Excursionisme

Benvinguts al meu bloc d'Excursionisme. Sóc des de fa molts anys un gran aficionat a fer excursions, En aquest bloc, publicaré els meus itineraris detallats de diferents excursions, bàsicament, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Parc Agroforestal de Terrassa, a la Vall de Camprodon, a la Garrotxa, a Montserrat, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la Serra de Marina, Parc Natural del Montseny,...També alguna poesia meva, sóc un amant de la poesia.

Espero que us agradi i pugui ser-vos útil per fer excursions.


Una abraçada,

Jordi

jueves, 8 de mayo de 2014

EL DELTA DEL LLOBREGAT














EL DELTA DEL LLOBREGAT
Espais Naturals del Delta del Llobregat

Aquesta és una proposta per passar un matí en família descobrint un espai natural molt ric, just al costat de Barcelona. L’Estany del Remolar i la Maresma de les Filipines és una zona privilegiada del Delta del Llobregat on podrem observar gran quantitat d’ocells de tota mena.

COM ARRIBAR-HI
Carretera C-31, l’autovia de Castelldefels; sortida Viladecans – Les Filipines. Seguir les indicacions ”Espai Natural Remolar-Filipines” fins arribar a l’aparcament.

Ens trobem en una de les zones humides més importants del delta del Llobregat.

L’Espai Natural ofereix 2 itineraris senyalitzats per recórrer la Maresma de les Filipines.

Els dos camins finalitzen el recorregut en uns aguaits (“Aguait de la Maresma” i “Aguait de la bassa del Pollancres”) des dels quals podrem observar gran quantitat d’espècies d’ocells: ànecs collverds, cames llargues, perdius de mar, martinets blancs, fotges, polles d’aigua, bernats pescaires, ...
No cal ser un entès en ocells per deixar-se sorprendre per la riquesa de vida natural d’aquesta zona.

L’entorn del delta del Llobregat s’ha transformat de tal manera que fins i tot sorprèn l’existència d’aquest espai natural tan ple de vida: just al costat es divisa perfectament l’aeroport de Barcelona i és molt sorprenent estar observant la vida tranquil.la dels ocells mentre passennostre, amb un soroll eixordador, gran quantitat d’avions en ple enlairament.
Els ocells sembla que ni els sentin!!

Un 3er itinerari, per fora del recinte, ens porta cap a la platja del Remolar, tot vorejant la Riera de St. Climent. Allà hi trobarem el mirador de Cal Francès i podrem observar la zona de dunes naturals.

miércoles, 7 de mayo de 2014

DEL CASTELL DE TAMARIT A LA PLATJA DE LA MÓRA









DEL CASTELL DE TAMARIT A LA PLATJA DE LA MÓRA

Excursió curta, però molt agradable, a la cala Tamarit o de la Punta de la Móra a través d'un tram de costa rocós i de gran bellesa que surt des d'un dels pocs castells vora el mar de Catalunya.

Malgrat el seu veïnatge amb Altafulla -població molt bonica i tan propera que la visita hi és obligada-, Tamarit pertany al municipi de Tarragona.

Se surt del castell de Tamarit. S'hi arriba per l'autopista AP-7 (sortida 45) o prenent des de Tarragona la carretera N-340 cap a llevant seguint les indicacions a la urbanització de la Móra (entre Altafulla i Tarragona). S'estaciona el vehicle a l'esplanada del darrere de la fortificació.També s'hi pot fer cap caminant una mica més de mig d'hora des de l'estació de tren d'Altafulla (es baixa fins a la platja i s'agafa a ponent el camí que la voreja fins al castell).

0,00 km (11 m). Des de l'aparcament del castell, es pren el camí que, resseguint la costa cap a ponent, transcorre pel rocam on s'han format penya-segats. Després de caminar un quart d'hora, s'arriba a un pi envoltat d'unes roques foradades. Ara el camí s'enlaira i, de seguida, s'és a una de les pistes de la urbanització de la Móra (km 0,55, 20 m), una mena de camí de ronda sobre el mar que se segueix durant uns 400 m.

Als 20 min, es deixa aquesta pista i se segueix recte (O) a través del bosc fins a arribar a una petita cala. Tot seguit es puja de nou cap al bosc i s'accedeix al mirador des d'on ja es contempla la cala de la Punta de la Móra (km 1,21, 19 m). Es continua pel bosc durant 5 min més fins a baixar a la platja de la Móra. Per tornar, es desfà el camí.

