SOMI:
Aquesta ruta, dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, prentenia originàriament seguir la Ruta 13 "Montcau, La Cova Simanya i els Cortins, 360 graus de volta al Montcau", del llibre El Bages a peu, 16 rutes per valls i muntanyes, de Marc Vilarmau Masferrer i Jordi Planell Picas, Farell Editors.
Podem dir que la vàrem seguir fil per randa, excepte el tros de camí entre una gran pedra (que pot servir d'aixopluc) dalt del Torrent de la Guineu i la Bauma dels Cortins.
Vam tirar pel dret al no trobar el camí que sembla que seguia pujant més cap a sota de la gran roca del Montcau i vam anar per on vam poder, pujant a les Roques de la Coca, no previst inicialment. Que ho tingueu en compte els que ho seguiu.
El primer tros de la passejada, cim del Montcau, molt familiar, molt agradable. 1056 metres d’altitud. Punt de frontera entre el Bages i el Vallès Occidental i de separació entre les conques del Besós i el Llobregat. En dies clars, els Pirineus es veuen molt bé. Una taula d’orientació que s’hi troba és de gran ajut.
I arribem al Coll d’Eres, on al costat del monòlit dedicat al poeta Joan Maragall, bastit l’onze de setembre de 1.961 pels Amics de les Arts de Terrassa, molts aprofiten per a aturar-se i esmorzar. Molt maco el text del poema: “Jo no sé lo que teniu que us estimi tant muntanyes”.
La Necròpoli molt poc visitada (quasi tothom es queda al Coll i no hi puja, doncs no hi ha cap senyal que distingeixi el corriol). Es tracta d’un conjunt de tombes de l’època alt-medieval, segles V-VII, escampades per la zona. Aquí es va trobar la coneguda Sivella visigòtica del Coll d’Eres, actualment al Museu de Terrassa.
Les coves, magnífiques, sí que acostumen a estar prou visitades. A l'estar dins de la Cova Simanya petita, sembla com estar dins d’un aparell digestiu, d’una tràquea, quelcom orgànic. La seva “germana gran” que visitarem de seguida és òbviament la més coneguda, però aquesta també val la pena visitar-la. Uns metres més enllà, arribem a la Cova Simanya gran. Aquesta cova, de més de 370 metres de recorregut, és una de les més visitades al Parc Natural. Històricament, ha estat habitada al llarg de moltes èpoques i per diferents motius ( des del Neolític fins a servir d’amagatall al llarg de la Guerra Civil). No hi vam trobar el drac, afortunadament.
A partir d'aquí i fins el final, ja hi ha molta més solitud, i molt bones vistes (Roques dels Emprius, marquet de les Roques, ...).
El tram amb cordes per pujar als Cortins, sobre tot després del camí previ, ens ha semblat més difícil del que havíem llegit per a fer-ho amb família, però també és molt entretingut. Des de dalt, tenim una magnífica vista de la Roca Falconera i d’un altre turó a l’esquerra, la Sabatera, que fins i tot ens crida més l’atenció per la forma tan plana de la part superior, com si l’haguessin tallat netament.
Molt bones vistes arreu !
I a dinar, al Restaurant Cal Carter, a Mura, 938317036.
Bona ruta.
Salut i botes.
Jordi Garcia Miguel. Lliure pensador.
