescomtat de Cabrera.
La primera notícia segura és de l'any 1106, en què Guerau Ponç II del llinatge dels
Cabrera jurà
fidelitat al comte Ramon Berenguer III pels castells de Blanes, Argimon i Cabrera, restant
exclosos del jurament els castells de Barrés, Brunyola i Torcafeló. En documents
posteriors (1185 i 1194), el vescomte Ponç III de Cabrera assegurava la seva
submissió al rei Alfons I i, com a garantia de compliment, li oferia cinc castells
propis, entre els quals el de «Torcafelon».
En nom dels vescomtes, exercien la jurisdicció del terme els seus feudatarissenyors
de Maçanet que es van entroncar amb els Cartellà i passaren a viure a la seva
nova residència de la plana (la torre de Cartellà), subinfeudant el castell a
una família de castlans, els Torcafelló
que apareixen en documents a partir del 1231.
El 1450 s'autoritzà la construcció d'una capella a Sant Jordi.
El topònim de Torcafelló persistí en diferents documents fins al segle XVI
en què es perd tota notícia documental del castell de Torcafelló, però, en
canvi, al cim del turó de Sant Jordi on hi hagué el castell,
apareix una capella dedicada al sant. Aquesta al segle XIX fou transformada en
torre de telegrafia òptica.
El conjunt va ser objecte d'una restauració i d'una rehabilitació dutes a
terme per Taller d'Història de Maçanet entre els anys 1988 i 1997, i d'unes
excavacions arqueològiques entre els anys 1999 i 2006 que van permetre
descobrir la major part de les restes soterrades del castell.
Característiques:
El castell presenta tres fases constructives superposades. De la fase
fundacional, del segle XI, n'hem de destacar la torre de l'homenatge, de planta circular i situada al
centre de la fortificació, a banda d'un mur amb un paviment de calç al
nord-oest i diverses parets malmeses al costat sud. La torre es conserva en una
alçada màxima de 130 cm, la paret té un gruix entre 145i 155 cm i el seu
diàmetre màxim és de 5,85 metres.
La segona fase, del segle XII, es caracteritza per la construcció, al
voltant de la torre, d'un pati interior (pati d'armes de planta quadrangular, de 9'30 per 10 metres de
superfície. Al nord-oest d'aquest pati, a més, es va construir una nova estança
sobre l'antic paviment de calç.
Encara dins del segle XII, es va produir una nova reforma (fase III). En
primer lloc, es va construir un recinte emmurallat de planta quadrangular,
lleugerament atalussat, de 22 per 21 metres de costat i gruix d'1 metre que
envoltava i protegia l'espai central del castell format pel pati interior i la
torre. Entre el pati i la muralla hi va quedar així un espai que fou
compartimentat en diverses estances, de les quals en coneixem sis. En tres de
les estances s'hi va trobar una llar molt senzilla, feta amb una solera
d'argila envoltada d'un cèrcol de pedres i, llevat d'una de les de la banda de
ponent, que presentava un paviment de morter hidràulic, la resta tenien sòls de
terra trepitjada.
Al sud-oest d'aquest recinte principal s'hi troba la cisterna, un dipòsit
de planta quadrangular de 5,05 per 3,80 metres de perímetre i uns 3 metres
d’alçada, amb l'interior revestit d'«opus signinum» (dit morter
hidràulic, mescla formada per calç, sorra i bocins de terrissa amb propietats
impermeables, molt utilitzat en època romana), del qual se'n conserven els murs
est i sud. La cisterna hauria estat construïda en la fase II (segle XII).
La muralla és feta a base de carreus de pedra disposats formant filades
força regulars. No s'hi han conservat enlloc restes d'espitlleres, torres o merlets, ni de cap tipus d'obertura.
Presumiblement la porta era a la banda de llevant.
Un vall recorre tot
l'exterior, amb una amplada de 2,5 metres, a partir del qual hi ha un segon mur
(segle XIX) que envolta tota l'antiga muralla. Actualment es pot veure la
capella, dedicada a sant Jordi, i restes del mur i del fossat.
FEM CULTURA:
2.Pou de Glaç de Buscastell
El Pou de Glaç de Buscastell es troba a Maçanet de la Selva, únic poble de la plana de la Selva del qual es té constància de l’existència de pous de glaç. És considerat el pou cobert més gran de tot el país.
Característiques:
Al pou de Buscastell ens trobem davant d’un notable exemplar de
l’arquitectura civil del segle XVII que destaca per les seves mides i grau de
conservació. Les primeres referències
documentades que en tenim són de 1650, quan n’era propietari en Miquel
Buscastell. Els murs són de maçoneria de pedra granítica d’uns 80 cm de gruix,
el diàmetre és de 8,50 x 9,20 i té una alçada d'11,20 m.
Com la major part dels pous de glaç, la seva forma és totalment cilíndrica,
cobert per una cúpula on coexisteixen pedra i rajols fets en un forn situat a
uns 100 metres del pou i que va desaparèixer fa uns quaranta anys. Els blocs de
gel s’introduïen per la petita porta de la part de dalt, just allà on comença
la volta. Des de l’altra obertura, es vigilava el procés d’emmagatzematge.
El gel del pou de Buscastell, a més de a la bassa de la casa, es produïa a
la riera de Santa
Coloma de Farners en basses d'escassa fondària.
El gel produït per les baixes temperatures hivernals es trinxava picant-lo
i es deuria transportar amb carretes tirades per bous o mules fins al pou. A
l’interior, on els jornalers treballaven amb llum d’espelmes, el glaç es
tornava a trinxar i s’hi posava una capa de branques i plantes per afavorir la
seva conservació fins a l’arribada de l’estiu, l’estació de màxim consum. La
major part de la producció de Buscastell era venuda a Girona, però una part
anava a Barcelona, des d’on es distribuïa a altres localitats, com Mallorca.
La inusual entrada amb túnel a peu de pou es va obrir durant la postguerra,
quan un veí de Maçanet de la Selva va obtenir permís del propietari
per fer una plantació de xampinyons que comercialitzava a Barcelona.
Les obres de restauració del pou
de Buscastell van ser realitzades pel Taller d’Història de Maçanet de la
Selva que va aportar el treball i la meitat del pressupost necessari
per a la reconstrucció; la resta va ser proporcionada per l’Ajuntament de
Maçanet, la Diputació de Girona i la Generalitat.
La restauració es va estendre des
de l’any 1997 fins al 2002, i la cerimònia d’inauguració es va fer el 27
d’octubre d’aquell mateix any.
