POBOLEDA (Priorat)
Visita de
dissabte , 13/2/2016, a Poboleda amb el Jaume i l'Enric. Sortim de Terrassa
sobre les 11h i arribem sobre les 20h.
Objectiu: Comprar vermut i vi, visita al poble i dinar.
FEM CULTURA:
Poboleda és una vila i municipi de la comarca del Priorat. Està situat al sector nord-est del centre de la comarca, i està totalment envoltat per municipis de la mateixa comarca.
La Morera de Montsant l'abraça completament pel nord i per llevant. Porrera en constitueix el límit meridional, i Torroja del Priorat l'occidental.
Només té un punt de contacte amb Cornudella de Montsant, al Coll de les Marrades, on es troben els dos termes amb els de Porrera i la Morera de Montsant.
Etimologia
El nom de Poboleda té el mateix origen que el de Poblet: significa "pollancreda o albereda (bosc de pollancres o àlbers)". Es tracta, doncs, d'un topònim ja romànic, tot i que es basa en el nom de l'arbre, d'origen llatí: populetum. Apareix documentat ja des del segle XII.
Descripció
El terme de Poboleda es vertebra al voltant del riu de Siurana i tot un seguit de barrancs que en són afluents. El límit nord és bastant arbitrari: tot i que va a buscar algunes carenes i cims com a punts referencials, el termenal passa en alguns trossos en línia recta, sense respectar capçaleres de valls ni cap altra mena de relleu.
La resta de límits sí que van seguint en certa manera cims i carenes, de manera que queden dins del terme de Poboleda algunes valls completes.
El punt més alt del terme, a l'extrem nord, és el cim de la Nevera, que assoleix els 682 m. D'aquí va baixant en les dues direccions. Seguint cap a llevant, passa pel Coll de la Inglesa, de 449 m, just al nord del poble, va a trobar el camí de la Morera, als 440 m, i es torna a enfilar fins als 558 m, a la zona de Collbeix.
Travessa la vall subsidiària del barranc de Sant Blai, i es torna a enfilar, a prop de lo Coll de Conill, fins als 541 m. Llavors trenca cap al sud i puja al Tossal d'en Bou, de 506 m.
Del Tossal del Bou, que es troba a llevant del poble de Poboleda, una carena que va a buscar la vall del riu de Siurana marca el terme: en aquest punt el riu discorre a uns 340 m d'altitud.
Sempre cap al sud, el terme segueix una línia força arbitrària, sense ser definit ni per cap carena ni per cap barranc, per a enfilar-se fins al Coll de les Marrades, que és a uns 530 m.
Del Coll de les Marrades cap a ponent, el terme sí que va a cercar, aproximadament, una carena: 679 m. alt., 734 al capdamunt de la Serra de l'Alari, 656, 668 a la Pedra del Terme, i 671.
Des d'aquest darrer cim el terme ja emprèn la direcció nord-oest i comença a baixar per anar a trobar altre cop la vall del Siurana. Baixa per les Estosses cap al Coll de Poboleda: 644 m. alt., 627, 594, 487, 523 (el Coll de Poboleda).
D'aquest indret fa una giragonsa cap a ponent, per tornar cap al nord-oest i baixar cap al Siurana: 547 a la Roca de l'Eloi, i davallant per un coster i un barranc fins als 279 m. alt. on es troba la llera del riu de Siurana.
Un cop travessat el riu, el termenal sí que agafa un relleu natural: una carena que des del mateix meandre del riu on es troba el Mas d'en Doix, s'enfila cap al nord, torçant lleugerament cap al nord-est més endavant.
Va ascendint mentre s'allunya del fons de la vall: 328 m. alt. al turó que conforma el meandre del riu, 432,5 a los Castellets, 468 a prop de les Salanques, 474 en el punt més elevat d'aquesta carena, i 544 al Coll de la Creueta.
D'aquí el terme talla en línia recta cap a la Nevera, ja esmentada, abandonant la carena, que queda més al nord i ja tota en terme de la Morera de Montsant.
A l'interior del terme hi ha alguns turons destacats, però tots són la cua d'una serreta o carena que davalla dels cims que acabem d'esmentar.
Ja hem dit que el riu de Siurana és l'eix vertebrador del terme de Poboleda.
Pel nord, i de llevant a ponent, li aflueixen el barranc de les Foreses, el de Sant Blai o de la Morera, que ve del barranc del Mas del Racó (en terme de la Morera de Montsant), el de les Salanques...
Pel sud, seguint el mateix ordre, trobem el barranc de les Esplugues, el de Comadecases, i tot de barrancs de curt recorregut el nom dels quals només deu quedar en la memòria dels més grans del poble.
