Salt de Sallent (Sant Privat d'en Bas - la Vall d'en
Bas, la Garrotxa).
Entre boniques rouredes i fagedes, sovint al costat del riu, tot caminant s'arriba a l'impressionant Salt de Sallent. Tot pujant per les Escales i baixant per el Camí dels Matxos es pot contemplar des de diferents angles.
LA RUTA - FITXA TÈCNICA :
-Quilòmetres: 8,5
-Desnivell ± 600 m.
-Durada: 4 h (amb parades).
-Circular: si
-Inici a Sant Privat d'en Bas, tot i que també es pot
començar a l'Àrea Recreativa dels Pins.
-Dificultat: mitjana (pel desnivell i l'orientació).
-Més o menys senyalitzada (millor portar una ressenya
o TRACK Wikiloc). Tot i que no està marcada en forma de ruta, l'orientació és
fàcil i durant tot el camí trobarem cartells, senyals o pals, a vegades també
marques grogues que ens poden ajudar a triar el camí correcte (deixant sempre
les cruïlles que no tenen cap mena de marca).
Nota: el riu té no sempre té el mateix cabal d'aigua. Per assegurar millor anar-hi després de pluges (que en baixarà més i serà més bonic).
ITINERARI:
Començo a caminar a quarts d'onze, a Sant Privat d'en Bas, només baixar del cotxe faig la primera parada. El nucli antic està format per quatre cases que envolten una plaça tancada, amb l'església ben destacada.
S'hi accedeix per
un pòrtic amb voltes sota una casa. Bonic i val la pena aturar-s'hi.
Tot seguit m'enfilo per la carretera asfaltada, entre camps i les primeres rouredes.
A partir de l'Àrea Recreativa dels pins el camí es
converteix en una pista, i més endavant en un sender, ja sempre envoltat de
roures.
En tot el camí sento el brogit del riu, i de tant en
tant m'hi acosto per contemplar algun salt d'aigua i alguna gorga. Boniques, tot i que l'aigua està
molt remoguda.
Arribo a la base del salt, tot i que des d'aquí no es
deixa veure gairebé bé.
Continuo endavant i m'enfilo per el camí de les
Escales. La pujada és dura, però a mig camí hi ha les millors vistes de
l'impressionant Salt de Sallent. L'aigua
cau verticalment vuitanta metres (el salt en fa un total de 200, però repartits
en diversos graons).
Un cop a dalt, gràcies a un roure oportú en
puc acostar allà on l'aigua comença a caure, sense que la meva por a les
alçades es manifesti amb ganes... ja ho farà una mica més endavant, amb les
vistes ran de cingle que hi ha des de l'altre banda. Tot i els núvols les
vistes a la Vall d'en Bas són prou bones i boniques.
Un tros planer, dominat i llavors la baixa pel camí dels Matxos. Un camí ample, amb algun tram empedrat des de molt antic. La baixada és més suau, però també més llarga.
Gairebé sempre
dominada per fagedes (a la tardor aquesta caminada ha de ser més bonica,
encara).
No és fins a la part baixa que em retrobo amb roures i
castanyers. que m'acompanyaran gairebé fins al salt.
Fins ara la pluja m'ha respectat. Espero a menjar-me els entrepans a l'Àrea dels Pins. Just arribar-hi comença a ploure, poca cosa i només deu minuts.
