Fraguerau i Punta dels Pins Carrassers. (Ulldemolins, el Priorat).

Fraguerau i Punta dels Pins Carrassers. (Ulldemolins, el Priorat).

El Montsant és un d'aquells llocs que t'atrapa. Caminada clàssica d'un gran bellesa paisatgística, al que se li ha d'afegir el de les ermites. Espectacular.

LA RUTA - FITXA TÈCNICA :

-Quilòmetres: 14,1 (Aprox.).

-Desnivell: ± 550 m.

-Durada: 6 h (amb parades)

-Circular: si.

-Inici a Santa Magdalena (També es pot començar a Sant Antoni).

-Dificultat: mitjana-alta (no recomanable amb nens i gent amb vertígen. En aquest cas, es pot partir, una a Fraguerau i una altre a la Punta dels Pins Carrassers. El tros "dolent" és als ventadors, entre aquests dos pnts).

-Ruta 2 del Parc Natural (trípic aquí). Senyalitzada (Fins a Sant Bartomeu coincideix amb un GR i a partir de la Punta del Pins Carressers amb un altre (entremig amb pals indicadors i fites). TRACK Wikiloc.

ITINERARI:

Ens trobem a Ulldemolins. Acabem d’arribar a Santa Magdalena i comencem a caminar a les 11h. Fa sol i un dia agradable, tot i que més endavant agrairem el vent que bufa suaument (i alguns núvols de més, no previstos, però no massa molestos, excepte per les fotos.

La primera parada és ben aviat. L’ermita de Sant Antoni, del segle XV, amb un edifici adossat i ampliat posteriorment, reconvertit actualment en refugi. Davant seu hi ha, també, un font d’aigua fresca.

Continuem el camí deixant enrere els cingles per on baixarem després. Mica en mica ens anem acostant al congost de Fraguerau, que cada cop es va deixant veure millor.

Deixem enrere la deu de la Gleva i entrem per les Cadolles Fondes, unes gorgues moll boniques.
A partir d’aquí, entre un bosc frondós que contrasta amb el més sec de les vessants, anem entrant a una vall encaixada entre conglomerats de formes curioses i boniques.

Ens desviem cap al Racó de la Pastera, amb algun problema per travessar el riu, tot i que ningú hi acabarà de peus... potser perquè més d’un tenim la càmera a punt.

El camí està menys fresat del que em pensava, però arriba a la font i a la petita cova que hi ha al final d’aquesta curta vall, val la pena. És un racó molt bonic.

Reculem i continuem el camí gaudint de les roques del congost. Ara, però, ens desviem cap a Sant Bartomeu. Travessar el riu serà més fàcil, es fa per un pont penjant. Passem per un congost encara més estret i igual o més bonic.

Al seu final, l'ermita de Sant Bartomeu. Romànica, del segle XIII, està vinculada a la figura d'un ermita del segle XII, a cavall entre la historia i la llegenda: fra Guerau. La seva campana està feta amb una bomba. Un altre racó preciós. Pel que hem vist fins ara, ja valia la pena venir. Ho aprofitem per dinar (tot i que hi ha força gent).

Amb les forces refetes, reculem fins al congost i ens comencem a enfilar cap els Ventadors. La pujada és més forta del que ens imaginàvem, i hem de passar per algun punt una mica complicat... i més pels que s’han deixat el calçat de caminar a casa.

Els que tenim por a les alçades, tampoc les tenim totes, encara que he passat per llocs pitjors. A més, els que estan menys en forma, també, ho passen una mica malament. El premi, però, val la pena i compensa sobradament l’esforç. Mentre pugem anem parant a fer fotos, les vistes cada cop són millors.

Un cop a la Punta dels Pins Carrassers són impressionants (i això que avui la visibilitat és bona, però no excepcional). Mig Lleida i mitja Tarragona (i part de Castelló i Aragó, suposo) són davant els nostres ulls.

Ara només queda baixar. Passem pel Pi de la Carabasseta, un bonic arbre monumental, fem alguna parada més a fer fotos, a les vistes i a algunes flors, com la rara tulipa silvestre, o la fritil·lària, que no havia vist mai.