Sant Pere de Poboleda
FEM CULTURA:
Sant Pere de Poboleda és una església barroca del municipi de Poboleda (Priorat) protegida com a bé cultural d'interès local.
Descripció
Edifici de tres naus, bastit de paredat, cobert amb teulada a dues vessants i amb reforç de carreu als angles. La nau central és coberta per volta de canó amb llunetes i les laterals, constituint capelles, per voltes d'aresta. Al costat de l'evangeli hi ha una capella lateral, de planta rectangular. La volta arrenca d'un fris continu. L'edifici, de bones dimensions, és coronat per un petit campanar d'espadanya i, situat al costat dret de la façana, hi ha un campanar d'obra vista, de planta quadrada i resolució octogonal.
A la façana, que conserva restes d'un esgrafiat, s'hi obre un ull de bou i, per sobre, una altra obertura constituïda per una finestra amb un arc de mig punt. La porta és d'arc de mig punt i està flanquejada per pilastres que aguanten un entaulament a sobre del qual hi ha una fornícula; aquesta també està flanquejada per pilastres que aguanten un entaulament i el conjunt està coronat per una petxina.
Altres elements decoratius de la portalada són grans volutes als costats de les pilastres i senzills pinacles rematats amb un element circular.
L'interior conserva pintures, retaule i altres elements interessants tals com una bonica porta d'armari de grans dimensions, de dos ventalls datada del 1789, original del fuster d'Alforja en Baptista Deixeus, pertanyent a l'antiga Confraria del Santíssim Sagrament, constituïda per quarterons decorats i policromats. També conserva l'altar major neoclàssic, del 1796 i l'orgue, realitzat cap al 1770.
També destaca una pica beneitera de pedra alabastrina muntada sobre una moderna columna de pedra, en forma de copa i de secció octogonal. Quatre de les cares són decorades amb relleu representant, una lletra T grega, que es pot relacionar amb un símbol abacial o amb la inicial de Tarragona; els escuts de Poboleda i de Scaladei i una creu inclinada que podria identificat l'Orde militar i Pontífex dels Nobles Cavallers del Sant Sepulcre de Jerusalem.
Història
L'actual edifici és continuació d'una església anterior, també dedicada a Sant Pere i que constituí la parròquia de Poboleda, separada de la Morera de Montsant, el setembre de 1349. Per acord municipal del 25 d'abril de 1749, es decidí encarregar als paletes Tomàs i Jaume Minguillon de l'Aleixar la construcció del nou temple, les obres del qual s'iniciaren el 3 de març del 1750 i es conclogueren ràpidament, ja que el temple fou inaugurat l'1 de novembre del 1753. A la fornícula de la façana hi fou col•locada una imatge de Sant Nicolau de Bari. Progressivament fou dotat de bons altars i retaules, així com d'un orgue.
El 1811, les forces franceses no el malmeteren i el 1819 fou inaugurada la capella del Santíssim, lateral. Durant la Guerra Civil espanyola foren cremats alguns retaules i imatges, però, en conjunt, el temple fou respectat. L'orgue, però, fou desmantellat per a fundició.
Algun autor data la pica del segle XII però estil•lísticament cal situar-la en època posterior. Estaria situada a l'antic temple parroquial del que fou traslladat a l'actual al segle XVIII.
La pica fou desmuntada durant la Guerra Civil i reinstal•lada un cop acabada.
Objectiu: Comprar vermut i vi, visita al poble i dinar.
FEM CULTURA:
Poboleda és una vila i municipi de la comarca del Priorat. Està situat al sector nord-est del centre de la comarca, i està totalment envoltat per municipis de la mateixa comarca.
La Morera de Montsant l'abraça completament pel nord i per llevant. Porrera en constitueix el límit meridional, i Torroja del Priorat l'occidental.
Només té un punt de contacte amb Cornudella de Montsant, al Coll de les Marrades, on es troben els dos termes amb els de Porrera i la Morera de Montsant.
Etimologia
El nom de Poboleda té el mateix origen que el de Poblet: significa "pollancreda o albereda (bosc de pollancres o àlbers)". Es tracta, doncs, d'un topònim ja romànic, tot i que es basa en el nom de l'arbre, d'origen llatí: populetum. Apareix documentat ja des del segle XII.
Descripció
El terme de Poboleda es vertebra al voltant del riu de Siurana i tot un seguit de barrancs que en són afluents. El límit nord és bastant arbitrari: tot i que va a buscar algunes carenes i cims com a punts referencials, el termenal passa en alguns trossos en línia recta, sense respectar capçaleres de valls ni cap altra mena de relleu.
