RUTA DEL RIU LLOBREGAT PAS PER
TRES COMARQUES
El Baix Llobregat, el Bages i el Berguedà crearan una
ruta turística a l'entorn del riu.
Els consells
comarcals del Baix Llobregat, del Berguedà i del Bages han posat en marxa un
projecte per crear una ruta turística que tingui com a eix principal el riu
Llobregat. Serà una ruta de més de 130
quilòmetres, des del naixement del riu fins a la seva desembocadura, que
els ciutadans podran fer a peu o en bicicleta. La proposta s’ha presentat aquest
matí de divendres a la seu del Consell Comarcal del Baix Llobregat.
"El tema
central d’aquesta ruta serà la industrialització que es va viure a l’entorn del
riu durant el segle XX però sense deixar de banda la vessant humana i social.
Volem saber com s’organitzaven els veïns de les colònies industrials, quin
tipus de moviments migratoris va suposar la industrialització i com es vivia el
dia a dia", ha explicat el conseller d’Innovació, Universitats i Empreses,
Josep Huguet.
La iniciativa
preveu visites a antigues colònies industrials, com ara la de Can Sedó, a
Esparreguera, o la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló però també visites
a indrets més moderns, com ara la factoria de SEAT a Martorell.
RUTA :
Fotos seguint la ruta.
-
-
Pas per La Pobla de Lillet . 2 fotos.
-
Pas pel Berguedà. Embassament de la Baells. 4 fotos.
-
Pas pel Bages ( Sant Fruitós de Bages , Monistrol de Montserrat, ,
Martorell ( pont del diable ),…4 fotos.
-
Baix Llobregat ( Sant Boi de Llobregat, Hospitalet de Llobregat,…). 2
fotos.
-
Desembocadura al Prat de Llobregat – Delta del Llobregat. 5 fotos.
El Llobregat
és un dels principals rius de Catalunya. Neix a les fonts del Llobregat, a una alçada de 1.295 m sobre
el nivell del mar a Castellar de n'Hug (Berguedà) i desemboca al Mar Mediterrani al Prat de Llobregat, prop de Barcelona. Tota la seva conca és en territori català i recorre
les comarques barcelonines de nord a sud. El curs d'aquest riu ha estat molt
aprofitat per la població del país per a diversos usos: agrícoles, industrials
i de consum, entre altres. Té uns 130 Km.
El nom deriva
del llatí rubricatus, mot que significa vermell i fa referència a
les tonalitats vermelloses de les seves aigües, ja que la terra del lloc on
neix és vermella i en moments de crescuda l'aigua es torna d'aquest color.
Alhora, aquest terme s'hauria transformat en lubricatus per
dissimilació. Lubricatus es deriva del mot lubricus que significa
"relliscós", "fosc" o "fangós". Aquestes dues
versions tenen una certa relació.
El seu traçat
travessa successivament el solc prepirinenc, l'encavalcament de l'Alt Berguedà,
el Vallès i la Serralada Litoral, la qual cosa fa que s'engorgi a Cercs, al
congost del Cairat (entre Monistrol de Montserrat i la Puda) i a Martorell.
De les fonts
fins a La Pobla de Lillet segueix els estrats secundaris i
terciaris, a favor de la seva inclinació; s'orienta després a ponent, al solc
prepirinenc, a La Pobla de Lillet s'ajunta amb el riu Arija, per l'esquerra, i a Guardiola de
Berguedà s'hi troba
l'aiguabarreig amb les aigües del Bastareny, que baixa del Cadí i poc després les aigües del Riu de Saldes, procedent del Pedraforca, ambdós tributaris per
banda dreta. A Guardiola de
Berguedà hi trobem
l'inici del canal industrial de Berga, obra inaugurada l'any 1899 i impulsada
per l'enginyer Marcel·lí
Buxadé, que porta
l'aigua del riu a la capital de la comarca del Berguedà. És en aquest municipi on el riu abandona el solc
prepirinenc en travessar el muntanyam calcari encavalcat de l'Alt Berguedà per
l'estret congost de Fígols (municipis de Cercs i la Nou).
En el seu camí
cap al sud, l'aigua del riu que no ha estat canalitzada alimenta l'embassament de
la Baells, inaugurat el
1974, amb una capacitat de 109,43 hm³ i que està situat a Cercs. El riu entra a la Depressió Central. Després de l'embassament el riu
recorre molts municipis o termes municipals (Olvan, Avià, Gironella, Puig-reig,
Navàs, Balsareny, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Manresa...). Fa uns anys
s'aprofitaven les aigües del Llobregat per produir l'energia elèctrica que
necessitaven les màquines de les indústries tèxtils que hi havia en tots
aquests pobles. Com a testimonis d'aquest aprofitament queden nombroses
colònies tèxtils amb rescloses i canals llarg del riu. Actualment continuen en
funcionament nombroses minicentrals elèctriques que fan que el cabal del riu
disminueixi molt de manera artificial en nombrosos trams, especialment en temps
de sequera.
Prop de
Balsareny hi ha l'inici de La Séquia que fou construïda per ordre del
rei Pere III el Cerimoniós per tal de portar l'aigua del Llobregat a Manresa.
En el seu curs,
el Llobregat va rebent aigües de diverses rieres i rius que van augmentant
progressivament el seu cabal: riera d'Olvan i de Clarà a Gironella; riera de
Merlès a Puig-reig; riera Gavarresa a Cabrianes; el Calders a Navarcles...
A Castellgalí, el Llobregat rep les aigües del seu afluent
principal, el Cardener, que fa augmentar notablement el seu
cabal.
Més endavant
travessa la Serralada Litoral, A Monistrol inicia un enorme canyó
per l'extrem oriental de Montserrat, que acaba a la Puda, i s'obre a la depressió del
Vallès i del Penedès, la qual travessa per Olesa de Montserrat, fins a
Martorell on rep les aigües d'un altre afluent molt important: el riu Anoia, i passa sota el pont del Diable. Pocs quilòmetres
després rep la riera de Rubí i franqueja el darrer congost. Finalment, eixampla
la vall i dóna lloc a la plana del delta, d'una gran densitat demogràfica,
agrícola i fabril on el Llobregat és molt aprofitat tant pels horts i camps de fruiters com per a les fàbriques i grans magatzems que s'han
posat als seus marges.
Desemboca
formant un vast delta d'uns 100 km² on es troben les
instal·lacions portuàries i aeroportuàries de la ciutat de Barcelona, així com diverses reserves naturals d'importància a nivell
europeu. El curs del riu s'ha modificat a la seva part final per poder
continuar ampliant les zones dedicades a la logística del transport de
mercaderies.
En aquesta zona
s'hi troben nombroses localitats tradicionalment agrícoles (que inclouen Llobregat
en el seu nom, com Sant Boi de
Llobregat, Cornellà de
Llobregat o el mateix el Prat de
Llobregat) que viuen una
pèrdua d'aquesta activitat per la forta pressió per obtenir sòl per a ús
industrial.
