Sant Salvador de Bellver. (Orís, Osona).

Sant Salvador de Bellver. (Orís, Osona).

Caminada a un altre dels miradors de la Plana de Vic i els seus voltants (les Guilleries, el Collsacabra...). Entre rouredes s'arriba a la bonica ermita de Sant Salvador, tot passant, també, per un antic forn de calç i les ruïnes d'un mas obrat en una bauma.

LA RUTA - FITXA TÈCNICA:

-Quilòmetres: 8,25

-Desnivell: ± 500 m.

-Durada: 3 h 15' (amb parades).

-Circular: si.

-Dificultat: baixa.

-Ben senyalitzada com a part del PR-C 54 (marques grogues i blanques). L'excursió es pot allargar o escurçar, fent tot el PR-C i/o seguint o usant alguna de les seves variants (o enllaços amb altres camins). Inici a la cruïlla de les cases del la Clau i el Reixac (entre altres possibles). TRACK Wikiloc

ITINERARI:

Començo  a caminar a les 12h.

Porto la ressenya d'un llibre ("Els camins de l'Alba"), que segueixo d'entrada.

A mig camí, però, trobo un cartell que m'indica l'ermita de Sant Salvador però passant per una bauma i un forn de calç.

És una mica més llarg, però com que no tinc gaire presa (tot i no portar res per menjar, avui dinaré tard), decideixo seguir-lo (de fet és el mateix PR).

Deixo enrere camps i prats per, entre les rouredes que gairebé m'acompanyaran tot el camí, arribar al forn de calç i la bauma, que encara conserva les runes d'un antic mas obrat.

Els forns de calç són unes construccions circulars, excavades al terra, que es troben repartides arreu del país. El seu origen segurament es remunta als ibers. Servien per transformar la pedra calcària en calç viva. Era una feina complementaria al cicle del pagès, es solia fer entre gener i febrer i era un procés feixuc que solia durar dies o setmanes (arrencar la roca, transportar-la, enfornar i desenfornar).

Aquest estiu plujós ha fet que tot estigui més verd, florit i bonic... però arribo a dalt de Sant Salvador ple i fart d'esgarrinxades (per sort el camí de baixada està més net i fresat).

Des de dalt d'aquesta bonica església romànica hi ha unes vistes fantàstiques de la Plana, el Collsacabra i, entre arbres, els Pirineus.

Sant Salvador de Bellver.

Fem cultura:

L'església de Sant Salvador de Bellver és un monument del municipi de Sant Boi de Lluçanès (Osona) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.

Descripció

Església d'una sola nau amb volta apuntada i dos arcs torals situada dalt d'un turó. L'absis té dues finestres amb arcs en degradació, cornisa en dents de serra, arcuacions i bandes llombardes.

Història

Aquesta església es troba citada l'any 1110. Des de començaments del segle XII hi havia en aquest lloc una comunitat de preveres i clergues que seguia la regla de sant Agustí. Aquesta comunitat havia quedat reduïda el 1278 a un sol membre, en canvi adquirí força importància una confraria que també hi tenia seu.

La Mussara i Avencs de la Febró. (Vilaplana i la Febró, el Baix Camp).

La Mussara i Avencs de la Febró. (Vilaplana i la Febró, el Baix Camp).

Fantàstiques vistes (si el dia acompanya), un poble abandonat, un pou de glaç, un parell de fonts (una de ben curiosa i bonica), una espectacular esquerda amb avencs i petites cavitats amagades, i boscos de pi roig i roure, fant que aquesta sigui una gran excursió.

LA RUTA - FITXA TÈCNICA :

-Quilòmetres: 14,6 (Aprox.).

-Desnivell: ±400 m.

-Durada: 4 h 30' (amb parades)

-Circular: si.

-Inici a la Mussara (Vilaplana).

-Dificultat: baixa.

-No senyalitzada com a tal. Millor amb TRACK Wikiloc o fer altra de les alternatives de la zona. Sortint cal seguir les marques del GR cap al refugi. A la cruïlla de carreteres cal seguir recte i seguir les marques grogues i blaves. Al trobar el GR, seguir-lo cap a l'esquerra. Al coll de l'Agustinenc (cruïlla), seguir les marques de PR (a la dreta), fins a trobar la carretera prop de la Febró. Abans de passar el poble per fora, mig amagades començar a seguir les marques vermelles i blaves. Al cap de munt del camí, seguir les marques de GR, a la dreta, fins una explanada passat les cases abandonades dels Motllats (que veurem una mica de lluny). A l'explanada, després de la baixada, seguir la pista a la dreta (deixant el GR), fins a trobar un altre GR, que seguirem a la dreta fins a la Mussara.

Nota. Amb Nens, es pot fer encara més curta i fàcil anant i tornant de la Mussara o de la Febró. Cal portar una bona llanterna.

ITINERARI:

Començo a caminar a La Mussara, un poble abandonat des del 1959. En queden algunes cases enrunades i l’església de Sant Salvador, restaurant-se. Estar al costat del cingle de les Airasses, des d’on hi ha unes vistes impressionants del Camp de Tarragona.

Pràcticament només començar a caminar, primera “sorpresa”. En desvio una mica del camí per visitar un pou de gel.

Tot seguit continuo pels boscos que m’acompanyaran gairebé tot el dia, boscos mixtos de pi roig i roures, amb un bon grapat d’espècies florides (totes més o menys conegudes... entre les quals, gairebé deu espècies d’orquídies. Totes menys la que busco).

Una mica més enllà la segona sorpresa del dia. Els Avencs  de la Febró. Una esquerda  espectacular. Amb uns tres-cents metres de llargada, entre sis i vuit d’amplada (en alguns llocs sembla que menys) i una profunditat, màxima, de més d’uns trenta metres val la pena recorre-la en calma. Fins i tot és nota diferència amb l’exterior, al respirar deixo anar el baf típic d’ambients més freds i humits. A l’esquerda, a més, hi ha com a mínim l’avenc que l’hi dona nom, a més d’una cova que només puc mig explorar (a la motxilla porto sempre un lot... però diguem que no fa una llum desmesurada).

Bé... un lloc per tornar algun dia amb el nebot (si vol venir, clar). Entre una cosa i una altre, m’hi passo una bona estona, no m’ho esperava i només per això ja ha valgut la pena venir fins aquí. S’explica, també, que havia set refugi de bandolers, contrabandistes i fins i tot, l’any 1843, el general Prim, ja conspirant contra Isabel II.-

Tot seguit el camí baixa fins gairebé la Febró, tot passant per la font del Pubill (on en refresco). Faig un tros de carretera i prenc un sender a la dreta, sempre enfilant-me. La següent parada és al cap de munt.

La Cova de la Vila és una bauma obrada, habitada inicialment i tanca de bestiar posteriorment.

Poc més endavant hi ha la bonica font del Bassi. Un òbit, recull l’aigua que transpira la roca, per una concreció calcaria, molt bonica.

Un cop a dalt, als Plans de l’Ermitanet, el paisatge canvia de cop.

Ara és ben pelat i amb ben pocs arbres. Això fa, també, que les vistes s’obrin una mica i són molt bones, sobre el massís mateix (m’agrada reconèixer, per exemple, el Tossal de la Baltassana, on vaig pujar l’any passat).

Dino a la Creu Trencada i, com que la caminada sembla que serà més llarga del que havia comptat i fa fred, decideixo escurçar-la una mica (ja he fet el més interessant, i la resta sempre es pot fer un altre dia. És lluny, però no tant). Improviso una mica i em surt bé.

En poc més d’una hora, una altre vegada entre boscos, arribo a la Mussara.