2,72 km (11 m), 0 h 55 min. Aparcament del castell de Tamarit, punt de partida i final de l'itinerari.

RESUM:
  • Senyalització:Parcialment
  • Temes:Natura | Cultura
  • Distància:2.72 km
  • Tipologies:Rutes a peu en família
  • Durada: 55 min

CONJUNT DE SANTA MARIA DE LLUÇÀ - CASTELL DE LLUÇÀ – ERMITA DE SANT VICENÇ ( OSONA )














CONJUNT DE SANTA MARIA DE LLUÇÀ - CASTELL DE LLUÇÀ – ERMITA DE SANT VICENÇ ( OSONA )

Lluçà és un conjunt dispers de cases i masies disposat a l'entorn d'un petit nucli rural que compta amb nombrosos i destacats vestigis històrics.

Dóna nom a la comarca natural del Lluçanès, actualment integrada a Osona.

El municipi inclou, també, el poble de Santa Eulàlia de Puig-oriol. Al poble hi ha el Monestir - Església de Santa Maria de Lluçà i, en un turó veí, les restes d'un antic castell medieval i l'ermita romànica de Sant Vicenç, de finals del segle X. El trajecte discorre, a més, per un bell entorn natural de prats, camps de conreu i un bosc poblat de pins, roures i avets.

Per accedir a Lluçà cal agafar la carretera C-154, que uneix Prats de Lluçanès i Gironella, i prendre a mà dreta (al km 33) la BV-4341 que porta al poble en 4 km (a Prats de Lluçanès s'hi arriba des de Vic per la mateixa C-154 en direcció a Gironella). Al costat de l'antiga església de Santa Maria de Lluçà, del segle XII, hi ha un aparcament on es pot estacionar el cotxe.

0,00 km (751 m). Santa Maria de Lluçà. Des d'aquí, deixant l'església a la dreta i donant una volta pel costat del cementiri, que es deixarà a l'esquerra, es creua la carretera i es pren un camí senyalitzat a l'altra banda amb les marques blanques i vermelles del GR-1 (sender de Gran Recorregut) que es dirigeix cap al nucli de Santa Eulàlia de Puig-oriol.

S'avança per una pista i, als 5 min, es topa amb una cruïlla on hi ha una alzina i una creu. Es continua recte, cap al nord, pujant per la pista amb indicacions cap al castell i deixant, a mà esquerra, l'accés a la masia del Vilaró.

0,72 km (798 m). Als 12 min s'arriba a la masia abandonada del Castell, i de les pastures que l'envolten. Davant mateix de la masia es deixa el GR i es gira a la dreta per una pista que s'enfila al turó, cap al sud-est. Es travessa una tanca per al bestiar, que cal tornar a tancar en haver passat, i s'arriba a una esplanada. Des d'aquí es puja al turó per un camí que discorre sota el bosc format per una gran varietat d'arbres i d'espècies vegetals.

1,48 km (895 m). Després de mitja hora s'accedeix al cim del turó. Aquí es troben les runes de l'antic castell de Lluçà,
on es distingeixen les bases de les muralles. Una mica més avall s'ubica l'ermita de Sant Vicenç (880 m), petit temple de forma circular de l'any 988 que va ser reformat als segles XI i XII.

Les vistes des del turó, on hi ha un mirador, són magnífiques: al sud es poden veure les terres del Lluçanès i el massís del Montseny, al nord la serra del Cadí i el Pirineu Oriental, i a l'oest els rasos de Peguera. Per tornar es desfà el camí.

En acabat, es pot visitar el conjunt monumental de Santa Maria de Lluçà, articulat al voltant del Museu de Lluçà. Consta d'un conjunt que abasta des del romànic primerenc fins al gòtic: cal veure-hi el claustre, l'església, on destaca el frontal de l'altar, la porta forrellada, les pintures al fresc, la creu policromada i les tombes antropomorfes.

