EXCURSIÓ AL CASTELL DE
BURRIAC (Maresme)
El Senyor
Feudal Pere Joan Ferrer, Baró del Maresme l’any 1471 no ens ho posarà
fàcil. Si ho aconseguim, tota la Baronia del Maresme serà nostre! Mataró,
Argentona, Premià, Vilassar i Cabrera.
Punt de sortida Plaça de
l’Ajuntament de Cabrera de Mar.
Encoberts entre les masies del poble de Cabrera
buscarem el el camí de pujada al Castell, 2,5kms
d’ascenció per la Serralada Litoral ens portarà al nostre objectiu en 1h30’. La tornada victoriosa la farem pel mateix
camí.
FEM CULTURA:
El Castell
de Burriac, o Castell de Sant Vicenç, és un castell que s'alça sobre el turó de Burriac, al terme Cabrera de Mar i tocant al d'Argentona. Per la seva situació és molt
visible des de bona part del Maresme central.
És un castell
medieval habilitat per a la visita, situat dalt d'un turó a 400 metres sobre el
nivell del mar. Té sota seu un antic poblat ibèric.
Es tracta d'un
recinte murat de planta irregular que s'adapta al terreny escarpat. La part jussana
presenta un bastió, al costat de la porta principal, i un recorregut de muralla
que clou un pati interior, destinat a estances de servei, bestiar i magatzem al
nord, i un altre al sud. La part sobirana, o de residència, dominada per la torre de l'homenatge, de planta circular, on és també la cisterna d'època romana reutilitzada,
i la zona de sales nobles en la part central i de llevant, amb la capella de
sant Vicenç, flanquejada per la gran sala d'armes gòtica al costat sud i una
altra sala al nord.
En general
l'aspecte actual correspon al castell del segle XV. Només queden només alguns
testimonis de les construccions del segles X-XI i la cisterna de l'època romana,
que es va aprofitar en construccions posteriors.
De la capella
de Sant Vicenç queden restes de les voltes del temple. S'hi accedia des de dins
del clos del castell i l'absis principal forma part del primer
cercle emmurallat. Segons sembla, la part que resta és la part més primitiva,
com la base de la torre i algunes de les parets, del segle XII. Segons
l'escriptor Heribert Barallat (1878), la capella era dividida en
dues meitats per un arc, que separava la construcció primitiva d'una altra de
més moderna.
La torre mestra
és de planta circular amb un mur d'1,25 m de gruix. La porta d'accés és 3 m del
terra. A la torre s'hi accedia per una escala llevadissa o per un pont de
balança. No fou emmerletada. La torre és dividida en dues parts per un pis fet
de voltes encanyissades. La part inferior de la torre correspon al castell
primitiu i fou modificada durant les diferents etapes de construcció del
castell. La resta de la construcció correspon, igual que la capella, al segle
XV.
Es conserva una
de les tres cisternes del castell. És a la part sobirana, a peu de la torre.
Pel seu estat de conservació sembla correspondre a èpoques més recents respecte
a la construcció primitiva. En una altra de les cisternes del castell se
suïcidà el jove poeta modernista Antoni Isern.
El castell va
ser construït sobre una torre de defensa anterior; la primera documentació que ens mostra l'existència del castell
data de l'any 1017, en un document que Berenguer Ramon I va rebre de la comtessa Ermessenda, la seva mare.
Va ser
propietat de la família dels Santvicenç en un principi (se n'havia dit Castell
de Sant Vicenç fins al 1313) i a partir del segle XIV del llinatge Desbosc, ciutadans
honrats de Barcelona i més tard nobles.
Cap al segle XVIII, el castell va deixar
d'utilitzar-se definitivament, però no va ser fins al 1836 que va cessar l'activitat de la capella. Fou comprat
per l'ajuntament de Cabrera de Mar l'any 1990.
Excavació i consolidació d'estructures
Durant els anys
1993 i 1994 es van efectuar al castell un seguit d'intervencions
arqueològiques i arquitectòniques per tal d'obtenir dades històriques i ajudar
a conservar les restes de murs i altres elements arquitectònics de l'edifici.
Les excavacions
van ser fetes per l'empresa Arqueociència SCP entre els mesos d'octubre i
desembre de l'any 1993, i les obres de consolidació
d'estructures foren a càrrec de l'empresa contractista Dentell i es van dur a
terme de gener a maig del 1994.
Amb la
intervenció arqueològica es pogueren establir tres fases constructives. La
primera, d'època romana, entre els segles II i I aC, en què es localitzà les
restes d'una cisterna. La segona fase, alt medieval, entre els segles XI i XIV, que correspondria a gran part del
recinte sobirà del castell i part del baluard nord del recinte jussà. I
finalment, una fase baix medieval a partir del segle XV, que correspondria a gran part del
recinte jussà del castell. Aquestes últimes reformes s'atribueixen a l'època en
què en fou propietari Pere Joan Ferrer.
