L’Espluga de Francolí ( Conca de Barberà )

L’Espluga de Francolí ( Conca de Barberà )

He quedat bocabadat amb aquest poble . Té moltíssimes coses a veure. Doncs i aniré.

Municipi situat al sud-oest de la comarca de la Conca de Barberà. La vila es va originar al voltant del Castell que Ponç de Cabrera va fer construir dalt d'un turó.

La nomenclatura de la vila prové del mot llatí spelunca, que significa espluga o cova, el motiu són les nombroses cavitats i balmes que hi ha sota  la població.

La Font Major és damunt la cova per on inicia el seu recorregut el riu Francolí al seu naixement de la confluència dels rius Sec i Milans.

El safareig públic construït a ran de la Font Major aprofitava les estrenades aigües del riu Francolí per fer bugada.

La cova, amb més de 3,5 quilòmetres de corredors, que travessen una bona part del subsòl de la vila. Va ser descoberta el 1853 i convertida en museu el 1994. Al neolític ja estava habitada per éssers humans.

Parc Prehistòric de la Font Major

Aquesta exposició ens mostra com era la vida fa milers d'anys. Animals prehistòrics que convivien amb els nostres avantpassats són ara mítics.

Església Vella de Sant Miquel

D'estil gòtic primerenc, construïda entre 1297 i 1324, damunt l'antiga església romànica documentada des de 1152

Església Nova de Sant Miquel

Situada davant de l'antiga església gòtica que a mitjans del segle XIX s'havia quedat petita. D'estil neoclàssic, construïda entre 1860 i 1888 tot aprofitant les pedres del castell que estava en ruïnes.

Només s'arribà a construir una de les dues torres inicialment projectades

Aquí es poden observar les dues esglésies cara a cara.

El Celler de Baix

Edifici modernista dissenyat per Domènech i Montaner i construït pel seu fill Pere. Un dels primers cellers modernistes construïts a Catalunya que a partir del 1913 seria la seu d'una de les primeres cooperatives de Catalunya, la Cooperativa de l'Espluga, impulsada per Josep Maria Rendé, fill il.lustre de la vila i un dels màxims impulsors del cooperativisme a Catalunya.

Inicialment l'edifici comptava amb dues naus, la tercera s'hi va afegir el 1957

Antic Hospital

A la mateixa plaça de l'església (o hauria de ser de les esglésies?) hi ha ubicat l'edifici gòtic del segle XV, seu de l'antic hospital fundat per l'orde dels Cavallers Hospitalaris de Sant Joan de Jerusalem

Font Baixa

Els 17 brocs que la composen representen les 17 lletres del nom de la vila. Construïda el 1852 amb les pedres d'un obelisc del segle XVII. Els brocs eren originalment de bronze, però en ser robats van ser substituïts pels actuals de ferro

El ferrer local Ramon Martí, va donar un toc artístic a l'espai amb la seva aportació amb forma de reixa forjada.

Barri del Caputx

La part més antiga de la vila, formada per carrers estrets i sinuosos a peus de l'antic castell, constituïa l'Espluga Sobirana, que a l'edat mitjana estava separada de l'Espluga Jussana, inclús a nivell jurisdiccional.

Casa del Caputx

Edifici residencial de voltants del segle XIV i recentment restaurat, una de les cases més interessants construïdes a redós del castell. El barri hi ha estat col.locat recentment, cosa que trenca l'harmonia de la construcció.

Castell de l'Espluga

D'origen remot, al segle XIII pertanyia als templers, després de ser destruït el segle XIX durant les guerres carlines, d'aquella notable fortificació de sis torres quadrades, ara només en queda el record, la resta d'un mur i les pedres que van ser aprofitades per construir l'església Nova.

Casa de la Vila

Acull les dependències municipals des de la seva construcció el 1560, com apunta la data inscrita a la façana. El pis superior s'hi afegí a finals del segle XIX

Portal de la Font Major

Construït a la primera meitat del segle XIV i allunyat de les muralles, se'n desconeix amb certesa la seva funció, podria haver estat un punt de control de les mercaderies que arribaven a la vila.

Casal de l'Espluga

Fill d'una de les nissagues més notables de la vila, Lluís Carulla va promoure la construcció d'aquest edifici sòcio-cultural. Projectat per Lluís Bonet, deixeble de Gaudí, va ser inaugurat el 1963.