La resta de límits sí que van seguint en certa manera cims i carenes, de manera que queden dins del terme de Poboleda algunes valls completes.
El punt més alt del terme, a l'extrem nord, és el cim de la Nevera, que assoleix els 682 m. D'aquí va baixant en les dues direccions. Seguint cap a llevant, passa pel Coll de la Inglesa, de 449 m, just al nord del poble, va a trobar el camí de la Morera, als 440 m, i es torna a enfilar fins als 558 m, a la zona de Collbeix.
Travessa la vall subsidiària del barranc de Sant Blai, i es torna a enfilar, a prop de lo Coll de Conill, fins als 541 m. Llavors trenca cap al sud i puja al Tossal d'en Bou, de 506 m.
Del Tossal del Bou, que es troba a llevant del poble de Poboleda, una carena que va a buscar la vall del riu de Siurana marca el terme: en aquest punt el riu discorre a uns 340 m d'altitud.
Sempre cap al sud, el terme segueix una línia força arbitrària, sense ser definit ni per cap carena ni per cap barranc, per a enfilar-se fins al Coll de les Marrades, que és a uns 530 m.
Del Coll de les Marrades cap a ponent, el terme sí que va a cercar, aproximadament, una carena: 679 m. alt., 734 al capdamunt de la Serra de l'Alari, 656, 668 a la Pedra del Terme, i 671.
Des d'aquest darrer cim el terme ja emprèn la direcció nord-oest i comença a baixar per anar a trobar altre cop la vall del Siurana. Baixa per les Estosses cap al Coll de Poboleda: 644 m. alt., 627, 594, 487, 523 (el Coll de Poboleda).
D'aquest indret fa una giragonsa cap a ponent, per tornar cap al nord-oest i baixar cap al Siurana: 547 a la Roca de l'Eloi, i davallant per un coster i un barranc fins als 279 m. alt. on es troba la llera del riu de Siurana.
Un cop travessat el riu, el termenal sí que agafa un relleu natural: una carena que des del mateix meandre del riu on es troba el Mas d'en Doix, s'enfila cap al nord, torçant lleugerament cap al nord-est més endavant.
Va ascendint mentre s'allunya del fons de la vall: 328 m. alt. al turó que conforma el meandre del riu, 432,5 a los Castellets, 468 a prop de les Salanques, 474 en el punt més elevat d'aquesta carena, i 544 al Coll de la Creueta.
D'aquí el terme talla en línia recta cap a la Nevera, ja esmentada, abandonant la carena, que queda més al nord i ja tota en terme de la Morera de Montsant.
A l'interior del terme hi ha alguns turons destacats, però tots són la cua d'una serreta o carena que davalla dels cims que acabem d'esmentar.
Ja hem dit que el riu de Siurana és l'eix vertebrador del terme de Poboleda.
Pel nord, i de llevant a ponent, li aflueixen el barranc de les Foreses, el de Sant Blai o de la Morera, que ve del barranc del Mas del Racó (en terme de la Morera de Montsant), el de les Salanques...
Pel sud, seguint el mateix ordre, trobem el barranc de les Esplugues, el de Comadecases, i tot de barrancs de curt recorregut el nom dels quals només deu quedar en la memòria dels més grans del poble.
Sant Pere de Poboleda
FEM CULTURA:
Sant Pere de Poboleda és una església barroca del municipi de Poboleda (Priorat) protegida com a bé cultural d'interès local.
Descripció
Edifici de tres naus, bastit de paredat, cobert amb teulada a dues vessants i amb reforç de carreu als angles. La nau central és coberta per volta de canó amb llunetes i les laterals, constituint capelles, per voltes d'aresta. Al costat de l'evangeli hi ha una capella lateral, de planta rectangular. La volta arrenca d'un fris continu. L'edifici, de bones dimensions, és coronat per un petit campanar d'espadanya i, situat al costat dret de la façana, hi ha un campanar d'obra vista, de planta quadrada i resolució octogonal.
A la façana, que conserva restes d'un esgrafiat, s'hi obre un ull de bou i, per sobre, una altra obertura constituïda per una finestra amb un arc de mig punt. La porta és d'arc de mig punt i està flanquejada per pilastres que aguanten un entaulament a sobre del qual hi ha una fornícula; aquesta també està flanquejada per pilastres que aguanten un entaulament i el conjunt està coronat per una petxina.
Altres elements decoratius de la portalada són grans volutes als costats de les pilastres i senzills pinacles rematats amb un element circular.
L'interior conserva pintures, retaule i altres elements interessants tals com una bonica porta d'armari de grans dimensions, de dos ventalls datada del 1789, original del fuster d'Alforja en Baptista Deixeus, pertanyent a l'antiga Confraria del Santíssim Sagrament, constituïda per quarterons decorats i policromats. També conserva l'altar major neoclàssic, del 1796 i l'orgue, realitzat cap al 1770.