Un cop a baix, última visita: l’ermita de Santa Magdalena, coneguda com la catedral de Montsant. Del segle XVI, renaixentista, fundada per fra Llorenç Julià, l’ermità que va excavar i viure a la cova que va de la cripta al davant de la font de la plaça.

És tard i a hores d’ara encara em pregunto perquè hem estat més de sis hores per fer poc més de catorze kilòmetres... per molt que la caminada hagi sent espectacularment bonica, o potser per això .

Sant Cugat del Racó. (Navàs, el Bages).

 

Sant Cugat del Racó. (Navàs, el Bages).

Caminada curta, bonica i força variada, amb bones

vistes, una bauma amb les restes d'un habitatge troglodita, una tomba medieval, una ermita romànica única a Catalunya, entre altres coses.

LA RUTA - FITXA TÈCNICA :

-Quilòmetres: 13,2

-Desnivell: 500 m.

-Durada: 4 h (amb parades).

-Dificultat: baixa.

-Circular: Si.

-Inici a la Plaça de Castelladral (Navàs).

-No senyalitzada, cal ressenya o TRACK Wikiloc. Per la zona hi coincideixen un bon grapat de Rutes (GR de Berga a Santpedor, Ruta de les 20 Ermites, el Camí dels Maquis...)amb el que es poden fer diferents combinacions.

ITINERARI:

Comencem a caminar cap a les 10h, a la Plaça de Castelladral (Navàs).

La primera parada és a Castelladral, un bon mirador de la comarca, tot i que avui no és el millor dia, està ennuvolat (encara que no amenaça pluja ni les previsions són de que ho faci... els bolets, hauran d'esperar).

La serra de Castelladral separa les valls del Cardaner i la del Llobregat, formant un conjunt d'altiplans. La vegetació ha estat molt afectada per els incendis forestals, especialment el de 1994. Això encara es noto, però durant el camí anirem trobant roures i pins de diferents mides que mica en mica van creixent.

D'aquest nucli de població el camí baixa fins a la curiosa balma de Comaposada, amb les restes d'un antic habitatge troglodític. Probablement posterior refugi de maquis i pastors.

Una mica més endavant hi ha la tomba de Vilamorós, una tomba medieval excavada a la roca. A les mateixes roques algun forat i reguerons del que devien ser algunes estructures relacionades amb la elaboració de vi o oli.

Sant Cugat del Racó (o de Salou) és una ermita romànica única a Catalunya, per la seva planta en creu grega, molt poc utilitzat a casa nostra, i per el seu cimbori (la torre que suporta la cúpula) circular, únic a Catalunya. Del segle XI, amb alguns elements posteriors. És bonica.

La següent parada és a Santa Maria de les Esglésies, d'origen romànic però reconstruïda més endavant. També és bonica.

Fent un vuit tornem de forma més directa a Castelladral.

FEM CULTURA:

1.Sant Miquel de Castelladral és una església del municipi de Navàs, a la comarca del Bages. És protegida com a Bé cultural d'interès local.

Descripció

Es tracta d'una església d'una nau amb 3 capelles laterals a banda i banda. Totalment coberta amb volta de creueria estrellada en els diferents trams i a les capelles. Als peus de l'església s'obrí el baptisteri.

Construïda sobre l'estructura d'una primera església romànica, conserva encara al mur de llevant les arcuacions i bandes llombardes pròpies d'aquesta primera església romànica. Presenta una decoració romànica típica del primer art romànic català, situada al mur de llevant de l'església, amb alternança de bandes llombardes i de grups de quatre arcuacions cegues.

La primera església de Castelladral va sorgí als peus del castell i, com moltes esglésies catalanes situades en llocs elevats i dependents dels castells, s'advocà a sant Miquel. Les restes romàniques donen testimoni de l'existència d'aquesta església al segle XI. El topònim Castelladral ("Castro Erdal") comença a aparèixer a la documentació l'any 941, dins el comtat de Berga, i hi serà present tant en la referent al castell com als seus successius senyors a partir de l'any esmentat. L'actual edifici és una construcció d'època moderna.