A la seva façana s'hi representen escenes sobre la vida rural en forma de mosaic.

Celler de Dalt

També conegut com celler dels pobres va ser construït després que el 1931 fos fundada  la unió de Rabassaires.

Espero que aquesta petita mostra, que queda pendent d'ampliació sobre aquest notable indret de la Conca de Barberà sigui de l'agrat de tothom que topi amb aquesta entrada del bloc i sobretot dels meus amics, amfitrions i guies que em van obrir les portes de la seva vila d'origen i acollida i de les seves rodalies. Magda i Lluís va per vosaltres.

Vimbodí i Poblet ( Conca de Barberà )

Vimbodí i Poblet ( Conca de Barberà )

Municipi de la comarca de la Conca de Barberà, al seu límit sud-oest i fronterer amb les Garrigues.

Fins al 2006 el municipi s'anomenava simplement Vimbodí, el fet d'afegir Poblet a la seva nomenclatura respon a una estratègia comercial.

El Carrer Major

Eix vertebral de la vila, que la travessa de banda a banda. A sengles extrems hi havia un portal d'accés a l'antiga vila emmurallada, portals que van perdurar fins al segle XX, que van ser enderrocats. Al llarg del carrer s'hi poden observar diversos portals de pedra, la majoria del segle XVIII

Plaça Major i Ajuntament

L'Ajuntament, situtat a la Plaça Major, és un edifici d'origen medieval, restaurat el segle XVII i refet el XVIII

Fonts i safareig del Gorg

L'aigua de la font del gorg brolla de forma natural de les coves. El safareig, ubicat sota una balma, va ser restaurat i revestit amb rajoles a finals del segle XX

A l'abric de les vinyes i a redós de les muralles, s'alça imponent el Monestir de Poblet, una joia de l'art cistercenc i un dels conjunts monàstics més importants d'Europa. Declarat patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1991

Monestir de Poblet

Porta Reial

Dues grans torres poligonals flanquegen la porta d'entrada al monestir. L'obra, d'estil gòtic, va ser iniciada el 1369 i acabada a finals de segle. El portal està presidit per l'escut de la corona catalana i les armes de Pere El Cerimoniós.

Façana de l'església

D'estil barroc, construïda entre 1669 i 1717 per substituir l'antiga portalada romànica.

Porta rectangular presidida per l'assumpció de la verge, les escultures de sant Bernat de Claravall i sant Benet de Núrsia a banda i banda, les tres són obra de Domènec Rovira el Jove. Les columnes salomòniques que emmarquen les finestres es van construir uns anys després.

Palau del rei Martí

Edifici gòtic aixecat per ordre de Martí l'Humà el 1397 i interrompuda el 1410 per la mort del rei. Actualment allotja el museu del monestir.

Església Major de Santa Maria

Construïda a finals del segle XII amb un estil plenament romànic, les naus laterals però estan cobertes amb volta de creueria gòtica.

El retaule d'alabastre, obra cabdal del renaixement, va ser esculpit per Damià Forment entre 1527 i 1529

Porta de Prades

Arc adovellat amb merlets, és el que resta de la tanca d'un recinte que no es va arribar a construir.

Porta de l'abat Lerín i porteria.

Edificat entre 1531 i 1545, donava accés al recinte de clausura exterior, on residia el personal de servei i obrers del monestir. Dóna també entrada al porxo de la porteria.

Porta Daurada

Gran portal protegit per un gran matacà, que dóna accés al segon recinte clos. Construït cap a finals del segle XV, a sobre el portal hi ha esculpits els escuts de la corona catalana, la dels Trastàmara i de Sicília.

El seu nom prové del fet que abans d'una visita del rei Felip II, es van fer daurar les planxes de ferro que folraven les portes.

Capella de Sant Jordi

Edifici gòtic ordenat construir el 1452 per Alfons el Magnànim en commemoració de la presa de Nàpols 10 anys abans. Situada extramurs del segon recinte del monestir.

 Ruïnes del Palau Abacial

Situat a la Plaça del Monestir, hi ha les restes d'un conjunt d'edificis construïts entre els segles XIV i XVIII, que es van incendiar el 1835. El que ara són ruïnes, van ser al seu temps el palau de l'abat.

Creu de l'abat Guimerà

Construïda durant l'abadiat de Joan de Guimerà entre 1564 i 1583 i ubicada originalment davant de la porta de Prades. Desaparescuda després de l'exclaustració, va ser localitzada i adquirida cap al 1930 a mans d'un antiquari de París.

