Saldes té dos atractius de primer ordre: el Pedraforca i Gresolet. Aquesta ruta
permet veure diverses perspectives d’ambdós. Tot i que té llargs trams de
carretera i pista forestal, queden compensats a bastament per les
impressionants vistes. La tornada es fa
pel camí de la Costa, l’antic camí que unia Gresolet i Saldes, que és d’una
gran bellesa.
Com en totes
les rutes de Saldes, recomanem que consulteu el llibre 15 rutes a peu per
Saldes mencionat en la bibliografia i que podreu adquirir a les oficines de
turisme de la zona.
Després de deixar l’última casa del
poble, la ruta s’endinsa al bosc. Les marques verdes i blanques (SL, Sender
Local ) i les grogues i blanques (PR) coincideixen fins a una divisió de
camins: el SL se’n va
cap a l’esquerra i el PR segueix recte. Per evitar la brutal pujada per una
pista de terra, us suggerim que opteu
pel sender local que va cap a l’esquerra. Al cap d’un quart d’hora trobareu les
taules i els bancs de l’àrea de pícnic de la Serra al costat de la carretera. Pugeu
per la carretera i després de caminar uns 150 metres, just abans d’un revolt, veureu una pista que baixa per la dreta amb
les marques grogues i blanques del PR.
Baixeu per aquesta pista uns cent metres
i trobareu un pal indicador de la ruta 13 que assenyala cap a l’esquerra per un
antic camí: torneu a ser al PR que havíeu deixat a la cruïlla i que a partir
d’ara haureu de seguir. Pel camí haureu vist uns pilots de pedres i murs de
pedra. Són antics camps, testimonis muts de l’esforç i del dur treball per
treure rendiment d’aquestes terres.
Finalment, el
camí surt a la carretera. Al costat mateix de la carretera veureu la font dels Cabirols. Després de caminar
un quart d’hora arribareu al mirador de
Gresolet. Les vistes són realment impressionants. Val la pena que hi passeu
una estona i que intenteu identificar tots els punts amb l’ajuda d’un mapa. Si
voleu, podeu pujar al refugi Lluís
Estasen guardat permanentment: trigareu uns 15 minuts. Al costat del refugi
també hi ha una font. Per tornar a retrobar la pista, hi ha diversos camins que
surten des de darrere del refugi. Us proposem que ho feu seguint un camí marcat
amb punts de color taronja (circuit de la ruta Cavalls del Vent) que marxa
baixant cap a l’esquerra.
Una
vegada a la pista, cal que la seguiu cap a l’esquerra. Aquesta pista us portarà fins al Collell. A mig camí entre el
refugi i el Collell veureu una abundant font al costat d’un torrent. Aquesta
pista forma part d’un clàssic circuit en 4x4 que sol estar bastant transitat a
l’estiu. No obstant això, les vistes compensen les molèsties que us puguin
ocasionar els cotxes. De tant en tant, veureu grups d’arbres caducifolis entre
els pins i els avets. Esteu a 1.700 metres i no és gaire habitual trobar-los a
aquesta alçada. L’explicació cal buscar-la en la insolació i la protecció del
vent.
Una vegada
arribeu al Collell, cal estar atent
ja que s’ha de deixar el PR i seguir les marques verdes i blanques (ruta 13)
que us guiaran fins a Gresolet. En el moment d’agafar aquest camí torna la
tranquil.litat. El camí baixa pel costat del torrent de les Mulleres. Abans el
camí era el doble de llarg que ara però es va perdre quan es va allargar
l’antiga pista forestal cap amunt. La destrucció de camins forestals en pro de
les pistes de desembosc per a l’explotació forestal és un fet que es repeteix
en molts llocs.
Aquest camí us
portarà fins al santuari de Gresolet,
un dels indrets més emblemàtics de la comarca. Enlairat respecte de la vall, té
davant el gran bosc de Gresolet on hi ha l’avetosa més gran del Berguedà. En el
seu límit superior, hi ha la corona calcària que forma el vessant nord del
Pedraforca. L’indret és documentat des del segle XIII. De l’estructura romànica
original de l’església no en queda res fruit de les reformes que cíclicament
s’hi han fet en aquest indret.
Cal que torneu
enrere per la pista fins enllaçar amb la ruta 3 que us tornarà a Saldes pel
camí de la Costa. Des de la pista, es remunten les cingleres calcàries que
formen més avall l’engorjat de la Moronta. Guanyada la seva esquena el camí es
fa molt més planer i va revoltant les atractives torrenteres de les Arquedes i
la Gerdera que solquen el vessant nord del Pedraforca, passa per sota el
mirador i es va acostant a la cinglera calcària que tanca la gran vall que heu
travessat. Les panoràmiques que ofereixen els petits miradors que es troben al
creuar les carenes són impressionants.
El camí passa
per sota de la balma del forat del Llop i canvia el vessant de la muntanya: sou
a la Feixatella. A partir d’aquí, l’orientació de les valls és cap a llevant.
Comencen a aparèixer altes i allargassades parets de pedra seca que adaptaven
els grans pendents de la muntanya per fer-los aptes per al conreu.
De
baixada, passareu per la casa de la
Costa, una típica casa de pagès de muntanya amb els seus annexos al
voltant. La casa té tres plantes: les quadres a la planta baixa; la cuina, el
forn, la sala i les habitacions al primer pis; i el graner a les golfes. Al
costat de la casa hi ha la pallissa amb l’era al seu davant. Al costat
d’aquests elements, en una raconada, hi ha una petita font recentment
arranjada. Aquesta casa presenta la tipologia bàsica que es popularitzà a
partir del segle XVI a la muntanya.
Passareu per un
camí que transcorre més enlairat respecte de la pista d’accés a la casa. Creuareu la gran pineda de pi roig de la
Grevoleda i arribareu al coll de
l’Erola. Abans d’arribar a la collada cal anar en compte de no agafar la
pista forestal ja que us desviaria de la ruta.
Un cop a la
collada, entrareu en una roureda i creuareu un laberint de feixes de conreu
entre parets de pedra seca. Cal remarcar les feixes que limiten els camps:
tones de roques que durant generacions es van anar apartant per netejar la
terra de conreu. En aquest tram cal que poseu atenció per no perdre les
marques.
Finalment arribareu al castell
de Saldes, on recentment
s’han portat a terme treballs de consolidació i estudi de les parts més ben
conservades. L’element més espectacular
és la base d’una torre, amb unes grans espitlleres i una sala amb volta de
pedra apuntada. Cal situar-la entre els segles XI i XII, amb reformes del
XIV o XV. L’església del castell,
dedicada a Santa Maria, és un petit edifici d’una sola nau rectangular amb
un absis a la part de llevant; no cal observar-la amb gaire atenció per
adonar-se que ha patit molt en la seva dilatada història: l’absis deformat i
l’espadanya descentrada són testimonis de reformes que tenen el seu origen en
els cataclismes de la història.
No hay comentarios:
Publicar un comentario