Excursionisme

Benvinguts al meu bloc d'Excursionisme. Sóc des de fa molts anys un gran aficionat a fer excursions, En aquest bloc, publicaré els meus itineraris detallats de diferents excursions, bàsicament, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Parc Agroforestal de Terrassa, a la Vall de Camprodon, a la Garrotxa, a Montserrat, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la Serra de Marina, Parc Natural del Montseny,...També alguna poesia meva, sóc un amant de la poesia.

Espero que us agradi i pugui ser-vos útil per fer excursions.


Una abraçada,

Jordi

miércoles, 27 de junio de 2018

Salt de Sallent - Collsacabra - Tavertet.

Salt de Sallent - Collsacabra - Tavertet.

El salt de Sallent és el salt d'aigua amb major caiguda vertical de Catalunya, amb una caiguda lliure d'uns 115 metres. 

En època de pluja causa una gran impressió, ja no per la seva altura, sinó pel gran cabal d'aigua que cau a la gorga creada a la seva base per l'erosió de l'aigua sobre la pedra durant milers d'anys.

Està localitzat a la riera de Rupit dins del terme municipal de Rupit, població situada a la comarca d'Osona, al nord de la província de Barcelona. 

La riera de Rupit és un afluent del riu Ter pel seu costat esquerre, que neix d'un conjunt de fonts i torrents originats a les zones altes de la serra de Collsacabra.


El Collsacabra o Cabrerès és una comarca natural de la Catalunya interior, de 142 km² d'extensió, situada entre Osona, la Garrotxa i la Selva. Limita a l'oest amb la plana de Vic, al sud amb la vall de Sau i les Guilleries, al nord amb la serra de Cabrera i a l'est amb la vall d'en Bas i les planes d'Hostoles. 

Pertany majoritàriament a la comarca d'Osona, però inclou també terres de les comarques veïnes de la Garrotxa i de la Selva. 

Geomorfològicament situada entre les serralades Prelitoral i Transversal catalanes, és un altiplà format per una plataforma estructural amb cingles a sud i a Llevant, d'una altitud mitjana de 1.100 m, constituïda geològicament per materials sedimentaris, sobretot margues i gresos eocens. 

El nom de Collsacabra prové del terme jurisdiccional del castell de Cabrera, anomenat Cabrerès.

És un altiplà integrat a la serralada Transversal, alçat per característics cingles (Tavertet, el Far, l'Avenc...) dibuixats per l'erosió del Ter i formats per materials sedimentaris. La màxima altitud del Collsacabra es troba a la serra de Cabrera (1307,7 metres) que, juntament amb l'altiplà d'Aiats i les muntanyes del Montcau i el Puig d'en Bach, dibuixa un perfil característic fàcilment identificable des de la plana.

És una zona boscosa humida, sobretot formada per faigs, roures, alzines, i bedolls i avets a la zona nord.

El Collsacabra és una zona de poblament dispers. La seva economia ha estat tradicionalment agrícola i ramadera, tot i que darrerament s'ha incorporat al sector dels serveis. 

Entre les poblacions que l'integren hi ha l'Esquirol (o Santa Maria de Corcó), Cantonigròs, Tavertet, Falgars, Rupit i Pruit. 

Rupit va ser, des de l'edat mitjana, la població més important del Collsacabra. Avui ho és l'Esquirol.







Estany Gola - Calberante - Tres Estanys - estany Ventolau.

Estany Gola - Calberante - Tres Estanys - estany Ventolau.

Unes 7 hores.

Estany de la Gola és un refugi de muntanya de la vall d'Unarre, dins del terme municipal de la Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic municipi d'Unarre. 

Està situat a 2.231,4 m d'altitud, a uns 170 metres al sud-est de la petita presa de l'Estany de la Gola, a l'esquerra del Riu d'Unarre. 

S'hi arriba seguint el Camí de l'Estany de la Gola des les Bordes d'Aurós, que és prou practicable per a vehicles tot terreny -amb accés restringit en tractar-se d'un parc natural- fins al nord del Planell de Sartari, des d'on només es pot continuar a peu. 

S’inicia la ruta al nou aparcament de Sartari i es segueix per una pista forestal regulada al trànsit motoritzat fins la Cascada de la Gola. 

A partir d'allí es segueix per un camí ramader que transcorre envoltat de densos matolls de bàlec (escobars) fins que arriba a envoltar-se de prats alpins, roquissars i tarteres de pissarres rogenques a l'arribar al refugi lliure de la Gola. 

Tot seguit podreu descobrir l'estany de la Gola, el Calberante, els tres Estanys i l'estany de Ventolau. 

Fins a retornar novament a l'aparcament, seguint el mateix camí de baixada.

La construcció del refugi es va fer amb el material de l'enderroc de les antigues instal·lacions de la presa i d'uns barracons propietat de l'empresa hidroelèctrica que explotaba els recursos de la zona. 

Es troba dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu. És un refugi lliure, propietat de l'Ajuntament de la Guingueta d'Àneu. 

La seva situació, a la capçalera del Riu d'Unarre, en un circ de muntanyes d'alçades superiors als 2.500 metres, el fan un lloc idoni per als practicants de l'excursionisme. 

Tanca la vall del Riu d'Unarre pel costat de ponent la Serra Mitjana, i pel de llevant, la carena formada, de nord a sud, pels cims del Mont-roig, Pic de la Gallina, Pic de Ventolau, Pic dels Tres Estanys, Pica de la Coma del Forn i Serra Mascarida, rere la qual hi ha el Campirme.










Una altre alternativa:

Aquesta ruta es compon d'un doble circuit i un tram en comú. La ruta comença a Cerbi por una pista forestal fins una cascada on s'agafa el sender que fent ziga-zagues ens porta al llac de la Gola. 

Al fons i direcció SE i per un camí no gaire marcat heu de fer un parell de collades fins que arribeu als Tres Estanys, al final d'ells i per un portell estret que hem de flanquejar a mà dreta fins al llac de la Gola -en aquest punt tenim un refugi recent inaugurat on es pot pernoctar, també als Tres Estanys hi ha una cabana de pastor amb pitjors condicións però ens pot servir en cas extrem.

Des de l'Estany de la Gola i ja de retorn baixem pel sender que haviem pujat i tornem agafar la pista fins al pontet de Graus, en aquest pont i a má dreta surt un camí no guaire marcat que ens porta a l'Ermita de St. Beado, en aquest camí i en uns pasos un xic coplicats però no guaire perillosos n'han ficat unes cadenes per agafar-se i que són d'agrair. 


Des de l'Ermita surt un camí el qual travessa un pontet de troncs i que per la dreta del riu arriba a Cerbi.