RUTA VORA EL MAR. HISTÒRIA DE L’ESCALA.

RUTA VORA EL MAR. HISTÒRIA DE L’ESCALA.

Una passejada vora mar, resseguint el nucli antic per la costa i el traçat de la muralla del 1833, per conèixer els aspectes de la història de l'Escala més relacionats amb la pesca i la marina.

A1.-La Font i el Safareig públic (1796). La salinitat dels pous de l'Escala va motivar aquesta gran obra pública amb la canalització d'aigua de la deu de la Fornaca (canonada subterrània d'1'5 km i deu pilars de respiració per a la seva circulació). El 1916, un dipòsit al Pedró va portar l'aigua corrent a les cases.

A1.1.- Pilar de ventilació de la canalització d'aigua.

A1.2.- Els rentadors del rec (1887).

A1.3.- Pilar de ventilació de la canalització d'aigua.

A1.4.- L'Escorxador nou (1913).

A2.- El Pedró. La torre. És probable que fos manada construir pels comtes d'Empúries per a defensar el transport marítim i la pesca contra la pirateria i rehabilitada en el mandat (1768-86) del batlle Josep Maranges de Marimon (porta l'escut d'aquesta família). Utilitzada també com a refugi de pobres. Està documentada des del 1543.

A3.- La Creu, barraques de pescadors i estenedors. Les barques o botigues servien per a desar els estris de pesca prop d'on els pescadors atracaven l'embarcació. Sobre la Penya hi havia estenedors de xarxes de cotó que es tenyien amb escorça de pi amb la perola del tint. L'any 1712, davant la calanca de la Creu, una nau de corsaris genovesos va abordar una embarcació catalana que descarregava sal i va prendre dos mariners com a ostatges. Les roques de la Creu és la zona de banys tradicional del barri del Pedró.

A4.- La mar d'en Manassa. Els escarts i la pedrera. A la costa retallada de l'Escala es conserven antics escarts per a amarrar embarcacions. Dos grans blocs de calissa són testimoni d'una antiga pedrera romana (tècnica d'obertura per foc), reutilitzada per a les obres de l'actual església parroquial.

A5.- La Platja. L'antic port (s. XVI). Utilitzat des de l'època clàssica, va donar origen al poble de l'Escala a partir de barraques de pescadors. Arriba a la seva esplendor al s. XVIII amb el cabotatge, pel fet de posseir duana i alfolí de la sal. Més de cent sardinals a la vela es dedicaven a la captura de peix blau fins que l'any 1929 foren substituïts progressivament per les trenyines amb motors. El 1962 el port pesquer és traslladat a la Clota. A la riba vella (roques d'en Guillem) hi ha sis norais de pedra, per a pujar les barques. A la casa del pintor surrealista Joan Massanet (1899-1969), C/ Joan Massanet, 2, hi ha una bomba incrustada a la paret que fou llançada a la cantonada el 24 de maig de 1809.

A5.1.- Els pilons d'amarrar (s. XVIII). Fets construir pel batlle Josep Maranges de Marimon per als vaixells de cabotatge. A l'altre extrem de la platja hi havia el piló del Rei, desaparegut en el temporal. Al port de la Clota n'hi havia tres. A6.- La Punta. El Salvament de nàufrags. El perill que els temporals ocasionaven a la navegació va fer que el 1889 es construís la caseta del salvament equipada amb un bot insubmergible, allà on hi havia hagut la torre del Port, del 1640, per a la defensa militar. L'edifici va ser enderrocat el 1934. Monument a la gent del mar (la Punta) i a la dona del pescador (Pg. Jesús M. Isern).

A7.- El Port d'en Perris. Antic petit port secundari de llaguts palangrers. Els Banys i l'Olla són les roques de nedar del barri del passeig.

A7.1.- Les drassanes. L'any 1835, Francesc Granés, de Begur, funda les drassanes a causa de la demanda d'embarcacions. Llaguts, bous, teranyines i bots eren construïts amb fusta pels mestres d'aixa i calafats. El 1944 l'escriptor Josep Pla hi fa construir el quillar Mestral.

A8.- El codolar. Museu Arxiu Víctor Català. La platja del Codolar és formada per còdols arrodonits per l'erosió. Es conserven restes d'escars fins on s'acabava la muralla. Al llarg del camí de vora mar fins a la Punta de l'Ase, prop del racó dels Riells, hi havia els estenedors de xarxes. Davant del Codolar hi ha el Museu-Arxiu de l'escriptora Caterina Albert i Paradís (1869-1966).

A9.- Ronda del Pedró. La muralla, 1833. A la Guerra Carlina es va bastir la muralla i diverses torres per protegir la vila. El 1837, el batlle liberal Francesc Maranges i Juli va dirigir la defensa davant del setge carlí. Es varen utilitzar traires (potents arpons de vint pues) i còdols a manera de munició. La victòria liberal va fer que el 23 d'octubre, Sant Crispi, fos festa local.

