Excursió de l’onze de maig 2015.
RECORREGUT:
Casanova de l’Obac - L’Obac Vell – Pou de Glaç – Turó Roig – Font de la Portella – Casanova de l’Obac (pic-nic).
Excursionistes: Turner i Jordi Garcia
OBSERVACIONS:
Sortida de Terrassa a les 11h: Terrassa amb cotxe, en direcció a Rellinars. Aparquem al pàrquing de la Casanova de l’Obac.
INTRODUCCIÓ:
Al vessant sud del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, el conjunt d'equipaments de l'Obac us ofereix una gran varietat de propostes a l'entorn natural. A l'Obac tota la família pot gaudir de la natura d'una manera activa i respectuosa.
UNA MICA D'HISTÒRIA DEL RECORREGUT. FEM CULTURA:
CASANOVA DE L'OBAC:
La Casanova de l'Obac és un antic mas vitivinícola de tres plantes i estil italianitzant, aixecat al començaments del segle XIX.
Inaugurat com equipament l'any 1996, disposa d'espais i equipaments per al desenvolupament de programes culturals, de lleure, de formació i d'educació ambiental.
També ofereix espais i serveis per a seminaris, reunions de treball, celebracions, exposicions d'art i altres actes per a grups i entitats.
L'OBAC VELL:
Des de la Casa Nova de l'Obac s'arriba amb facilitat al mas de l'Obac Vell, en ple parc natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac.
Està documentat des del segle XII. S'hi poden veure edificis i ruïnes d'època diferent, que arrencarien en època romana o visigòtica i s'allargarien fins el segle XVIII, quan la família Ubach va abandonar el mas i es va traslladar a la Casa Nova.
Cal destacar una torre de planta quadrada, travessada per un portal amb volta de canó, amb una bestorre cilíndrica adossada. L'element més destacat, tanmateix, és un recinte quadrat amb l'aparell col·locat en opus spicatum, sistema de tradició romana utilitzat també en època altmedieval.
Pel que fa a la masia, va ser edificada l'any 1571.
Hi ha també una capella del 1719, restaurada modernament. El conjunt va ser incendiat durant les guerres carlines i després abandonat.
EL POU DE GLAÇ DE L'OBAC VELL:
Els pous de glaç són construccions subterrànies grans i fondes, generalment de pedra seca, destinades a emmagatzemar gel i proveir-ne la població per al consum de tot l'any.
L'activitat dels pous de glaç o de neu es va desenvolupar durant el segles XVII, XVIII i XIX, coincidint amb un període relativament fred que s'ha anomenat la petita edat de gel.
Els pous de glaç es construïen a les obagues i fondalades que són indrets de microclima més fred. L'origen del glaç podia ser la neu, com és el cas dels dos pous de la serra de l'Obac, o el gel format a basses de rieres properes i posteriorment serrat en blocs de mides preestablertes, com és el cas dels dos pous de glaç de Manresa, el de la riera de Rajadell i el de la riera de Guardiola, o el del pou de Calders.
Els blocs de glaç o de neu compactada s'introduïen dins el pou, on l'ambient és manté fresc fins i tot a l'estiu, separats entre ells per capes de branques o de palla.
El pou s'omplia completament i es mantenia ben tapat. Quan hi havia comandes, el pou s'obria de nit i se'n treia el gel, la fugaç mercaderia que els traginers, amb les seves cavalleries, s'enduien ben embolcallada.
El glaç s 'utilitzava per conservar els aliments, en especial el peix, per refrescar begudes, per fer gelats i, molt especialment, amb finalitats mèdiques. El glaç d'origen natural va ser una matèria preuada i estratègica, essencial per a la vida a la ciutat.
Els pous de glaç van iniciar el seu declivi a finals del segle XIX, quan es va començar a difondre la fabricació de gel per mètodes artificials. Amb tot i això, no va ser fins l'any 1932 que els darrers pous de glaç en actiu de Catalunya, els de l'Avencó a Tagamanent (Vallès Oriental), van deixar de treballar regularment.
L'existència de pous de glaç a altitud tan baixa concorda amb la documentació que atribueix als segles XVII i XVIII un clima sensiblement més fred que el dels segles anteriors i posteriors.
Certament, aquest pou de glaç de la serra de l'Obac i els altres pous de glaç del Bages no haguessin pogut funcionar gaires anys a partir de la dècada del 1980. Ja sigui per la manca de nevades o de glaçades intenses, el negoci de gel natural hagués estat ruïnós.
Els nombrosos pous de Catalunya en indrets on actualment molts hiverns el glaç natural escasseja testimonien l'escalfament global.
EL TURÓ ROIG:
Té 681m, des d'on hi ha molt bones vistes. El nom li ve del color de la terra. És un turó curiós i bonic.
LA FONT DE LA PORTELLA:
La Font de la Portella a 660 m, és un dels indrets amb força encant del parc de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac.
Es troba en revolt del camí que va de la Casa Vella de l'Obac a les canals de Mura i del Llop, poc després del trencall al Turó Roig.
El nom de la font prové d'un antic mas, que va quedar deshabitat arran de les epidèmies de pesta i els seu terrenys va passar a ser propietat de la Casa Vella de l'Obac.
L'indret està presidit per una petita construcció rectancular de la que sobresurt la pica de la font. Al davant hi ha una gran bassa que s'ompla de l'aigua que raja.
Pels costats de la font i la bassa hi ha rocam cobert de molsa, alzines i, com a nota característica, tres grans plataners. Per radera dels arbres es pot veure el Turó Roig.
La Font de la Portella és un lloc molt visitat per la seva proximitat a la Casa Vella de l'Obac.
RECORREGUT:
Casanova de l’Obac - L’Obac Vell – Pou de Glaç – Turó Roig – Font de la Portella – Casanova de l’Obac ( pic-nic).
Excursió molt suau, una part habilitada per discapacitats.
El temps d’anada i tornada, és d’unes: 2 hores ( es pot fer tranquilament en 1h30’ ).
Arribada a Terrassa sobre les 15h.
EXCEL.LENT EXCURSIÓ AMB MOLTA FLORA I HISTÒRIA.
HEM GAUDIT MOLTÍSSIM!
