Salt de Sallent (Sant Privat d'en Bas - la Vall d'en Bas, la Garrotxa).

Salt de Sallent (Sant Privat d'en Bas - la Vall d'en Bas, la Garrotxa).

Entre boniques rouredes i fagedes, sovint al costat del riu, tot caminant s'arriba a l'impressionant Salt de Sallent. Tot pujant per les Escales i baixant per el Camí dels Matxos es pot contemplar des de diferents angles.

LA RUTA - FITXA TÈCNICA :

-Quilòmetres: 8,5

-Desnivell ± 600 m.

-Durada: 4 h (amb parades).

-Circular: si

-Inici a Sant Privat d'en Bas, tot i que també es pot començar a l'Àrea Recreativa dels Pins.

-Dificultat: mitjana (pel desnivell i l'orientació).

-Més o menys senyalitzada (millor portar una ressenya o TRACK Wikiloc). Tot i que no està marcada en forma de ruta, l'orientació és fàcil i durant tot el camí trobarem cartells, senyals o pals, a vegades també marques grogues que ens poden ajudar a triar el camí correcte (deixant sempre les cruïlles que no tenen cap mena de marca).

Nota: el riu té no sempre té el mateix cabal d'aigua. Per assegurar millor anar-hi després de pluges (que en baixarà més i serà més bonic).

ITINERARI:

Començo a caminar a quarts d'onze, a  Sant Privat d'en Bas, només  baixar del cotxe faig la primera parada. El nucli antic està format per quatre cases que envolten una plaça tancada, amb l'església ben destacada.

S'hi accedeix per un pòrtic amb voltes sota una casa. Bonic i val la pena aturar-s'hi.

Tot seguit m'enfilo per la carretera asfaltada, entre camps i les primeres rouredes.

A partir de l'Àrea Recreativa dels pins el camí es converteix en una pista, i més endavant en un sender, ja sempre envoltat de roures.

En tot el camí sento el brogit del riu, i de tant en tant m'hi acosto per contemplar algun salt d'aigua i alguna gorga. Boniques, tot i que l'aigua està molt remoguda.

Arribo a la base del salt, tot i que des d'aquí no es deixa veure gairebé bé.

Continuo endavant i m'enfilo per el camí de les Escales. La pujada és dura, però a mig camí hi ha les millors vistes de l'impressionant  Salt de Sallent. L'aigua cau verticalment vuitanta metres (el salt en fa un total de 200, però repartits en diversos graons).

 Un cop a dalt, gràcies a un roure oportú en puc acostar allà on l'aigua comença a caure, sense que la meva por a les alçades es manifesti amb ganes... ja ho farà una mica més endavant, amb les vistes ran de cingle que hi ha des de l'altre banda. Tot i els núvols les vistes a la Vall d'en Bas són prou bones i boniques.

Un tros planer, dominat i llavors la baixa pel camí dels Matxos. Un camí ample, amb algun tram empedrat des de molt antic. La baixada és més suau, però també més llarga.

Gairebé sempre dominada per fagedes (a la tardor aquesta caminada ha de ser més bonica, encara).

No és fins a la part baixa que em retrobo amb roures i castanyers. que m'acompanyaran gairebé fins al salt.

Fins ara la pluja m'ha respectat. Espero a menjar-me els entrepans a l'Àrea dels Pins. Just arribar-hi comença a ploure, poca cosa i només deu minuts.

Acabant de menjar para de ploure i continuo fins al cotxe.