A9.1.- Casa-estudi del pintor Rafael Ramis (1912-91), c/ Perxel, 36. Rda. Pedró, 24. Monument a les víctimes dels camps de concentració nazis.

A10.- Empúries. El camí de les Dunes (1896). El 1887 es canvia la desembocadura del rec del Molí i Cinyana de l'altre extrem de la platja (Ter vell). Els enginyers de la Forestal fixen les dunes des d'Empúries a Torroella de Montgrí i obren aquest camí. El camí vell passa davant de l'antic convent de Gràcia (actual Museu d'Empúries). El 1908 l'arquitecte Puig i Cadafalch inicia les excavacions de l'antiga ciutat d'Empúries.

A10.1.- Platja de les Muscleres. El poeta Federico García Lorca i el pintor Salvador Dalí a Empúries. L'abril de 1925 Dalí acompanya Lorca a Empúries, on queda impressionat pel mosaic del sacrifici d'Ifigènia (porta Marina del Jaciment).

RESUM :

• Comarques:Alt Empordà
• Senyalització:Sí
• Temes:Natura | Cultura
• Distància:3.5 km
• Durada:2 h

LA CREU BLANCA, MUNICIPI DE PAU.MONESTIR DE SANT PERE DE RODES.

LA CREU BLANCA, MUNICIPI DE PAU.MONESTIR DE SANT PERE DE RODES.

L'itinerari, de certa dificultat per la llargada, desnivell de pujada que cal superar i el tipus de camins utilitzat, entra al Parc Natural del Cap de Creus i permet albirar esplèndides vistes de l'Empordà tot acostant-se a zones de gran valor històric, com Sant Pere de Rodes, i a la magnífica àrea de lleure de Mas Ventós.

Per arribar a Pau des de Figueres cal dirigir-se a Llançà per la N-260 i, al cap de 12 km, prendre a mà dreta la GI-604 en direcció a Roses i Vilajuïga. De seguida es deixa enrere Vilajuïga i s'arriba al giratori que dóna accés al poble de Pau, punt en què, a mà dreta, es veu la cooperativa agrícola.

S'entra al poble girant cap a l'esquerra i s'accedeix a la plaça Major, des d'on comença l'itinerari.

Situats a la plaça Major de Pau (35 m), on hi ha  Església de Palau-Saverdera (s. XI-XII), s'inicia l'itinerari marxant pel carrer del Progrés en direcció a l'Ajuntament i seguint a continuació a l'esquerra pel carrer de Sant Pere, en direcció a Sant Pere de Rodes i la Creu Blanca. Es deixen enrere les escoles i el centre cívic i novament es tomba a l'esquerra pel carrer del Puig Castellar continuant amunt cap a la dreta.

0,50 km (57 m), 0 h 10 min. Davant d'uns plafons informatius de la ruta -itinerari número 9- se surt del poble girant a l'esquerra per un camí rocallós de granit i sauló. Malgrat el camí fressat és ara ben estret, es tracta en realitat d'una antiga i ampla via d'entrada ramadera a la serra de Rodes i a la península del cap de Creus, en la qual encara es poden observar els murs de pedra que la delimitaven a banda i banda. Es guanya altitud ràpidament, el que permet tenir una esplèndida visió del golf de Roses i la plana empordanesa.

1,65 km (245 m), 0 h 33 min. Àrea de descans. El camí ha pujat força dret fins a aquest indret on, entre sureres i marges de pedra seca, es pot fer un petit descans. És també el punt on es coincideix amb el camí de tornada, que puja per l'esquerra, senyalitzat com a La ruta dels dòlmens. Es continua l'itinerari per la dreta deixant la petita àrea de descans a l'esquerra.

2,70 km (405 m), 0 h 55 min. Creu Blanca. Es tracta d'una creu del s. XV que és l'únic testimoni de creu monumental de l'antic territori del monestir de Sant Pere de Rodes que ha arribat sencera als nostres dies. La panoràmica ara, a 400 m d'altitud, és espectacular. Al sud-est es pot distingir, enfilada al vessant sud de la serra de Rodes, la petita capella de Sant Onofre i, a sobre d'aquesta, a la carena, les restes del castell de Sant Salvador. Just a l'altra banda de la carena hi ha el monestir de Sant Pere de Rodes. Tot continuant el camí, s'endevinen al marge dret de la muntanya antics marges de pedra seca que recobreixen tot el vessant i que antigament havien estat coberts de vinya. Avui el cultiu de la vinya torna a recuperar-se parcialment gràcies a la valoració dels vins de la contrada.