2.Sant Cugat del Racó

Sant Cugat del Racó és una església romànica del municipi de Navàs (Bages) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sant Cugat de Salou o del Racó es troba en un planell elevat acompanyada d'una masia i del clos del cementiri que es troba a poca distància.^[1] És una església dedicada a Cugat màrtir i un dels monuments més destacats del municipi.

Situació

S'hi accedeix per una desviació de la carretera C-16, l'Eix del Llobregat, que cal prendre immediatament abans d'entrar al nucli de Navàs. Cal anar en direcció El Mujal (Navàs) i continuar en direcció cap a Sant Cugat del Racó per una pista asfaltada d'uns 7 km. És un petit nucli rural del municipi de Navàs que està ubicat als altiplans que hi ha entre les Esglésies i Castelladral. En aquest indret hi va haver un important assentament iberoromà, que s'ubicà al Pla de Sant Pere. Sant Cugat del Racó consta d'un petit nucli on hi trobem l'església del mateix nom i algunes cases, però majoritàriament està constituït per nombrosos masos dispersos com l'Alsina, el Soler, Les Esglésies, Ca l'Estruch, L'Espinalt, La Sala, Cal Mateu, Les Planes, L'Alou, Cal Soldat, Can Passols, La Rectoria, els Cellers, la Casa Nova del Pla i Taurons.

Descripció

De l'edifici preromànic que anteriorment havia estat aixecat en aquest mateix lloc solament en resten els fonaments de la capçalera, el tenant de l'altar i dos capitells que ara es troben al Museu Comarcal de Manresa. L'església presenta una planta de creu grega, amb dues naus creuades, al centre de les quals s'alça una cúpula sobre trompes que a l'exterior acaba amb un cimbori cilíndric. Les naus són gairebé totes de la mateixa alçada i estan cobertes amb voltes de canó. La capçalera, actualment, solament conserva l'absis central i l'absidiola de tramuntana, ja que la de migdia fou suprimida en l'edificar-se la sagristia. Totes les finestres són de mig punt, adovellades i de doble esqueixada. Exteriorment presenta una decoració típicament llombarda, que quasi ocupa tots els murs. La capçalera i els murs frontals de les naus són decorats amb arcuacions cegues i lesenes. La porta, a migdia, és d'estil gòtic tardà (XVI), en substitució de la romànica.

En el punt de dels braços de la creu grega s'alça, exteriorment, un cimbori cilíndric, únic a Catalunya, ja que els cimboris d'altres esglésies d'aquesta època són prismàtics. El cimbori és de poca alçada, i presenta una decoració amb finestres cegues. Aquestes estan situades sota el ràfec de la teulada i donen la volta a tot el tambor circular. En aquest mateix punt, a l'interior, s'eleva una cúpula, que passa del quadrat a l'octògon mitjançant trompes. Està coberta amb mitja esfera i revestida amb argamassa, encara que a l'acabament queda una part de l'aparell descobert, que permet veure la disposició dels petits carreus en espiral. Al frontis de ponent s'alça el campanar d'espadanya de dues obertures.

Història

El lloc apareix documentat el 925 quan el comte Miró de Cerdanya féu testament, i cedí, entre altres deixes, al monestir de Sta. Mª de Ripoll el seu alou que diuen Ecclesias Clavatas. Malgrat que en l'alou no consta que tingui cap església, es creu que la tenia, perquè el 938 és esmentada en el precepte que el rei Lluís Ultramarí concedí al monestir de Ripoll. Depengué d'aquest monestir fins a la desamortització eclesiàstica (1835) i passà a dependre de l'autoritat episcopal. Molt aviat adquirí la categoria de parròquia que perdé a l'unir-se a la de Castelladral.

El 1040 el topònim s'havia canviat pel de Sant Cugat de Castelladral, el 1293 s'anomenava com Sant Cugat de l'Alou, i el 1689 es coneixia amb el nom de Sant Cugat del Racó.