Costa Cabirolera. (Gisclareny, el Berguedà)
Bonica caminada fins al sostre comarcal del Berguedà (i de Barcelona). Des d’aquest cim, a la serra del Cadí, les vistes són realment impressionants (una de les millors que he vist mai).
LA RUTA - FITXA TÈCNICA:
-Quilòmetres: 11,0 (anar i tornar)
-Desnivell ± 950 m.
-Durada: 4 h 30' (amb parades).
-Circular: no.
-Inici al coll de les Bassotes (en cotxe baix millor
passar per la pista des de Gisclareny, és més llarga però està millor. Des de
Saldes és més força més curta però hi ha algun tram complicat, tot i que també
es passa).
-Dificultat: mitjana-alta.
-Senyalitzada. Sortint del coll de les Bassotes (on hi ha un pal indicador) podem pujar per la una antiga pista abandonada (allargant un mica la caminada però fent la pujada i/o la baixada una mica més suaus) o un corriol ample que la va travassant, tot fent drecera. A la pista hi ha marques de PR i unes de vermelles. Atenció, arribant a un pla a dalt, deixem les marques de PR i seguim només les vermelles (que marxen a l'esquerra cap a unes roques). A la font dels Cortils enllacem amb un GR que seguim cap a la dreta ja fins al cim. No té cap dificultat d'orientació, ja que el cim sempre ens quedarà més o menys a l'esquerra i a la vista.
ITINERARI:
Em decideixo
pel Costa Cabirolera, que és el cim més alt del Berguedà i de la província de
Barcelona (amb 2605 metres).
Començo a coll de les Bassotes i de seguida m’enfilo entre pins negres i bonics prats. D’entrada per les dreceres que van tallant la pista. Poc més endavant, però, ho faig per la pista, que s’enfila una mica més suau i amablement.
Baixant ho faré
al revés (al track he dibuixat pujar per una banda i baixar per l’altre... per
fer-ho al gust de cadascú). El paisatge és bonic, amb el cim sempre a la dreta
i gaudint de les primeres vistes.
Al Plat de Berló baixo fins a la Coma de Cortils, un bonic racó on hem distrec tot contemplant un ramat d’Isards (en compto una dotzena). A la font (a l’estiu s’ha d’agrair molt, però avui les temperatures són prou agradables, però no tant com per refrescar-s’hi), començo a enfilar-me una altre vegada.
Més endavant, sabia que l’últim tram era en força pendent, però sobre una mena de tartera de mal caminar. Per sort és poc tros i llavors ja només queda una última pujada suau... i el premi compensa.
Fa bon dia i la
visibilitat és bastant bona.
Les vistes des del cim són realment impressionants:
els Pirineus (de l’Aneto a una mica més enllà del Puigmal, passant per tots els
cims d’Aigüestortes, la Vall d’Aran, Andorra i la Cerdanya), la plana de la
Cerdanya, el Pedraforca (i les serres que l’envolten), el Montsec, Lleida sota
la boira, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, el Montseny, la Plana de Vic, El
Ripollès... més de mitja Catalunya.
Ho aprofito per
dinar, i tot i així em costa de marxar.
Baixo pel mateix camí, amb els isards, la font... gaudint del bonic paisatge, com a la pujada. A l’últim tram, per les dreceres allà on a la pujada he passat per la pista, i per la pista allà on he pujat per les dreceres.