3,10 km (425 m), 1 h. Desviació. Amb l'ajuda de marques de pintura grogues s'abandona momentàniament el camí més marcat per prendre un senderó a l'esquerra, per sobre d'un petit marge de pedra i voltant una surera. De seguida es retroba el camí més ample, que se segueix amunt cap a l'esquerra i en direcció a la carena.

3,25 km (450 m), 1 h 05 min. En superar un petit coll s'obre la panoràmica al vessant nord de la serra, distingint-se també a ponent el massís de Salines, a sobre de Maçanet de Cabrenys.

3,40 km (440 m), 1 h 08 min. Es troba la carretera (GIP-6041) que puja de Vilajuïga cap a Sant Pere de Rodes i permet descendir al Port de la Selva. Prenent-la a mà dreta s'arribaria a poca distància de Mas Ventós, esplèndida àrea de lleure i mirador sobre l'Empordà, molt proper al camí d'accés al monestir de Sant Pere de Rodes i on es pot enllaçar amb altres itineraris del Parc Natural del Cap de Creus. L'itinerari, però, tomba a l'esquerra incorporant-se durant uns metres a la carretera. VAL MOLT LA PENA ANAR A VEURE EL MONESTIR DE SANT PERE DE RODES ( encara que fem 1 o 2 hores més )

3,75 km (415 m), 1 h 12 min. A la dreta hi ha les restes de Mas Margall. Situats en aquest punt hi ha l'opció de desviar-se de l'itinerari per accedir als dòlmens de Vinyes Mortes I i II, de dimensions notables, i a la cista de puig Margall. L'itinerari senyalitzat, però, deixa la carretera marxant a mà esquerra per un corriol, el camí de Mas Margall, que iniciarà el descens de tornada cap a Pau. Als pocs minuts es passa a tocar d'una barraca circular de pedra seca. Durant un tram el corriol ressegueix, més enfilat, el curs del barranc de la Coma de l'Infern. Posteriorment el camí virarà a l'esquerra, al sud, deixant el barranc en un punt on, a l'altra banda, s'hi aprecien abundants i molt treballats marges de pedra seca que s'enfilen pel costerut vessant de la muntanya. Es recupera una mica d'altitud per franquejar el petit coll on es trobarà l'àrea de repòs ja coneguda en la part de pujada de l'itinerari.

5,15 km (245 m), 1 h 30 min. Àrea de descans. A partir d'aquí, l'itinerari coincideix amb el camí d'anada, canviant de vessant i seguint el descens fins a arribar a Pau.

6,80 km (35 m), 2 h. Plaça Major de Pau. Final de l'itinerari.

RESUM:

• Senyalització:Sí
• Temes:Natura | Cultura
• Distància:6.8 km
• Durada:2 h- 4h si anem a Sant Pere de Rodes.

UN PASSEIG PER PERALADA.

UN PASSEIG PER PERALADA.

La vila empordanesa de Peralada, rica en cultura, història i recursos naturals, és sens dubte única. Disposa d'un espai turístic d'extraordinària qualitat. En un radi de 2000 m, té un castell emblemàtic, un nucli antic de l'edat mitjana, una biblioteca i uns museus extraordinaris, un festival de música internacional, unes caves amb denominació d'origen... Tot això inserit en el punt més bell i màgic de l'Alt Empordà, a pocs minuts de la Costa Brava i també dels Pirineus catalans.

Vila medieval
Dins la vila, trobareu tot un catàleg d'arquitectura monumental. Es recomana començar la visita pel Centre de Turisme Cultural Sant Domènec, complex museístic concebut a partir de les més noves tecnologies d'imatge i so aplicades a la interpretació, on trobem els següents espais:

-Terra Empordà. A partir de la qual podrem conèixer mitjançant la més alta tecnologia els principals i més preuats recursos patrimonials de l'Empordà: l'arqueologia, els parcs naturals, la cultura, les esglésies i monestirs, els castells, els mestres i viles medievals, l'evolució de la gastronomia, la tradició musical...

-Despertaferro. A partir d'un espectacular muntatge audiovisual projectat sobre tres pantalles de més de 100 m², farem un passeig per la vida medieval a partir de la interpretació de la Crònica d'en Ramon Muntaner, cèlebre cronista del s. XIII i fill de Peralada. Coneixerem, també, la vida de la pagesia, de la noblesa, de l'església, i també la dels almogàvers a la conquesta de la Mediterrània.

-Claustre de Sant Domènec. Aquest monument romànic del segle XII és l'únic vestigi que resta d'un antic convent d'agustins. Després que la comunitat primitiva s'extingís, el 1578 va esdevenir seu dels dominics, els quals li donaren el nom actual. D'aquest claustre destaca la forma rebaixada dels seus arcs, que pertany a una època tardana, i les escultures dels capitells de les columnes amb motius vegetals i figures zoomòrfiques. Aquest espai és també la seu del cicle de concerts conegut com el Festival Claustre de Sant Domènec. Se celebra durant els mesos de juliol i agost i acull recitals i música de cambra que inclouen una variada programació que dóna especial rellevància a la música espanyola contemporània i als joves intèrprets. Tots els concerts són d'entrada gratuïta.

