La Mussara i Avencs de la Febró. (Vilaplana i la Febró, el Baix Camp).

La Mussara i Avencs de la Febró. (Vilaplana i la Febró, el Baix Camp).

Fantàstiques vistes (si el dia acompanya), un poble abandonat, un pou de glaç, un parell de fonts (una de ben curiosa i bonica), una espectacular esquerda amb avencs i petites cavitats amagades, i boscos de pi roig i roure, fant que aquesta sigui una gran excursió.

LA RUTA - FITXA TÈCNICA :

-Quilòmetres: 14,6 (Aprox.).

-Desnivell: ±400 m.

-Durada: 4 h 30' (amb parades)

-Circular: si.

-Inici a la Mussara (Vilaplana).

-Dificultat: baixa.

-No senyalitzada com a tal. Millor amb TRACK Wikiloc o fer altra de les alternatives de la zona. Sortint cal seguir les marques del GR cap al refugi. A la cruïlla de carreteres cal seguir recte i seguir les marques grogues i blaves. Al trobar el GR, seguir-lo cap a l'esquerra. Al coll de l'Agustinenc (cruïlla), seguir les marques de PR (a la dreta), fins a trobar la carretera prop de la Febró. Abans de passar el poble per fora, mig amagades començar a seguir les marques vermelles i blaves. Al cap de munt del camí, seguir les marques de GR, a la dreta, fins una explanada passat les cases abandonades dels Motllats (que veurem una mica de lluny). A l'explanada, després de la baixada, seguir la pista a la dreta (deixant el GR), fins a trobar un altre GR, que seguirem a la dreta fins a la Mussara.

Nota. Amb Nens, es pot fer encara més curta i fàcil anant i tornant de la Mussara o de la Febró. Cal portar una bona llanterna.

ITINERARI:

Començo a caminar a La Mussara, un poble abandonat des del 1959. En queden algunes cases enrunades i l’església de Sant Salvador, restaurant-se. Estar al costat del cingle de les Airasses, des d’on hi ha unes vistes impressionants del Camp de Tarragona.

Pràcticament només començar a caminar, primera “sorpresa”. En desvio una mica del camí per visitar un pou de gel.

Tot seguit continuo pels boscos que m’acompanyaran gairebé tot el dia, boscos mixtos de pi roig i roures, amb un bon grapat d’espècies florides (totes més o menys conegudes... entre les quals, gairebé deu espècies d’orquídies. Totes menys la que busco).

Una mica més enllà la segona sorpresa del dia. Els Avencs  de la Febró. Una esquerda  espectacular. Amb uns tres-cents metres de llargada, entre sis i vuit d’amplada (en alguns llocs sembla que menys) i una profunditat, màxima, de més d’uns trenta metres val la pena recorre-la en calma. Fins i tot és nota diferència amb l’exterior, al respirar deixo anar el baf típic d’ambients més freds i humits. A l’esquerda, a més, hi ha com a mínim l’avenc que l’hi dona nom, a més d’una cova que només puc mig explorar (a la motxilla porto sempre un lot... però diguem que no fa una llum desmesurada).

Bé... un lloc per tornar algun dia amb el nebot (si vol venir, clar). Entre una cosa i una altre, m’hi passo una bona estona, no m’ho esperava i només per això ja ha valgut la pena venir fins aquí. S’explica, també, que havia set refugi de bandolers, contrabandistes i fins i tot, l’any 1843, el general Prim, ja conspirant contra Isabel II.-

Tot seguit el camí baixa fins gairebé la Febró, tot passant per la font del Pubill (on en refresco). Faig un tros de carretera i prenc un sender a la dreta, sempre enfilant-me. La següent parada és al cap de munt.

La Cova de la Vila és una bauma obrada, habitada inicialment i tanca de bestiar posteriorment.

Poc més endavant hi ha la bonica font del Bassi. Un òbit, recull l’aigua que transpira la roca, per una concreció calcaria, molt bonica.

Un cop a dalt, als Plans de l’Ermitanet, el paisatge canvia de cop.

Ara és ben pelat i amb ben pocs arbres. Això fa, també, que les vistes s’obrin una mica i són molt bones, sobre el massís mateix (m’agrada reconèixer, per exemple, el Tossal de la Baltassana, on vaig pujar l’any passat).

Dino a la Creu Trencada i, com que la caminada sembla que serà més llarga del que havia comptat i fa fred, decideixo escurçar-la una mica (ja he fet el més interessant, i la resta sempre es pot fer un altre dia. És lluny, però no tant). Improviso una mica i em surt bé.

En poc més d’una hora, una altre vegada entre boscos, arribo a la Mussara.