A les rodalies del monestir hi ha també certs elements interessants a descobrir.

Font de l'abat Siscar

Construïda els anys 1960, a partir del desviament de la veta que antigament havia abastit la font de la Magnèsia. Actualment ens ofereix ferro i magnesi com a nutrient de l'aigua dels seus brolladors.

Vinyes i vins

El conreu de la vinya i l'elaboració del vi ja eren presents a aquestes terres a l'època romana, però el posterior assentament dels monjos cistercencs amb les seves tècniques novedoses van donar a aquest preuat element un marcat caràcter diví.

Actualment els seus vins, fruit de terres calcàries elevades a 500 metres d'altitud i sota la denominació d'origen Conca de Barberà, no tenen res a envejar als millors vins del país.

Granja-Castell de Milmanda

Antic castell, documentat des de 1149 quan era propietat de Bernat de Granyena i que el va cedir al monestir de Poblet el 1164.

Els monjos de Poblet hi van establir una granja, que van fortificar al segle XIV, abandonada el segle XVI, el segle XVIII es va rehabilitar i convertir en residència de repòs dels monjos.

Amb la desamortització va passar a mans particulars, actualment és propietat de l'empresa vinícola Torres.

L'Estany - Sant Bartomeu del Grau (25,1km).

L'Estany - Sant Bartomeu del Grau (25,1km).

Ruta  del Centre Excursionista de Terrassa.

Seguint el traçat del GR 3, a cavall entre el Bages i Osona, un recorregut marcat per les petjades de la història amb una impressionant manifestació de l'art romànic

En aquesta nova etapa dels camins secrets del Sant Greal, a cavall entre les comarques del Bages i Osona, seguirem en tot moment la traça del GR- 3, el sender central de catalunya, des de l'Estany fins a la població de Sant Bartomeu del Grau.

Tot aquest territori és el resultat de les relacions entre el medi rural i l'activitat humana, que s'influeixen mútuament al llarg del temps i van configurant uns trets característics que li donen personalitat pròpia.

Tota aquesta zona conserva un ric patrimoni històric i cultural, amb capelles romàniques i restes històriques d'arquitectura preindustrial (molins, pous de glaç, forns de calç, etc.).

Sortim des de l'anomenat Pedró de Pontarró (869 m), a l'Estany, situat a llevant de la ctra. C-59. Passem pel costat del cementiri i del mas La Crossa i seguim direcció nord, sota el puig de la Caritat, fins arribar al Pla del Castell (830 m), antic pla agrícola transformat en jardí residencial, al costat de la masia del Castell.

Tot seguit, davallem per la pista fins creuar la riera de l'Estany on trobem el mas El Pla (733 m).

La pista fa un giravolt dreta-esquerra, passem per la font del Boix i seguim paral·lels a la riera del Molí.

A sobre nostre, tenim Sant Feliuet de Terrassola, una parròquia d'hàbitat disseminat del municipi de Santa Maria d'Oló a la comarca del Moianès, amb la capella romànica de Sant Feliu.

Seguim direcció nord, deixant el mas de Montcabrer a la nostra esquerra fins que sortim a la ctra. C-59, que seguirem uns 800 metres, passant per sota de l'Eix Transversal (717 m).

Arribats al Pla de Canemasses, entre els termes d'Oristà i Santa Maria d'Oló, justament on trobem el mas Bojons (658 m) a l'esquerra de la pista, abandonem la C-59 per un camí a la dreta que passa a frec d’unes naus per al bestiar.

Més endavant, travessem dues vegades aquesta carretera i la riera de Segalers per arribar a la parròquia de Caraüll (532 m), on hi ha un pal indicador.

Caraüll és una antiga quadra i parròquia (Sant Genís de Caraüll) agregada el 1840 al municipi de Muntanyola (Osona), a la conca del Llobregat, entre els termes d’Oristà, de Santa Maria d’Oló i de Sant Bartomeu del Grau. L'església de Sant Genís de Caraüll depèn de l'església d'Oristà des del segle XIV.

Deixem el mas a l'esquerra i ens endinsem a la vall i als camps de Caraüll, on trobem en primer terme la capella de Sant Genís Nou, d'estil neoclàssic (571 m), al costat de la masia de Les Oliveres, i més endavant les restes de la capella prerromànica de Sant Genís Vell (586 m), més apartada del camí, en el punt on hi ha una cruïlla de pistes.