També destaca una pica beneitera de pedra alabastrina muntada sobre una moderna columna de pedra, en forma de copa i de secció octogonal. Quatre de les cares són decorades amb relleu representant, una lletra T grega, que es pot relacionar amb un símbol abacial o amb la inicial de Tarragona; els escuts de Poboleda i de Scaladei i una creu inclinada que podria identificat l'Orde militar i Pontífex dels Nobles Cavallers del Sant Sepulcre de Jerusalem.
Història
L'actual edifici és continuació d'una església anterior, també dedicada a Sant Pere i que constituí la parròquia de Poboleda, separada de la Morera de Montsant, el setembre de 1349. Per acord municipal del 25 d'abril de 1749, es decidí encarregar als paletes Tomàs i Jaume Minguillon de l'Aleixar la construcció del nou temple, les obres del qual s'iniciaren el 3 de març del 1750 i es conclogueren ràpidament, ja que el temple fou inaugurat l'1 de novembre del 1753. A la fornícula de la façana hi fou col•locada una imatge de Sant Nicolau de Bari. Progressivament fou dotat de bons altars i retaules, així com d'un orgue.
El 1811, les forces franceses no el malmeteren i el 1819 fou inaugurada la capella del Santíssim, lateral. Durant la Guerra Civil espanyola foren cremats alguns retaules i imatges, però, en conjunt, el temple fou respectat. L'orgue, però, fou desmantellat per a fundició.
Algun autor data la pica del segle XII però estil•lísticament cal situar-la en època posterior. Estaria situada a l'antic temple parroquial del que fou traslladat a l'actual al segle XVIII.
La pica fou desmuntada durant la Guerra Civil i reinstal•lada un cop acabada.
La Serra del Montsant.
FEM CULTURA:
La serra de Montsant és una serra situada a la comarca del Priorat, en els
termes municipals de la Morera de Montsant, Cabacés, Ulldemolins, Cornudella de
Montsant, la Vilella Alta, la Vilella Baixa, la Bisbal de Falset, la Figuera i
Margalef.
Forma part de la serralada Prelitoral i ocupa una extensió d'uns 135
km². Els seus cims principals són la Roca Corbatera (1.162,8 m), el Piló dels
Senyalets (1.107 m) i la Cogulla (1.062 m).
Està constituïda predominantment per conglomerats que formen cingles a la
carena principal (serra Major), situada a la part meridional i alineada de SW a
NE, acompanyats de margues que donen peu a nombroses balmes i coves. Al vessant
nord, de relleu més suau, hi ha nombrosos barrancs que desguassen al riu de
Montsant.
El Montsant acull diverses ermites de llarga tradició, com la de la Mare de Déu
del Montsant, Santa Magdalena, Sant Bartomeu (d'estil romànic) i Sant Joan del
Codolar, entre moltes altres, i al seu peu es troba la històrica cartoixa
d'Escaladei, fundada al segle XII.
Vegetació
El paisatge vegetal del Montsant es compon d'una vegetació mediterrània, amb
una certa influència submediterrània i eurosiberiana. Les formacions arbustives
dominants es reparteixen entre els carrascars i els alzinars. També a les parts
superiors de la serra, en llocs humits, apareixen les rouredes de roure de
fulla petita.
A les parts seques, també predominen les garrigues i les brolles, acompanyades de pi blanc. A les zones enlairades, també es troben petites pinedes de pinassa o de pi roig.
També hi són presents avellaners, grèvols o teixos. A les roques de les cingles, hi ha una diversa vegetació rupícola i al riu Montsant es desenvolupa un magnífic bosc de ribera amb àlbers, freixes i salzes.
A les parts seques, també predominen les garrigues i les brolles, acompanyades de pi blanc. A les zones enlairades, també es troben petites pinedes de pinassa o de pi roig.
També hi són presents avellaners, grèvols o teixos. A les roques de les cingles, hi ha una diversa vegetació rupícola i al riu Montsant es desenvolupa un magnífic bosc de ribera amb àlbers, freixes i salzes.
Fauna
Es troben mamífers com la geneta, el gat fer i la fura. Els penya-segats són el
territori de cria de rapinyaires com el falcó pelegrí, l’àliga cuabarrada,
l’àliga daurada i el duc. Rèptils, amfibis i peixos hi són també freqüents.
Entre els invertebrats, cal destacar el cranc de riu autòcton i la fauna
cavernícola endèmica.
Protecció
Des del 2002, una part significativa forma part del Parc Natural de la Serra de
Montsant.
