Dolmen de Pedra Gentil. (Vallgorguina - El Vallès Oriental).

Dolmen de Pedra Gentil. (Vallgorguina -  El Vallès Oriental).

 

 FITXA TÈCNICA :

-Quilòmetres: 7,0

-Desnivell: 155 m.

-Durada: 2 h 15'.

-Dificultat: baixa

-Circular: Si.

-Ben senyalitzada com a Sender Local (SL-C71), marques verdes i blanques en fites (només cal fer atenció passat can Pradell, a pocs metres cal deixar la pista principal i agafar-ne una a l'esquerra, marcat amb un paper plastificat enganxat en un arbre).

-Inici a Vallgorguina.

ITINERARI:

Caminada agradable pel Parc Natural del Montnegre i el Corredor (i que tinc pendent de descobrir).

El sender passa sempre per boscos mediterranis més o menys bonics, més o menys alterats, sovint amb boniques vistes al Montseny i al Vallès.

A mig camí, el Dolmen de Pedra Gentil, de fa 4.000 anys i lloc de reunió de les bruixes de la costa.

El sender puja suament sempre per boscos mediterranis, boscos mixtos amb una barreja d'arbres que a vegades és prou curiosa (al camí s'hi pot veure pi pinyer, pi pinastre, pi blanc, roure martinenc, alzina surera, alzina, castanyer...).

Sovint, també, amb boniques vistes al Montseny i al Vallès.

Gairebé just a mig camí hi ha el bonic dolmen de Pedra Gentil.

és un dolmen de cambra simple de fa uns 4.000 anys.

Els pescadors del Maresme deien, però, que era el lloc de trobada de les bruixes de la costa, on s'explicaven les seves malifetes... i si alguna no n'havia fet prous, la penjaven a la pedra superior del dolmen.

I sobre això i la seva vigència actual m'abstindré de fer cap comentari... de tots els que m'han passat pel cap.

Refaig forces i continuo caminant, desviant-me del camí per anar a veure l'església de Santa Eulàlia de Tapioles (a 5 minuts i sense pèrdua possible).

Sempre entre boscos i amb vistes als voltants.

FEM CULTURA:

     1. Dolmen Pedra Gentil

La Pedra Gentil és una estructura megalítica del municipi de Vallgorguina, al Vallès Oriental. El dolmen d'uns 4.000 anys, és un sepulcre dels anomenats de cambra simple.

Tradicionalment sempre s'havia dit que era un lloc de reunió de les bruixes i actualment, a la nit de Sant Joan s'hi celebren sàbats populars.

La pedra superior està trencada i algunes de les 7 que fan de suport han estat reubicades i amb afegits per mantenir l'alçada original. Es desconeix l'aspecte original, si bé està documentat que va ser restaurada en 1885 pel propietari de la finca on es troba, en Josep Pradell.

Ubicada dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor i molt a prop de les runes de l'església de Santa Eulàlia de Tapioles, per arribar-hi, cal accedir per l'entrada al parc que hi ha a la carretera de Sant Celoni a Vallgorguina, a uns 2 Km. d'aquesta vila. Els pescadors del Maresme antigament deien que quant sobre les muntanyes on es troba el dolmen s'hi feien grans núvols, volia dir que tindrien mala mar. Per això hi havia vegades que no sortien.

 2. Santa Eulàlia de Tapioles

El conjunt arquitectònic de Santa Eulàlia de Tapioles està format per l'església, el cementiri i una casa. L'església actual és el resultat de les diverses reformes que ha sofert l'edifici al llarg dels segles. La part més antiga que es conserva és l'absis que probablement data del segle XII.

La nau és de planta rectangular amb coberta de volta reforçada per quatre arcs torals de totxo. Presenta diferents moments constructius: el més antic correspondria al terç de la volta d'arc apuntat; el segon a la resta de la volta d'arc de mig punt, i l'últim als arc torals i la cripta.

El campanar, de planta quadrada, està adossat al mur de ponent de l'església. Segurament juntament amb el cementiri va ser bastit en la darrera reforma de l'edifici, a mitjans del segle XIX.

Actualment la casa que estava adossada al mur de migdia de l'església està en runes.
Ubicació

Ubicada dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor i molt a prop del dolmen de Pedra Gentil, per arribar-hi, cal accedir per l'entrada al parc que hi ha a la carretera de Sant Celoni a Vallgorguina, a uns 2 Km. d'aquesta vila.

Congost de Mu (Alòs de Balaguer - la Noguera).

Congost de Mu.

(Alòs de Balaguer - la Noguera).

LA RUTA - FITXA TÈCNICA :

-Quilòmetres: 13,8 (anar i tornar)

-Desnivell ± 300 m.

-Durada: 4 h 30' (amb parades).

-Circular: no.

-Inici a Alòs de Balaguer (a la Font del Pont. També es pot començar al poble o a l'altra banda del congost, a la presa de la hidroelèctrica d'Alòs).

-Dificultat: baixa.

Senyalitzada amb pals. No té cap mena de dificultat, només cal seguir la pista que surt del costat de la Font del Pont, i un cop s'acaba, el camí que continua (al costat o en paral·lel al riu. A la part del mig s'enfila i passa una mica allunyat).