Muralles medievals. La vila de Peralada havia tingut dos recintes de muralla. De la reduïda fortificació primitiva, se'n conserven escassos vestigis al carrer Sota Muralla, al carrer de les Monges i a la Plaça de Sant Domènec. De la segona fortificació trobem importants fragments de mur al convent del Carme. Durant gairebé tres-cents anys (1000-1285), Peralada va ser una de les principals viles de l'Empordà. Tanmateix, l'incendi que arrasà la vila l'any 1285 va marcar un abans i un després en la vida dels peraladencs i la fi d'una època de plenitud medieval.

De l'Església de Sant Martí, del segle XVIII, amb peces gòtiques i romàniques, destaca la monumentalitat del campanar gòtic i, a l'interior, el tresor de la parròquia amb la creu processional del segle XIV, de plata daurada, i d'una gran riquesa tècnica i iconogràfica, així com un calze barceloní, de plata, íntegrament renaixentista. Conté també una col·lecció de diorames molt interessant.

Durant el passeig pel centre de la vila gaudireu també de les botigues d'Antiquaris i Brocanters que hi ha a Peralada, així com dels productes artesans que es fan a la vila. El Carrer de l'Oli i la Plaça Porticada són també cites obligades.

El Castell de Peralada
Molt poques geografies del nostre país configuren un paisatge artístic i cultural com el que ofereix la vila i el famós Castell de Peralada. D'origen medieval, amb notable façana renaixentista i elements neogòtics, les seves dues torres bessones han esdevingut símbol del poble. Fou construït pels vescomtes de Rocabertí, "ascendits" a comtes al 1599. El nom de la família comtal Rocaberti és evocat en El Quijote com un dels antics i grans llinatges de Catalunya.

El Castell de Peralada té en una de les ales un prestigiós casino de joc i és també seu del Festival Internacional de Música Castell de Peralada. Per les festes nadalenques, els jardins del castell són també l'escenari de la representació del Pessebre Vivent de Peralada, un dels esdeveniments més arrelats i amb més participació de la vila.

Museu del Castell de Peralada
Els Museus i col·leccions d'art són un atractiu més de Peralada. Es troben dins l'antic Convent del Carme, del segle XIV. El claustre i l'església són les dues dependències originals del monestir que es poden visitar.
 

L'Església del Carme, d'estil gòtic, va ser restaurada a finals del segle XIX. L'altar està decorat amb elements de plata de l'escola cordovesa dels segles XVII i XVIII. En l'actualitat l'església s'utilitza per a cerimònies religioses i com a seu dels concerts per a orquestres de cambra, recitals lírics i solistes del Festival Internacional de Música Castell de Peralada per la seva valorada acústica.

El claustre del Carme, perfectament conservat, dóna pas al Museu del Vidre, que conté una de les col·leccions privades de vidre més importants del món. La col·lecció, que consta d'unes dues mil cinc-centes obres, va ser feta fonamentalment al comerç barceloní d'antiguitats, per la qual cosa els exemplars millors i els més abundants són catalans.

A la part sud-est del Convent del Carme es troba la Biblioteca del Castell de Peralada. Construïda de nova planta cap a 1888, és un dels elements culturals de major importància i fama del castell. Miquel Mateu, col·leccionista apassionat, comprà nombrosos exemplars al llarg de la seva vida. Actualment hi ha més de 80.000 volums. Conté incunables, exemplars únics o raríssims, manuscrits, executòries de noblesa i la famosa col·lecció cervantina amb més de 1000 edicions d'El Quijote. El llibre imprès més vell de la col·lecció porta el títol "Sermons de Robertus Caracciolus" i fou imprès per Francisco de Formis l'any 1472 a Venècia. La biblioteca i l'arxiu són accessibles als investigadors. Aquest espai, que atresora bellesa, cultura, coneixement i recolliment és també el marc de molts casaments civils.

Als cellers subterranis de l'antic convent dels monjos carmelites trobareu el Museu del Vi.
Tots els elements i objectes exposats corresponen a la cultura del vi en qualsevol de les seves fases. Des d'una antiga premsa on es trepitjaven els raïms per a la festa de la verema, taponadores, odres, una excepcional col·lecció de porrons del segle XVIII, fins a una recreació d'un menjador rústic de l'època.

La sortida del Museu es fa per la cava original, on encara s'elabora artesanalment el cava Gran Claustre.

RESUM :

• Comarques:Alt Empordà
• Senyalització:Sí
• Temes:Cultura
• Distància:2,0 km
• Durada: 3 h