RESUM:
  • Senyalització:Sí
  • Temes:Natura | Cultura
  • Distància:2.96 km
  • Tipologies:Rutes a peu en família
  • Durada: 1 h

RUTA DE LES TRES COLADES. EL BOSCARRÓ, MOLÍ FONDO I FONTFREDA ( LA GARROTXA )















RUTA DE LES TRES COLADES. EL BOSCARRÓ, MOLÍ FONDO I FONTFREDA ( LA GARROTXA )

El recorregut transcorre per una interessant zona de cingleres basàltiques, resultants del refredament de les colades de lava emeses per diferents volcans, amb alguna mostra de bosc de ribera -incloses diverses espècies de gran valor botànic- i exemples d'arquitectura industrial a la vora del riu. En èpoques de fortes pluges, si la riera de Bianya ha revingut, a partir de Fontfreda l'itinerari no és transitable.
L'inici elegit és a la plaça Major de Sant Joan les Fonts, a la zona enjardinada del costat dels plafons informatius de la ruta. Altres inicis possibles són: al costat de les escoles de Sant Joan o a la zona esportiva de la Canya (al costat de la urbanització La Roureda).

Se surt de la plaça Major de Sant Joan les Fonts (340 m) en direcció O, es gira a la dreta (N; km 0,20, 339 m) per travessar el riu Fluvià pel pont medieval i s'enfila per unes escales al costat dret de l'església nova. Cal seguir els senyals de l'itinerari i accedir al Molí Fondo.

Molí Fondo (km 0,43, 318 m). Riu Fluvià. En aquest indret es poden observar tres colades de lava. La primera, que forma part de la resclosa, prové dels volcans de Batet i està datada en uns 700.000 anys; la segona, que forma el mosaic basàltic que es trepitja en aquest indret, és d'origen i edat no determinats, i la tercera, on es troba enclavada la pedrera del Boscarró, prové del volcà de la Garrinada i data d'uns 120.000 anys.

El Boscarró (km 0,53, 319 m). Es tracta d'una antiga pedrera de basalt que es va deixar d'explotar a principis del segle passat. El basalt, roca resultant del refredament de les colades de lava, és dur, aïllant i resistent als elements corrosius i ha estat utilitzat per fer llambordes. En el procés de refredament de la lava, el basalt pren diferents formes: són els hàbits de retracció (prismàtic, lenticular o massiu). Posteriorment a les erupcions volcàniques, l'erosió fluvial ha deixat al descobert aquests espadats. Es recula fins al Molí fondo, es tomba a la dreta (O/NO) i se segueix en paral·lel a la riera de Bianya.

Cingles de Fontfreda (km 1,63, 318 m). La cinglera de Fontfreda, antiga pedrera, va ser utilitzada des dels anys setanta de la passada centúria com a abocador d'escombraries. Això provocava la contaminació del llit del riu i afectava una de les millors mostres d'aflorament de materials volcànics. L'any 1993 es va clausurar l'abocador i es va restaurar l'indret.

Després d'aquest punt, l'itinerari travessa dos cops la riera per unes passeres (km 1,77, 317 m i km 2,11, 338 m) i continua vorejant-la per la seva esquerra. Més endavant, i sempre cap a ponent, es troba un meandre de la riera de Bianya (km 2,55, 338 m), on és fàcil observar fauna aquàtica.

De seguida, la ruta gira a l'esquerra canviant totalment de direcció (E; km 2,70, 331 m), s'enfila i transcorre per la part superior de les cingleres fins a Sant Joan les Fonts. Cal seguir sempre a llevant per l'opció més clara en direcció al poble, que té un traçat pràcticament pla, deixant algunes desviacions a dreta i esquerra tot passant per can Branques (km 3,23, 352 m), Fontfreda (km 3,60, 334 m) i l'accés a can Domènec (km 4,13, 344 m). Es retroba el pont medieval de l'anada (km 4,69, 339 m) i es desfà el camí fins a la plaça Major de Sant Joan les Fonts (km 4,95, 340 m). També podem visitar el Monestir de Sant Joan les Fonts.

Les fonts. L'aigua circula a través de les laves volcàniques fissurades, s'emmagatzema entre els materials volcànics i els sedimentaris i apareix al peu dels espadats. Al municipi hi ha una quarantena de fonts de cabal continu i abundant. Aquest fet ha donat nom a la població.

RESUM:
  • Comarques:Garrotxa
  • Senyalització:Sí
  • Temes:Natura | Cultura
  • Distància:4.95 km
  • Tipologies:Rutes a peu en família
  • Durada:1 h 50 min