Tornem a travessar la riera de Segalers per un pontet i la pista puja fent revolts. El camí, ara planer i vorejat de xiprers, passa a frec de les edificacions del Pla del Vilar (625 m). Seguint la pista, creuem ara els Camps de la Font del Cabrit, on trobem dues basses, una a l'esquerra i l'altra a la dreta del camí.

Passem per sota una línia de conducció elèctrica i poc després passem a frec de la masia del Clot del Forn (720 m) on podem trobar oques en llibertat.

En suau ascens, trobem els masos de Ca l'Ignasi i Ca l'Escolà i sortim a la ctra. C-651 que va a Olost (761 m).

Travessem la carretera i seguim pel camí que hi ha a l’altra banda en direcció a Alboquers. Arribem al petit nucli d’Alboquers amb la seva capella romànica de Sant Jaume (764 m).

Seguim ara direcció nord pel costat de la ctra. C-651 i deixem el mas La Caseta a mà esquerra. Seguim avançant per la Serra de Sant Salvador; a la dreta tenim la Caseta del Permanyer (788 m).

Travessem la ctra. C-154 i en suau ascensió passem pel mas Les Ferreres.

Les Ferreres és un mas del municipi de Sant Bartomeu del Grau (Osona). La masia, la masoveria i la capella de Sant Jaume de les Ferreres estan incloses en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.

Masia les Ferreres

Edifici de planta rectangular amb tres pisos i golfes, cobert amb teulada a doble vessant. A l'esquerra té un cos allargat de dos pisos de porxo que allarga la façana principal. La distribució interior és la típica en altres masies catalanes a base de sales centrals al voltant de les quals es distribueixen les habitacions.

Sant Jaume de les Ferreres

Capella situada a la dreta de la façana de la casa de les Ferreres. L'edifici és de planta rectangular, d'una sola nau sense absis i amb la coberta de teula àrab a doble vessant. La porta d'entrada presenta una llinda monolítica sobre la qual hi ha una petita finestra circular. Aquesta façana està culminada per una espadanya per a dues campanes.

La làpida funerària de les Ferreres, és monolítica i està decorada amb una calavera, dues tíbies creuades i una cor, les armes de la família Ferreres (estenalles, compàs i martell) i una inscripció que documenta la làpida el 1790 i correspon al Mas Ferreres.

Abandonem la pista que seguíem i el GR gira a l'esquerra travessant una zona boscosa anomenada els Pins Pinyers, un bonic bosc molt esclarissat, tot pujant suaument i vorejant el Serrat de Vilanova (875 m).

Passat el serrat, prenem una nova pista cap a la dreta que ens duu directament a la població de Sant Bartomeu del Grau (875 m). Entrem a la vila pel Carrer Vell, Plaça del Dr. Griera, Passeig del Grau i l'Ajuntament.

La primitiva església de Sant Bartomeu fou renovada al segle XI; el seu estat actual és ruïnós.

L'Església de Sant Bartomeu del Grau és un monument del municipi de Sant Bartomeu del Grau (Osona) protegit com a bé cultural d'interès local.

Destaca la façana d'entrada amb una gran portalada d'arc rebaixat amb dues columnes, barreja d'estil barroc i neoclàssic, a banda i banda. Damunt hi ha la data de la seva construcció (1780) i a sobre una capella de notables dimensions amb una estàtua esculturada. El conjunt d'entrada és de figures abarrocades i disposició neoclàssica. Al cantó esquerre, formant l'angle, hi ha el campanar acabat amb terrassa d'estil neoclàssic. A la banda dreta hi té adossada la rectoria, datada del mateix any.

La primitiva parròquia de Sant Bartomeu del Grau es trobava prop del cingle (prop de la urbanització Biugrau), s'esmentava ja al 961 i formava part del terme de Gurb. El 990 discutiren la seva possessió els senyors de Gurb i els bisbes de Vic. 

Reedificada al segle XI, subsistí fins al 1780. Aquell any es canvià l'emplaçament i es construí l'església i la rectoria actual. En alguns dels murs del cementiri que hi ha al costat hi ha restes de blocs de pedra i materials d'obra romànica.

Final de la sisena etapa a la recerca del Sant Greal.

 www.vocaliadesenders.blogspot.com