ITINERARI:

Entre bonics alzinars i boniques rouredes i boixedes (inusualment verdes) fem una doble excursió. Primer anem a l'espectacular Cova de Gel, mig amagada a la muntanya. Tot seguit, pugem al Tossal de Mirapallars, on gaudint del silenci, contemplem vistes magnifiques (en un dia clar han de ser realment impressionants).

FONT DEL PONT I FONT DE L'ESPADELLA

Començo a caminar a la Font del Pont, ja d’entrada més o menys al costat del Segre, que baixa ple d’aigua. Al cap de ben poc passo, també, per la Font de l’Espadella, convertida en àrea de pícnic.

Segueixo per la pista, planera, fins a l’entrada del congost de Mu.

Aquí el riu es comença a encaixar cada vegada més, entre la serra de Sant Mamet i el Montsec. De fet, s’hi entra per unes passarel·les i al cap de ben poc s'encaixa tan que el camí s’enfila i llavors planeja per poder passar-lo per dalt.

Cap al final el camí baixa de cop per una canal tot fent marrades, fins a tocar un altre cop el riu. De seguida el torno a travessar per un bonic pont penjant.

Al cap de poc passo per unes passarel·les penjants al costat de la petita presa d'Alòs, i tot seguit arribo a l’Aiguabarreig del Segre i la Noguera (amb la presa de Camarasa al meu davant).

Llàstima que no hi hagi un pont i es pugui enllaçar amb la caminada del matí, si les dues ja són impressionants, justes seria sensacional (de fet, el pas ja hi és, però és privat, pertanyent a la presa de Camarasa).

Reculo per on he vingut, desviant-me uns metres pel camí que puja a un mirador. Només fent això les vistes al congost ja valen la pena, encara que em quedo una mica amb les ganes d’acabar arribar-hi. No és molt lluny, però hi ha una mica de desnivell, noto el cansament i s’hi ho faig se’m farà molt tard per arribar a casa.

Curiosament, un cop a casa i un parell de dies després m'assabento, a traves de les noticies que, en aquesta zona, s'hi ha establert una petita població d'isards, única a Catalunya fora de l'alta muntanya (si ho sé, estic més aal cas, tot i que segurament tampoc l'hagués vist).

Salt de la Tosca i Molí de Brotons.

Salt de la Tosca i Molí de Brotons.

(Moià / Castellterçol -  El Bages / el Vallès Occidental)

Passejada planera, fàcil i bonica per la Vall de Marfà, a cavall de Moià i Castellterçol.

Malgrat que les aigües potser no són tant netes com haurien de ser, el Salt de la Tosca amb el Molí de Brotons, sota la bauma que forma el salt, valen molt la pena.

LA RUTA - FITXA TÈCNICA :

-         Quilòmetres: 8,4 (es pot allargar de diverses maneres).

     -    Desnivell: 200 m.

     -    Durada: 3h 30'.

     -   Dificultat: baixa.

     -   Circular: No.

-         Inici al camí al Mas Vila-rasa (Moià).

No senyalitzada com a tal. Cal seguir les marques blanques i vermelles, del GR-3, fins al pal que indica el molí de Brotons.

Un cop aquí cal trencar a l'esquerra per una pista (tancada amb una cadena) fins a la Mare de Déu de la Tosca. Uns metres abans d'arribar a l'ermita cal agafar un camí a l'esquerra (que porta al salt).

Es pot allargar començant a Moià, arribant fins a Sant Pere de Marfa, continuant fins a Castellterçol. També hi ha diverses opcions per fer-la circular.

ITINERARI:

Comencem a caminar a les 9h. Fa sol i s'està bé, encara que encara hi ha algun bassal glaçat.

Caminen per la bonica Vall de Marfà, entre pinedes, acompanyats del sons dels ocells.

Ens passem el trencant del molí i continuem un bon tros més, allargant la caminada, però val la pena.

Reculem i trenquem per allà on intuíem que havíem de trencar. Amb algun dubte, però al final arribem al bonic  Salt de la Tosca i el Molí de Brotons, just al seu costat.

És un molí semitroglodític, sota una bauma, que va estar habitat i en funcionament fins a finals del segle XIX, quan en una riuada excepcional hi va morir la família que hi vivia.

Per tornar, reculem per on hem vingut. 

FEM CULTURA:

El Molí de Brotons, o Molí de la Tosca, fou un molí situat en el terme municipal de Castellcir, a la comarca del Moianès. És a l'enclavament de la vall de Marfà.

Les seves restes estan situades a l'esquerra de la riera de Marfà, al nord-est de la masia de Marfà i a prop i també al nord-est de la capella de la Mare de Déu de la Tosca i del Molí de Marfà.

És un molí semitroglodític, situat aprofitant unes balmes a ran de la llera de la riera, a ran del Salt de la Tosca, en un paratge de gran bellesa.

Estigué habitat i en funcionament almenys des del 1608 (en què és anomenat Molí de Brotons o dels Pilars) i fins al segon terç del segle XIX: l'any 1863 hi hagué una avinguda d'aigua extraordinària que s'endugué un nadó amb el seu llitet de fusta de l'interior del molí, i hi moriren les vuit persones de la família del moliner. A partir d'aleshores ha romàs abandonat.